Navarcles

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Navarcles
Localització

Navarcles situat respecte Catalunya
Navarcles situat respecte Catalunya

Localització de Navarcles respecte del Bages


Municipi del Bages
Parc del Llac
Parc del Llac
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Comarques centrals
Bages
Gentilici Navarclí, navarclina
Superfície 5,53 km²
Altitud 269 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
6.003 hab.
1.085,53 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 408972 4622906Coord.: 41° 45′ 05″ N, 1° 54′ 11″ E / 41.75139°N,1.90306°E / 41.75139; 1.90306
Organització
Entitats de població

4
Codi territorial 081402
Agermanament L'Avelanet (Llenguadoc)
Sant Ponç de Tomièiras (Llenguadoc)
Web

Navarcles és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages, situat a l'extrem oriental del Pla de Bages a 11 km de la capital de la comarca, Manresa.

L'edifici romànic més emblemàtic de la comarca del Bages, Sant Benet de Bages, es troba situat a 1 km del centre de la població ja en el terme municipal de Sant Fruitós de Bages.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme és molt reduït i es troba a l'esquerra del riu Llobregat, en el punt que rep les aigües del riu Calders i de la riera de Navarcles afluent de l'anterior. Hi abunden les fonts, com les anomenades de la Mina, de la Cura, de Solervicens, del Sobreeixidor, de Santa Margarida, la Font Vella, del Llac, del Lleó i la Font Nova, entre altres.

El terme municipal limita amb els municipis de Sant Fruitós de Bages (a l'oest), amb el riu Llobregat com a límit; Calders (a l'est i al nord), essent els límits el turó de l'Angla, el riu Calders i el torrent de la Déu i la muntanya del Galobart; i Talamanca (al sud), per la serra del Cap de la Serra.

El nucli urbà de Navarcles es divideix en els següents barris: Poble vell, Sant Bartomeu, Tres Pins i la Cura, la Creueta i Camp de Futbol, la Bonavista. Hi ha adjacents dos nuclis de població més: el Llac i la Planota, als que s'ha d'afegir el Galobart. El municipi compta també amb la masia de Solervicenç, el mas del Galobart, la granja del Turó i la granja del Singla.

Història[modifica | modifica el codi]

Prehistòria i edat antiga[modifica | modifica el codi]

Tot i que les primeres notícies de Navarcles són en un document que data de l’any 940, sabem que el poble ja estava habitat de molt abans gràcies a les restes que s’han trobat en diverses excavacions. Les més antigues són dues gerres de bronze que daten de l’any 2.000 abans de Jesucrist i que actualment es guarden al Museu de Manresa. Les primeres restes romanes que es van trobar van ser a la zona de Solervicens i les anomena Mn. Fortià Solà en el seu llibre : unes monedes dels primers segles abans de Crist. Però les restes romanes més importants es van trobar l’any 1986, a la capella de Sant Bartomeu i els seus voltants. A partir d’aquestes excavacions es va saber que hi havia una vil·la romana entre els segles I i IV d.C. També mossèn Fortià Solà, en el seu llibre publicat l’any 1910 es refereix a algunes troballes de ceràmica i monedes romanes a les terres del mas de Solervicens i entre la capella de Sant Bartomeu i la riera de Merdaenllà. Es creu que la vil·la romana fou abandonada entre els segles IV i V, però és probable que durant l’alta edat mitjana ja hi hagués presència humana a l’actual terme municipal.

Edat mitjana[modifica | modifica el codi]

El document de 940 on s’esmenta per primera vegada “Navarcles” és d’una venda de terres, però no és fins a un testament de l’any 1050 on s’esmenta l’església i l’agrupament de cases del seu voltant i és a partir del segle XII on ja hi ha constància de l’Església i els masos, a partir dels quals es crea el nucli urbà. Es coneix que a Navarcles no hi havia castell, i per tant en aquesta època no hi havia senyor feudal però sí que existien grans propietaris de terres. Aproximadament l’any 960 s’estava construint el monestir de Sant Benet de Bages, que va començar a adquirir les terres del voltant, és per això que aquests propietaris van crear una parròquia amb drets parroquials sobre aquest terme municipal. Tot i així la parròquia no apareix documentada fins l’any 1019.

A finals del segle XII i fins a mitat del s. XIII Navarcles comptava amb dos senyors feudals : Sant Benet de Bages i el bisbe de Vic. Era el monestir de Sant Benet qui nomenava el batlle i el rector. Va ser també en aquesta època que es va construir la Capella de Sant Bartomeu.

