Vés al contingut

Illiturgis

Plantilla:Infotaula indretIlliturgis
Tipusciutat romana
ciutat antiga Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaHispània Citerior (Antiga Roma) i Bètica (Antiga Roma) Modifica el valor a Wikidata
Map
 37° 58′ 19″ N, 3° 46′ 26″ O / 37.97183°N,3.774°O / 37.97183; -3.774
Història
Creació179 aC Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o aboliciósegle VIII Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Setge d'Iliturgis
Siege of Iliturgi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Illiturgis fou una ciutat de la Bètica esmentada també com Iliturgis, Iliturgi, Ilurgia, Ilourgeia i Ilourgis. Era al nord del riu Betis (el Guadalquivir) a la via de Còrdova a Castulo. Es va entregar als romans a la Segona Guerra Púnica junt amb Castulo i Mentesa, i fou assetjada per dues vegades pels cartaginesos (214 aC i 211 aC), però els dos foren aixecats, però a la caiguda dels Escipions, Illiturgis i Castulo es van revoltar a favor dels cartaginesos i van matar als romans que hi havia a les ciutats.

Publi Corneli Escipió va prendre revenja per aquestos fets el 206 aC i la ciutat fou assaltada i cremada amb els seus habitants; però deu anys després tornava a estar revoltada i els romans la van tornar a assetjar i conquerir i van matar tots els seus habitants mascles adults (196 aC).

Fou refundada per Tiberi Semproni Grac III,[4] i sota l'Imperi Romà fou una ciutat considerable que va portar el nom de Forum Julium. La zona segons la tradició fou cristianitzada per Sant Eufrasi.

Illiturgis era a l'actual Mengíbar, a la rodalia de la moderna Andújar (entre Andujar i Bailén).

Referències

[modifica]
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 Hurtado, Víctor; Mestre, Jesús; Miserachs, Toni. Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, octubre 1998 (3a edició), p. 38-39. ISBN 84-297-4061-9. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 77, entrada: "Augusta, via". ISBN 84-297-3521-6. 
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 Borja de Riquer i Permanyer, Borja (director). Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Volum 1. Els temps prehistòrics i antics fins al segle V. Enciclopèdia Catalana, 1996, p. 446 pàgines, p. 303. ISBN 84-7739-979-4. 
  4. Roldán Hervás, José Manuel; Wulff Alonso, Fernando. Citerior y ulterior: las provincias romanas de Hispania en la era republicana (en castellà). Akal, 2001, p. 124. ISBN 8470903330.