Josep Maria Bernat i Colomina

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Maria Bernat i Colomina
Biografia
Naixement 12 abril 1925
Barcelona
Mort 26 maig 1992 (67 anys)
Activitat
Ocupació Empresari i compositor
Gènere artístic Sardana
Modifica les dades a Wikidata

Josep Maria Bernat i Colomina (Barcelona, 12 d'abril de 1925 - 26 de maig de 1992) va ser compositor de sardanes.

Biografia[modifica]

Estudià música amb el mestre, i amic, Fèlix Martínez i Comín (1944). Fundà i fou capdanser de la Colla sardanista Lliris Blaus de Barcelona, des del 1945 i fins a la seva dissolució el 1970; també va ser dansaire de l'Esbart de l'Orfeó Gracienc. Encara que es guanyà la vida fent de sastre, desenvolupà la seva faceta musical com a comentarista musical a Ràdio Miramar i Ràdio 4, fou fundador i vicepresident de la Unió de Colles sardanistes, assessor de l'associació Amics del Concerts de l'aCF.B., exercí d'articulista, de compositor, i com a director de diverses cobles. El 1979 s'inicià en la direcció musical en ocasió de la fundació de la Cobla Mediterrània (fins al 1992), i també efectuà aquesta tasca en la Cobla Juvenil de Bellpuig (1986-1992), la Cobla Sabadell (1988-1992) i la Tres Turons de Bellpuig.

Bernat va ser autor de trenta-sis sardanes [1] i diverses altres obres per a cobla. La seva obra Quatre moviments en forma de simfonia és considerada com la primera simfonia per a cobla. Diverses de les seves sardanes foren guardonades en concursos: així, Scala Dei obtingué el premi Memorial Francesc Basil 1979, La balada dels cingles, el premi Centenari del Banc de Sabadell (1981), i Aloses fou premi Conrad Saló (La Bisbal d'Empordà, 1987).

En recorda el seu nom i la seva obra l'entitat Amics de Josep Maria Bernat, animada (fins al seu traspàs) pel que va ser gran amic seu, Fèlix Martínez i Comín i pel també compositor Jesús Ventura i Barnet. L'ajuntament de Bellpuig, conjuntament amb l'associació Músics per la Cobla, concedeix les Beques Josep M. Bernat [2] per a joves instrumentistes de cobla (20 [3] edicions fins al 2014). El compositor Joan Lluís Moraleda li dedicà la sardana a dues cobles Per tu, Josep Maria (1990), i Tomàs Gil i Membrado la sardana Patètica (1965).

Obres[modifica]

Música per a cobla[modifica]

  • Dues cançons per a violoncel i cobla: Tendreses; Ave Maria
  • Quatre moviments en forma de simfonia (1984), per a dues cobles i percussió (parts: Allegro moderato, Scherzo, Adagio, Allegro ma non tanto. Finale)
  • Septenari i Pregària
  • Suite número 1 (1969), per a dues cobles i percussió (Parts: Somnis trencats, Ahirs i Clarors)
  • Un dia a la Noguera: poema cíclic (1992, estrenada pòstumament), per a dues cobles i percussió

També arranjà per a cobla música de Bach, Haendel, Mozart (Menuetto: Petita serenata nocturna), Schubert, Mendelssohn, Grieg, Txaikovsky i Ravel.

Sardanes[modifica]

  • A la vila de Rubí (1978)
  • A Manresa (1981)
  • Aloses (1987), premi Conrad Saló
  • Amor entre runes (1975)
  • La balada dels cingles (1980), premi del concurs Centenari del Banc de Sabadell
  • Bressolant (1963)
  • Castelló de Farfanya (1964)
  • Claustres del Carme (1987)
  • Dedicatòria (1972), Premi de la Crítica en el concurs La Sardana de l'Any, dedicada a la colla Lliris Blaus
  • L'Espluga de Francolí (1969), sardana del pubillatge
  • L'esquirol (1970), per a dues cobles i timbales
  • Fades i follets (1984)
  • Faig i branca (1986)
  • Juvenil (1989)
  • Maria Teresa (1974), premi Sardana de l'Any 1976
  • Mediterrània (1981), Premi de la Crítica de la Sardana de l'Any 1983
  • Més enllà (1966)
  • La nit (1987), inspirada en un cicle de lieders de Franz Schubert
  • Os de Balaguer (1976), premi Joaquim Serra
  • Perseverança (1977), premi de Crítica de la Sardana de l'Any 1978
  • Pins vora el mar (1965)
  • Pluja a l'alba (1963)
  • Presència (1987)
  • Quan la nit se'n va (1965)
  • Quasi un àngel (1967)
  • Sant Jaume de Frontanyà (1981), Premi de la Crítica de la Sardana de l'Any
  • Sardana d'infants (1982)
  • Scala Dei (1979), premi Francesc Basil
  • Tampoc no tenim por (1989)
  • Transparències (1992, estrenada pòstumament)
  • L'últim adéu (1964), en la mort de la seva mare
  • Un matí d'hivern (1970), dedicada a Molins de Rei
  • Un racó del claustre (1961), primera sardana, lletra del mateix autor
  • Una vegada hi havia... (1976)
  • La Vall d'Ordino (1966)
  • Vallarnau (1975)

Bibliografia[modifica]

  • Josep Maria Bernat Josep Maria Bernat i Colomina - obra musical Lleida: Amics de Josep Maria Bernat, 2000. Comprèn les sardanes Bressolant, Pluja a l'alba, Un racó de claustre, L'últim adéu en un contenidor amb particel·les, la partitura del director i, en algun cas, comentaris del mateix autor.
  • Josep Maria Bernat Josep Maria Bernat i Colomina - obra musical Lleida: Amics de Josep Maria Bernat, 2002. Comprèn les sardanes Castelló de Farfanya, Quan la nit se'n va, Més enllà, La vall d'Ordino, Pins vora la mar, Amor entre runes, Quasi un àngel, L'Espluga de Francolí en un contenidor amb particel·les i la partitura del director.
  • Josep M. Bernat i Colomina La balada dels cingles joc de particel·les publicades a Premis Centenari Banc de Sabadell Sabadell: Banc de Sabadell, 1981
  • Josep Maria Bernat Colomina Rosa de Sant Jordi, lletra a la sardana del mateix títol de Fèlix Martínez i Comín, publicada a La Revista de la Fundació Fupar, núm. 5 (abril 2002) Revista en format PDF
  • Jordi Puerto i Parramon Retalls d'una vida (Josep M. Bernat i Colomina) Girona: GISC, 2001

Referències[modifica]

  1. «Llista de sardanes de Josep Maria Bernat». [Consulta: 1 gener del 2015].
  2. «Beca Josep Maria Bernat, al web de "Músics per la cobla"». [Consulta: 1 gener del 2015].
  3. «La 20a Beca Josep Maria Bernat, per a n'Aurora Vizentini». Infosardana, núm. 1264, Gener del 2015, pàg. 5.