Ruscino

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia físicaRuscino
ChateauRoussillon ChapelleStPierre 01.jpg
Tipologia ciutat antiga i oppidum
Ubicació
EstatFrança
RegióOccitània
DepartamentPirineus Orientals
DistricteDistricte de Perpinyà
ComunaPerpinyà

Monument històric inventariat
Data 16 febrer 1954
Identificador PA00104086
42° 42′ 43″ N, 2° 57′ 00″ E / 42.712°N,2.95°E / 42.712; 2.95
Modifica dades a Wikidata
Ruscino, ciutat dels volques tectòsages situada a la Gàl·lia Narbonense

Ruscino (Ῥουσκινόν o Ῥουσκινών) fou una ciutat dels volques tectòsages en la Gàl·lia Narbonense, molt a prop de l'actual Perpinyà.

Les seves restes, actualment visitables, estan situades[1] just al costat de migdia del poble de Castell Rosselló i a prop del també jaciment de la comanda templera de Bajoles.

Quan Anníbal va entrar a la Gàl·lia, va arribar a Iliberri (Elna) i d'allí a Ruscino, a la vora del riu del mateix nom, i prop d'un estany també anomenat Ruscino, propenc a la mar, abundós en peix.

Pomponi Mela l'esmenta com a colònia romana (Col. Rus. Leg. VI). Plini el Vell l'anomena Oppidum Latinorum, de la qual cosa es dedueix que fou colònia de dret llatí.

Als itineraris apareix com a Ruscione. En la Taula de Peutinger també és mencionada. Més endavant, apareix sota el nom de Rosciliona.

Correspon a Castell Rosselló o Torre del Rosselló, a la vora del Tet, molt prop de Perpinyà. L'antic Ruscino (també esmentat com a Tetis) va donar nom al comtat del Rosselló (Rosciliona o Ruscione = Rosselló).

Entre les restes romanes de Ruscino foren trobades, a més, restes del Neolític, com abundosos fragments[2] de ceràmica de pedra serpentina.

Bibliografia[modifica]

  • Becat, Joan. «113 - Perpinyà». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Perpinyà». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Claustres, Georges. «Stratigraphie de Ruscino. Historique des fouilles». A: Etudes roussillonnaises. Revue d'histoire et d'archéologie. Tome I. Perpignan: Imprimerie du Midi, 1951, p. 135 - 195. 
  • Claustres, Georges. «Deux vases arrétins ornés de Ruscino». A: Étvdes rovssillonnaises. Revue d'histoire et d'archéologie méditerranéennes. Tome II. Perpignan: Imprimerie du Midi, 1952, p. 169-174. 
  • Lantier, Raymond. «Gobelet arrétin découvert à Castel-Roussillon». A: Étvdes rovssillonnaises. Revue d'histoire et d'archéologie méditerranéennes. Tome II. Perpignan: Imprimerie du Midi, 1952, p. 175-182. 
  • Rébé, Isabelle; Marichal, Rémy. «La pierre ollaire en Roussillon : état des decouvertes». A: Roches ornées, roches dressées: Aux sources des arts et des mythes. Les hommes et leur terre en Prénées de l'est. Actes du colloque en hommage à Jean Abélanet. Perpinyà: Presses Universitaires de Perpignan et Association Archéologique des Pyrénées-Orientales, 2005 (Collection Éstudes). ISBN 978-2-914518-61-1. 

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ruscino Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica]

Coord.: 42° 42′ 31.3″ N, 2° 56′ 42.85″ E / 42.708694°N,2.9452361°E / 42.708694; 2.9452361