Vil·la romana de Torre Llauder

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaVil·la romana de Torre Llauder
Torre Llauder vista general.jpg
Vista general de la vil·la romana de Can Llauder
Tipologia Vil·la i jaciment arqueològic
Ubicació
País Catalunya Catalunya
Localització Mataró (Maresme)
Intervencions
Documentat 1961
Excavacions 1961-1960, 1982-1985, 1988-1989, 2006-2011
Períodes històrics Segle I aC - alta edat mitjana
Troballes Dues estances, basílica paleocristiana,
fauces, peristil, hortus, frigidarium,
tepidarium, caldarium, habitació de
servei, clavegueres, latrinae
quatre forns de ceràmica, tres escultures, una llosa, llànties

Bé cultural d'interès nacional
Declaració 23 desembre 1964
Bé d'interès cultural
Identificador RI-55-0000076
41° 31′ 53″ N, 2° 26′ 03″ E / 41.53125556°N,2.43402778°E / 41.53125556; 2.43402778
Modifica dades a Wikidata

La vil·la romana de Torre Llauder és el jaciment arqueològic d'una vil·la romana que es troba al terme municipal de Mataró, al Maresme. Està situat al barri del Pla d'en Boet, a uns 1.300 metres del centre històric de la ciutat, a uns 600 metres del traçat original de la Via Augusta, l'actual Camí del Mig, i a uns 500 metres de l'actual línia de mar. Es conserva una part de la zona residencial de la vil·la, amb diverses estances distribuïdes entorn d'un atri. Va ser edificada al segle I d.C en els terrenys on hi havia hagut una cella vinaria, i va ser habitada fins al segle V, moment en què s'hi documenta un incendi, un conjunt d'esquelets i l'esfondrament de l'edifici a conseqüència de les flames.[1]

Pren el seu nom d'una casa pairal fortificada del segle XVII construïda al voltant d'una torre de defensa del segle XVI, la Torre Llauder, als terrenys de la qual es va documentar l'existència de restes arqueològiques ja des del segle XVII. La primera excavació duta a terme amb metodologia arqueològica, efectuada per Marià Ribas l'any 1961, ja va posar en relleu el valor dels rics mosaics que conservava. Precisament la descoberta d'aquests mosaics va ser l'element principal per a declarar el jaciment com a Monumento Histórico Artístico de Interés Nacional l'any 1964.

A finals dels anys 60 del segle XX, el pla d'urbanització de l'entorn de la masia va suposar l'enderroc de la Torre Llauder i la rebaixa dels terrenys circumdants a la zona protegida legalment, amb la consegüent destrucció de la major part del jaciment, constituint el que es considera l'atemptat més greu contra el patrimoni arquitectònic efectuat mai a Mataró. Des de l'any 1980, el jaciment es troba tancat per una estructura arquitectònica coneguda com a Clos arqueològic de Torre Llauder i, des de l'any 2010, en el marc dels preparatius per al cinquantenari de la primera excavació que s'hi va efectuar, els mosaics van ser restaurats i protegits amb una carpa.

Troballes arqueològiques a Torre Llauder[modifica]

Primeres troballes[modifica]

Els primers registres de les troballes arqueològiques als voltants de la Torre Llauder es remunten al segle XVII, quan Jeroni Pujades les menciona a la seva Crònica Universal del Principat de Catalunya. Posteriorment, al llarg del segle XVIII es documenten diverses troballes fortuïtes a les finques dels voltants. Iniciat el segle XIX, Alexandre de Laborde va fer referència a l'existència de rics mosaics a la zona a la seva publicació Voyage pintoresque et historique de l'Espagne publicada l'any 1806 en descriure el seu pas per Mataró amb les tropes napoleòniques. Uns anys més tard podem trobar referències a diverses troballes a la rodalia de la finca dels Llauder a la Historia de Cataluña y la Corona de Aragón, 1860-1863 de Víctor Balaguer.

