Ca n'Oller de Ridorta
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | segles xvi i xix | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 198 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Brunyola i Sant Martí Sapresa (Selva) | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 33463 | |||
Ca n'Oller de Ridorta o La Casa Oller és una obra de Sant Martí Sapresa que es troba als afores del nucli municipal de Brunyola i Sant Martí Sapresa.(Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
Es tracta d'un edifici aïllat de dues plantes i coberta de doble vessant a laterals situada a 1 km de Bruyola, propera a Can Pla (veure la fitxa corresponent a Can Pla). La casa està formada per dos parts, i a més hi ha un paller i un pou. La façana és arrebossada i destaca sobretot per la cornisa en forma esglaonada.[1]
Pel que fa a la part original, la planta baixa presenta un gran portal de mig punt adovellat de pedra calcaria en grans blocs. La resta de finestres d'aquest sector són rectangulars i algunes d'elles, emmarcades de pedra. També es conserven restes d'un rellotge de sol pintat a la paret, al primer pis. La cornisa, feta de rajola i de forma esglaonada, té sis nivells (un d'ells parcialment deteriorat) i culmina amb forma triangular. Cada nivell està decorat amb ràfec de rajola amb forma de dent de diamant.[1]
La part de la dreta, feta de pedra i rajola, es caracteritza per les finestres de mig punt de migdia i ponent, amb restes d'una antiga balconada de barana de ferro a ponent.[1]
L'any 1913 Rafael Masó i Valentí la va reformar i s'ha conservat sense alteracions. A l'AHG s'hi troben dibuixos de plants alçats i detalls de la barana de l'escala interior.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ca n'Oller de Ridorta |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Ca n'Oller de Ridorta». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 desembre 2015].
- ↑ Tarrús, Joan i COMADIRA, Narcís. Rafael Masó arquitecte noucentista. Barcelona: Lunwerg Editores, 1996.
Bibliografia[modifica]
- Llinàs i Pol, Joan; Merino i Serra, Jordi; El Patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la Comarca, 1998-2001
- TEIXIDOR i PALAU, R.; Brunyola de Castell a Poble i de baronia a municipi., 2006