Banc Sabadell

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Banc de Sabadell)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióBanc Sabadell
BSabadell POS COL.jpg
Edificio Corporativo Banco Sabadell en Sant Cugat.jpg
Dades bàsiques
Tipus entitat entitat financera, banc i empresa
Sector Servei financer
Forma jurídica societat anònima
Història
Fundació 31 desembre 1881
Activitat
Cotitz.Borsa (BBCN SAB)
Organització i govern
Seu central 
Presidència Josep Oliu i Creus
Empleats 26.090  (2015)
Filials TSB Bank
Xifres destacables
Beneficis 207.400.000 euros

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

El Banc Sabadell, oficialment Banco de Sabadell,[1] és una entitat financera constituïda com a societat anònima fundada a Sabadell el 1881. La seu social i fiscal es troba a Alacant,[2] la seu operativa a Sant Cugat del Vallès i la seu corporativa a les oficines centrals de la Torre Banc Sabadell, a l'Avinguda Diagonal de Barcelona. És la marca principal del Grup Banc Sabadell, un grup bancari de capital privat català integrat per diversos bancs, marques, societats filials i societats participades que abasten diversos àmbits del negoci financer.

A octubre de 2017, Banc Sabadell és el cinquè grup bancari de l'estat espanyol. Administra una actius per valor de 211.000 milions d'euros, té 240.000 accionistes, 25.000 empleats i gairebé 2.800 oficines.[3] Cotitza a la Borsa de Barcelona (SAB) i forma part de l'índex Indexcat.[4][5] Des de 1999 el seu president és Josep Oliu i Creus.

Història[modifica]

Fundació[modifica]

A finals del segle XIX Sabadell era una ciutat-fàbrica amb uns 18 mil habitants, quatre mil dels quals dedicats a la indústria llanera. La producció llanera entre Sabadell i Terrassa representava el 66% de la producció estatal. A partir de 1875, els processos de mecanització van significar un increment de la productivitat, que va arribar a duplicar-se en alguns vapors. Això va fer que els industrials locals comencessin a acumular capital, i alguns d'ells es van començar a prestar-se diners entre ells, especialitzant-se progressivament en el sector finances, tot i que ningú prestava diners a llarg termini, necessaris per poder comprar llanes provinents de països com l'Argentina o Austràlia. Fou així com la idea de crear un banc va sorgir entre els industrials. Crear una institució que facilités els pagaments a nivell local, crèdit a curt termini i que permetés inversions en matèries primeres internacionals.[6] Ja existia a la ciutat la Caixa d'Estalvis de Sabadell, creada el 1859, creada per promoure el petit estalvi, però no permetia aquest tipus d'operacions.

El 31 de desembre de 1881, un col·lectiu de 127 empresaris i comerciants de Sabadell (Barcelona) impulsats pel Gremi de Fabricants de Sabadell van fundar el banc, a fi de finançar la indústria local i proveir-la de matèries primeres (llana i carbó) en condicions més favorables.[6] A l'escriptura, hi consta un capital social de 10 milions de pessetes, aportat per 127 accionistes, tots de Sabadell, llevat de cinc de Barcelona i un de Barberà del Vallès.[7] La primera oficina del Banc es va ubicar als baixos de l'edifici del Gremi. Més enllà del negoci estrictament financer, durant els seus primers anys de vida el banc també es va dedicar a la compra-venda de matèries primeres, importació de maquinària o instal·lacions elèctriques. Aquesta etapa dura aproximadament fins a 1907, quan Banc Sabadell decideix liquidar els seus negocis no bancaris i enfocar-se en la banca comercial.[6]

El 1953, amb l'objectiu de preservar la independència de l'entitat, els accionistes constitueixen un pacte de sindicació d'accions, segons el qual ningú podia superar el 0,7% del capital.[8][9] El 26 de juny de 1954 va inaugurar la seva primera oficina de propietat a la plaça de Sant Roc, entre l'Ajuntament i l'antic ateneu sabadellenc. L'edifici fou dissenyat per l'arquitecte Lluís Bonet i Garí.[10]

Expansió estatal[modifica]