Primeres excavacions arqueològiques exhaustives[modifica]

El primer registre exhaustiu de les troballes de la vil·la romana de Torre Llauder el trobem a la Carta arqueológica de España-Provincia de Barcelona de Josep de C. Serra Ràfols, Martín Almagro i Joan Colomines, realitzada l'any 1945. Ara bé, els primers sondeigos duts a terme amb metodologia arqueològica es van iniciar el dia 31 de març de l'any 1961 per Marià Ribas i els seus col·laboradors.[2] Aquella primera intervenció ja va comportar el descobriment de les restes d'una habitació pavimentada amb un ric mosaic que va resultar ser l'atri de la vil·la.

Marià Ribas va continuar dirigint excavacions a Torre Llauder entre els anys 1961 i 1969. Les primeres excavacions ja van posar de manifest l'existència de les restes de les estances benestants d'una sumptuosa vil·la romana. Paral·lelament es van dur a terme excavacions en altres indrets del jaciment, on s'havien produït moviments de terra previs al pla d'urbanització dels entorns amb la intenció de documentar el màxim de restes possibles per poder delimitar el jaciment. L'única documentació arqueològica relativa als espais destruïts com a conseqüència de la urbanització del barri es conserva gràcies als diaris i notes que Marià Ribas va realitzar a en aquell moment.

Posteriors excavacions arqueològiques[modifica]

Entre els anys 1970 i 1980 el jaciment restà en l'abandó, per ser excavat de nou entre els anys 1982-1985 i 1988-1989 en el marc de l'obertura del jaciment a la visita pública. Les últimes actuacions, dels anys 2006-2011 definirien el jaciment tal com el podem veure actualment.

Línies actuals de recerca[modifica]

Les campanyes, avui en dia, encara han de continuar, perquè el jaciment que avui s'exposa és només una petita part del que segurament seria una vil·la encara més gran. Per tant, hi ha molt treball per fer encara, però és probable que les properes campanyes triguin a fer-se, degut als problemes econòmics als quals ens enfrontem avui dia. La directora de les excavacions, Carme Puerta, juntament amb la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Mataró, projecten eliminar tots els elements integrats al jaciment que no siguin originals (és a dir, creats durant les primeres excavacions) per tal de poder acostar-se a la idea original de la vil·la, sempre que l'extracció d'aquests elements no suposi un risc per al jaciment.

Tot i així, molts estudiants d'arqueologia de diverses universitats de Catalunya practiquen els seus coneixements en aquest jaciment. Hi ha encara dues zones principals que queden per excavar dins el clos: el peristil i l’explanada de gespa de l’entrada.

Pel que fa al peristil, se sap que hi havia un jardí, tot i que els seus usos van anar variant al llarg del temps (s’hi ha trobat cendra, restes biològiques, humanes...), així doncs seria interessant reconstruir tot allò que encara desconeixem d’aquesta part, que a més, promet ser molt interessant.

Durant les últimes campanyes d'excavació es van descobrir llavors carbonitzades al peristil i amb les proves del Radiocarboni 14 es podrà determinar quin tipus de vegetació hi havia.

Per altra banda, l’explanada de davant (al solei), és probable que no tingui estructures construïdes, però no es pot descartar la troballa d’objectes, sobretot tenint en compte la proximitat amb les estructures del jaciment.

L’última campanya, que acabà a principis de l'any 2012, va consistir en la neteja de tots els mosaics i en la continuació de l'excavació del jaciment. També es van introduir elements clarificadors, com grava de colors.

L'ocupació anterior a la vil·la: la cella vinaria[modifica]

Els diferents estudis arqueològics realitzats a la zona, han documentat l'existència d'un establiment rural romà on es conreava vinya, es produïa vi i es fabricaven les àmfores que el contenia, és a dir una cella vinaria. Entre els segles I aC i durant bona part del segle I dC, el vi que es produïa a la Laietània era molt apreciat, i s'exportava, entre d'altres, a ciutats com Roma, Pompeia; a la Gàl·lia, Britània, Germània i el nord d'Àfrica. L'existència d'aquest comerç ha estat possible gràcies a les troballes de restes d'àmfores procedents de la Tarraconense en diversos jaciments arqueològics d'aquestes localitzacions.[3]

Les diverses campanyes arqueològiques han permès documentar l'existència de diverses estructures d'aquest període, com un conjunt de forns, abocadors i restes de mur entre d'altres. Aquest establiment restà en funcionament, aproximadament, fins a una data imprecisa entre l'any 15 aC i el canvi d'era.

