Josep Valentín i Anton

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep Valentín i Anton
Biografia
Naixement7 novembre 1943 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Racó d'Ademús (País Valencià) Modifica el valor a Wikidata
Secretari general de la Unió General de Treballadors de Catalunya
16 febrer 1982 – 1983
← Luis Fuertes FuertesJusto Domínguez de la Fuente →
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
15 març 1979 – 31 agost 1982

Circumscripció electoral: Barcelona

Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósindicalista, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit dels Socialistes de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Josep Valentín i Antón (Racó d'Ademús, 7 de novembre de 1941)[1] és un sindicalista i polític català.

Trajectòria[modifica]

Es va establir amb la seva família el 1949. Ha fet estudis de Graduat Social, Sociologia (a l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona) i dret a la Universitat de Barcelona en 1974. Membre destacat de la UGT de Catalunya, en el XXX Congrés d'abril de 1976 en fou elegit secretari general de Formació Confederal, reelegit en el XXXI Congrés de maig de 1978. També ha estat secretari general de la Fundació Largo Caballero i membre del Comitè Federal del PSOE. També formà part de l'Assemblea de Catalunya com a membre de la Federació Catalana del PSOE amb Francisco Parras i Collado.

Fou elegit diputat per la província de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1979 i fou vocal de les Comissions d'Economia i Comerç i de Treball. El 16 de febrer de 1982 fou escollit secretari general de la UGT de Catalunya en substitució de Luis Fuertes Fuertes, i ocupà el càrrec fins al 1983, quan fou substituït per Justo Domínguez de la Fuente. Després d'ocupar una conselleria laboral a l'ambaixada dels Països Baixos, el 1995 fou enviat a treballar a l'ambaixada de Santiago de Xile.[2] En 1997 va passar a l'Ambaixada d'Espanya a Brasil fins al 2001 que s'incorpora a l'Equip de l'Observatori Ocupacional de l'INEM de Barcelona per tal d'analitzar el procés de recuperació laboral.[3]

Referències[modifica]

  1. «Valentín Antón, José» (en castellà). [Consulta: 6 febrer 2022].
  2. Los cesantes de oro del gobierno a El Mundo, 17-12-1995
  3. José Valentin Antón Arxivat 2015-04-27 a Wayback Machine. al web de PSC de Ciutat Vella

Enllaços externs[modifica]