Clau de volta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Clau de volta

La clau de volta és la pedra central una volta, igual com la clau d'arc que tanca un arc.[1][2] En voltes té una forma rodona o poligonal; en arcs té forma de trapezi.[3] En arcs sol ser de major dimensió que les altres dovelles. Es pot utilitzar en obra de paret seca[4] o amb argamassa. Sovint està decorada per raons estètiques o senyalístiques. En la clau d'arc de portes s'hi troba sovint la data de construcció o el nom o escut del propietari.

La clau, igual que les dovelles, se sustenta a causa de la seva forma, car les seves cares laterals, tallades en angle, transmeten lateralment part de les tensions, equilibrant-lo, i evitant que es desplomin sota una càrrega vertical. Les tensions horitzontals de la dovella inferior es transmeten al mur, o a un altre arc, i la vertical es transmet al mur o a un pilar. La darrera peça que es col·loca en la construcció d'un arc és la clau. Fins que aquesta no es troba col·locada en el seu lloc és necessari estintolar (sostenir) les dovelles de l'arc, ja que es troba inestable. Per a això s'utilitza un cindri, que és una estructura de fusta, o metall, amb la forma de l'arc, que sustenta les dovelles i només es retira una vegada completat l'arc, després de col·locar la clau.[5]

Ús metafòric[modifica | modifica el codi]

Al sentit figurat s'utilitza per indicar l'element o la persona més important en una trama, un moviment o una organització, com a la canço de Brams «La clau de volta de la revolta ha estat el clàssic, l'element bàsic que fa possible fer-se invencible, que és tenir raó.»[6]

  • La clau de volta (2013), novel·la pòstuma de Joaquim Amat-Piniella (1913-1974)[7]
  • Clau de Volta per al debat, revista anarquista[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Termes d'història de l'art». Govern de les Illes Balears. [Consulta: juliol del 2016].
  2. «Clau de volta». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Clau de volta». Museu Nacional de Catalunya, s.d. [Consulta: juliol del 2016].
  4. «Construccions de Pedra Seca». Festa Catalunya. [Consulta: juliol del 2016].
  5. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 27 novembre 2014]. 
  6. Brams; Ribera, Francesc (lletra); Rosell, David (música). «La clau de volta». A: Anem tancant les portes a la por (CD). Discogràfica Brams, 2014. 
  7. «Club Editor publica ‘La clau de volta’, la novel·la inèdita de Joaquim Amat Piniella». L'Illa de les Llibres, 16 desembre del 2013.
  8. «Clau de volta». Publicacions anarquistes. [Consulta: juliol del 2016].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clau de volta Modifica l'enllaç a Wikidata