Els forns[modifica]

Fins al moment s'han pogut documentar un total de quatre forns de terrissa. Tres d'ells ja van ser documentats per Marià Ribas als anys 60 del segle XX i el quart va ser descrit en les excavacions efectuades als anys 80. En l'actualitat només se'n conserven dos degut a la destrucció de gran part del jaciment. D'aquests, un està molt malmès i l'altre, el trobat més recentment, està situat sota el triclini.

Un dels forns estava destinat a la cocció d'àmfores i hauria estat possible coure'n en una mateixa fornada, entre 110 i 120 àmfores, o fins i tot el doble si els recipients es disposaven superposats en dos nivells. S'han trobat restes d'àmfores procedents d'aquest jaciment a Balears, a França i a Itàlia.[4] A part d'àmfores també s'han documentat treballs en terrissa i vidre d'aquesta època al jaciment.

Marià Ribas va interpretar un dels forns, connectat directament amb l'atri per la seva banda sud, com a forn de pa i paral·lelament com un sistema de calefacció d'una sala annexa, que ell va considerar que s'utilitzava com a bany.[5] En variar la interpretació d'aquesta sala annexa durant les excavacions dels anys 80 del segle XX, la funció del forn deixaria de ser la proposada per Marià Ribas.

Abocadors de terrissa[modifica]

L'any 2010 es va localitzar un abocador de terrissa de grans dimensions al sector est de la casa, a l'actual peristil. Aquest abocador estava reomplert de restes de maons, àmfores, vaixella de tipus Terra sigillata així com argiles i sorra. Es creu doncs que es tractava d'un espai d'abocador de restes dels forns, cendres, materials defectuosos, etcètera en aquest primer període constructiu de la vil·la.

Estructures de la cella vinaria[modifica]

A part dels abocadors, les excavacions del peristil van posar al descobert diferents estructures constructives que es va associar al període de la cella vinaria. Entre les estructures s'hi va trobar una pedra piramidal que podria correspondre al contrapès d'una premsa així com grans lloses de pedres sobre un llit de pedres més petites que s'han interpretat com els fonaments d'una premsa per a fer vi. Ja als anys 60 del segle XX, Marià Ribas va documentar un conjunt de dipòsits recoberts amb opus signinum, un morter impermeable que es van interpretar com a dipòsits per a decantar-hi argila.

La construcció de la vil·la[modifica]

Un cop la cella vinaria va deixar de ser utilitzada es va construir una vil·la suburbana al mateix solar. La seva construcció cal ubicar-la, cronològicament, durant la primera època imperial, al segle I aC. Per les seves característiques devia ser la residència d'un ric propietari.[6] Probablement era la residència de la seva família i els seus esclaus. Una inscripció trobada el relaciona amb Caius Marius Aemilianus fill de Lucius de la tribu Aniensis barcelonès immune, aristòcrata de Barcino, amb propietats a Iluro (Mataró).

La vil·la romana de Torre Llauder tenia un total de 17.000 m2 de superfície edificada.[4] Es coneix que la finca estava organitzada en tres terrasses, sent la més alta de les tres l'ocupada per la pars urbana de la vil·la, la part habitada pels propietaris i actualment l'única conservada. La part conservada de la vil·la consta d'un atri, les estances senyorials (dues de les quals han estat interpretades com un triclini i un tablinum), els banys, les latrines i els peristils.

Atri[modifica]

Atri (atrium), amb l'Impluvium en primer pla. Al fons a la dreta, el passadís (fauces) que porta al pati enjardinat (hortus).

La primera estança que Marià Ribas va trobar al jaciment va ser identificada com un atri decorat amb mosaics formats per tessel·les blanques i negres que formen un dibuix geomètric a base de cercles i aspes emmarcats per una faixa. L'atri de la vil·la romana de Torre Llauder comunicava directament amb un mínim de tres sales nobles i amb un peristil; i, mitjançant un passadís, s'accedia igualment a un segon peristil.

