El Fondó de les Neus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticael Fondó de les Neus
el Fondó de les Neus/Hondón de las Nieves
Escut del Fondó de les Neus
Escut del Fondó de les Neus

Localització
Localització de Fondó de les Neus respecte el Vinalopó Mitjà.png
38° 18′ 29″ N, 0° 51′ 14″ O / 38.308055555556°N,0.85388888888889°O / 38.308055555556; -0.85388888888889
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província d'Alacant
Comarca Vinalopó Mitjà
Població
Total 2.493 (2016)
• Densitat 36,21 hab/km²
Gentilici Fondoner, fondonera
Predomini lingüístic Valencià (i castellà a la Canalosa i el Rebalso)[1]
Geografia
Superfície 68,85 km²
Altitud 368 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Victoriano Sánchez Botella
Economia
Pressupost 1495856,25 (2003)
Indicatius
Codi postal 03688
Codi INE 03077
Codi ARGOS 03077
Altres dades

Web www.ayto-hondondelasnieves.es
Modifica dades a Wikidata

El Fondó de les Neus (en castellà i cooficialment, Hondón de las Nieves) és una població del País Valencià, situada a la comarca del Vinalopó Mitjà.

Història[modifica | modifica el codi]

Tot i que no s'ha pogut comprovar, es diu que va estar poblada en temps dels grecs. Les tropes cristianes la conqueriren als àrabs el 1246 i va pertànyer a la jurisdicció d'Asp fins al 1839, en què es va independitzar i constituí un únic municipi amb el Fondó dels Frares del qual se segregà el 1926. El màxim de població va abastar-lo el 1900: 3.690 habitants, tot i que en aquesta data incloïa encara el Fondó dels Frares.

Demografia i economia[modifica | modifica el codi]

Les dades de 2003 donen una població de 1.770 habitants, de gentilici fondoners i fondoneres. Hi ha els dos llogarets d'El Rebalso i La Canalosa, que són castellanoparlants.[1]

La tradicional economia agrícola, sustentada en el raïm de taula, es veu ara complementada, i superada, pels negocis immobiliaris, ja que cada vegada és major el nombre d'estrangers que s'hi instal·len. Hi ha pedreres de sorra i grava i indústries derivades del ciment.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme –68,9 km2– s'ubica en una petita vall protegida per la serra de Crevillent poblada de pins, ametlers, oliveres i vinyers. Hi ha paratges força agradables com ara el de La Cuesta o el de La Cruz, habilitats per a l'esbarjo. Si decidim conèixer el terme caminant podem triar la ruta de l'Alto Pelao on podem observar moltes espècies vegetals: pi, ginebre, farigola, romaní. La representació animal inclou: senglars, raboses, perdius, llebres, conills, fardatxos, mussols reials, etc.

Política[modifica | modifica el codi]

L'ajuntament està administrat per 5 regidors del PSPV, 5 del PP i 1 de C's.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 José Bernabeu Cerdà UCD 19/04/1979
1983 - 1987 José Bernabeu Cerdà Independent 28/05/1983
1987 - 1991 José Bernabeu Cerdà Independent 30/06/1987
1991 - 1995 José Bernabeu Cerdà Independent 15/06/1991
1995 - 1999 Francisco Luis Prieto Tora PSPV-PSOE 17/06/1995
1999 - 2003 Francisco Luis Prieto Tora PSPV-PSOE 03/07/1999
2003 - 2007 Victoriano Sánchez Botella PP 14/06/2003
2007 - 2011 Victoriano Sánchez Botella PP 16/06/2007
2011 - 2015 Victoriano Sánchez Botella PP 11/06/2011
Des del 2015 Raquel Asensio Cremades PSPV-PSOE 13/06/2015


Gastronomia[modifica | modifica el codi]

A banda del seu exquisit raïm de taula inclòs en la denominació d'origen Uva de Mesa Embolsada del Vinalopó, podem degustar l'arròs caldós, els gaspatxos, la gatxamiga, el putxero i l'arròs amb conill i caragols. Els dolços també tenen bona representació amb rollos de costra, torrijas, sequillos o embocaos.

Patrimoni d'interès[modifica | modifica el codi]

Del seu patrimoni:

  • Església de Sant Pere Apòstol. Aixecada sobre l'ermita de les Neus el 1746, d'estil barroc.
  • Ermita de Sant Isidre. En el paratge de La Cruz.
  • La plaça de la Vila. Amb l'ajuntament i la Casa de Cultura.
  • Façana del convent de Concepcionistes Franciscanes. De mitjan segle XX es troba prou deteriorada s'espera intervenció per a la seua recuperació.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Casanova, Emili. «La frontera lingüística castellano-catalana en el País Valenciano» (en castellà) p. 19, 2001. [Consulta: 13 agost 2017].

Enllaços relacionats[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Fondó de les Neus Modifica l'enllaç a Wikidata