Arraona
| ||||
| Tipus | jaciment arqueològic | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sabadell (Vallès Occidental) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAPC | 2679 | |||
Arraona (escrit antigament Arrahona) és un jaciment arqueològic d'època romana, no anterior a la primera meitat del segle i aC, situat a l'actual barri de la Salut de Sabadell (Vallès Occidental), declarat bé cultural d'interès local.[1] Es va descobrir a principi de segle xx.
El topònim d'Arraona ha perdurat durant segles i se cita per primera vegada en l'itinerari de Cadis a Roma en un dels vasos Apol·linars trobats en les termes de Vicarello a Itàlia.[2]
Era una vil·la romana coneguda en llatí com a Arragonem o Arragona establerta al cim de la serra de Sant Iscle, a l'indret de l'actual Santuari de la Mare de Déu de la Salut, situat a l'esquerra del riu Ripoll i a l'entitat de població de la Salut. Fou citada als itineraris romans, ja que antigament la Via Augusta havia passat pel Vallès i, per tant era un lloc transitat.[3] Hi ha restes de la natatio (piscina) de les instal·lacions termals. Es va trobar un mosaic on apareixia una dona (tritonessa) fent el seguici del déu Neptú.[4][5]
Hi aparegueren restes d'objectes de ceràmica com àmfores, doliums, tegulae, etc., així com pedres treballades i indicis de parets. Sota la direcció de Joan Vila Cinca la primera etapa d'excavacions es va fer durant els anys 1912-1916. A aquesta hi seguiren dues més 1931-1935 i la darrera el 1948-1949, sota la direcció de Vicenç Renom. El material trobat es conserva al Museu Arqueològic de Barcelona i al Museu d'Història de Sabadell. El jaciment consta de tres períodes: Ibèric, romà i medieval.
No es considera que el jaciment d'Arraona fos la base de l'actual Sabadell.
Referències
[modifica]- ↑ «Sant Nicolau». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ L Pérez - Espacio, tiempo y forma. Serie I, Prehistoria Espacio, Tiempo y Forma, Serie I, Prehist y Arqueol., t. 7, 1994, pàgs. 357-369.
- ↑ La vil·la romana de Can Martí
- ↑ «Descobreix Sabadell. El patrimoni del rodal». Ajuntament de Sabadell. Arxivat de l'original el 12 d'abril 2013. [Consulta: 16 maig 2013].
- ↑ Imágenes femeninas en los mosaicos de la Hispania alto-imperial
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 Hurtado, Víctor; Mestre, Jesús; Miserachs, Toni. Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, octubre 1998 (3a edició), p. 38-39. ISBN 84-297-4061-9.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 77, entrada: "Augusta, via". ISBN 84-297-3521-6.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 Borja de Riquer i Permanyer, Borja (director). Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Volum 1. Els temps prehistòrics i antics fins al segle V. Enciclopèdia Catalana, 1996, p. 446 pàgines, p. 303. ISBN 84-7739-979-4.
Notes
[modifica]- ↑ Aquest mosaic és una rèplica de l'original que hi havia en aquest lloc i que es va arrencar per traslladar-lo al Museu d'Història de Sabadell, on es pot visitar
Vegeu també
[modifica]- Arraona (revista d'història)
- Turó d'Arraona
Enllaços externs
[modifica]- Las excavaciones del poblado de Arragona. Vicente Renom Costa, Lluís Mas i Gomis. Revista d'història Arrahona, n. 1-2, 1950. Revistes catalanes amb accés obert
