Asp

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el municipi del Vinalopó Mitjà. Si cerqueu el compost químic, vegeu «Àcid aspàrtic».
Infotaula de geografia políticaAsp
Aspe
Escut d'Asp
Basilicasocorroaspe.JPG

Localització
Localització d'Asp respecte el País Valencià.png
38° 20′ 45″ N, 0° 46′ 08″ O / 38.345833333333°N,0.76888888888889°O / 38.345833333333; -0.76888888888889
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província d'Alacant
Capital Aspe
Població
Total 20.482 (2016)
• Densitat 288,89 hab/km²
Gentilici Aspenc, aspenca, asperico,-a, flatoso,-a
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 70,9 km²
Altitud 241 m
Limita amb
Partit judicial Novelda
Organització i govern
• Alcalde Manuel Díez Díez
Indicatius
Codi postal 03680
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 03019
Codi ARGOS 03019
Altres dades

Web www.aspe.es
Modifica dades a Wikidata

Asp (oficialment i en castellà Aspe) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Vinalopó Mitjà, a 163 km. de València, 28 km. d'Alacant i 17 km. d'Elda. La parla pròpia és castellana però actualment un 14% de població és bilingüe, ja que sap parlar el valencià; en 2015 es comptaren  20.406 veïns. El gentilici oficial és "aspense", però al poble la gent s'autodenomina "aspero" o "asperico", en els pobles de la contornada coloquialment es coneix la gent d'Asp com a "flatosos". El municipi està travessat pel Vinalopó, el Tarafa i la rambla de Las Monjas. Les principals altures són els cims de Matamoros (598 m), Ofra (582) i Ors (516).

Història[modifica | modifica el codi]

Hi ha referències de població a Asp en els diferents jaciments que passen pel paleolític (Peñón de la Ofra; Cueva del Rollo); el neolític (Tabayà, Murón de la Horna); els ibers, que l'anomenaren Aspis –"jasp"– i s'assentaren en el Castillo del Río; els romans hi potenciaren l'agricultura i li canviaren el nom pel de Laspis,[1] i la ubicació, trasllandant-la a l'actual, en la Via Augusta creant així els dos nuclis que perviviren fins a la definitiva fusió del XVIII, Asp el Vell i Asp el Nou; els visigots (necròpoli de Vistalegre).

Els àrabs ocuparen pacíficament el Vinalopó i romangueren 800 anys integrats en la taifa de Múrcia, l'anomenaven Asf ("ciutat-fortalesa"), deixaren la seua empremta en la xarxa de séquies per al regadiu i en diferents construccions. Des de principis del segle XIII les disputes amb els cristians són contínues fins que en 1243 cau en mans de les tropes de Jaume I, que havien sigut cridats pel rei Alfons X de Castella per a conquerir el regne de Múrcia i poblar ho de cristians i en 1244, amb la signatura del tractat d'Almizra, s'integra en el regne de Múrcia. El 29 d'agost de 1252, Alfons X el Savi signa carta delimitant el territori d'Alacant en què dóna entitat de població a Asp. Durant un breu període pertanyé a l'infant Juan Manuel, amb altres municipis del Vinalopó fins que, el 1296 i durant la guerra amb Castella, la corona d'Aragó l'ocupà i li ho confiaren al rais de Crevillent. Per la sentència arbitral de Torrellas del 1304, Asp resta definitivament incorporada al Regne de València, dintre de la Governació d'Oriola. Després de passar per mans de diferents senyors a finals del segle XV passà a poder dels comtes de Cocentaina. Rere l'expulsió dels 570 moriscs que hi havia en 1609 el senyor del lloc (segons unes fonts el marquès d'Elx, segons altres el duc de Maqueda) va donar carta pobla a nous colons el 22 de maig de 1611.

