Sant Vicenç de Jonqueres

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Sant Vicenç de Jonqueres
Església de Sant Vicenç de Jonqueres - 2.JPG
Dades bàsiques
Tipus església
Construït XII, XVI
Característiques
Estil Romànic, gòtic, renaixement, barroc
Ubicació
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Vallès Occidental
Municipi Sabadell
Localització Prop ctra. de Sabadell a Prats de Lluçanès. Sabadell (Vallès Occidental)

41° 34′ 11″ N, 2° 06′ 08″ E / 41.569611°N,2.102167°E / 41.569611; 2.102167
Bé inventariat
Identificador IPAC: 27829
Diòcesi Bisbat de Terrassa
Modifica dades a Wikidata

Sant Vicenç de Jonqueres és una església catalogada com a monument del municipi de Sabadell (Vallès Occidental) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

El conjunt està format per l'edifici de l'església, la rectoria adossada pel costat de ponent, la sagristia, el campanar i el clos del cementiri pel costat de llevant i migdia. La rectoria la porten uns masovers i la planta baixa està destinada a un taller de restauració de mobles i a un restaurant. Des de l'any 1995, l'antiga església s'ha convertit en la seu del Servei General d'Informació de Muntanya.[1][2]

Descripció[modifica]

Porta de l'església

De l'antiga església parroquial de Sant Vicenç de Jonqueres, situada als afores de la vila, a la banda nord, només en restaven alguns fragments (anys 90), ja que ha experimentat nombroses modificacions al llarg del temps.[3]

És un edifici de planta rectangular, d'una nau i dues capelles laterals, amb coberta de teula a dues vessants i campanar d'espadanya. De l'edifici original resten les façanes nord i oest (amb el campanar de paret). Es conserva també la porta d'accés al temple, del segle XVI, allindada, amb la inscripció "2 abril 1574".[3]

Història[modifica]

L'Església de Sant Vicenç, producte de diverses etapes constructives, és documentada des del segle X. Durant part del segle XIII, dels anys 1214 al 1269, hi va haver un monestir de monges, que es traslladà posteriorment a Barcelona. A finals del segle XIII, o ja en el segle XIV, l'església es va ampliar i se'n modificà la façana de migdia. Durant el segle XVI s'hi van realitzar obres d'engrandiment per la banda de llevant. La rectoria es va adossar al temple entre els segles XVI-XVII.[3]

A finals del segle XVIII es comença a formar un nucli de poblament separat de la parròquia (La Creu Alta), l'augment progressiu d'aquest nucli fou motiu suficient perquè els seus habitants demanessin el trasllat de la parròquia. Aquest canvi de parròquia s'aconseguí provisionalment l'any 1882 i definitivament l'any 1889, amb la construcció d'una nova església (Església de Sant Vicenç de la Creu Alta).[4]

En els anys 90, l'ermita i la rectoria es trobaven en procés de rehabilitació sota el patronatge de l'Ajuntament de Sabadell (actual propietari), del Fons social Europeu i de l'INEM. (Datació per font)[3]

Referències[modifica]

  1. «Descobreix sabadell. El patrimoni del rodal». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 24 abril 2013].
  2. «Servei General d'Informació de Muntanya (SGIM)». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 24 abril 2013].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Sant Vicenç de Jonqueres». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 abril 2013].
  4. «Església de Sant Vicenç de Jonqueres». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 25 abril 2013].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Vicenç de Jonqueres Modifica l'enllaç a Wikidata