Gràcies a un capbreu de 1338, fet per l’abat de Sant Benet, es coneix que hi havia entre 50 i 60 cases, però la crisi dels segles XIV i XV va buidar el poble i els masos dels voltants. Durant aquesta crisi els pagesos que van quedar van anar comprant les terres, per això al s. XVI hi havia 8 pagesos que controlaven tot el municipi.

Edat moderna[modifica | modifica el codi]

En un capbreu de 1689 el poble ja s’havia recuperat i tenia 72 cases la majoria agrupades al carrer Major (actual Ample) i la plaça vella. En els anys posteriors hi va haver un creixement tant de cases com de carrers, el 1853 existien 299 cases i s’havien obert els carrers Verger, Sant Benet, Nou, de la Sort Ametller i Sant Bartomeu. En definitiva, entre els segles XVII i XVIII es va configurar el casc antic tal com el coneixem avui dia. També va ser en aquesta època que aparegueren els conflictes entre el monestir de Sant Benet i els habitants de Navarcles. El 1711 els pagesos es van negar a pagar el delme (llegums i verdures) al Monestir, i el 1753 els regidors van prendre el càrrec sense el vistiplau del monestir. En ambdós casos la justícia donà la raó al monestir.

Edat contemporània[modifica | modifica el codi]

Després de molts conflictes, el 1801 els navarclins van demanar deixar de dependre de Sant Benet per dependre de la Corona, cosa que no van aconseguir. Finalment el 1835 els monjos marxaren definitivament del monestir i es va abolir el règim senyorial. A partir d’aleshores els navarclins en lloc de pagar delmes, havien de pagar censos, primer a l’Estat i després al propietari del monestir, fins que al 1852 una carta de l’administrador de finques de l’Estat va posar fi als pagaments.

La fi del règim senyorial no va significar el final dels conflictes, aquests van continuar essent presents en la vida política del municipi. El poble tenia dues bandes i els regidors estaven enfrontats entre ells.  Les eleccions municipals de 1893 van ser anul·lades a causa dels enfrontaments i manipulacions i alguns dels regidors elegits no ho pogueren ser perquè estaven processats. La majoria de la població (obrers i pagesos) eren partidaris de l’esquerra i per tant els alcaldes acostumaven a ser republicans. Un dels alcaldes més populars fou Joan Errasti (1909 - 1915 ) republicà radical que feu grans millores al municipi com l’arribada de l’electricitat, la construcció del nou edifici de l’Ajuntament, les casetes de la carn a la Plaça de la Vila, etc.

A l’època de la República, el món polític de Navarcles es dividia entre esquerres, catòlics i dretes (que s’anomenaven Centre Català), les primeres eleccions les guanyaran els d’esquerres, però al llarg dels anys hi va haver períodes on va governar la dreta. Durant la Guerra Civil els regidors de dretes foren expulsats de l’Ajuntament i en acabar la Guerra van ser aquests els que prengueren el govern municipal.

Industrialització[modifica | modifica el codi]

Al llarg del s. XIX els navarclins van veure construir quatre fàbriques al Llobregat (la del Riu, la del Pont, la de Sant Benet i la del Galobart) i dues al Calders (Cal Tàpies i el Moli d’en Serra).[2] La fàbrica del Pont i la fàbrica de Sant Benet foren aixecades a l’altra banda del riu, terme municipal de Sant Fruitós de Bages. Navarcles es va veure afavorit per la proximitat fluvial. Les dones i els nens, destres en la filatura van aprofitar les seves habilitats per treballar a les fàbriques i van haver de sotmetre’s a l’horari laboral. El treball tèxtil de la dona es complementava amb les feines de pagès de l’home.[3]

La Fàbrica del Riu es creu que va ser la primera que es va construir al poble.

La Fàbrica del Pont es va construir cap al 1825 i substituïa un molí edificat el 1817. Aquesta fàbrica està en terreny de Sant Fruitós de Bages tot i que els seus treballadors eren majoritàriament de Navarcles. El fundador va ser Joan Herp i Cia. Fou una empresa dedicada als teixits de llana  fins que al 1850 començà a produir cotó. Fou en aquesta època quan aparegueren els primers problemes econòmics a la família Herp. Van haver-hi diverses compravendes al llarg dels anys. Durant els anys 30 fou coneguda com a colònia Vives, ja que el propietari era Francesc Vives i Oller un comerciant de Barcelona. Les compravendes van continuar durant la segona meitat del s. XX. Cap a finals dels anys 80 la fàbrica es va dividir en diferents parts que van ser comprades per petites empreses.[4]

