Asp

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre el municipi del Vinalopó Mitjà. Si cerqueu el compost químic, vegeu «Àcid aspàrtic».
Infotaula de geografia políticaAsp
Aspe (es) Modifica el valor a Wikidata
Escut d'Asp-2.svg
Basilicasocorroaspe.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització d'Asp respecte el País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 38° 20′ 45″ N, 0° 46′ 08″ O / 38.3458°N,0.7689°O / 38.3458; -0.7689
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
ComarcaVinalopó Mitjà Modifica el valor a Wikidata

CapitalAspe Modifica el valor a Wikidata
Població
Total20.714 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat296,8 hab/km²
GentiliciAspenc, aspenca, asper, aspera Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticCastellà
Geografia
Superfície69,79 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud241 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialNovelda
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataManuel Díez Díez Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03680 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE03019 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03019 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webaspe.es Modifica el valor a Wikidata

Asp (oficialment i en castellà Aspe) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Vinalopó Mitjà, a 163 km. de València, 28 km d'Alacant i 17 km. d'Elda. La parla pròpia és castellana però actualment un 14% de població és bilingüe, ja que sap parlar el valencià; en 2017 es comptaren  20.425 veïns. El gentilici oficial és aspense, però al poble la gent s'autodenomina asperos. El municipi està travessat pel Vinalopó, el Tarafa i la rambla de Les Monges. Les principals altures són els cims de Matamoros (598 m), Ofra (582) i Ors (516).

Toponímia[modifica]

El nom prové de l'àrab Asf i del llatí Aspis.

Durant gran part de l'època medieval el topònim utilitzat i que apareix a la documentació va ser Asp (tal como apareix encara al seu actual escut, en català) encara que a partir del segle xvii i després de l'expulsió dels moriscs començaren a predominar les formes castellanitzades amb presència de e final Azpe, que al llarg del temps donaria l'actual topònim Aspe.[1]

Història[modifica]

Hi ha referències de població a Asp en els diferents jaciments que passen pel paleolític (Penyal de l'Ofra; Cova del Rotllo); el neolític (Tabaià, l'Alforna); els ibers, que l'anomenaren Aspis (jasp) i s'assentaren en el Castell del Riu; els romans hi potenciaren l'agricultura i li canviaren el nom pel de Laspis,[a] i la ubicació, trasllandant-la a l'actual, en la Via Augusta creant així els dos nuclis que pervisqueren fins a la definitiva fusió del XVIII, Asp el Vell i Asp el Nou; els visigots (necròpoli de Vistalegre).

Els àrabs ocuparen pacíficament el Vinalopó i romangueren 800 anys integrats en la taifa de Múrcia. L'anomenaven Asf ('ciutat-fortalesa'), deixaren la seua empremta en la xarxa de séquies per al regadiu i en diferents construccions. Des de principis del segle xiii les disputes amb els cristians són contínues fins que en 1243 cau en mans de les tropes de Jaume I, que havien sigut cridats pel rei Alfons X de Castella per a conquerir el regne de Múrcia i poblar-lo de cristians i en 1244, amb la signatura del tractat d'Almizra, s'integra en el regne de Múrcia. El 29 d'agost de 1252, Alfons X el Savi signa carta delimitant el territori d'Alacant en què dona entitat de població a Asp. Durant un breu període pertanyé a l'infant Juan Manuel, amb altres municipis del Vinalopó fins que, el 1296 i durant la guerra amb Castella, la Corona d'Aragó l'ocupà i li ho confiaren al rais de Crevillent. Per la sentència arbitral de Torrellas del 1304, passa definitivament a la Corona d'Aragó i Asp resta incorporada al Regne de València dintre de la Governació d'Oriola. Després de passar per mans de diferents senyors a finals del segle xv passà a poder dels comtes de Cocentaina. Rere l'expulsió dels 570 moriscs que hi havia en 1609 el senyor del lloc (segons unes fonts el marquès d'Elx, segons altres el duc de Maqueda) va donar carta pobla a nous colons el 22 de maig de 1611.