Al centre de l'atri s'hi troben les restes d'un impluvium que conserva el desguàs així com una petita canalització inferior que indicaria la presència d'una font ornamental o un brollador. Els murs d'aquest impluvium, a més, tenien una alçada d'uns 0,35 metres i suportaven les bases de quatre columnes que suportaven el sostre. Contràriament Marià Ribas va documentar els senyals d'un total de sis pilastres quadrades a l'impluvi.[7] L'interior dels murs està revestit d'opus signinum.

Estances[modifica]

Numeració:
1 Atrium
2 - 8 Sales (segle I dC)
2 Basílica paleocristiana (segle IV dC)
6 fauces (passadís, no numerat, situat entre les sales 5 i 7)
9 Peristil
10 Hortus (jardí)
14 Frigidarium
15 Tepidarium
16 Caldarium
17 Habitació de servei
18 Clavegueres
19 Habitació de servei
20 Latrinae

Al voltant de l'atri han estat documentades un conjunt de sales amb funcions diverses. Funcions que, a més, van anar variant amb el temps. Són les més ben conservades i es troben pavimentades amb mosaics amb motius geomètrics i vegetals. El sector residencial de la vil·la està datat al segle I dC. Els mosaics són del segle II dC.

Aula 1. Tablinum[modifica]

La sala ubicada al nord de l'atri ja va ser identificada per Marià Ribas com a tablinum. Disposava d'una porta amb columnes d'obra encastades així com un graó de marbre. Es troba decorada amb un mosaic policrom en el qual destaca un cercle central de 5,5 metres de diàmetre amb formes hexagonals, romboides, quadrades i triangulars al seu interior. Es compon de dibuixos amb motius florals. Pel que fa a l'hexàgon central ja en va desaparèixer la decoració en època romana.

En època tardo-romana, es va ampliar aquesta sala amb un afegit en forma semicircular, molt corrent a partir del segle II dC. Precisament aquesta forma semicircular, semblant a un absis, així com la desaparició del motiu central del mosaic d'aquesta habitació va fer pensar, durant molt de temps, que es tractava d'una estança que hauria canviat d'ús convertint-se en una basílica paleo-cristiana.[8][9]

Aula 2. Triclinium[modifica]

Una segona estança, al costat nord de l'atri, va ser identificada com el triclinium. El seu mosaic, molt fragmentat, consta d'una roda de 3,20 metres de diàmetre que tanca un seguit de daus en perspectiva que augmenten de mida a mesura que s'allunyen del centre. Al centre de la roda, hi ha un petit cercle amb un octògon formant una estrella.

Banys[modifica]

Les estances de la vil·la destinades als banys reproduïen, a una escala reduïda, uns banys públics. Els banys (balneae) disposaven de tres zones: la zona calenta o caldarium, la zona tèbia o tepidarium i la zona freda o frigidarium. A Torre Llauder, les tres estances destinades al bany es trobaven comunicades linealment. S'ubicaven al costat de les latrines per aprofitar les clavegueres i al costat de la cuina per aprofitar l'escalfor dels forns, així com escalfaven la resta de la zona residencial. De la mateixa manera, un passadís permetia l'accés al bany des del peristil, espai on es duien a terme exercicis gimnàstics.

Frigidarium[modifica]

La piscina més gran del conjunt s'ha documentat com a piscina d'aigua freda, o frigidarium. Amb una superfície de 33 m2, estava impermeabilitzada i una sortida a la banda est permetia l'evacuació d'aigües a un clavegueram que desembocava al proper torrent de la Gatassa.

La decoració de l'estança estava decorada amb un mosaic de plaques rectangulars de pissarra negra rivetejada per tires de marbre de color blanc. Excavada a un metre sota el nivell del paviment, s'hi accedia mitjançant dos graons de marbre.

Caldarium i Tepidarium[modifica]

L'hipocaust era el sistema de calefacció mitjançant el qual es podia escalfar aigua per a les sales d'aigua tèbia i aigua calenta així com vapor d'aigua per a la calefacció d'altres sales del complex a les quals hi accedia mitjançant tubs de ceràmica inserits a les parets de les estances.