Segons un estudi realitzat per F.P Sala (2004) els cognoms de la carta de poblament, que es troba visible a la xarxa, en la seua majoría vinguéren de les poblacions de la contornada com Elx, Alacant, Crevillent, Novelda i Monfort. A l'article de Gonzalo Martínez Español: “La Carta Puebla de Aspe. Características del régimen señorial tras la repoblación” es tracta aquest tema:

“En un pormenorizado estudio realizado sobre los apellidos de la carta puebla de Aspe, Salvador Pavía subraya una variada procedencia geográfica de los repobladores reseñados, descendientes de parentelas originarias de Castilla, Aragón, y Valencia. La carta de población enumera 103 apellidos distintos entre los 161 contenidos. Las genealogías más repetidas son Mira, Cerdán, Martín, Martínez, Castelló, García, López, Alenda y Carbonell. En el documento se entremezclan los apellidos de cristianos viejos subsistentes, con los aportados por los nuevos colonos. No obstante. Pavía puntualiza que en la relación nominal de vecinos concurre una preeminencia de apellidos valencianos o aragoneses (Pavía Pavía, 1988). Otros investigadores señalaron la probabilidad de que Aspe hubiera sido parcialmente repoblada por vasallos procedentes de Torrijos (Asencio Calatayud, 2001) u otros dominios castellanos integrados en el señorío de Maqueda. Esta hipótesis venía sugerida por ser Aspe un reducto castellano-hablante rodeado de pueblos valenciano-hablantes, y estar redactada la carta puebla en castellano. Un posterior estudio realizado por F.P. Sala (2004), sustentado en un exhaustivo vaciado del libro n° 3 de bautismos (1602-1640) y del libro de matrimonios comprehensivo entre 1603-1702, clarifica la procedencia de los pobladores del siglo XVII, descartando el posible origen castellano. Los nuevos vasallos provinieron en su mayoría de los pueblos circunvecinos al municipio. Las localidades de Elche, Monforte, Alicante, Novelda y Crevillente fueron las que contribuyeron con mayor número de efectivos al vecindario aspense. Según los datos contenidos en el libro de matrimonios antedicho. Como seña la Francisco Vicedo (1995, 161), los repobladores de localidades circundantes buscaron nuevos horizontes económicos, y por ello: "abandonaron sus antiguos dominios para comenzar una nueva vida, como agricultores en otra localidad, y debieron ser jornaleros del campo o pequeños propietarios que estaban en tierras de escasa calidad; o bien artesanos o gentes de diversos oficios urbanos ... "

Llengua[modifica | modifica el codi]

Situada a la comarca del Vinalopó Mitjà, Asp és una població castellanoparlant envoltada, tret de Montfort, per poblacions de predomini lingüístic català, fet que li ha valgut el qualificatiu d’illot lingüístic (Montoya: 1982; Galvañ-Sala: 2002, 15). Tal proximitat i els orígens catalanoparlants (repoblació de la governació d'Oriola per catalans orientals) de la vila fins a, si més no, la meitat del segle xvii (Montoya: 1986, 209-210) o, a tot estirar, els primers decennis del xviii (Montoya: 1996-1997, 93), conflueixen en l’existència d’un cabal lèxic d’origen català relativament nombrós en la parla tradicional de la població, per bé que s’hi observa un desús progressiu entre els jóvens a mesura que el castellà estàndard s’hi assenta. Montoya, 1989, Pàg. 29-30, el millor estudiós de la zona, apunta com a millor causa de la regressió del català en aquesta zona i a Elda i Oriola, a partir del segle xvii, la següent:

«Concisament, el procés de desplaçament del catalá d’aquesta regió —antiga Governació d’Oriola— s’inicia amb la despoblació causada per l’expulsió dels moriscos i la consegüent repoblació. Aquesta repoblació, que durà fins a la primera meitat del segle xvii, és molt heterogènia quant a procedències, però a llocs com Elda, Asp o l’Horta d’Oriola predomina l‘element castellá —i, amb més abundància, murcià, pel veïnatge—. Això provocà una inevitable barreja d’autòctons i immigrants on els primers cedeixen sempre a favor deIs segons en l’ús públic i familiar de la llengua pròpia (diglòssia). A la llarga, la infrautilització del català en comportarà la suplantació per un castellà que, com a contrapartida, palesarà en l’estructura interna el pas per una etapa de bilingüisme d’un segle i mig aproximadament. Així, cap a la mitjania del set-cents, el català ja hauria deixat de ser una llengua viva a Elda; i similarment degué ocórrer a Asp, amb una composició poblacional i migratòria com la d’Elda».

