El Fondó de les Neus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaEl Fondó de les Neus
Hondón de las Nieves (es)
Escut del Fondó de les Neus
escut del Fondó de les Neus
Hondón de las Nieves - Plaza de la Villa y Ayuntamiento.jpg

Localització
Localització de Fondó de les Neus respecte el Vinalopó Mitjà.png
38° 18′ 29″ N, 0° 51′ 14″ O / 38.308055555556°N,0.85388888888889°O / 38.308055555556; -0.85388888888889
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaAlacant
ComarcaVinalopó Mitjà
Població
Total 2.474 (2018)
• Densitat 35,93 hab/km²
Gentilici Fondoner, fondonera
Predomini lingüístic Valencià (i castellà a la Canalosa i el Rebalso)[1]
Geografia
Superfície 68,85 km²
Altitud 380 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Victoriano Sánchez Botella
Identificador descriptiu
Codi postal 03688
Codi de municipi INE 03077
Codi ARGOS de municipis 03077
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

El Fondó de les Neus (en castellà i cooficialment, Hondón de las Nieves) és una població del País Valencià, situada a la comarca del Vinalopó Mitjà.

Història[modifica]

Al terme hi ha diverses restes de poblament prehistòric, com les de la Cova del Rotllo, a la serra la Solana.

Les tropes cristianes la conqueriren als àrabs el 1246 i va pertànyer a la jurisdicció d'Asp fins al 1839, en què es va independitzar i constituí un únic municipi amb el Fondó dels Frares del qual se segregà el 1926.

Al seu terme hi ha presència de població, d'esdeveniments finals de l'Edat Mitjana, amb la formació d'un caseriu al voltant d'una elevació muntanyosa.

Els orígens de la població, prové en la seua major part de colons provinents de Monòver, els quals s'hi van anar establint des de principis del XVIII fins a començaments del XIX.

La parròquia es va crear el 1746, des d'una ermita dedicada, primer, sota l'advocació de la Mare de Déu de Loreto, i després, de la Mare de Déu de les Neus.

El 1768 eren 150 habitants, i el 1789: 311; el 1860, 2.300, encara que, el màxim de població va abastar-lo el 1900: 3.690 habitants, tot i que en estes dos últimes dates incloïa encara el Fondó dels Frares.

Demografia i economia[modifica]

Les dades de 2003 donen una població de 1.770 habitants, de gentilici fondoners i fondoneres. Hi ha els dos llogarets d'El Rebalso i La Canalosa, que són castellanoparlants.[1]

La tradicional economia agrícola, sustentada en el raïm de taula, es veu ara complementada, i superada, pels negocis immobiliaris, ja que cada vegada és major el nombre d'estrangers que s'hi instal·len. Hi ha pedreres de sorra i grava i indústries derivades del ciment.

Geografia[modifica]

El terme –68,9 km2– s'ubica en una petita vall protegida per la serra de Crevillent poblada de pins, ametlers, oliveres i vinyers. Hi ha paratges força agradables com ara el de La Cuesta o el de La Cruz, habilitats per a l'esbarjo. Si decidim conèixer el terme caminant podem triar la ruta de l'Alto Pelao on podem observar moltes espècies vegetals: pi, ginebre, farigola, romaní. La representació animal inclou: senglars, raboses, perdius, llebres, conills, fardatxos, mussols reials, etc.

Política[modifica]

L'ajuntament està administrat per 5 regidors del PSPV, 5 del PP i 1 de C's.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 José Bernabeu Cerdà UCD 19/04/1979
1983 - 1987 José Bernabeu Cerdà Independent 28/05/1983
1987 - 1991 José Bernabeu Cerdà Independent 30/06/1987
1991 - 1995 José Bernabeu Cerdà Independent 15/06/1991
1995 - 1999 Francisco Luis Prieto Tora PSPV-PSOE 17/06/1995
1999 - 2003 Francisco Luis Prieto Tora PSPV-PSOE 03/07/1999
2003 - 2007 Victoriano Sánchez Botella PP 14/06/2003
2007 - 2011 Victoriano Sánchez Botella PP 16/06/2007
2011 - 2015 Victoriano Sánchez Botella PP 11/06/2011
Des del 2015 Raquel Asensio Cremades PSPV-PSOE 13/06/2015


Gastronomia[modifica]

A banda del seu exquisit raïm de taula inclòs en la denominació d'origen Uva de Mesa Embolsada del Vinalopó, podem degustar l'arròs caldós, els gaspatxos, la gatxamiga, el putxero i l'arròs amb conill i caragols. Els dolços també tenen bona representació amb rollos de costra, torrijas, sequillos o embocaos.

Patrimoni d'interès[modifica]

Del seu patrimoni:

  • Església de Sant Pere Apòstol. Aixecada sobre l'ermita de les Neus el 1746, d'estil barroc.
  • Ermita de Sant Isidre. En el paratge de La Cruz.
  • La plaça de la Vila. Amb l'ajuntament i la Casa de Cultura.
  • Façana del convent de Concepcionistes Franciscanes. De mitjan segle XX es troba prou deteriorada s'espera intervenció per a la seua recuperació.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Casanova, Emili. «La frontera lingüística castellano-catalana en el País Valenciano» (en castellà) p. 19, 2001. [Consulta: 13 agost 2017].

Enllaços relacionats[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Fondó de les Neus Modifica l'enllaç a Wikidata