Latrines[modifica]

Les latrines (letrinae) es troben disposades al costat dels banys. Eren comunitàries i disposaven d'un rentamans. Amb una superfície de 19 m2, disposaven d'espai per a unes 10 persones en total. Es desconeix de quin material eren originàriament les latrines en aquesta vil·la, les actuals són una reconstrucció en marbre.

Es troben just a sobre el clavegueram que comunica amb el frigidarium i desguassa l'aigua residual en un torrent proper.

Porxo[modifica]

El porxo o peristil (peristylum) separava la zona residencial del pati enjardinat que proporcionava una zona verda privada, al que actualment continuen els treballs arqueològics.

Reformes d'època severa[modifica]

Als inicis del segle III dC, la vil·la romana de Torre Llauder va assolir el seu moment de màxima plenitud. La rica decoració a base de mosaics i els marbres i estucs pertanyen a aquesta època.

Reformes d'època tardo-romana[modifica]

En època tardo-romana, la vil·la va patir diverses reformes orientades al reaprofitament de determinades estances per tal d'efectuar canvis funcionals. Aquestes reformes comportaren la destrucció d'algunes parts. Així doncs, les estances residencials van ser adequades per a usos industrials i de magatzem.

Únicament el tablinum no canvià de funció tot i que la paret nord sí que va patir reformes en tant que se'n va ampliar la superfície construint una paret en forma d'absis que comportà la destrucció de part de la zona dels banys. L'ampliació de les aules amb una capçalera en forma d'absis s'inicià al segle II tot i que el seu apogeu cal situar-lo al segle IV. Precisament aquesta forma d'absis fou l'element que comportaria que Marià Ribas situés en aquesta habitació, les restes d'una basílica paleo-cristiana datada al segle IV. Paral·lelament a les excavacions, Ribas hi trobà elements litúrgics amb anagrames, així com restes de ceràmica i llantietes amb elements de temàtica cristiana.[10]

Altres espais que van patir reformes són el peristil, en el qual les columnes van ser desmuntades i se'n tapià la zona porxada de la cara nord. Paral·lelament es va construir un dipòsit en una part del porxo. Per la seva banda, la sala 3 es va desmantellar per tal de construir-hi dipòsits i estructures que podrien haver estat la base d'algun tipus de maquinària. A més, la sala del triclini es va desmantellar i s'hi va ubicar un magatzem semienterrat de dolis, comportant la destrucció de gran part del mosaic original.

La troballa de restes de runa al peristil, datades de finals del segle IV o principis del V, ens indiquen el final d'una fase de la vil·la i la seva reconversió en establiment d'ús industrial amb reaprofitament de gran part de les estances existents.

Altres troballes[modifica]

A sota de les habitacions s'ha trobat quatre forns de ceràmica, de la segona meitat del segle I aC, on es devien fabricar les àmfores per vendre el vi que es produïa a la propietat. A la vil·la també s'hi han trobat part de tres escultures i una llosa amb inscripcions referents a Caius Marius Aemilianus, propietari de la vil·la i llànties, entre altres objectes que es troben al Museu de Mataró, i també se n'han perdut molts que estan descrits en diverses obres, amb anterioritat al tancat del clos.


Situació[modifica]

Situació en un plànol de la vil·la romana de Can Llauder

El jaciment es troba al Pla d'en Boet, a Mataró (El Maresme), a la confluència de la Ronda del President Lluís Companys, i la Ronda del President Macià. Es troba elevada sobre el nivell dels terrenys que l'envolten, ja que aquests van ser rebaixats en ser urbanitzats. El clos actual va ser construït l'any 1980. Vist des de fora pot semblar un estadi, a causa del fet que els murs exteriors formen grades, i l'accés es troba a la part posterior.

Protecció i adequació del jaciment[modifica]

En el marc de l'inici de les excavacions arqueològiques dutes a terme per Marià Ribas l'any 1961, l'ajuntament de Mataró va adquirir una superfície de 500 metres quadrats amb la voluntat de preservar una part del jaciment i ubicar-hi un museu arqueològic. Les excavacions van continuar posant en relleu de les restes en posteriors campanyes els anys 1963 i 1969.