Segons un estudi realitzat per F.P Sala (2004) sobre els cognoms de la carta de poblament, que es troba visible a la xarxa, en la seua majoría vingueren de les poblacions de la contornada com ara Elx, Alacant, Crevillent, Novelda i Monfort. En l'article de Gonzalo Martínez Español: «La Carta Puebla de Aspe. Características del régimen señorial tras la repoblación» es diu:

“En un detallat estudi realitzat sobre els cognoms de la carta de poblament d'Asp, Salvador Pavia subratlla una variada procedència geogràfica dels repobladors ressenyats, descendents de parenteles originàries de València, Aragó i Castella. La carta de poblament enumera 103 cognoms diferents d'entre els 161 continguts. Les genealogies més repetides són Mira, Cerdàn, Castelló, Carbonell, Alenda, Martín, Martínez, García i López. Al document es barregen els cognoms de cristians vells subsistents, amb els aportats pels nous colons. No obstant això. Pavia puntualitza que en la relació nominal de veïns concorre una preeminència de cognoms valencians o aragonesos (Pavia Pavia, 1988). Altres investigadors van assenyalar la probabilitat que Asp hagués sigut parcialment repoblada per vassalls procedents de Torrijos (Asencio Calataiud, 2001) o altres dominis castellans integrats al senyoriu de Maqueda. Aquesta hipòtesi va ser suggerida per ser Asp un reducte castellanoparlant envoltat de pobles valencianoparlants, i estar redactada la carta de poblament en castellà. Un posterior estudi realitzat per F.P. Sala (2004), sustentat en un exhaustiu buidatge del llibre n°3 de batejos (1602- 1640) i del llibre de matrimonis comprès entre 1603- 1702, clarifica la procedència dels pobladors del segle XVII, descartant el possible origen castellà. Els nous vassalls provenien en la seua majoria dels pobles del voltant del municipi. Les localitats d'Elx, Monfort, Alacant, Novelda i Crevillent van ser les que van contribuir amb major nombre d'efectius al veïnat aspenc. Segons les dades contingudes al llibre de matrimonis esmentat. Com assenyala Francisco Vicedo (1995, 161), els repobladors de localitats circumdants van buscar nous horitzons econòmics, i per això: "van abandonar els seus antics dominis per a començar una nova vida, com a agricultors en altra localitat, i degueren ser jornalers del camp o xicotets propietaris que estaven en terres d'escassa qualitat; o bé artesans o gent de diversos oficis urbans..."

Al segle xix van haver-hi canvis administratius. En 1834, es constituí la província d'Alacant i en 1839 tingué lloc la separació de la pedania del Fondó de les Neus. En 1851, una sèrie de disposicions legals van acabar amb el règim senyorial i la Casa d'Altamira va cedir els drets de la terra als emfiteutes d'Asp mitjançant la venda.

En 1915 es va constituir la Comunitat de Propietaris d'Aigua i a l'any següent, el 20 de juliol, es va començar a subastar l'aigua en la seu de la Comunitat. El 15 d'agost del mateix any es va inaugurar l'Asil d'Ancians, fundat per Maria Botella Cremades; el 25 de març de 1922 es va inaugurar el Teatre Wagner; el 13 de maig de 1928 funcionava el servei d'aigues a domicili; en 1942 es va inaugurar el Parc Doctor Calataiud, i en 1948 s'eixampla el Pont del Bany i s'asfalta la carretera.

