Vés al contingut

Santuari de la Mare de Déu de la Salut (Sabadell)

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Santuari de la Mare de Déu de la Salut
Imatge
Dades
TipusEsglésia i església parroquial Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteMiquel Pascual i Tintorer (1879)
Juli Batllevell i Arús: campanar (1907)
Francesc Folguera i Grassi: reforma (1945) Modifica el valor a Wikidata
Construcció23 d'abril del 1882 - 
Característiques
Estat d'úsMolt bo
Estil arquitectònicarquitectura eclèctica Modifica el valor a Wikidata
Altitud226 m Modifica el valor a Wikidata
Campanar (1907)
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSerra de Sant Iscle
Map
 41° 33′ 46″ N, 2° 07′ 23″ E / 41.56278°N,2.12306°E / 41.56278; 2.12306
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC27803 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
DiòcesiBisbat de Terrassa
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FestivitatMare de Déu de la Salut

El Santuari de la Mare de Déu de la Salut, coneguda popularment com la Salut, és una església d'estil eclèctic situada a la Salut, una entitat de població de Sabadell, al Vallès Occidental. Es troba a 226 m d'altitud a la serra de Sant Iscle, situada al nord-est del nucli de població de Sabadell (Districte 7, limitat amb el barri del Poblenou).

Des del punt de vista d'administració eclesiàstica, depèn de l'església arxiprestal de Sant Fèlix, la qual al seu torn, forma part de l'arxiprestat de Sabadell Centre, i aquest, en últim terme, depèn del bisbat de Terrassa.[1]

Al costat del santuari es troba la casa del capellà[2] i l'antiga hostatgeria de la Salut, amb les restes de l'antiga ermita de Sant Iscle i Santa Victòria adossada a la part posterior.[3]

Arquitectura

[modifica]

Església eclèctica, voltada de bosc i emplaçada sobre les restes de la vil·la romana d'Arraona i de l'ermita de Sant Iscle.[4] Té una bona disposició de volums, emfatitzats per les teulades a diferents nivells i els arquets sota les cornises. El campanar, d'estil modernista, combina l'obra vista amb el paredat i està acabat amb un pinacle de ceràmica vidriada. Davant de l'accés hi ha un atri sostingut per columnes. De l'interior, cal destacar l'altar del Santíssim amb escultures i relleus d'Enric Monjo (1946). També hi ha escultures de Camil Fàbregas. Els retaules de l'altar Major són obra d'Antoni Vila Arrufat i les vidrieres són fetes per Jeroni Granell.[5]

Història

[modifica]

Segons la tradició, vers l'any 1652, fou trobada tocant a la font del Torrent de Canyameres, la Verge de la Salut i començaren a venerar-la a l'Ermita de Sant Iscle, on els empestats de la vila eren conduïts.[5]

L'actual temple és obra de Miquel Pascual i Tintorer, fou acabat el 23 d'abril de 1882 i costà 53.947,86 pessetes, més endavant, el 1907, fou bastit el campanar. Durant la Guerra Civil el santuari fou cremat, sent reconstruït un cop acabada la guerra, entre el 1939 i 1940, a mans de Francesc Folguera,[6] el qual va reforçar les voltes i els fonaments, a més de construir l'atri d'entrada.[5]

La font de la Salut

[modifica]

La font de la Salut, on es va trobar la marededéu, es troba encara avui baix el torrent, envoltada de plàtans.[7] I, al costat del santuari, hi ha, sota un porxo, les Tres Fonts de la Salut.[8]

Galeria

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Parròquies». Bisbat de Terrassa. Arxivat de l'original el 2012-06-14. [Consulta: 1r maig 2012].
  2. «Casa del capellà del Santuari de la Mare de Déu de la Salut». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 13 abril 2013].[Enllaç no actiu]
  3. «Descobreix Sabadell. El patrimoni del rodal». Ajuntament de Sabadell. Arxivat de l'original el 12 d’abril 2013. [Consulta: 13 abril 2013].
  4. «Santuari de la Mare de Déu de la Salut». poblesdecatalunya.cat. [Consulta: 1r maig 2012].
  5. 5,0 5,1 5,2 «Santuari de la Mare de Déu de la Salut». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 abril 2013].
  6. «Santuari de la Mare de Déu de la Salut». Ajuntament de Sabadell. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 17 abril 2013].
  7. Lluís Fernàndez i López. «La font de la Salut». Penell de Sabadell, 26, 01-03-1987, pàg. 11.
  8. Lluís Fernàndez i López. «Les Tres Fonts del Santuari de la Salut». Penell de Sabadell, 27, 01-04-1987, pàg. 9.

Enllaços externs

[modifica]