L'any 1964 s'acordà la protecció del jaciment amb la seva declaració com a Monumento Histórico Artístico de Interés Nacional, acord que es va fer públic al BOE l'any següent.[11] Ara bé, la seva protecció legal no va poder evitar que amb el pla urbanístic del Polígon de Torre Llauder, iniciat als anys 70 del segle XX, es destruís una gran part del jaciment i s'enderroqués la masia dels Llauder.[12] De la masia de Torre Llauder només se'n conserva l'escut d'armes, visible a l'escala d'accés al jaciment. Els entorns de la zona protegida van ser rebaixats i el jaciment arqueològic va quedar isolat al damunt d'un turó. Durant uns anys, va restar en un deplorable estat de conservació, sense tancament ni protecció, fet que en va propiciar la degradació i l'espoli.

L'any 1978, l'Ajuntament de Mataró, amb finançament del Ministerio de Obras Públicas va iniciar les obres de construcció d'un recinte arquitectònic, obra de Lluís Gelpí, que tanqués completament l'accés al jaciment. Aquest recinte, conegut com a Clos Arqueològic de Torre Llauder, es va inaugurar el 26 de maig de 1980.[13]

Un cop construït el Clos Arqueològic, es van dur a terme diverses actuacions d'excavació i consolidació dels elements que havien estat excavats amb anterioritat: entre els anys 1982 i 1985 es van restaurar els mosaics descoberts als anys 60. També es van excavar els nivells inferiors d'alguns de les dependències. La definició de les cronologies de cadascuna de les etapes constructives que s'han proposat per a la vil·la, es van formular en les excavacions realitzades als anys 80.

En els darrers anys s'han dut a terme diverses actuacions sobre el jaciment i la rodalia del Clos Arqueològic, ja sigui efectuant campanyes arqueològiques, com les realitzades entre els anys 2006 i 2011, o actuant directament sobre la conservació i restauració dels paviments que conformen la vil·la, entre els anys 2009 i 2012. En aquest període, a més, es va ampliar la zona protegida com a BCIN que actualment inclou una important part de terreny de l'entorn del Clos Arqueològic conegut amb el nom de La Pollancreda.[14]

Aquestes tasques, contemplades al Pla Director del jaciment arqueològic de la vil·la romana de Torre Llauder, aprovat l'any 2008, incloïen, a més, la museïtzació del recinte. Des d'abril de 2010, una carpa protegeix el jaciment arqueològic i ajuda a mantenir en bon estat de conservació les restes de mosaics que es van restaurar poc després de la seva instal·lació.[15]

Perspectives de futur[modifica]

El Pla Director de l'any 2009 preveu diverses línies d'actuació de cara al futur:

  • Adequació del peristil 1: el projecte de recuperació d'aquesta zona contempla la possibilitat de replantar espècies vegetals que s'han documentat en el jaciment. També es preveu la recuperació del límit nord del peristil i l'aplicació de tècniques museogràfiques per recuperar els límits est i sud, destruïts durant els treballs d'urbanització. Igualment es preveu l'eliminació d'estructures constructives d'etapes posteriors a l'habitatge de la vil·la.
  • Excavació del peristil 2: excavació en extensió del peristil número 2 per poder-ne delimitar l'extensió amb exactitud, datar-lo i definir les possibles reformes que podria haver patit així com possibles reutilitzacions posteriors a l'abandonament.
  • Estudi dels banys: les actuacions d'adequació dels anys 60 i 80 del segle XX, van procedir uniformitzant els murs de les estances relatives als banys. Es preveu l'anàlisi dels murs originals i, si cal, l'excavació puntual d'alguna de les zones amb la intenció de revisar la museografia actual.
  • Estudi de les primeres campanyes: Es preveu fer un estudi de tots els materials i la informació obtinguda per Marià Ribas als anys 60 del segle passat. Això permetria conèixer espais constructius no conservats o emmascarades per posteriors treballs d'adequació.