Entre el vocabulari tradicional del poble podem citar paraules com: achavo (expressió de sorpresa) enrobinao/ robinao (rovellat), panocha (panotxa), paniso (panís, maíz en castellà), dités (ditets, guindillas en castellà ), estriar (triar, escollir), ansual (sinònim de idiota, borinot, cap de suro), astral (destral), barrón (vorellada de pedra de la vorera dels carrers), novachero, manifasero (xafarder), embiscá (referit a qualsevol cosa apegalossa), cuete (cuet), esvarón (relliscada), falluco (alguna cosa que ha fallat o que no ha eixit bé), legona (llegona), bresquilla (préssec), pruna (pruna), alficós (alficòs), arrosegarse (arrossegar), rosigar (rosegar), cantón (cantonada), rinconada (raconada), derrocado (enderroc, derrocat), resés (rezada en castellà), grandaria (grandària), largaria (llargària), grapá (conjunt de coses que s’agafen amb la mà o que caben dins una mà), a palpontes (a palpons, a les palpentes), a coscoletas (portar a algú, sobre tot referint-se a un nen menut, sobre els muscles), arrojar (vomitar), arrujar (arruixar), quijales (queixals), toballa (tovallola), romansear (romanssejar), arrapón (arrap), burrumbá (bocanada d'aire), anguilorio (anguilòri), sanguango (persona sense molt de trellat), machucho (home madur que encara resta solter), apargates (tipus de sabates), espardeñas (espardenyes), pansío (cat. pansit, arrugat, vell, es pot dir de la fruita i de la gent) pésoles (pèsols), bajocas (bajoques), pescosón, (bescollà), calbote (calbot), trama (mescla de fruits secs), alcasiles (carxofes), festear (festejar), espolsar (espolsar), polsaguera (polseguera), mañaco (xiquet o persona que actua d'una manera infantil), monflorita (homosexual coloquialment), musol (cat: mussol, és una glàndula sebàcia inflamada a la vora de la parpella, on aquesta es troba amb la pestanya), muñir (munyir, ordeñar en castellà), atíco (emprat amb una persona que no te molt de coneixement, p.e: "le falta un atíco"), amerar (mullar algo d'una manera exagerada) arreplegar (arreplegar), argunsar (engrunsar), escuillar (servir la taula), rolde (rogle), gana (fam), estufar (esguitar), rabosa (rabosa, guineu), rabúo (val. rabut: rabiós. En el poble s'utilitza per a denominar despectivament als habitants de Novelda), rajá (rajada o escrita (peix) mantarraya en castellà), roñoso (ser un ronyós, ser molt àvar, també alguna cosa que està bruta) rosas (rosses, palomitas en castellà), vidriola (vidriola), bacora (genital femení o persona sense de, també una fruita), albercoque (albercoc), garrofas (garrofes), garrofera/-o (garrofer), faina (faena, feina), manises (taulells), chiular (xiular), chuplar (xuclar), inflar (unflar, inchar en castellà) bambolla (bambolla), piulo, - a (persona entremaliada), pardal (persona astuta), troncho col (cat. tronxo de col: persona ridícula, grotesca) llevar al be (en llenguatge infantil, portar algú a l’esquena deixant-se agafar pel coll i subjectant-lo per les natges), etc...

A més es frequent entre la gent major la no utilització del fonema /θ/. També és molt emprat per totes les generacions la forma -ico,-ica per a fer diminutius com en el cas de "bonico","casica",cochesico".

Demografia[modifica | modifica el codi]

Asp té 20.248 habitants (INE 2014), un 12,3% dels quals és de nacionalitat estrangera.

Evolució demogràfica d'Asp[2]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2006 2007
Població 7.185 7.308 7.927 7.961 7.650 7.351 7.812 8.770 10.279 13.229 15.094 15.923 16.631 18.821 19.246

Activitat econòmica[modifica | modifica el codi]

Malgrat la despoblació soferta en els segles XVII (expulsió dels moriscs) i XVIII-XIX (forta emigració, molta d'ella cap a l'Argentina) Asp és avui un poble modern i pròsper que té en l'agricultura una de les seues bases, predomina el regadiu tot i que la manca d'aigua és un problema que s'hi intenta pal·liar amb embassaments com ara els de Borisa, Federal i Rabosero. És el raïm en moltes de les seues varietats el conreu més estès donant lloc a la denominació d'origen "Uva embolsada del Vinalopó". També, però, abasta gran importància a hores d'ara la indústria representada pel calcer, cautxú, moble, materials de construcció, plàstics, etc.