En 1965, comença l'expansió territorial cap a les poblacions més properes, quan l'entitat va obrir la seva segona oficina a Sant Cugat del Vallès.[11] El mateix any obririen oficina a Cerdanyola del Vallès, Ripollet i a Castellar. A Barcelona arribaria el 1970.[12] El 1977 va obrir la seva primera oficina fora de Catalunya, a Madrid,[13] i en 1978 comença la seva expansió internacional: s'inaugura a Londres, en el mateix cor de la City, la primera oficina a l'estranger. Poc després, el 1987 obriria oficina a París.[14]

Banc Sabadell destaca per ser l'entitat pionera en informatitzar la banca espanyola. El 1986 va introduir com a nous canals de comunicació i servei al client la banca a distància a través del telèfon (Fonobanc) i l'ordinador (Infobanc). Dos anys després va crear Sabadell MultiBanca, el banc especialitzat en la gestió de patrimonis i banca privada, actualment conegut com a Sabadell Banca Privada. Va néixer així formalment el Grup Banc Sabadell. Finalment, el 1998 l'entitat va llençar el primer servei de banca per Internet, BancSabadellNet.

Sortida a borsa[modifica]

A partir de 1996, i sobretot amb el nomenament de Josep Oliu i Creus com a president en 1999, l'entitat comença una nova etapa d'expansió.[15] L'entitat va començar a operar a Andorra el juny del 2000 com a Banc Sabadell d'Andorra. Posteriorment sortir a borsa el 2001 i va entrar a cotitzar a l'ibex 35 el 2004.[16] Aquest fet va suposar un canvi en la manera de fer de l'entitat, que fins al moment havia estat gestionada per un reduït nombre de famílies i enfocat principalment a la petita i mitjana empresa. Per evitar possibles ofertes hostils, Oliu va fer que La Caixa i el banc portuguès BCP adquirissin participacions per l'entitat d'un 15% i 5,3%, respectivament.[17][18][19] D'aquesta manera es va aconseguir una estabilitat. Posteriorment tant la Caixa com el BCP reduirien la seva participació en l'entitat vallesana.[20] També va incorporar capital de grans fortunes catalanes a l'accionariat, com les de José Manuel Lara,[21] Enrique Bañuelos,[22] Isak Andic o Joaquim Folch Rusiñol, de Industrias Titan) que van arribar a tenir un pes superior al 7,5%, fent pactes de vendes preferents entre ells en cas de moviments accionarials.[11]

El 2006 va celebrar el seu 125è aniversari al Palau Nacional de Barcelona, amb un sopar institucional al qual va assistir el llavors Príncep d'Astúries i una gran representació d'autoritats polítiques, econòmiques, socials i culturals de Catalunya i la resta de l'estat. En aquell moment el grup tenia una xarxa de 1.200 sucursals i era present a 20 països, entre els quals destaquen Xina, Índia, Líban o Turquia.[11]

Període d'adquisicions[modifica]

Durant aquest període, el banc ha anat adquirint i integrant altres bancs al grup: NatWest Espanya (1996), el 10 % del Banco Bajío de Mèxic (1998), el 20 % del Grupo Financiero BHD de la República Dominicana(1999),[23] Banco Herrero (2000), Banc Atlàntic (2004), Banco Urquijo (2006), TransAtlantic Bank (2007), Mellon United National Bank (2009), Banco Guipuzcoano (2010), Lydian Private Bank (2011),[24] Banc CAM (2012), adquirit per només un euro,[25] la xarxa de Banco Mare Nostrum a Catalunya i Aragó, provinent de Caixa Penedès (2013), la xarxa de Lloyds TSB a Espanya, Banco Gallego i JGB Bank(2013).[26] Durant aquest període es va anant adaptant el nom del banc als diversos processos d'integració (SabadellAtlántico,[27] Sabadell Herrero o Sabadell CAM) fins que el 2015 es van reunificar les marques a "Sabadell". Es va decidir però, mantenir de moment les marques SabadellUrquijo i SabadellSolbank. A nivell Estatunidenc, el 2010 va unificar tota la seva presència sota la marca Sabadell United Bank.[11]

Actualitat[modifica]

