Asp

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el municipi del Vinalopó Mitjà. Si cerqueu el compost químic, vegeu «Àcid aspàrtic».
Infotaula de geografia políticaAsp
Aspe
Escut d'Asp
Aspeaerea.JPG
Vista d'Asp

Localització
Localització d'Asp respecte el País Valencià.png
38° 20′ 45″ N, 0° 46′ 08″ O / 38.345833333333°N,0.76888888888889°O / 38.345833333333; -0.76888888888889
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província d'Alacant
Comarca Vinalopó Mitjà
Població
Total 20.482 (2016)
• Densitat 288,89 hab/km²
Gentilici Aspenc, aspenca
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 70,9 km²
Altitud 241 m
Limita amb
Partit judicial Novelda
Organització i govern
• Alcalde Manuel Díez Díez
Indicatius
Codi postal 03680
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 03019
Codi ARGOS 03019
Altres dades

Web www.aspe.es
Modifica dades a Wikidata


Asp (oficialment i en castellà Aspe) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Vinalopó Mitjà, a uns 17 km. d'Elda. La parla pròpia és castellana però actualment un 14% de població és bilingüe, ja que sap parlar el valencià; en 2002 es comptaren 16.976 veïns. El municipi està travessat pel Vinalopó, el Tarafa i la rambla de Las Monjas. Les principals altures són els cims de Matamoros (598 m), Ofra (582) i Ors (516).

Història[modifica | modifica el codi]

Hi ha referències de població a Asp en els diferents jaciments que passen pel paleolític (Peñón de la Ofra; Cueva del Rollo); el neolític (Tabayà, Murón de la Horna); els ibers, que l'anomenaren Aspis –"jasp"– i s'assentaren en el Castillo del Río; els romans hi potenciaren l'agricultura i el canviaren el nom pel de Laspis, i la ubicació, trasllandant-la a l'actual, en la Via Augusta creant així els dos nuclis que perviviren fins a la definitiva fusió del XVIII, Asp el Vell i Asp el Nou; els visigots (necròpoli de Vistalegre).

Els àrabs ocuparen pacíficament el Vinalopó i romangueren 800 anys integrats en la taifa de Múrcia, l'anomenaven Asf ("ciutat-fortalesa"), deixaren la seua empremta en la xarxa de séquies per al regadiu i en diferents construccions. Des de principis del segle XIII les disputes amb els cristians són contínues fins que en 1243 cau en mans cristianes i en 1244, amb la signatura del tractat d'Almizra, s'integra en el regne de Múrcia. El 29 d'agost de 1252, Alfons X el Savi signa carta delimitant el territori d'Alacant en què dóna entitat de població a Asp. Durant un breu període pertanyé a l'infant Joan Manuel, fins que, el 1296 i durant la guerra amb Castella, els aragonesos l'ocuparen i li ho confiaren al rais de Crevillent. Per la sentència arbitral de Torrellas del 1304, Asp resta definitivament incorporada al Regne de València. Després de passar per mans de diferents senyors a finals del segle XV passà a poder dels comtes de Cocentaina. Rere l'expulsió dels 570 moriscs que hi havia en 1609 restà deserta fins al 22 de maig de 1611 en què el senyor del lloc (segons unes fonts el marquès d'Elx, segons altres el duc de Maqueda) va donar carta pobla a 156 cristians de Torrijos (Toledo), la qual cosa explica que la parla d'Asp siga castellana.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Asp té 19.246 habitants (INE 2007), un 7,3% dels quals és de nacionalitat estrangera.

Evolució demogràfica d'Asp[1]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2006 2007
Població 7.185 7.308 7.927 7.961 7.650 7.351 7.812 8.770 10.279 13.229 15.094 15.923 16.631 18.821 19.246

Activitat econòmica[modifica | modifica el codi]

Malgrat la despoblació soferta en els segles XVII (expulsió dels moriscs) i XVIII-XIX (forta emigració, molta d'ella cap a l'Argentina) Asp és avui un poble modern i pròsper que té en l'agricultura una de les seues bases, predomina el regadiu tot i que la manca d'aigua és un problema que s'hi intenta pal·liar amb embassaments com ara els de Borisa, Federal i Rabosero. És el raïm en moltes de les seues varietats el conreu més estès donant lloc a la denominació d'origen "Uva embolsada del Vinalopó". També, però, abasta gran importància a hores d'ara la indústria representada pel calcer, cautxú, moble, materials de construcció, plàstics, etc.

Turisme[modifica | modifica el codi]

Església de Nostra Senyora del Socors.
  • El nucli antic què conserva el sabor dels pobles àrabs, amb carrers torts i nombrosos atzucacs. Hi ha una bona mostra de rajoles de ceràmica valenciana amb motius religiosos.
  • Església de Nostra Senyora del Socors. Bastida sobre l'antiga mesquita en 1650. Bon exemplar del barroc valencià amb important decoració interior també barroca.
  • Ajuntament, del segle XVII, sòlid edifici porticat, aixecat sobre l'antic palau d'Altamira.
  • La Casa del Cisco. Mostra d'arquitectura popular que alberga el Museu Municipal.
  • Ponts i aqüeductes, que portaven l'aigua des d'Elx, repartits arreu del terme.
  • Castell del Riu. Del segle XII, fou l'Asp Vell. Romanen llenços de la muralla i deixalles dels edificis.
  • De les muralles que voltaren la ciutat roman una porta en la plaça de San Pedro.
  • Teatre Wagner i Auditori Alfredo Kraus. Modernista de 1922. Centre cultural.

