Emili Vallès i Vidal

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEmili Vallès i Vidal
Biografia
Naixement28 octubre 1878 Modifica el valor a Wikidata
Igualada (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 novembre 1950 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciólingüista, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Diccionari Pal·las, de 1300 pàgines, publicat a Barcelona l'any 1927.

Emili Vallès i Vidal (Igualada, 28 d'octubre de 1878 - Barcelona, 26 de novembre de 1950) va ser un gramàtic català, professor de l'Escola d'Arts i Oficis del Districte Cinquè (posteriorment Escola Complementària d'Oficis Narcís Monturiol) i secretari-redactor de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans. Des del 1916 fou també professor de gramàtica catalana a l'Escola Normal de Mestres. El 1904 ja havia publicat un primer Resum de gramàtica catalana, criticat per Pompeu Fabra, amb el qual mantenia amistat. A més de filòleg, fou matemàtic i crític musical.[1]

Biografia[modifica]

Emili Vallès va néixer al carrer de Santa Caterina d'Igualada,[2] cinquè fill de Josep Vallès i Roca i de Josefa Vidal. Inicià els seus estudis a l'Escola Pia d'Igualada. El 1886 la família es traslladà a Barcelona, on continuà els seus estudis als escolapis de Sant Antoni.[1] L'any 1897 ingressà a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1903 en Ciències Fisicoquímiques, i 4 anys més tard en Ciències Exactes. Malgrat això, durant l'època universitària freqüentà diversos nuclis literaris, i decantà les seves afeccions cap al camp de les lletres.[1]

S'interessà per les llengües, dominant plenament el llatí, el grec, el català, el castellà, el francès, l'anglès, l'italià i l'alemany, i començà a traduir obres de la literatura universal, com Fromont i Risler d'Alphonse Daudet, De la imitació de Crist de Tomàs de Kempis, Laura o el sello rojo, d'Alfred de Vigny, Mozart de Josep Lleonart, Estrella matutina d'Ada Negri o Amor i geografia de Bjørnstjerne Bjørnson. Usà el pseudònim de Manuel Brunet per algunes traduccions fetes per a l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana.[1] Fou col·laborador d'aquesta associació amb la qual el 1931 va donar cursos de gramàtica catalana a Ràdio Associació, EAJ. 15.[3]

Formà part de la redacció del periòdic La Renaixença, l'únic diari català a Barcelona, dirigit pel seu amic Josep Carner. També fou redactor de la Revista Montserrat, crític musical de Diario del Comercio i El Matí, i col·laborador de La Revista, dirigida pel seu company Jaume Bofill i Mates.[1]

Més que investigador, Emili Vallès fou un bon divulgador de les doctrines gramaticals i lingüístiques de l'Institut d'Estudis Catalans. Juntament amb Artur Martorell[4] i amb el pseudònim Jeroni Marvà, va publicar diversos manuals de gramàtica catalana i, tot sol, manuals d'altres matèries, com Aritmètica mercantil, 1918 i Geometría, 1946.[cal citació] En destaca el diccionari Pal·las amb les equivalències en castellà, francès i anglès, originalment imprès el 1927 i reeditat el 1947.[5] Després de l'èxit dels Exercicis de gramàtica catalana de Jeroni Marvà, n'agafà el relleu Signes. Normes pràctiques de gramàtica catalana (1962), d'Albert Jané.[cal citació]

Segons Vallès, el gramàtic és conservador per naturalesa i defensa un ordre establert dins el qual viu la llengua i s'expandeix, combat necessàriament per l'ordre tant com vigila i preveu la contaminació indesitjada, i encara apilona elements de defensa perquè amb la ventada incontrolada i lliure no vingui l'enrunament i l'esbaldrec. A nivell de lexicografia catalana, Vallès elogià els diccionaris Aguiló, de Marià Aguiló i Fuster, i Balari, de Josep Balari i Jovany.

Populars quaderns de gramàtica que escrigué Emili Vallès, juntament amb Artur Martorell. Publicats cap als anys 1930

Va morir a Barcelona el 1950 i fou enterrat al cementiri de les Corts.[1] En l'actualitat, una escola d'Igualada[6] i un carrer d'aquesta ciutat porten el seu nom.

Obres[modifica]

  • Lliçons de gramàtica catalana (1915-1931)
  • Aritmètica mercantil (1918)
  • «Lexicografia catalana» (a la revista La Paraula Cristiana, (1927), fundada per Carles Cardó)
  • Exercicis de gramàtica catalana (1927-30)
  • Diccionari Pal·las amb equivalències en castellà, francès i anglès (1927, 1947)
  • Diccionari de barbarismes del català modern (1930)
  • Vocabulari castellà-català (1935)
  • Geometria (1946)
  • Lexis (1952)

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Xavier Pedraza i Jordana, Revista d'Igualada, Emili Vallès i Vidal (1878-1950), Filòleg, literat, matemàtic i crític musical[Enllaç no actiu]
  2. ↑ Ajuntament d'Igualada, Personatges i fets històrics Arxivat 2010-06-21 a Wayback Machine.
  3. ↑ La Vanguardia, 3 de febrer de 1931, Radioprograma para hoy martes día 3 de febrero de 1931
  4. ↑ Escola Artur Martorell
  5. ↑ «Emili Vallès i Vidal». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 26 març 2023].
  6. ↑ Escola Emili Vallès
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Emili_Vallès_i_Vidal&oldid=33196831»