L'any 2013, Banc Sabadell va rebre una injecció de capital de 650 milions d'euros per part del colombià Jaime Gilinski i el mexicà David Martínez. Amb aquesta injecció, el banquer colombià es va convertir en el major accionista del banc de manera individual. A l'octubre de 2014, Gilinski ampliarà la seva participació fins al 7,5% de Banc Sabadell. Posteriorment vendria totes les seves accions. L'agost de 2015, Banc Sabadell va obtenir la llicència per operar com a banc comercial a Mèxic. Durant el mateix mes, Banc Sabadell obtindria el 100% del capital social del banc britànic TSB Banking Group plc (TSB), fent-se així amb l'entitat anglesa.[28]

El 4 de gener de 2016, Banc Sabadell inicia formalment operacions com a banc d'empreses a Mèxic després de complir amb el procediment de certificació de la Comissió Nacional Bancària i de Valors i amb els requeriments exigits pel Banc de Mèxic. A la fi de 2016, va començar a desenvolupar la banca personal al país.[29]

El 5 d'octubre de 2017 el Banc va canviar la seva seu social a Alacant,[30] argumentant que el motiu era garantir la seguretat dels seus dipòsits i clients arran del procés independentista català. Es va valorar el trasllat a ciutats com Madrid o Oviedo, però finalment es va triar Alacant, argumentant la quota de penetració en aquesta província i l'existència d'un gran nombre d'empleats.[31] Alguns mitjans van dir que aquest fet va provocar una forta retirada de dipòsits de l'entitat.[32][33] La majoria de grups polítics del País Valencià van celebrar la decisió.[34]

A desembre de 2017 el seu principal accionista era el fons d’inversió Black Rock, controlant una mica més d’un 5% del capital, i tenia uns 26.000 treballadors, 6.500 dels quals a Catalunya.[12]

Seus[modifica]

Consell d'administració[modifica]

A data març de 2018, el consell d'administració de l'entitat estava format per:[35]

Presidents[modifica]

Llista no completa de presidents de l'entitat:

Fundació Banc Sabadell[modifica]

La Fundació Banc Sabadell, dirigida per Miquel Molins des de 2011, disposa d'una col·lecció d'art àmplia i heterogènia, però a l'hora dispersa pel que fa a continguts. Disposa d'un fons destacat pel que fa a pintura catalana del segle XX, així com d'artistes internacionals. Entre el seu fons s'inclouen obres de Ramon Casas, Marià Fortuny, Santiago Rusiñol, Joaquim Mir, Hermen Anglada Camarasa, Luis Gordillo, José Guerrero, Joan Hernández-Pijuan, Albert Ràfols Casamada, Antonio Saura, Antoni Tàpies, Soledad Sevilla o Jordi Teixidor, entre molts d'altres. La seva col·lecció també disposa d'escultures i fotografies, entre les quals destaquen obres de Xavier Miserachs o Joan Fontcuberta.[51]

Patrocinis[modifica]

Des de 2007 l'entitat patrocina l'Open de Tennis de Barcelona.[52] Tenen contracte de patrocini fins al 2020.[53]

Crítiques[modifica]

El sector bancari ha rebut importants crítiques des de l'esclat de la crisi financera de 2008. El Sabadell va heretar un volum de participacions preferents en adquirir el control de la CAM. L'entitat va oferir als seus clients bescanviar-les per accions, mitjançant una quitança i alhora un cupó anual per compensar la pèrdua de valor. Bona part dels clients van acceptar el tracte, però l'Audiència Nacional va donar la raó al grup de clients que es va querellar contra el banc, sentenciant que aquest era el responsable civil del producte col·locat per la CAM. Va passar el mateix amb una sentència del Tribunal Suprem en referències a quotes participatives emeses en el seu dia per la CAM.[12]

El conseller delegat de l'entitat va defensar la validesa de les clàusules sol, poc abans de ser declarades nul·les pel Tribunal Suprem. El 2017 el banc va haver de fer provisions d'uns 500 milions d’euros per afrontar els pagaments vinculats a aquest tipus de reclamacions.[12]

El febrer del 2018 fou condemnat a pagar més d'un milió d'euros a una veïna de Sabadell per haver-li venut una hipoteca de tipus swap, ja que es tractava d'un producte financer complex venut a un client minorista no professional.[54]