Llengua[modifica]

Situada a la comarca del Vinalopó Mitjà, Asp és una població castellanoparlant envoltada, tret de Montfort, per poblacions de predomini lingüístic valencià, fet que li ha valgut el qualificatiu d’illot lingüístic (Montoya: 1982; Galvañ-Sala: 2002, 15). Tal proximitat i els orígens catalanoparlants (repoblació de la governació d'Oriola per catalans orientals) de la vila fins a, si més no, la meitat del segle xvii (Montoya: 1986, 209-210) o, a tot estirar, els primers decennis del XVIII (Montoya: 1996-1997, 93), expliquen l’existència d’un cabal lèxic d’origen català relativament nombrós en la parla tradicional de la població, per bé que s’hi observa un desús progressiu entre els jóvens a mesura que el castellà estàndard s’hi assenta. Montoya (1989, pàg. 29-30), el millor estudiós de la zona, apunta com a millor causa de la regressió del valencià a la zona i a Elda i Oriola, a partir del segle xvii:

«Concisament, el procés de desplaçament del catalá d’aquesta regió —antiga Governació d’Oriola— s’inicia amb la despoblació causada per l’expulsió dels moriscos i la consegüent repoblació. Aquesta repoblació, que durà fins a la primera meitat del segle XVII, és molt heterogènia quant a procedències, però a llocs com Elda, Asp o l’Horta d’Oriola predomina l‘element castellá —i, amb més abundància, murcià, pel veïnatge—. Això provocà una inevitable barreja d’autòctons i immigrants on els primers cedeixen sempre a favor deIs segons en l’ús públic i familiar de la llengua pròpia (diglòssia). A la llarga, la infrautilització del català en comportarà la suplantació per un castellà que, com a contrapartida, palesarà en l’estructura interna el pas per una etapa de bilingüisme d’un segle i mig aproximadament. Així, cap a la mitjania del set-cents, el català ja hauria deixat de ser una llengua viva a Elda; i similarment degué ocórrer a Asp, amb una composició poblacional i migratòria com la d’Elda».

Demografia[modifica]

Asp tenia, l'any 2014, 20.248 habitants (INE 2014), un 12,3% dels quals eren de nacionalitat estrangera.

Evolució demogràfica d'Asp[2]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2006 2007
Població 7.185 7.308 7.927 7.961 7.650 7.351 7.812 8.770 10.279 13.229 15.094 15.923 16.631 18.821 19.246

Activitat econòmica[modifica]

Malgrat la despoblació soferta en els segles XVII (expulsió dels moriscs) i xviii-xix (forta emigració, molta d'ella cap a l'Argentina), Asp és avui un poble modern i pròsper que té en l'agricultura una de les seues bases, predomina el regadiu tot i que la manca d'aigua és un problema que s'hi intenta pal·liar amb embassaments com ara els de Borisa, Federal i Rabosero. És el raïm en moltes de les seues varietats el conreu més estès, donant lloc a la denominació d'origen "Raïm Embossat del Vinalopó". També, però, abasta gran importància a hores d'ara la indústria representada pel calcer, cautxú, moble, marbre, materials de construcció, plàstics, etc.

Turisme[modifica]

Església de Nostra Senyora del Socors.
  • El nucli antic què conserva el sabor dels pobles àrabs, amb carrers torts i nombrosos atzucacs. Hi ha una bona mostra de rajoles de ceràmica valenciana amb motius religiosos.
  • Església de Nostra Senyora del Socors. Bastida sobre l'antiga mesquita en 1650. Bon exemplar del barroc valencià amb important decoració interior també barroca.
  • Ajuntament, del segle xvii, sòlid edifici porticat, aixecat sobre l'antic palau d'Altamira.
  • La Casa del Cisco. Mostra d'arquitectura popular que alberga el Museu Municipal.
  • Ponts i aqüeductes, que portaven l'aigua de les fonts de la contornada de la vila cap a Elx, repartits arreu del terme.
  • Castell del Riu. Del segle xii, fou l'Asp Vell. Romanen llenços de la muralla i deixalles dels edificis.
  • De les muralles que voltaren la ciutat roman una porta en la plaça de Sant Pere.
  • Teatre Wagner i Auditori Alfredo Kraus. Modernista de 1922. Centre cultural.