Cronologia[modifica]

  • 30-1-1961 Troballa de la Vil·la, concretament d'un angle de l'impluvium.
  • ??-2-1970 Enderroc de Torre Llauder i casa annexa, malgrat trobar-se dintre de l'inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu, en concepte d'arquitectura militar.
  • 11-12-1964 Decret (BOE número 17, pàgina 1117, de 20-1-65) que declara la vil·la Monument Històric-Artístic d'Interès Nacional
  • 1-12-1076 i 10-6-1977 El Museu Municipal de Mataró dirigeix dues cartes al Ministeri d'Educació i Cultura, tutor legal del jaciment arqueològic, instant-lo a protegir la vil·la de la constant destrucció, que no han rebut mai cap resposta.
  • ??-7-1978 L'empresa Cubiertas y Tejados, adjudicatària de l'execució del mur, comença les obres.
  • 22-4-1980 L'empresa constructora lliura les obres del mur de protecció al Ministeri d'Obres Públiques, secció Habitatge, promotor dels habitatges situats al costat.
  • 25 i 26-5-1980 Inauguració del clos a la Festa Major de les Santes.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Ribas i Bertran, Marià. Els orígens de Mataró. Mataró: Caixa d'Estalvis de Mataró, 1964, p. 141-143. 
  2. La vil·a romana de Torre Llauder. Opuscle nº1. Mataró: Museu Municipal de Mataró-Secció Arqueològica, 1980, p. 6. 
  3. «Cella vinaria. Celler de vi.» (Fitxes col·leccionables). Iluro. Ciutat romana. [Mataró], 2004.
  4. 4,0 4,1 «Villae. La vil·la romana de Torre Llauder» (Fitxes col·leccionables). Iluro. Ciutat romana. [Mataró], 2004.
  5. Ribas i Bertran, Marià. Els orígens de Mataró (en català). Mataró: Caixa d'Estalvis de Mataró, 1964, p. 138. 
  6. Conxita Collellmir Vives - Els Edificis Romans A Les Aules, pàgina 35, Sant Boi de Llobregat, 2003
  7. Ribas i Bertran, Marià. Els orígens de Mataró (en català). Mataró: Caixa d'Estalvis de Mataró, 1964, p. 134. 
  8. La vil·a romana de Torre Llauder. Opuscle nº1. Mataró: Museu Municipal de Mataró-Secció Arqueològica, 1980, p. 7. 
  9. Ribas i Bertran, Marià. Els orígens de Mataró. Mataró: Caixa d'Estalvis de Mataró, 1964, p. 147-150. 
  10. Ribas i Bertran, Marià. Els orígens de Mataró. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1988, p. 191-194. 
  11. «Decreto 4401/1964, de 23 de diciembre, por el que se declara Monumento Histórico-Artístico la «Villa Romana de Torre Llauder», de Mataró (Barcelona).Publicació». [Consulta: 8 juny 2014].
  12. Vil·la romana de Torre Llauder. De re rustica iluronensium. Mataró: Ajuntament de Mataró, 2012, p. 30. ISBN 978-84-92631-16-2. 
  13. Vil·la romana de Torre Llauder. De re rustica iluronensium. Mataró: Ajuntament de Mataró, 2012, p. 31. ISBN 978-84-92631-16-2. 
  14. «Acta del Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró, de 15 d'octubre de 2008». [Consulta: 8 juny 2014].
  15. «Una carpa protegeix les restes arqueològiques de Torre Llauder». El Tot Mataró i Maresme, 28-06-2010 [Consulta: 20 gener 2014].

Bibliografia[modifica]

  • Marta Prevosti, J.F. Clariana i Museu Comarcal del Maresme, Mataró (1993). Torre Llauder. Mataró. Vil·la romana. Ed. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Museu Comarcal del Maresme. Col·lecció Guies de jaciments arqueològics.
  • Catàleg de l'exposició Vil·la romana de Torre Llauder. De re rustica iluronensium (2012). Ed. Museu de Mataró.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vil·la romana de Torre Llauder Modifica l'enllaç a Wikidata