Telamó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Per a altres usos de telamó, vegeu Telamó (desambiguació).

Telamó i Èac

Personatge de la mitologia grega, Telamó (en grec antic Τελαμών) és fill d'Èac, rei d'Egina i Endeis (néta de Cicreu), i germà de Peleu.

Va ser un dels argonautes que acompanyaren Jàson. A la nau Argo remava al costat d'Hèracles, de qui era company predilecte. Va participar en la cacera del senglar de Calidó. També lluità en el bàndol dels grecs en la Guerra de Troia juntament amb el seu fill Àiax. Després de matar el seu germanastre Focos, Telamó i Peleu van ser desterrats d'Egina. Mentre el seu germà es dirigia a Tessàlia, ell se'n va anar a Salamina. Des d'allí, a través d'emissaris, va intentar que el seu pare el perdonés, però Èac no li va permetre de tornat a Egina. Però li va permetre defensar la seva causa des d'un dic que havia construït davant de l'illa. Tot i això, Telamó va perdre el plet.

A Salamina, Telamó es va casar amb la filla del rei Cicreu, Glauce, i a la mort del rei, que no tenia descendents masculins, va heretar el tron. Quan va enviudar, es va casar amb Peribea (o Eribea), filla d'Alcàtou, rei de Mègara, amb la que va tenir Àiax.[1]

També apareix en les dues versions del saqueig de Troia d'Hèracles: en una dirigida pel rei Tros i en l'altre pel rei Laomedont.

En la primera versió, en un període anterior a la Guerra de Troia, Posidó envia un monstre marí a atacar la ciutat. Hèracles, juntament amb Telamó i Oïcles, decideixen de matar el monstre si, a canvi, Tros els dóna els cavalls que havia rebut de Zeus com a compensació pel rapte de Ganimedes, el seu fill. Aquest accedeix i la companyia d'Hèracles en surt airosa. Després d'aquesta gesta, Telamó es casà amb Hesíone, filla de Tros, que donà a llum Teucre.[2]

En la versió del rei Laomedont, aquest planificava de matar la seva filla, Hesíone, per aplacar la ira de Posidó. Hèracles la rescata en l'últim moment i mata tant el monstre com Laomedont i els seus fills i saqueja Troia. Només salvà dos dels fills: Ganimedes, que era al mont de l'Olimp, i Poderage, que havia salvat la seva vida donant a Hèracles un vel daurat que Hesíone havia fet. Després d'això, Telamó es casà amb Hesíone, com una recompensa de guerra, amb qui tingué un fill, Teucre.

Telamó ecara vivia quan es va acabar la guerra de Troia, en la que van prendre part els seus dos fills, Àiax i Teucre. Quan Teucre va tornar sense el seu germà, Telamó el va expulsar. No se sap del cert com va morir Telamó.[1]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 505. ISBN 9788496061972. 
  2. Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, L. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Telamó Modifica l'enllaç a Wikidata