Josep Verde i Aldea

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaCreu de Sant Jordi 2011 Josep Verde i Aldea
Nom original Josep Verde
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España (mazonado).svg
1 de juliol de 1977 – 15 de juliol de 1986
 Diputat al Parlament Europeu
Europarl logo.svg
1 de gener de 1986 – 19 de juliol de 1999
 Vicepresident tercer Congrés dels Diputats
Escudo de España (mazonado).svg
18 de novembre de 1982 – 23 d'abril de 1986
Dades biogràfiques
Naixement 3 novembre 1928
Granollers
Mort 2 febrer 2017 (88 anys)
Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Advocat i polític
Altres dades
Partit polític Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya 1974-1976
PSC-Reagrupament 1976-1978
Partit dels Socialistes de Catalunya 1978-?
Cònjuge Montserrat Parera i Duran
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Josep Verde i Aldea (Granollers, Vallès Oriental, 3 de novembre de 1928 - Barcelona,[1] Barcelonès, 1 de febrer de 2017) era un polític socialista català. Com a parlamentari va ser membre de la Comissió dels Vint que redactà l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.

Inicis[modifica]

Neix a Granollers, Vallès Oriental l'any 1928. Fill d'un carabiner d'origen sorià destinat a Portbou que fou degradat pel franquisme per la seva fidelitat a la república. Durant la guerra civil espanyola fou enviat a França per evitar-li els bombardejos.

Trajectòria durant el franquisme[2][modifica]

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i destacà per la seva activitat dins del catolicisme progressista. El 1969 serà un dels fundadors del Grup Cristià de Defensa i Promoció dels Drets Humans i serà membre actiu de Justícia i Pau. Com a advocat defensà sovint acusats davant el Tribunal d'Ordre Públic. Va ser, també, professor de l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona ICESB

El 1974 es va integrar en el Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya,[3] que transformat després en PSC-Reagrupament, del qual fou secretari general a la mort de Josep Pallach el 1977.

L'etapa democràtica[4][modifica]

A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escolli diputat dins del Pacte Democràtic per Catalunya. La reflexió sobre els mals resultats obtinguts pel seu partit dins la coalició (4 diputats i cap senador) feu que fos un dels impulsors de la unitat socialista a Catalunya, i afavorí la incorporació del seu partit en el nou Partit dels Socialistes de Catalunya PSC (197). L'any 1978 va ser membre de la Comissió dels Vint que redactà al parador de Sau, Masies de Roda l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.

Ha estat secretari de relacions polítiques de la Comissió Executiva i del Consell Nacional del PSC. El 1978, fou elegit diputat al Congrés per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1979 i 1982, on ocupà una de les vicepresidències del Congrés de diputats.

Presidir l'any 1984 l'Institut de Drets Humans de Catalunya. La seva vocació europeista el portaren a ser membre del Consell d'Europa del 1979-1986, i al càrrec de vicepresident de l'Assemblea del Consell d'Europa del 1983 al 1986. El 1986 fou escollit diputat al Parlament Europeu, del qual ha estat vicepresident del 1992 al 1999. Fou membre destacat de la Delegació del Parlament Europeu en els estats de l'antiga URSS. Fou membre també del Buró de la Unió de Partits Socialistes de la Unió Europea.

Ha estat president del Consell Català del Moviment Europeu (2000-2006).

L'any 2011 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya com a reconeixement a la tasca dels primers diputats catalans al Parlament Europeu.[5]

Va morir el 2 de febrer de 2017.[1][6]

Publicacions seleccionades[modifica]

  • Los derechos humanos i las Comunidades Europeas Fundación Pablo Iglesias (Madrid (1989)
  • Tractats i Constitucions per a Europa de 1945-2004 Edit. Mediterrània (Barcelona, 2007)
  • Petita història de la vida associativa a CanovellesEdit. Mediterrània (Barcelona, 2001)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Mor Josep Verde i Aldea, figura clau per al socialisme català
  2. Article de Andreu Mayayo Els parlamentaris (i la parlamentària de la Comissió dels vint al monogràfic Vint anys de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Balanç i perspectives. Revista Idees 1999
  3. Llibre de Glòria Rubiol Josep Pallach i el Reagrupament Barcelona 1995
  4. Andreu Mayayo 1999 pàgina 53
  5. «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 personalitats i 15 entitats». Sala de premsa del web de la Generalitat de Catalunya, 12-04-2011. [Consulta: 12 abril 2011].
  6. «Fundació Rafael Campalans. La Fundació Rafael Campalans lamenta la mort de Josep Verde i Aldea». [Consulta: 2 febrer 2017].

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
María Victoria Fernández-España y Fernández-Latorre
Vicepresident tercer Congrés dels Diputats
Espanya

1982-1986
Succeït per:
Francisco Granados Calero