La Fàbrica de Sant Benet també es troba al terme municipal de Sant Fruitós de Bages. La va construir cap al 1856[5] Josep Vidal i Sellarès juntament amb el seu soci Isidre Puig.[6] A mesura que els fundadors es van anar morint els socis van anar canviant per la via de l'herència fins que al 1946 es va crear una societat anònima MIPSA. Els problemes econòmics van començar a la dècada dels 60. A causa de la crisi industrial, el 1985 La Caixa es convertí en propietària de la fàbrica. Aquest fet i un incendi que va destruir gairebé totes les naus posaven punt final a una de les empreses tèxtils més importants de la comarca.[7]

El Calders és un riu menys cabalós però també va se’n va aprofita l’energia hidràulica. La Fàbrica de Cal Tàpies es va construir cap al 1890. Els Tàpies van ser paraires de Navarcles durant el segle XVIII i al s. XIX procuraren participar en les activitats tèxtils del cotó.[8]L’any 1902 la van vendre a Joan Esquius i Ribera que la va arrendar a Josep Raventós. La fàbrica funcionà fins al 1971 i poc després fou ensorrada. El 1982 es va cedir el canal a l’Ajuntament de Navarcles que el fa servir per portar aigua a la depuradora. El 1996 l’Ajuntament va comprar els terrenys on hi havia hagut la fàbrica.[7]

Prop de la confluència entre el riu Calders i el Llobregat trobem la Fàbrica del Molí d’en Serra. El molí on es troba aquesta fàbrica data del segle XIV i a partir del s. XIX es va convertir en fàbrica tèxtil. El 1805 es va arrendar als navarclins Valentí i Domingo Solervicens per posar-hi màquines de filar cotó. Al llarg del s. XIX hi van haver diverses compravendes de l’edifici fins que al 1924 la va comprar Martí Oliva que la va ampliar dues vegades. El 1967 va tornar a canviar de mans i als anys vuitanta deixà de dedicar-se al sector tèxtil definitivament.[4]

Paisatge urbà[modifica | modifica el codi]

Ponts[modifica | modifica el codi]

El fet que Navarcles estigui envoltat d’aigua, pel riu Calders i el Llobregat, fa que els ponts siguin un element molt important del municipi, especialment el Pont Vell, el més antic i emblemàtic.[4] Els ponts han facilitat la comunicació de Navarcles amb la resta de la comarca i per tant han contribuït al seu creixement econòmic i social.[9]

El Pont Nou és el segon més antic del municipi. Està situat damunt del riu Llobregat, per on circula la carretera que uneix Manresa amb Moià. Aquest pont delimita els termes municipals de Navarcles i Sant Fruitós de Bages. Es començà l’any 1857, durant la construcció de la carretera que unia Manresa i Vic. L’obra es va abandonar diverses vegades i per això la seva construcció s’allargà fins al 1863, quan una riuada provocà danys materials al pont. Finalment es va poder inaugurar l'any 1865. Finalment el pont es va poder inaugurar l'any 1865.[10] Com a conseqüència de la construcció d’aquest pont hi hagué una millora econòmica al municipi: el 1866 començà a funcionar la fàbrica del Galobard, situada al costat del riu Llobregat, molt a prop del pont nou.

El Pont del Molí d’en Serra, sobre el riu Calders, és un dels més importants, per ésser un dels més utilitzats. Es troba a la carretera BV-1221, que enllaça el poble de Navarcles amb el barri de la Planota, i a més és la via principal d’entrada i sortida del municipi. El seu nom es deu al fet que es troba situat al costat de la fàbrica del Molí d’en Serra, la més antiga del municipi. El pont es va construir l'any 1916[11] i fa 84 metres de llarg. L’any 1986 se’n va fer una ampliació i va passar de tenir 6 metres d’ample a tenir-ne 13,10, cosa que va permetre fer un pas per als vianants paral·lel a la carretera. Durant els anys ha sofert alguns danys a causa de les riuades, però cap de tant important com a l’octubre de 1994, quan es van malmetre alguns fonaments i es trencaren gran part de les baranes.[12]

El Pont de Sant Benet, sobre el riu Llobregat, connecta Navarcles amb el monestir de Sant Benet de Bages. Va ser construït a principi dels anys 20 tot i que tenim notícia que a l’edat mitjana en aquest mateix indret hi havia un pont que es va enderrocar al s. X.[13]La riuada de 1994 es va emportar el pont i l’any 1997 es va reconstruir.

Fonts[modifica | modifica el codi]

Un altre dels trets característics del municipi i que també està relacionat amb l’aigua són les seves fonts. La zona on n’hi ha més és al voltant de la riera de Merdaenllà : Font de Santa Margarida, Font Vella, Font de la Mina, Font Nova, els Pous de Solervicenç, ...).

