Josep Verde i Aldea

De Viquipèdia
Infotaula de personaJosep Verde i Aldea
Josep Verde Aldea en la lectura del pregó de les Fires de l'Ascenció de Granollers el 1986.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Josep Verde Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 novembre 1928 Modifica el valor a Wikidata
Granollers (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 febrer 2017 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats
1 de juliol de 1977 – 15 de juliol de 1986
Europarl logo.svg  Diputat al Parlament Europeu
1 de gener de 1986 – 19 de juliol de 1999
Escudo de España (mazonado).svg  Vicepresident tercer Congrés dels Diputats
18 de novembre de 1982 – 23 d'abril de 1986
Dades personals
NacionalitatCatalunya
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estrasburg
Brussel·les
Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocat i polític
PartitReagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya 1974-1976
PSC-Reagrupament 1976-1978
Partit dels Socialistes de Catalunya 1978-?
Família
CònjugeMontserrat Parera i Duran
Premis

Josep Verde i Aldea (Granollers, 3 de novembre de 1928 - Barcelona,[1] Barcelonès, 1 de febrer de 2017) era un polític socialista català. Com a parlamentari va ser membre de la Comissió dels Vint que redactà l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.

Inicis[modifica]

Neix a Granollers, Vallès Oriental l'any 1928. Fill d'un carabiner d'origen sorià destinat a Portbou que fou degradat pel franquisme per la seva fidelitat a la república. Durant la guerra civil espanyola fou enviat a França per evitar-li els bombardejos.[2]

Durant la seva joventut va estar vinculat amb el teixit associatiu i cultural de Granollers, participant en la fundació de l'Associació Cultural. Va treballar també en la revista Acció Catòlica i amb activitats organitzades pel Centre Catòlic de la ciutat. Posteriorment també col·laboraria escrivint a la Revista del Vallès i, ja fora de l'àmbit local, amb la revista Destino.[3]

Trajectòria durant el franquisme[4][modifica]

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i destacà per la seva activitat dins del catolicisme progressista. Entre 1959 i 1960 es va traslladar a Luxemburg per a especialitzar-se en dret comparat.[3] El 1969 ell i la seva família es traslladen a Barcelona ja que les seves relacions professionals a la capital són cada vegada més constants. Va ser professor de Ciències Polítiques a l’Institut d’Estudis Socials de Barcelona entre els anys 1969 i 1975. L’any 1972 va fundar el Grup Cristià de Promoció i Defensa dels Drets Humans a Barcelona i fou membre actiu de Justícia i Pau. Com a advocat defensà sovint acusats davant el Tribunal d'Ordre Públic. Va ser, també, professor de l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona ICESB.[3]

El 1974 es va integrar en el Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya,[5] que transformat després en PSC-Reagrupament, del qual fou secretari general a la mort de Josep Pallach el 1977.

L'etapa democràtica[6][modifica]

A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit diputat dins del Pacte Democràtic per Catalunya. La reflexió sobre els mals resultats obtinguts pel seu partit dins la coalició (4 diputats i cap senador) feu que fos un dels impulsors de la unitat socialista a Catalunya, i afavorí la incorporació del seu partit en el nou Partit dels Socialistes de Catalunya PSC (197). L'any 1978 va ser membre de la Comissió dels Vint que redactà al parador de Sau, les Masies de Roda l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.

Ha estat secretari de relacions polítiques de la Comissió Executiva i del Consell Nacional del PSC i fou elegit diputat al Congrés per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1979 i les de 1982, on ocupà una de les vicepresidències del Congrés de diputats.[7]

Va ser membre de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa del 1979-1986, i en fou vicepresident del 1983 al 1986. El desembre de 1985 va ser designat eurodiputat al Parlament Europeu per les Corts Espanyoles i a les eleccions de 1987 fou elegit diputat al Parlament Europeu, del qual fou vicepresident del 1992 al 1999. Fou membre destacat de la Delegació del Parlament Europeu en els estats de l'antiga URSS. Fou membre també del Buró de la Unió de Partits Socialistes de la Unió Europea.

Del 200 al 2006 va presidir el Consell Català del Moviment Europeu.[8]

L'any 2011 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya com a reconeixement a la tasca dels primers diputats catalans al Parlament Europeu.[9]

Va morir el 2 de febrer de 2017.[1][10]

Publicacions seleccionades[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Mor Josep Verde i Aldea, figura clau per al socialisme català». Ara, 02-02-2017 [Consulta: 29 abril 2020].
  2. «Medalles de la ciutat 2005: Miquel Boix i Carreras, Marta Estrada i Miyares, Oriol Muntanya i Tuset, Josep Verde i Aldea i Agrupació Sardanista de Granollers, 2005». [Consulta: 6 setembre 2021].
  3. 3,0 3,1 3,2 Juncà Rossell, Imma. Granollers homenatja Josep Verde i Aldea. Granollers: Ajuntament de Granollers, 01/11/2018. 
  4. Article de Andreu Mayayo Els parlamentaris (i la parlamentària de la Comissió dels vint al monogràfic Vint anys de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Balanç i perspectives. Revista Idees 1999
  5. Llibre de Glòria Rubiol Josep Pallach i el Reagrupament Barcelona 1995
  6. Andreu Mayayo 1999 pàgina 53
  7. «Verde Aldea, José» (en castellà). [Consulta: 6 setembre 2021].
  8. «Josep Verde i Aldea | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 setembre 2021].
  9. «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 personalitats i 15 entitats». Sala de premsa del web de la Generalitat de Catalunya, 12-04-2011. Arxivat de l'original el 2013-10-05. [Consulta: 12 abril 2011].
  10. «Fundació Rafael Campalans. La Fundació Rafael Campalans lamenta la mort de Josep Verde i Aldea». [Consulta: 2 febrer 2017].

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
María Victoria Fernández-España y Fernández-Latorre
Vicepresident tercer Congrés dels Diputats
Espanya

1982-1986
Succeït per:
Francisco Granados Calero