Vés al contingut

Josep Martí Sabé

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Martí Sabé
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 juliol 1915 Modifica el valor a Wikidata
Santa Coloma de Farners (Selva) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 juny 2006 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Riudarenes (Selva) Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola de Belles Arts de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescultor Modifica el valor a Wikidata
Influències
Premis

Lloc webhttp://martisabe.com/

Josep Martí Sabé (Santa Coloma de Farners, 4 de juliol de 1915 - Riudarenes, 11 de juny de 2006) fou un escultor, dibuixant i pintor català.[1]

Biografia

[modifica]

Ingressà a l'Escola de Belles Arts de Barcelona el 1941. Residí en aquesta ciutat i treballà vuit anys al taller de l'escultor Enric Monjo. Fou membre fundador del grup Postectura, creat el 1950, del qual en van formar part els escultors Josep Maria Subirachs i Paco Torres Monsó, i els pintors Joaquim Datsira, Ricard Creus i la pintora Esther Boix, un grup molt influenciat per les tendències constructivistes que propugnaven un nou humanisme. Fou membre de la Junta dels Salons de Maig. Es presentà a un centenar d'exposicions col·lectives i a quinze d'individuals a diferents llocs del país i de l'estranger.

El 1995 exposà com a convidat d'honor al Festival d'Aix-en Provence. El 1999, 2000 i 2002 participà en el 39è, 40è i 42è Salon Méditerranéen des Arts Plastiques a lo Pòrt de Boc i exposà individualment a Barcelona al Cercle Artístic de Sant Lluc del qual era soci d'honor des del 1993. Exposà arreu de la geografia catalana i també a l'estranger. El 1975 tornà a la seva ciutat natal i treballà intensament en importants encàrrecs.

Treballava el guix, la pedra, el ferro i la terracota, materials que li permeteren una gran llibertat creativa i plàstica. Amb el temps, la seva escultura s'alliberà de l'objecte representat per esdevenir una eina de creació pura. La idea i el concepte, el diàleg entre volums positius i negatius —entre el ple i el buit— els ritmes, la línia pura, els plans, l'abstracció com a exaltació de la pura plasticitat, sempre amb un rerefons antropomòrfic, conformaren l'expressió d'un nou llenguatge en l'obra de Martí-Sabé.

« Sempre fidel a les proporcions i a les referències anatòmiques, Martí-Sabé ha sabut recollir del cubisme el sentit de la geometria, i del surrealisme, el gest i la capacitat de fabulació. »
Daniel Giralt-Miracle[2]

Premis i homenatges

[modifica]

Obtingué quinze premis, entre els quals el Juli González i Pellicer el 1962, quatre primers premis als «Immortal Girona» i un diploma d'honor a l'Exposició Internacional d'Art Sacre de Roma (1950). També obtingué altres reconeixements com la Medalla d'Or de la Diputació de Girona, la medalla Paul Cézanne i el 1995 va ser nomenat Fill Predilecte de Santa Coloma de Farners.[3]

J.Martí-Sabé "Repòs" (1961)

Obra a

[modifica]
Museus
Edificis i llocs públics
La noia del doll. Josep Martí Sabé (1947). Fundació Rafael Masó
  • 33 relleus a la façana (oficis). Edifici de “La Caixa” Pl. Marquina. Girona.
  • Escultura “Parella”. Edifici de “La Caixa” Hostafrancs. Barcelona.
  • Relleu “Tramuntana”. Façana. Edifici de “La Caixa”. Torroella de Montgrí (Girona).
  • Escultura “La família i l'estalvi”. Edifici de “La Caixa”. Santa Coloma de Farners (Girona).
  • Escultura “Sagrada Família”. Ermita de Farners. Santa Coloma de Farners (Girona).
  • Escultura “Sant Isidre”. Església Parroquial. Santa Coloma de Farners (Girona).
  • Escultura “Mare de Déu de Fàtima”. Església de Santa Maria. Banyoles (Girona).
  • Escultura “Verge de Solius”. Monestir Cistercenc de Santa Maria de Solius. Solius (Girona).
  • Escultura "Sant Narcís". Església de Sant Ildefons. Barcelona.
  • Escultura “Mare de Déu”. Església de Lleitera (Osca).
  • Escultura “Crist”. Església de Mollerussa (Lleida).
  • Escultura "Mare de Déu de Montserrat". Església de Mollerussa (Lleida)
  • Relleus. Façana de la Farmàcia Vergés. Tortosa (Tarragona).
  • Monument “Diana caçadora”. Factoria de Pinsos Diana. Parets del Vallès (Barcelona).
  • Escultura a la capella del Monestir de les Carmelites Descalces de Pedralbes (Barcelona).
  • Bust “Doctor Codina”. Dispensari. La Cellera de Ter (Girona).
  • Bust “Beethoven”. Auditori. Santa Coloma de Farners (Girona).
  • Escultura “Sant Jordi”. Fontana d'Or. Girona.
  • Escultura. Convent de les Esclaves del Sagrat Cor. Girona.
  • Monument a la Sardana. Passeig de Sant Salvador. Santa Coloma de Farners (Girona).
  • Monument als Bastoners. Via pública. Gelida (Barcelona).
  • Escultures “Sant Sebastià” i “Mare de Déu de Farners”. Església de Sant Sebastià. Santa Coloma de Farners (Girona).
  • Escultures i relleus. Jardí dels Tarongers. Centre de Documentació Musical de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Pedralbes. Barcelona.
  • Escultura “Àngel”. Façana de la Biblioteca Joan Vinyoli. Santa Coloma de Farners (Girona).
  • Escultura “Sant Salvador”. Residència Geriàtrica. Santa Coloma de Farners (Girona).
  • Monument “Simbologia”. Jardí de l'Ajuntament. Santa Coloma de Farners (Girona).
  • Escultura “Sant Jordi”. Ajuntament. Santa Coloma de Farners (Girona)
  • Relleu a Sant Dalmau Moner. Font Picant. Santa Coloma de Farners (Girona).
  • Relleu al Cardenal Jubany. Casa natal. Santa Coloma de Farners (Girona).
  • Relleu a Salvador Espriu. Casa natal. Santa Coloma de Farners (Girona).
  • Monument “SC”. Rotonda a la C-63. Santa Coloma de Farners (Girona).
  • Monument “Benvinguda”. Jardins municipals a la C-63. Sils (Girona).
  • Monument “Dona d'aigua”. Rotonda a la C-63. Riudarenes (Girona).
  • Monument “Segador”. Avinguda dels Segadors. Riudarenes (Girona).
  • Escultura La noia del doll.Fundació Rafael Masó (Girona)

Referències

[modifica]
  1. «Josep Martí Sabé». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  2. Daniel Giralt-Miracle, crític d'Art - Exposició Cercle Artístic de Sant Lluc, 1999)
  3. Sessió plenària del 10 d'agost de 1995 de l'Ajuntament de Santa Coloma de Farners

Enllaços externs

[modifica]