A finals del s. XIX es va canalitzar l’aigua de l’antiga font del Juncà a la riera de Merdaenllà, per acostar-la als veïns del casc antic que eren els que la tenien més lluny. El 1899 es va posar en funcionament la xarxa amb tres fonts a la zona del carrer Ubach, plaça Anselm Clavé i carrer Nou. Durant els anys següents la xarxa es va ampliar per portar aigua als carrers de la part alta del  poble (carrer Ample i plaça Vella). Moltes d’aquestes fonts existeixen actualment.

Font de la Cura : la notícia més antiga que en tenim data de 1891, però se suposa que existia molt abans ja que porta el nom d’un mas que hi havia a la zona. El 1947 l’Ajuntament la va engrandir i la va arreglar per fer-hi fontades.

Font de Santa Margarida : El nom prové de la Santa que es venerava a la Capella de Sant Bartomeu, situada al costat de la Font.  La primera noticia escrita d’aquesta Font és de 1338 tot i que segurament feia molts anys que rajava. La Font es va haver de reparar moltes vegades, Mn. Fortià Solà menciona les millores del 1706 i 1818. L’aigua d’aquesta font ha estat utilitzada per regar els horts de la zona i també per abastar els veïns del barri.

Font de la Mina : Es va construir l’any 1863 per resoldre la manca d’aigua per regar. Durant el s. XVIII el creixement de la població i per tant el creixement del nombre d’horts va comportar la falta d’aigua en períodes de sequera.  El problema es va agreujar al s. XIX amb la creació de fàbriques que necessitaven la força dels rius per funcionar.  La font es va construir a partir d’una mina que recollia l’aigua subterrània que hi havia a l’altra banda de la riera de Merdaenllà, d’aquí ve el nom de Font de la Mina. Actualment està situada sota el carrer Piscines i Esports. Amb la reforma del parc de la Font Vella, l’any 1967 l’aigua de la font es va canalitzar fins a l’interior del parc.

Font Vella : Es troba dins el parc de la Font Vella, juntament amb la font de la Mina. El 1914 la font es va reformar i es va gravar la data. El parc i la font tal com els coneixem avui dia es va fer el 1967.

Font de Solervicens : Està situada sota el mas del mateix nom i no en sabem la data exacte, tot i que a la font hi ha esculpit l’any 1818 es creu que és anterior. Segons les pluges, alguns anys a l’estiu no raja.

Font Nova : És una font que neix dels pous de Solervicens. Està situada al costat de la riera de Merdaenllà, on antigament hi havia hagut la font del Juncà. La construcció de la font tal com la coneixem actualment es va fer a finals dels anys 70, i l’aigua dels pous es barreja amb la que ve de la Font Calda.

Font dels Sobreeixidors : Abans de ser una font era un sobreeixidor dels pous de Solervicens i està documentat des de l’any 1899. Al 1902 s’hi va instal·lar una caseta de refrescs i fins l’any 1957 ininterrompudament cada estiu s’obria. El 1965 es va renovar la font i la caseta va desaparèixer. La riuada de 1971 va malmetre molt la zona i el mes de març de 1975 es va construir la font actual.

Política i Administració[14][modifica | modifica el codi]

L’any 1975, després de la mort de Franco, es van anar formant els partits polítics de Navarcles : PSUC, Convergència Democràtica i el PSC. A les primeres eleccions municipals, el 1979, el PSUC i la Unió Centre Democràtic van aconseguir 4 regidors cadascun, i van acabar formant govern el PSUC amb els vots dels socialistes, essent alcalde Josep M. Carrillo.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 José M. Carrillo Plana PSUC 19/04/1979 --
1983 - 1987 Secundi Soldevila Sellarés CIU 28/05/1983 --
1987 - 1991 Secundi Soldevila Sellarés CIU 30/06/1987 --
1991 - 1995 Secundi Soldevila Sellarés CIU 15/06/1991 --
1995 - 1999 Albert Brunet Bosch PSC 17/06/1995 --
1999 - 2003 Albert Brunet Bosch PSC 03/07/1999 --
2003 - 2007 Maria Carme Alòs Pintó CIU 14/06/2003 --
2007 - 2011 Albert Brunet Bosch / Llorenç Ferrer Alòs PSC 16/06/2007 --
2011 - 2015 Llorenç Ferrer Alòs PSC 11/06/2011 --
Des de 2015 Llorenç Ferrer Alòs Sumem per Navarcles 13/06/2015 --
Llorenç Ferrer al MHC el 2004.