Referències[modifica]

  1. «Web corporatiu - Informació social». Banc Sabadell.
  2. Magallón, Eduardo «El Sabadell aprueba el traslado de su sede social a Alicante». La Vanguardia, 05-10-2017.
  3. Banc Sabadell. Butlletí d'Informació a l'accionista, 26 d'octubre de 2017
  4. ABC. «BCN IndexCat, el nuevo referente de las 15 empresas catalanas mejores | Cataluña | Cataluña - Abc.es». [Consulta: 18 març 2018].
  5. «Composición Indexcat diciembre 2017» (en es). Bolsa de Madrid, des 2017. [Consulta: 18 març 2018].
  6. 6,0 6,1 6,2 «'Història de Sabadell'. La fundació del Banc Sabadell (1881) | iSabadell» (en ca). [Consulta: 18 març 2018].
  7. «Tal dia com avui». Diari de Sabadell, 8.829, 29-30 gener 2015, pàg. 38.
  8. Lander, Raquel. Josep Oliu, el banquero estratega (en es). La Esfera de los Libros, 2014-09-30. ISBN 9788490602249. 
  9. 20Minutos «Banco Sabadell; 130 años de historia en Cataluña». 20minutos.es - Últimas Noticias.
  10. País, Ediciones El «Josep Lluís Mateo transforma la imagen de la sede del Banc Sabadell» (en es). El País [Madrid], 30-11-2006. ISSN: 1134-6582.
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Trillas, Ariadna «Reportaje:El Banc Sabadell cumple 125 años» (en es). El País [Madrid], 23-11-2006. ISSN: 1134-6582.
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 «El costat fosc del Banc Sabadell: negocis, influència política i rebuig a la independència» (en ca). Crític.
  13. País, Ediciones El «El banco de Sabadell, en Madird» (en es). El País [Madrid], 11-06-1977. ISSN: 1134-6582.
  14. País, Ediciones El «El Sabadell abre sucursal en París y adelanta dividendo» (en es). El País [Madrid], 08-10-1987. ISSN: 1134-6582.
  15. País, Ediciones El «El Sabadell saldrá a Bolsa, pero tomará medidas para seguir como banco independiente» (en es). El País [Madrid], 30-10-1999. ISSN: 1134-6582.
  16. País, Ediciones El «El Sabadell entrará en el Ibex 35 en lugar de Sacyr-Vallehermoso» (en es). El País [Madrid], 09-06-2004. ISSN: 1134-6582.
  17. País, Ediciones El «El Sabadell entra en Portugal con un cruce de acciones con el BCP» (en es). El País [Madrid], 10-03-2000. ISSN: 1134-6582.
  18. País, Ediciones El «La Caixa se convierte en el principal accionista del Banco Sabadell tras venderle el Herrero» (en es). El País [Madrid], 21-09-2000. ISSN: 1134-6582.
  19. País, Ediciones El «Tribuna | Pacto financiero a la catalana ANTÓN COSTAS» (en es). El País [Madrid], 17-10-2000. ISSN: 1134-6582.
  20. País, Ediciones El «El BCP reduce su participación en el Banco Sabadell del 7,08% al 3%» (en es). El País [Madrid], 30-06-2004. ISSN: 1134-6582.
  21. País, Ediciones El «José Manuel Lara Bosch, nuevo consejero del Banco Sabadell» (en es). El País [Madrid], 07-03-2003. ISSN: 1134-6582.
  22. País, Ediciones El «Unicredit desembarca en el Sabadell al comprar un 4% al dueño de Astroc» (en es). El País [Madrid], 11-05-2007. ISSN: 1134-6582.
  23. EFE «Sabadell, el banco que creció a golpe de adquisiciones y fusiones» (en es). Cinco Días, 07-12-2011.
  24. Press, Europa «Banco Sabadell adquiere parte de Lydian Private Bank de Florida» (en es-es). europapress.es, 19-08-2011.
  25. Aragón, El Periódico de «Bruselas aprueba la ayuda pública al Sabadell por la compra de CAM» (en es). El Periódico de Aragón.
  26. «Banc Sabadell també compra Caixa Penedès». VilaWeb, 18-12-2012. [Consulta: 28 desembre 2012].
