Petrer

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaPetrer
Escut de Petrer
Petrer, Vinalopo Mitja, Alicante province, Spain.jpg
Vista aèria de Petrer

Localització
Localització de Petrer respecte el País Valencià.png
38° 29′ 00″ N, 0° 46′ 00″ O / 38.483333333333°N,0.76666666666667°O / 38.483333333333; -0.76666666666667
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
ComarcaVinalopó Mitjà
Població
Total 34.533 (2017)
• Densitat 331,22 hab/km²
Gentilici Petrerí, petrerina
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 104,26 km²
Altitud 416 m
Limíta amb
Partit judicial Elda
Organització política
• Alcalde Pascual Díaz Amat
Economia
Pressupost 17.909.438,72 (2007)
Identificador descriptiu
Codi postal 03610
Zona horària UTC+01:00
Codi de municipi INE 03104
Codi ARGOS de municipis 03104
Altres

Lloc web www.petrer.es
Modifica les dades a Wikidata

Petrer és un municipi valencià, situat geogràficament al nord-oest de la província d'Alacant, més en concret a la comarca del Vinalopó Mitjà, en la conca mitjana del Vinalopó, riu que discorre per la zona oest del seu terme municipal.

Amb una superfície de 104,2 km², limita al nord amb els municipis de Castalla i Sax, al sud amb els de Novelda i Montfort del Cid; a l'est amb Agost i a l'oest amb Elda, població amb la qual forma una de les mancomunitats més importants de tot el llevant peninsular.

El relleu de Petrer, eminentment muntanyenc, està constituït per un passadís estret existent entre les terres baixes d'Elx i l'altiplà de Villena, situat en el fons d'una cubeta entre importants contraforts; destaquen les serres del Sit, del Cavall i Maigmó.

El clima, mediterrani sec, es caracteritza per l'escassesa i irregularitat de les pluges, i unes temperatures agradables, amb hiverns curts i poc freds i l'estació estival llarga.

Història[modifica]

Teatre municipal Cervantes.
Museu Municipal Sala Dámaso Navarro a la mateixa plaça que l'ajuntament.

L'ocupació humana del terme municipal de Petrer es remunta al període neolític. En les partides del Xorret i de l'Almortxò s'han localitzat evidències materials datades del cinqué mil·lenni abans de Crist. Amb tot, fou entorn del 2000 aC quan es va ocupar de forma plena bona part del terme municipal, desenvolupant-se petits assentaments de tipus "llogaret" o "caseriu", dedicats a l'agricultura de cereals i a la criança de bestiar. D'entre tots, destaca el jaciment de Catí-Foradà, tant per les seves dimensions, com per la informació obtinguda de les excavacions efectuades. De la Cultura Ibèrica també s'han registrat diversos jaciments arqueològics datats entre el segle V i III aC —El Xorret, Foia de Caprala, Mirador de la Serra del Cavall, entre altres—. D'igual manera, d'època romana també tenim constància de la presència de diverses vil·les romanes alt-imperials dedicades a la producció de cereals, oli i vi. D'una d'aquestes explotacions agrícoles, la denominada Vil·la Petrària, procedeix un paviment de mosaic policrom de considerable grandària, datat en el segle IV, únic en el llevant peninsular per les seues característiques. Actualment es conserva en el Museu Arqueològic i Etnològic Municipal.

Ara bé, l'origen del nucli urbà de Petrer té el seu punt de partida en època andalusina, palesa també en el paisatge. ''Bitrir va ser un nucli islàmic citat en les fonts i en els itineraris, possible cap de districte administratiu, i un nucli d'importància d'acord amb la magnitud del Castell de Petrer, construït en la segona meitat del segle XII. Amb tot, és possible que reutilitzés alguna construcció d'època califal. Es tracta d'un poblat fortificat amb un doble recinte emmurallat i una torre central, situada en el lloc més elevat del puig del Castell.

Després de la signatura del Tractat d'Almizra el 1244, pel qual s'establia la frontera entre els regnes de Castella I Aragó en la seva expansió cap al sud, el nucli de Petrer —Bitrir— va passar a pertànyer al regne castellà. Petrer va ser cedit pel rei Alfons X el Savi a Jofre de Loaysa, els hereus del qual van mantenir el senyoriu fins a la seua venda a la família valenciana dels Pérez de Corella. Tanmateix, ja en 1265, Jaume I el Conquistador va haver d'acudir en suport del rei castellà, i sufocar algunes rebel·lions de les poblacions mudèjars del Regne de Castella. Entre elles, va prendre el castell de Petrer.

