Ausa
| Tipus | Ciutat  | |||
|---|---|---|---|---|
| Altres noms | Ausa o Auso (ibèric) Ausa (llatí) | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vic (Osona) | |||
| Localització | actual Vic, Osona | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 495 m | |||
| Història | ||||
| Període | Entre el 120 aC i el 110 aC[1] | |||
Ausa (en llatí Auso, en visigòtic Ausona) fou una ciutat romana actualment anomenada Vic.
Existeixen poques restes arqueològiques referents a l'antiguitat més remota de la ciutat a causa del pas del temps, la continuada ocupació del sòl i els terrabastalls d'un territori que arran de la revolta d'Aissó del segle ix va quedar destruït i despoblat, i no es va recuperar fins que cinquanta anys després Guifré el Pilós n'incentivà el repoblament el 878.[2]
Història[modifica]
La ciutat romana d'Ausa probablement fou fundada el segle i aC com a vicus rural.[3] No se sap del cert si anteriorment hi havia hagut un assentament dels ausetans,[4] i als inicis de l'època de l'emperador August s'ocupa el sector més alt del turó, on a principis del segle II s'aixecà un temple. En època de l'emperador Trajà disposava d'ordo decuriorum encarregat del bon funcionament del municipi.[5]
Es desconeix l'extensió del reducte originari tot i que es creu que ocupava el petit turó. Les troballes de tombes d'època romana als voltants de la catedral i el convent de les Carmelites, i de terra sigillata de la primera meitat del segle i a la plaça de la Catedral i al carrer del Cloquer, delimiten l'àrea exterior del nucli habitat.[6]
El nom original romà de la població fou Ausa, com en testimonien les monedes romanes i ibèriques que s'han conservat. La via romana més antiga documentada epigràficament a la península és la que enllaçava els poblats d'Iluro i el d'Ausa, construïda entre el 120 aC i el 110 aC.[1] En l'època visigòtica fou anomenada Ausona.[5]
En la cultura popular[modifica]
- La colla de diables de Vic es diu Les Fúries d'Ausa.[7]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 David Farell i Garrigós i Francesc Lladó i Tubau, La via romana de Parpers
- ↑ Enciclopèdia.cat, Els inicis de la Catalunya comtal
- ↑ Molas i Font, 1982, p. 122.
- ↑ «Temple romà de Vic». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 octubre 2017].
- ↑ 5,0 5,1 Molas i Font, 1982, p. 133.
- ↑ Molas i Font, 1982, p. 126-127.
- ↑ Vídeo del correfoc de la festa major de Vic. 04.07.2009YouTube
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Molas i Font, Maria Dolors. [Els_ausetans_i_la_ciutat_d-Ausa.pdf Els Ausetans i la ciutat d'Ausa], 1982. ISBN 84-300-8135-6.
Període romà a Catalunya
| ||
Aeso (Isona) • Arraona (Sabadell) • Ausa (Vic) • Bætulo (Badalona) • Bàrcino (Barcelona) • Torre Llauder (Mataró) • Can Modolell (Cabrera de Mar) • Can Sent-romà (Tiana) • Can Terrers (La Garriga) • Dertosa (Tortosa) • Ègara (Terrassa) • El Camp de les Lloses (Tona) • Els Munts (Altafulla) • Els Tolejassos (Viladamat) • Empúries (L'Escala) • Forns romans de la Fornaca (Vilassar de Dalt) • Gerunda (Girona) • Iesso (Guissona) • Ilerda (Lleida) • Iluro (Mataró) • L'Esquerda (Les Masies de Roda) • Matacans (Artés) • Mons Observans (Montmeló i Montornès del Vallès) • Puig Ciutat (Oristà) • Rhode (Roses) • Ruscino (Castellrosselló ¹) • Tàrraco (Tarragona) • Vilauba (Banyoles) |  | |