Festes locals[modifica]

Festes patronals[modifica]

Se celebren a partir de l'1 d'agost en honor de la Verge de les Neus. Les festes grans són els anys parells, que és quan tenen en possessió la Verge de les Neus, que roman a Asp durant tres setmanes. La resta del temps, la imatge es troba en la seua cambril de la localitat veïna d'El Fondó de les Neus, on se celebra els anys imparells. L'origen d'eixa divisió ve de la segregació del Fondó de les Neus en 1836. Els principals actes dels anys parells és la Presentació de Dames d'Honor el dia 1, el Pregó el dia 2, el Romiatge conegut com "La Portada" en la qual prop de 20.000 persones participen traslladant a la imatge des del Fondó de les Neus fins a Asp el dia 3 i el dia 5 se celebra la festivitat de la Verge de les Neus amb la tradicional Processó. Concerts, revetles, teatre, exposicions, cercaviles, cultes religiosos, engalanament de carrers, ofrenes de flors, i focs artificials són altres dels actes a realitzar fins al tercer diumenge d'estada de la Patrona, quan regressa a les 5 de la matinada en romiatge fins al Fondó de les Neus en "La duta" fent un alto en el camí en la pinada de "L'Ofra" per oficiar una missa de campanya i esmorzar per a posteriorment seguir el camí fins al Fondó.

La "Jira"[modifica]

Se celebra l'últim dijous abans de Quaresma. El dia de l'últim dijous ixen al carrer nombroses colles, anomenades "Jiras", que desfilen pel poble amb vestuari carnavalesc basat generalment en vestits tradicionals, que interpreten en la Plaça Major una cançó amb lletra que tracta sobre eixe dia. Després se'n van a les cases de camp, on passen el dia i a la nit tornen a actuar en el lliurament de premis.

Setmana Santa[modifica]

Durant tota la Quaresma i especialment en el període corresponent a Setmana Santa, Asp celebra una de les celebracions santes més destacades de la província d'Alacant. Amb 12 germanors i cofradies i prop de 3.000 cofrades, més d'una trentena d'imatges d'alt valor artístic recorren els carrers d'Asp en les diferents processons, obres en la seua majoria de José Romero Tena, Enrique Casterá, Rausell i Llorens, José María Sánchez Lozano, Valentín García Cinquè, Ramón Cuenca Sant o José Antonio Hernández Navarro entre altres. Hi és destacable la participació de forma vivent de les Dones de la Passió (Maries i Magdalena) representades per jóvens aspenques des de fa prop de dos segles, el Sermó de les Set Paraules "El Mont" i processons com la de Les Palmes, les Mantilles, la Passió de Crist, el Silenci, la Trobada de la "Mañanica" de Divendres Sant, el Sant Soterrament, i la "Mañanica" de Pasqua amb el tradicional acte de les Cortesies en el qual el Santíssim Sacrament és reverenciat pels personatges que acompanyaren a Jesucrist durant la seua Passió, Mort i Resurrecció.

Per la gran qualitat de les celebracions i la quantitat de participants i visitants, el 17 de juny de 2008 la Consellera de Turisme va resoldre concedir-li el títol de Festa d'Interès Turístic Provincial de la Comunitat Valenciana.

Tradicions[modifica]

Els arrossos són la base de la gastronomia amb varietats com l'arròs amb conill i caragols, arròs del caldo del cuit, paella del cuit, arròs al forn, arròs amb pop, arròs a la banda, etc. També els canelons, les pilotes, el forment picat (conegut al poble com a "arròs caldós", perquè en comptes de forment s'usa arròs) són tradicionals. Els dolços tenen bona representació amb els rotllos de Sant Blai, rotllos de la Canyamona, mones de Pasqua, coca en llanda, tonyes, pastís de Glòria, torró de roses, boles de busó, l'arrop, entre altres molts.

En desembre s'hi celebra la Mitja Marató del Vinalopó; també per als aficionats a la carrera a peu hi ha la Bajada al Hondón, carrera de camp a través.

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 8 regidors d'Esquerra Unida-Seguim Endavant (EUPV), 6 del Partit Popular (PP), 5 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 2 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).