Per la Sentència de Torrelles de 1304 i el Pacte d'Elx de 1305, el nucli de Petrer va quedar sota la sobirania de la Corona d'Aragó.

Durant el segle XV, la vila de Petrer va pertànyer a la família Pérez de Corella —Comtes de Cocentaina— els descendents de la qual van vendre Petrer, juntament amb Elda i Salines, a Juan Coloma, creant-se a la fi del segle XVI per privilegi de Felip II el Comtat d'Elda, al qual va pertànyer Petrer fins a l'abolició dels senyorius en el segle XIX.

Al començament del segle XVI, Petrer comptava amb 99 cases segons el cens de l'any 1510.[1] Era una població eminentment morisca, el fonament econòmic de la qual era l'agricultura i la criança de bestiar; per això després de l'expulsió dels moriscs el 1609, tan sols van quedar en la població, l'alcaide del Castell i set famílies de cristians vells. Petrer va ser repoblada amb prop de 100 famílies procedents de pobles veïns de llengua catalana com Castalla, Onil, Biar, Xixona i Mutxamel, gràcies a la carta de població atorgada per Antonio Coloma a l'agost de 1611.

Durant la Guerra de Successió, en el període 1700-1714, Petrer va lluitar a favor de Felip V i va formar part de la unió de Castalla, aconseguint de mans del rei diversos privilegis com a premi a la seva traïció a la resta del país.

Finalment, com a últim esdeveniment històric important, hi destaca la circumstància que Petrer, durant els últims dies de la Guerra Civil Espanyola, va ser seu del Govern de la Segona República Espanyola, a l'establir-se en la finca rústica El Poblet el president Juan Negrín i el seu gabinet de ministres, dies abans de marxar a l'exili.

Economia[modifica]

L'economia de la comarca té com activitat principal el calçat. Actualment sembla experimentar-se un procés en el qual s'integren, junt amb les fases productives de la indústria del calçat, un sector primari creixent (activitats agrícoles i mineres) i un sector de serveis.

La indústria del calçat i la marroquineria s'han convertit, al llarg d'anys, en el teixit productiu bàsic. La grandària de les empreses (petit i mitjana grandària), així com la seva organització, permeten una àmplia flexibilitat i adaptació a la demanda de distints volums de comanda de sabates, bosses i altres complements. En l'actualitat hi ha prop de 220 empreses de calçat, fet que representa prop del 45% del total.

La resta d'activitats industrials són, per ordre d'importància, les empreses de construcció, marroquineria i la indústria agroalimentària, que a pesar de l'escàs nombre, estan plenament introduïts en el mercat internacional.

Clima[modifica]

El clima de Petrer és mediterrani sec. Les temperatures són molt variades. A la zona de El Paso, a l'hivern se sòl arribar fins als -7 °C, mentre que a l'estiu se sòl arribar als 45 °C. La temperatura màxima assolida a Petrer, va ser a Juliol de 1981, amb 52 °C. I la mínima va ser d'uns -19 °C a febrer de 1993. Les nevades no són molt freqüents, ja que encara que la temperatura siga l'adequada, a l'hivern hi ha molt poques precipitacions. No obstant això, la vegada que més prompte ha començat la temporada de nevades va ser el 21 de setembre de 1987. Al sól, hi havia 5 cm. de neu a -3 °C. I la vegada que més tard ha acabat, el 14 de maig de 1979. A l'entrada de moros y cristians va començar a caure aigua-neu, però, a la nit, arribant als -5 °C, va caure una intensa nevada que va cobrir els carrers petreríns de blanc.

Mes Ene Feb Mar Abr May Jun Jul Ago Sep Oct Nov Dic
Promedi major (°C) 7,6 6,1 8,3 15,1 26,1 27,2 28,4 29,4 23,2 18,2 9,6 5,0
Promedi menor (°C) -2,5 -4,0 -1,0 2,0 5,3 12,0 16,6 24,0 19,0 12,0 6,0 1,0

Llocs d'interés[modifica]

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors: en el mandat 2015-2019 en foren 9 de Partit Popular (PP), 6 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE), 2 de Sí Es Pot Petrer (SEP), 2 d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), 1 de Compromís i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's).