Festes locals[modifica | modifica el codi]

Festes patronals[modifica | modifica el codi]

Se celebren a partir de l'1 d'agost en honor de la Verge de les Neus. Les festes grans són els anys parells que és quan tenen en possessió a la Verge de les Neus, és a dir: durant tres setmanes està a Asp, la resta del temps la imatge es troba en la seua cambril de la localitat veïna d'El Fondó de les Neus, on se celebra els anys imparells. L'origen d'aquesta divisió ve de la segregació del Fondó de les Neus en 1836. Els principals actes dels anys parells és la Presentació de Dames d'Honor el dia 1, el Pregó el dia 2, el Romiatge conegut com "La Portada" en la qual prop de 20.000 persones participen traslladant a la imatge des del Fondó de les Neus fins a Asp el dia 3 i el dia 5 se celebra la festivitat de la Verge de les Neus amb la tradicional Processó. Concerts, revetles, teatre, exposicions, cercaviles, cultes religiosos, engalanament de carrers, ofrenes de flors, i focs artificials són altres dels actes a realitzar fins al tercer diumenge d'estada de la Patrona, quan regressa a les 5 de la matinada en romiatge fins al Fondó de les Neus en "La duta" fent un alto en el camí en el pinada de "L'Ofra" per oficiar una missa de campanya i esmorzar per a posteriorment seguir el camí fins al Fondó.

La "Jira"[modifica | modifica el codi]

Se celebra l'últim dijous abans de Quaresma. El dia de l'últim dijous ixen al carrer nombroses colles, anomenades "Jiras", que desfilen pel poble amb vestuari carnavalesc basat generalment en vestits tradicionals, que interpreten en la Plaça Major una cançó amb lletra que versa sobre aquest dia. Després es marxen a les cases de camp on passen el dia i a la nit tornen a actuar en el lliurament de premis.

Setmana Santa[modifica | modifica el codi]

Durant tota la Quaresma i especialment en el període corresponent a Setmana Santa, Asp celebra una de les celebracions d'aquest tipus més destacades de la província d'Alacant. Amb 12 Germanors i Cofradies i prop de 3.000 cofrades, més d'una trentena d'imatges d'alt valor artístic recorren els carrers d'Asp en les diferents processons, obres en la seua majoria de José Romero Tena, Enrique Casterá, Rausell i Llorens, José María Sánchez Lozano, Valentín García Cinquè, Ramón Cuenca Sant o José Antonio Hernández Navarro entre uns altres. És destacable d'aquesta Setmana Santa la participació de forma vivent de les Dones de la Passió (Maries i Magdalena) representades per joves aspenques des de fa prop de dos segles, el Sermó de les Set Paraules "El Mont" i processons com la de Les Palmes, les Mantilles, la Passió de Crist, el Silenci, la Trobada de la "Mañanica" de Divendres Sant, el Sant Soterrament, i la "Mañanica" de Pasqua amb el tradicional acte de les Cortesies en el qual el Santíssim Sacrament és reverenciat pels personatges que acompanyaren a Jesucrist durant la seua Passió, Mort i Resurrecció.

Per la gran qualitat de les celebracions i la quantitat de participants i visitants, el 17 de juny de 2008 la Consellera de Turisme va resoldre concedir-li el títol de Festa d'Interès Turístic Provincial de la Comunitat Valenciana.

Tradicions[modifica | modifica el codi]

Els arrossos són la base de la gastronomia amb varietats com l'arròs caldosico de porc; amb conill i caragols. També l'olla podrida i el trigo picao són tradicionals. Els dolços tenen bona representació amb els rollicos de Sant Blai, pastís de glòria i l'arrop entre altres molts.

En desembre s'hi celebra la Mitja Marató del Vinalopó; també per als aficionats a la carrera a peu hi ha la Bajada al Hondón, carrera de camp a través.

Política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Carlos Carbonell Caparrós UCD 19/04/1979
1983 - 1987 Ramón Berenguer Prieto PSPV-PSOE 28/05/1983
1987 - 1991 Ramón Berenguer Prieto PSPV-PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 Ramón Berenguer Prieto PSPV-PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 Ramón Berenguer Prieto
Miguel Iborra García
PSPV-PSOE 17/06/1995 (dimissió)
20/02/1999
1999 - 2003 Miguel Iborra García PSPV-PSOE 03/07/1999
2003 - 2007 Miguel Iborra García
Roberto Iglesias Jiménez
PSPV-PSOE 14/06/2003 (per decés)
17/07/2004
2007 - 2011 Nieves Martínez Berenguer PP 16/06/2007
2011 - 2015 Nieves Martínez Berenguer
Manuel Díez Díez
Antonio Puerto García
PP
PSPV-PSOE
EUPV
11/06/2011 (moció de censura)
22/11/2011 (pacte de govern)
22/02/2014
Des del 2015 Antonio Puerto García EUPV 13/06/2015
Resultats electorals - Asp, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Juan Antonio Pérez Sala 3.640 8
Esquerra Unida del País Valencià Antonio García Puerta 3.465 7
Partit Socialista del País Valencià Manuel Díez Díez 2.421 5
Veïns d'Asp Francisco Martínez Molina 812 1
Total 10.880 21 70,80%

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Asp Modifica l'enllaç a Wikidata

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]