Turisme[modifica | modifica el codi]

Església de Nostra Senyora del Socors.
  • El nucli antic què conserva el sabor dels pobles àrabs, amb carrers torts i nombrosos atzucacs. Hi ha una bona mostra de rajoles de ceràmica valenciana amb motius religiosos.
  • Església de Nostra Senyora del Socors. Bastida sobre l'antiga mesquita en 1650. Bon exemplar del barroc valencià amb important decoració interior també barroca.
  • Ajuntament, del segle XVII, sòlid edifici porticat, aixecat sobre l'antic palau d'Altamira.
  • La Casa del Cisco. Mostra d'arquitectura popular que alberga el Museu Municipal.
  • Ponts i aqüeductes, que portaven l'aigua des d'Elx, repartits arreu del terme.
  • Castell del Riu. Del segle XII, fou l'Asp Vell. Romanen llenços de la muralla i deixalles dels edificis.
  • De les muralles que voltaren la ciutat roman una porta en la plaça de San Pedro.
  • Teatre Wagner i Auditori Alfredo Kraus. Modernista de 1922. Centre cultural.

Festes locals[modifica | modifica el codi]

Festes patronals[modifica | modifica el codi]

Se celebren a partir de l'1 d'agost en honor de la Verge de les Neus. Les festes grans són els anys parells que és quan tenen en possessió a la Verge de les Neus, és a dir: durant tres setmanes està a Asp, la resta del temps la imatge es troba en la seua cambril de la localitat veïna d'El Fondó de les Neus, on se celebra els anys imparells. L'origen d'aquesta divisió ve de la segregació del Fondó de les Neus en 1836. Els principals actes dels anys parells és la Presentació de Dames d'Honor el dia 1, el Pregó el dia 2, el Romiatge conegut com "La Portada" en la qual prop de 20.000 persones participen traslladant a la imatge des del Fondó de les Neus fins a Asp el dia 3 i el dia 5 se celebra la festivitat de la Verge de les Neus amb la tradicional Processó. Concerts, revetles, teatre, exposicions, cercaviles, cultes religiosos, engalanament de carrers, ofrenes de flors, i focs artificials són altres dels actes a realitzar fins al tercer diumenge d'estada de la Patrona, quan regressa a les 5 de la matinada en romiatge fins al Fondó de les Neus en "La duta" fent un alto en el camí en el pinada de "L'Ofra" per oficiar una missa de campanya i esmorzar per a posteriorment seguir el camí fins al Fondó.

La "Jira"[modifica | modifica el codi]

Se celebra l'últim dijous abans de Quaresma. El dia de l'últim dijous ixen al carrer nombroses colles, anomenades "Jiras", que desfilen pel poble amb vestuari carnavalesc basat generalment en vestits tradicionals, que interpreten en la Plaça Major una cançó amb lletra que versa sobre aquest dia. Després es marxen a les cases de camp on passen el dia i a la nit tornen a actuar en el lliurament de premis.

Setmana Santa[modifica | modifica el codi]

Durant tota la Quaresma i especialment en el període corresponent a Setmana Santa, Asp celebra una de les celebracions d'aquest tipus més destacades de la província d'Alacant. Amb 12 Germanors i Cofradies i prop de 3.000 cofrades, més d'una trentena d'imatges d'alt valor artístic recorren els carrers d'Asp en les diferents processons, obres en la seua majoria de José Romero Tena, Enrique Casterá, Rausell i Llorens, José María Sánchez Lozano, Valentín García Cinquè, Ramón Cuenca Sant o José Antonio Hernández Navarro entre uns altres. És destacable d'aquesta Setmana Santa la participació de forma vivent de les Dones de la Passió (Maries i Magdalena) representades per joves aspenques des de fa prop de dos segles, el Sermó de les Set Paraules "El Mont" i processons com la de Les Palmes, les Mantilles, la Passió de Crist, el Silenci, la Trobada de la "Mañanica" de Divendres Sant, el Sant Soterrament, i la "Mañanica" de Pasqua amb el tradicional acte de les Cortesies en el qual el Santíssim Sacrament és reverenciat pels personatges que acompanyaren a Jesucrist durant la seua Passió, Mort i Resurrecció.