  27. Sabadell Atlàntic, Gran Enciclopèdia Catalana.
  28. Alconada, Ángeles Gonzalo «Sabadell anuncia la integración de TSB a su plataforma tecnológica» (en es). Cinco Días, 29-09-2017.
  29. Fariza, Ignacio «El Sabadell da el salto al mercado mexicano de particulares con un banco 100% móvil» (en es). El País [Madrid], 09-11-2017. ISSN: 1134-6582.
  30. Razón, La «El cambio de sede de Banco Sabadell «no tiene fecha de caducidad»» (en es-es). www.larazon.es.
  31. Grau, Olga «El Sabadell muda su sede a Alicante y CaixaBank valora irse a Baleares» (en es). elperiodico, 05-10-2017.
  32. «Sabadell lanza una campaña para captar 1.000 millones tras la crisis de Cataluña. Noticias de Empresas» (en es). El Confidencial.
  33. «Caixa, Sabadell y EDM pierden 850 millones en fondos de inversión por la crisis catalana. Noticias de Mercados» (en es). El Confidencial.
  34. «Partidos y empresarios valoran la llegada del Banco Sabadell a Alicante» (en es). El Confidencial Digital.
  35. «Consell d'Administració». Banc Sabadell. [Consulta: 18 març 2018].
  36. «El estilo de gestión de Jaime Guardiola o cómo el Sabadell ha capeado bien la crisis» (en es). Expansión.com.
  37. Press, Europa «Banco Sabadell incorporará al británico Anthony Frank Elliott Ball como consejero independiente» (en es-es). europapress.es, 24-02-2017.
  38. «Aurora Catá, nueva consejera de Banco Sabadell en sustitución de Sol Daurella - elEconomista.es» (en es). elEconomista.es.
  39. Press, Europa «Sabadell nombra a Pedro Fontana nuevo vocal de su comisión de Auditoría» (en es-es). europapress.es, 21-12-2017.
  40. 40,0 40,1 «Stocks». [Consulta: 18 març 2018].
  41. Press, Europa «Banco Sabadell nombra consejero a George Donald Johnston al agotar su mandato Joan Llonch» (en es-es). europapress.es, 25-05-2017.
  42. País, El; Geli, Carles «Planeta releva a José Manuel Lara hijo como consejero delegado del grupo» (en es). El País [Madrid], 12-02-2018. ISSN: 1134-6582.
  43. «5 datos sobre David Martínez, el 'misterioso héroe' financiero de las empresas» (en es-mx). Expansión.
  44. EP «El expresidente de Mapfre José Manuel Martínez será consejero del Banco Sabadell» (en es). Cinco Días, 21-02-2013.
  45. «El cuarto consejero con más acciones de Sabadell compró en plena corrección» (en es). Expansión.com.
  46. «El socio de PwC Manuel Valls, nuevo consejero de Banco Sabadell» (en es). Expansión.com.
  47. «Más puertas giratorias: Sabadell ficha a Vegara, secretario de Estado de Zapatero. Noticias de Empresas» (en es). El Confidencial.
  48. «Miquel Roca, el encargado de sacar al Sabadell de Cataluña | EL MUNDO». ELMUNDO, 06-10-2017.
  49. «María José García Beato es nombrada Secretaria General de Banco Sabadell. Noticias de Fondos de inversión» (en es). El Confidencial.
  50. «Mor Joan Corominas, l'impulsor de Banc Sabadell» (en ca). Ara.cat.
  51. Alsina, Mercè «L'Art de col·leccionar: Col·leccionisme corporatiu». Revista Bonart, 163, Febrer-març 2014, pàg. 22-23 [Consulta: 12 febrer 2014].
  52. «Se cumplen 10 años del Open Banc Sabadell». Mundo Deportivo.
  53. «Banco Sabadell renueva con el Trofeo Conde de Godó». Mundo Deportivo.
  54. CatalunyaPress.cat «El Suprem condemna al Banc de Sabadell per una hipoteca swap» (en ca). Catalunyapress.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Banc Sabadell Modifica l'enllaç a Wikidata