Escut d'Asp-2.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Asp

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Esquerra Unida-Seguim Endavant Logo EUPV sin tipografía.png Antonio Puerto García 3.474 32,93% 8 (Green Arrow Up.svg+1)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Logo PP 2019.png Sergio Puerto Manchón 2.812 26,64% 6 (Red Arrow Down.svg-2)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg María José Villa Garis 2.456 23,28% 5 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Logo oficial Ciudadanos.svg Miguel Ángel Mateo Limiñana 1.007 9,54% 2 (Green Arrow Up.svg+2)
Altres candidatures[b][c] Transparent.gif 734 6,96% 0 (Red Arrow Down.svg -1)
Vots en blanc Transparent.gif 69 0,65%
Total vots vàlids i regidors 10.552 100 % 21
Vots nuls 112 1,06%
Participació (vots vàlids més nuls) 10.664 68,39%**
Abstenció 4.928* 31,61%**
Total cens electoral 15.592* 100 %**
Alcalde: Antonio Puerto García (EUPV) (15/06/2019)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (8 vots d'EUPV[3])
Fonts: JEC,[4] JEZ Elda,[5] M.Interior,[6] Periòdic Ara.[7]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2019 l'alcalde d'Asp és Antonio Puerto García d'Esquerra Unida del País Valencià, qui ja va ser alcalde entre 2014 i 2017.[8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Carlos Carbonell Caparrós UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Ramón Berenguer Prieto PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Ramón Berenguer Prieto PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Ramón Berenguer Prieto PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Ramón Berenguer Prieto
Miguel Iborra García
PSPV-PSOE
PSPV-PSOE
17/06/1995
20/02/1999
Dimissió
--
1999–2003 Miguel Iborra García PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Miguel Iborra García
Roberto Iglesias Jiménez
PSPV-PSOE
PSPV-PSOE
14/06/2003
17/07/2004
Defunció
--
2007–2011 Nieves Martínez Berenguer PP 16/06/2007 --
2011–2015 Nieves Martínez Berenguer
Manuel Díez Díez
Antonio Puerto García
PP
PSPV-PSOE
EUPV
11/06/2011
22/11/2011
22/02/2014
Moció censura PSPV+EUPV
Pacte de govern PSPV+EUPV
--
2015–2019 Antonio Puerto García
María José Villa Garis
EUPV
PSPV-PSOE
13/06/2015
21/10/2017
Pacte de govern
--
Des de 2019 Antonio Puerto García EUPV 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

Notes[modifica]

  1. Vegeu també l'article Toponímia del País Valencià.
  2. També participaren a les eleccions municipals de 2019: Aspe en Común (AeC) (380 vots, 6,60%) i Podem (354 vots, 3,36%).
  3. Vecinos por Aspe (Vespa), que no es presentà, perdé 1 regidor obtingut el 2015.

Referències[modifica]

  1. Herrero Alonso, Abelardo «Toponimia premusulmana de Alicante a través de la documentación medieval». Revista de Historia Medieval. Universitat d'Alacant, pàgina 16.
  2. Font: Població de facto segons l'Instituto Nacional de Estadística de España. Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842, Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.
  3. Pérez Gil «El PSOE se abstiene en Aspe para dar la Alcaldía a EU con el pacto en el aire» (en castellà). Información, 15-06-2019.
  4. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Albacete, Alicante, Almería, Araba-Álava». Butlletí Oficial de l'Estat, 160, 05-07-2019, pàg. 72.514 [Consulta: 29 abril 2020].
  5. Junta Electoral de Zona d'Elda «Proclamación de candidaturas para las elecciones Locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alacant], 82, 30-04-2019, pàg. 4-7. inserció 4531/2019 [Consulta: 4 abril 2020].
  6. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 4 abril 2020].
  7. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Asp», 26-05-2019. [Consulta: 4 abril 2020].
  8. 8,0 8,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Aspe. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 19 juliol 2017].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Asp

Enllaços externs[modifica]