Per la gran qualitat de les celebracions i la quantitat de participants i visitants, el 17 de juny de 2008 la Consellera de Turisme va resoldre concedir-li el títol de Festa d'Interès Turístic Provincial de la Comunitat Valenciana.

Tradicions[modifica | modifica el codi]

Els arrossos són la base de la gastronomia amb varietats com l'arròs caldosico de porc; amb conill i caragols. També l'olla podrida i el trigo picao són tradicionals. Els dolços tenen bona representació amb els rollicos de Sant Blai, pastís de glòria i l'arrop entre altres molts.

En desembre s'hi celebra la Mitja Marató del Vinalopó; també per als aficionats a la carrera a peu hi ha la Bajada al Hondón, carrera de camp a través.

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Composició de la Corporació Municipal[modifica | modifica el codi]

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 2015 el Partit Popular (PP) n'obtingué 8 regidors, Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà (EUPV-AC) 7, el Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE) 5 i Vecinos por Aspe (Vespa) 1.

Escut d'Asp-2.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Asp

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) logo.png Juan Antonio Pérez Sala 3.640 34,37% 8 (Straight Line Steady.svg0)
Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà Logo EUPV sin tipografía.png Antonio Puerto García 3.465 32,72% 7 (Green Arrow Up.svg+2)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Manuel Díez Díez 2.421 22,86% 5 (Red Arrow Down.svg-3)
Vecinos por Aspe Vecinos por Aspe.jpg Francisco Martínez Molina 812 7,67% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Vots en blanc Transparent.gif 252 2,38%
Total vots vàlids i regidors 10.590 100 % 21
Vots nuls 290 2,67%**
Participació (vots vàlids més nuls) 10.880 70,8%**
Abstenció 4.488* 29,2%**
Total cens electoral 15.368* 100 %**
Alcalde: Antonio Puerto García (EUPV) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (12 vots: 7 d'EUPV i 5 de PSPV-PSOE[3])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[4] Junta Electoral de la Zona d'Elda.[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2014 l'alcalde d'Asp és Antonio Puerto García d'Esquerra Unida del País Valencià.[7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Carlos Carbonell Caparrós UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Ramón Berenguer Prieto PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Ramón Berenguer Prieto PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Ramón Berenguer Prieto PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Ramón Berenguer Prieto
Miguel Iborra García
PSPV-PSOE
PSPV-PSOE
17/06/1995
20/02/1999
Dimissió
--
1999 - 2003 Miguel Iborra García PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 Miguel Iborra García
Roberto Iglesias Jiménez
PSPV-PSOE
PSPV-PSOE
14/06/2003
17/07/2004
Defunció
--
2007 - 2011 Nieves Martínez Berenguer PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Nieves Martínez Berenguer
Manuel Díez Díez
Antonio Puerto García
PP
PSPV-PSOE
EUPV
11/06/2011
22/11/2011
22/02/2014
Moció censura PSPV+EUPV
Pacte de govern PSPV+EUPV
--
Des de 2015 Antonio Puerto García EUPV 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Asp Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Vegeu també l'article Toponímia del País Valencià.
  2. Font: Població de facto segons l'Instituto Nacional de Estadística de España. Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842, Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.
  3. «Sesión de Investidura: Se formaliza el pacto con Antonio Puerto como Alcalde de Aspe» (en castellà). www.euaspe.org, juny 2015. [Consulta: 19 juliol 2017].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 15 juny 2017].
  5. Junta Electoral de la Zona d'Elda «Proclamación de candidaturas para las elecciones locales de 24 de mayo de 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Elda], 80, 28-04-2015, pàg. 4-6. de l'inserció 7.728/2015 [Consulta: 7 juny 2017].
  6. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Aspe», 24-05-2015. [Consulta: 19 juliol 2017].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Aspe. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 19 juliol 2017].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]