Cardat

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Cardador de llana treballant

El cardat és una operació mecànica que produeix una xarxa contínua de teixit a partir del material cru.[1] Això s'aconsegueix fent passar les fibres entre superfícies que es mouen diferencialment cobertes amb teixit cardant. El cardat és un conjunt d'operacions mecàniques que també es fa servir en altres materials com el cotó i el lli per tal de netejar, paral·lelitzar o individualitzar-ne les fibres per a produir finalment una metxa o cinta. Actualment es fa amb màquines cardadores. L'etimologia és del llatí carduus que són els capítols secs d'una planta, el cardó, que s'usava per cardar la llana crua. El cardat també es pot usar per crear mescles de fibres de diferents colors.

Cardat manual

El cardat artesanal en procés de desaparició. El cardador de llana era un treballador ubicat en zones de ramaderia que produïen llana, que rentava la llana bruta de les ovelles amb aigua per tal d'eliminar-ne la brutícia i les restes de greix i després es desenredava per a deixar-les preparades per al filat i el seu ús tèxtil. Aquests treballadors usaven instruments tradicionals com cardadors o pintes. Actualment aquest procediment s'ha mecanitzat i cal poca mà d'obra.

També els cardadors eren matalassers que cardaven la llana dels matalassos des fent els matalassos i traient la llana del seu interior.[2][3]

Història[modifica]

L'historiador de la ciència Joseph Needham adscriu la invenció dels instruments de cardar a l'Índia antiga.[4] Les primeres evidències del seu ús són del segle II de la nostra era.[4] Aquests estris s'anomenaven kaman i dhunaki hi actuaven per vibració d'una corda.[4]

El 1748 Lewis Paul de Birmingham, inventà la màquina cardadora manual.[5]

Des de la dècada de 1780, les màquines cardadores es van instal·lar a molins del nord d'Anglaterra i del centre de Gal·les.[6]

Notes[modifica]

  1. Yilmaz, Nasire Deniz; Powell «The Technology of Terry Towel production». Journal of Textile and Apparel, Technology and Management. North Carolina Stare University, 4, 4, 2005.
  2. Juan Manuel Bartolomé Bartolomé: La dinámica en la producción y consumo de textiles en León: Las zonas artesanales de La Bañeza y Astorga (1700-1860)
  3. Castilla y León aún cuenta con varios lavaderos de lana para elaborar alfonbras y moquetas, leonnoticias.com
  4. 4,0 4,1 4,2 Baber, Zaheer. The Science of Empire: Scientific Knowledge, Civilization, and Colonial Rule in India. State University of New York Press, 1996, p. 57. ISBN 0-7914-2919-9. 
  5. Wadsworth, A. P.; Mann, J. de L.. The Cotton Industry and Industrial Lancashire. Manchester University Press, 1931, p. 419–448. 
  6. Jenkins, J. Geraint. The Welsh Woollen Industry, 1969, p. 33–4. 

Enllaços externs[modifica]