Actualment governa el partit Sumem per Navarcles amb 5 regidors i el batlle és Llorenç Ferrer i Alòs (exmilitant del PSC).

Resultats electorals de Navarces, 2015

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Sumem per Navarcles Llorenç Ferrer Alòs 975 5
Convergencia i Unió M. Carme Alòs Pintó 919 4
Candidatura d'Unitat Popular - Poble Actiu Aleix Solé Sellarès 387 2
Iniciativa per Catalunya Verds - EUiA - Entesa Josep Joan Roda Rubió 284 1
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal Concepció Padró 254 1
Partit Popular 121 0

Participació : 62,85%

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Galobard, el 18
Llac, el 150
Navarcles 5.695
Planota, la 102
Dades: 2011. Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- 10 18 214 597 1.441 1.759 1.876 1.714 1.768
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.709 2.173 2.079 2.110 2.666 3.384 4.598 5.169 5.157 5.235
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
5.225 5.312 5.318 5.400 5.498 5.723 5.818 5.964 5.973 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Festes, tradicions i festival[modifica | modifica el codi]

El Festival Internacional de Cinema Solidari de Navarcles se celebra durant tres setmanes d'abril i maig al municipi. Ofereix sobretot cinema de qualitat i de contingut social, amb l'objectiu de sensibilitzar la població sobre els problemes del nostre món i promoure el debat en la societat.

En el mateix festival es fa un concurs de filmets i curtmetratges que els espectadors voten. Una altra iniciativa del festival és "el Premi Pere Casaldàliga a la Solidaritat", que es concedeix a la persona o entitat que s'hagi significat més o especialment en la defensa dels principis que inspiren el Festival.

Els patrons del poble són la Mare de Déu de l'Assumpció i sant Valentí de Terni, l'arqueta de les relíquies del qual es conserven a la parròquia des de 1836, provinents de Sant Benet de Bages

Amb aquest motiu es fan les festes majors d'estiu el 15 d'agost i les d'hivern el 14 de febrer.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22 desembre 2014. [Consulta: 25 setembre 2015].
  2. «Navarcles: notícies aparegudes en diaris i revistes antigues». [Consulta: 7 octubre 2014].
  3. Ferrer i Alòs, Llorenç. Les fàbriques de riu de Navarcles. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, 1994 (Quaderns; 7). ISBN 8487618170. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Ferrer i Alòs, Llorenç. Navarcles : història en imatges, 1900-1979 (en català). Manresa: Angle : Centre d'Estudis del Bages, 1998, p. 16 (Fotografia històrica; 5). ISBN 8487618375. 
  5. «Concessió d'aprofitament del Llobregat per a dues fàbriques (16-08-1856)». Navarcles: notícies aparegudes en diaris i revistes antigues. [Consulta: 7 octubre 2014].
  6. «Obres de millora a la presa de la fàbrica Isidro Puig y C.ª (21-06-1900)». Navarcles: notícies aparegudes en diaris i revistes antigues. [Consulta: 7 octubre 2014].
  7. 7,0 7,1 Ferrer i Alòs, Llorenç. La història de Navarcles : de quan era un mar fa milions d’anys a l’actualitat. Navarcles: Societat Coral Harmonia, 2010, p. 154-155. 
  8. Bages. Manresa: Parcir, 1987-1988, p. V. 2, p. 145. ISBN 848653805X. 
  9. Serra i Sellarés, Francesc. Els ponts de Navarcles (en català). Navarcles: Ajuntament de Navarcles, 1996 (Quaderns de Navarcles; 1). 
  10. «Inauguració del pont Nou» (en català). Navarcles: notícies aparegudes en diaris i revistes antigues. [Consulta: 13 juny 2014].
  11. «S'obra la nova carretera i el pont del Calders (08-1917)». Navarcles: notícies aparegudes en diaris i revistes antigues. [Consulta: 7 octubre 2014].
  12. «S'obra la nova carretera i el pont del Calders» (en català). Navarcles: notícies aparegudes en diaris i revistes antigues. [Consulta: 13 juny 2014].
  13. «Inauguració del nou pont de Sant Benet de Bages». Navarcles: notícies aparegudes en diaris i revistes antigues. [Consulta: 13 juny 2014].
  14. Serra i Sellares, Francesc. 25 anys d'ajuntaments democràtics a Navarcles (1974-2004). Navarcles: Ajuntament de Navarcles, 2005. 
  15. «Inauguració de la nova seu de la Biblioteca Sant Valentí a Navarcles (Bages)». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Abril 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Navarcles Modifica l'enllaç a Wikidata