Escut de Petrer.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Petrer

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) logo.png Pascual Díaz Amat 7.105 38,88% 9 (Red Arrow Down.svg-3)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Alfonso Lacasa Escusol 4.629 25,33% 6 (Straight Line Steady.svg0)
Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà Logo EUPV sin tipografía.png Javier Martínez Salcedo 1.977 10,82% 2 (Straight Line Steady.svg0)
Sí Es Pot Petrer SSP-SEP-Petrer.png Sergi Cremades Fernández 1.564 8,56% 2 (Green Arrow Up.svg+2)
Compromís per Petrer Compromís (isotip).svg Sílvia Rodríguez Olivares 1.034 5,66% 1 (Straight Line Steady.svg0)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos-icono.svg Víctor Sales Navarro 1.020 5,58% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Altres candidatures[2] Transparent.gif 723 3,96% 0
Vots en blanc Transparent.gif 222 1,21%
Total vots vàlids i regidors 18.274 100 % 21
Vots nuls 182 0,99%**
Participació (vots vàlids més nuls) 18.456 67,92%**
Abstenció 8.717* 32,08%**
Total cens electoral 27.173* 100 %**
Alcalde: Alfonso Lacasa Escusol (PSPV-PSOE) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (11 vots: 6 de PSPV, 2 d'EUPV, 2 de SEP i 1 de Compromís.[3])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[4] Junta Electoral de la Zona de Dénia.[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2015 l'alcalde de Petrer és Alfonso Lacasa Escusó de PSPV-PSOE.[7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Vicente Maestre Juan PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Vicente Maestre Juan PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Vicente Maestre Juan PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Vicente Maestre Juan PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 José Antonio Hidalgo López EU-EV 17/06/1995 --
1999 - 2003 José Antonio Hidalgo López EUPV 03/07/1999 --
2003 - 2007 José Antonio Hidalgo López Entesa 14/06/2003 --
2007 - 2011 Pascual Díaz Amat PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Pascual Díaz Amat PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Alfonso Lacasa Escusol PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Gastronomia[modifica]

De la gastronomia tradicional pròpia en la qual, a més de l'arròs amb conill i caragols, destaquen especialment les fassegures, els gaspatxos i la gatxamiga. Quant a la rebosteria, també important, hi ha un abundant repertori de pastes i dolços característics de les distintes festivitats populars que se celebren al llarg de l'any, entre els quals destaquen els mantecats, rotllos d'aiguardent, rajadillos, polvorons, sospirs, tots ells elaborats per Nadal; les magdalenes, les tonyes de Pasqua i els bunyols per Sant Josep.

Festes[modifica]

Moros i cristians que se celebren en honor del patró de la vila, Sant Bonifaci, durant la segona o tercera setmana de maig, sempre de dijous a dilluns.

Les patronals en honor de la Mare de Déu del Remei, se celebren durant la segona setmana d'octubre, tot i que el dia major de les festes és el 7 d'octubre; durant aquest mes tots els diumenges es fa una desfilada denominada les Carasses.

Al novembre se celebra la Festa dels Capitans, que coincideix amb la mitjana festa de moros i cristians, s'hi celebra una representació teatral en el castell de la localitat denominada La Rendició, que rememora la capitulació dels àrabs que van ocupar la vila a favor dels cristians.

El primer diumenge després de Setmana Santa, se celebra el Dia de les Banderes, en honor de les bandereres de les Festes de Moros i Cristians.

Persones il·lustres[modifica]

Categoria principal: petrerins

Referències[modifica]

  1. http://mural.uv.es/ravallro/Cens.pdf
  2. També hi participaren Unió, Progrés i Democràcia (UPiD) (367 vots, 2.01%) i Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA) (356 vots, 1.95%).
  3. Redacció «El profesor Alfonso Lacasa es el nuevo alcalde de Petrer» (en castellà). , 13-06-2017 [Consulta: 9 juny 2017.
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 9 juny 2017].
  5. Junta Electoral de la Zona de Dénia «Proclamación de candidaturas para las elecciones locales de 24 de mayo de 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Dénia], 80, 28-04-2015, pàg. 28-32. de l'inserció 7.728/2015 [Consulta: 7 juny 2017].
  6. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Petrer», 24-05-2015. [Consulta: 9 juny 2017].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Petrer. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 9 juny 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Petrer Modifica l'enllaç a Wikidata