Santpedor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaSantpedor
Bandera de Santpedor Escut de Santpedor
Bandera de Santpedor Escut de Santpedor
Santpedor.JPG
Vista general de Santpedor,l'ermita de Sant Francesc a
l'esquerra i el Mirador de Montserrat al fons.

Localització
Localització de Santpedor respecte del Bages.svg
41° 47′ 01″ N, 1° 50′ 21″ E / 41.783611111111°N,1.8391666666667°E / 41.783611111111; 1.8391666666667
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Barcelona
Vegueria Catalunya Central
Comarca Bages
Entitats de població 2
Població
Total 7.520 (2016)
• Densitat 453,01 hab/km²
Geografia
Superfície 16,6 km²
Altitud 336 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcaldessa Laura Vilagrà i Pons
Indicatius
Codi postal 08251
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 08192
Codi IDESCAT 081923
Altres dades

Web www.santpedor.cat
Modifica dades a Wikidata

Santpedor és una vila, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages. Se situa al nord de Manresa i en el sector més pla del Bages, dedica la major part del seu terme als conreus però també disposa d'àrees industrials en ple desenvolupament. Avui Santpedor és una de les poblacions de la comarca amb major creixement urbanístic i manté una activa vida cultural i esportiva. Fa temps que es treballa en la recuperació i condicionament dels aiguamolls del sud de la vila, on s'ha constatat l'existència d'espècies ornitològiques interessants. Santpedor conserva alguns portals del seu antic recinte emmurallat, que donen al barri antic de la vila un atractiu caràcter medieval. L'església de Sant Pere, d'origen romànic però actualment de bonica factura gòtica, ha estat restaurada fa poc. A l'entorn de la vila destaca l'ermita de Sant Francesc, bon mirador sobre el pla de Bages, i Santa Anna de Claret, un indret agradable amb dues esglesioles: la romànica de Santa Maria i la barroca de Santa Anna.

Santpedor, també,és carectaritzat per ser: El poble de Josep Guardiola i Sala i del Timbaler del Bruc.

Història[modifica | modifica el codi]

El nom deriva de la construcció l'església de Sant Pere a l'indret conegut antigament pel lloc d'Or, anomenant-se Sant Pere d'Or. D'aquest nom prové la contracció Santpedor, passant per l'estadi intermedi de Sant Pè d'Or. La documentació escrita més antiga que fa referència al lloc d'Or és de l'any 937 i l'església està documentada des del 996. El 1082, Ramon Berenguer II va cedir la meitat el seu alou al monestir de Sant Benet de Bages.[1]

Als segles següents, XI a XIII, Santpedor experimenta un creixement progressiu que culmina durant la primera meitat del segle XIV fins que la pesta negra castigà durament la població l'any 1348. D'aquest període en resten valuosos testimonis arquitectònics. Durant aquest període, Santpedor fou vila reial, és a dir, que no depenia de cap senyor feudal, sinó directament de la corona.

El rei Pere el Cerimoniós vengué Santpedor a un noble anomenat Francesc de Perellós, però els santpedorencs aconseguiren reunir 5.000 florins d'or per recuperar els drets sobre el municipi i retornar-lo a la protecció reial. L'any 1400, el rei Martí l'Humà premiaria aquest esforç atorgant a vila el títol de "Carrer de Barcelona". Santpedor tenia el privilegi d'enviar representants a les corts catalanes.[1]

Malgrat que l'agricultura continuà essent la principal activitat econòmica del poble entre els segles XVI i XVIII, es desenvoluparen algunes activitats manufactureres que tingueren certa significació en l'economia local com la dels paraires (filadors, cardadors i teixidors de llana) i la producció d'aiguardent, que fins i tot s'exportava a altres comarques. Santpedor fou durant molts segles la segona població del Bages i tingué fortes rivalitats amb Manresa.[1]

Santpedor participà activament a la Guerra del Francès (1808-1814). La memòria popular féu llegenda de la intervenció del jove Isidre Lluçà i Casanoves, conegut com el timbaler del Bruc, en el primer combat del Bruc, el 6 de juny de 1808.

Ermita de Sant Francesc

Després de la guerra hi hagué una forta regressió econòmica agreujada per la competència de les noves indústries que anaven creixent al voltant dels rius Llobregat i Cardener, ja que a Santpedor encara es teixia a mà. Les tres Guerres Carlines i la plaga de fil·loxera que assolà les vinyes tancaren el segle XIX no gaire afortunat per al poble.

La recuperació arribà al primer quart del segle XX amb l'arribada del ferrocarril (1884)[cal citació], la creació de la Cooperativa Agrícola (1905), l'arribada de l'electricitat (1911)[cal citació] i la portada de l'aigua (1932).[cal citació] Com a la resta de Catalunya, el creixement s'estroncà amb la Guerra Civil.

El tèxtil fou pràcticament l'única indústria que subsistí fins que també entrà en crisi a la dècada del 1960, provocant el sorgiment d'altres activitats, que com a la resta de la comarca, va comportar l'arribada de nombroses famílies procedents d'altres comunitats de l'estat, atretes per les possibilitats de feina.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
el Mirador de Montserrat 467
Santpedor 6.670
Dades: 2011. Font: Idescat


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
92 108 118 948 1.791 1.818 1.901 1.879 1.885 1.740
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.762 1.918 1.917 1.797 2.363 2.794 3.424 4.347 4.644 4.812
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
5.062 5.156 5.352 5.477 5.828 6.263 6.787 7.071 7,187 7384
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Joan Carreras Matas Independents 19/04/1979
1983 - 1987 Francesc Mas Sanmiguel CIU 28/05/1983
1987 - 1991 Francesc Mas Sanmiguel CIU 30/06/1987
1991 - 1995 Josep Santamans Gubianas PSC 15/06/1991
1995 - 1999 Josep Santamans Gubianas PSC 17/06/1995
1999 - 2003 Josep Santamans Gubianas PSC 03/07/1999
2003 - 2007 Laura Vilagrà i Pons ERC 14/06/2003
2007 - 2011 Laura Vilagrà i Pons ERC 16/06/2007
2011 - 2015 Laura Vilagrà i Pons ERC 11/06/2011
Des del 2015 Xavier Codina Casas ERC 13/06/2015

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Festivitats[modifica | modifica el codi]

  • 2a setmana de juny, Festa Major
  • 2 i 3 d'octubre, Fira de Sant Miquel

Personatges famosos[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Pladevall, Antoni (1999), Guies Catalunya Romànica, Bages, Barcelona, Pòrtic. ISBN 84 7306 699 5

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]