Montfort (Vinalopó Mitjà)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaMontfort
Monforte del Cid
Escut de Montfort
Escut de Montfort
Barrio de la Morería en Monforte del Cid.jpg
Barri de la Moreria de Montfort

Localització
Localització de Montfort del Cid respecte el País Valencià.png
38° 22′ 45″ N, 0° 43′ 49″ O / 38.379166666667°N,0.73027777777778°O / 38.379166666667; -0.73027777777778
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província d'Alacant
Comarca Vinalopó Mitjà
Municipis 2
Població
Total 7.500 (2016)
• Densitat 94,32 hab/km²
Gentilici Montfortí, montfortina[1]
Predomini lingüístic Castellà (i valencià a Poublanc)
Geografia
Superfície 79,52 km²
Altitud 230 m
Limita amb
Partit judicial Novelda
Organització i govern
• Alcaldessa María Dolores Berenguer Belló
Economia
Pressupost 9.980.087,16 (2003)
Indicatius
Codi postal 03670
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 03088
Codi ARGOS 03088
Altres dades

Web www.monfortedelcid.es
Modifica dades a Wikidata

Montfort[2] (en castellà i oficialment, Monforte del Cid) és un municipi del País Valencià situat a l'interior de la província d'Alacant, a la comarca del Vinalopó Mitjà. Té 7.803 habitants (INE 2012).

Etimologia[modifica | modifica el codi]

En el segle XIII, la localitat rebia el nom de Nompot (com consta als furs de la ciutat d'Alacant), i després es canvià el nom pel de Montfort, potser perquè es trobava als peus d'una muntanya coronada per una fortalesa; d'aquí es va adoptar la forma en castellà de Monforte. A causa de l'existència de tres localitats espanyoles més amb el mateix nom va rebre oficialment, a la dècada del 1910, l'apèndix del Cid, en referència a la Serra del Sit que s'aixeca als voltants.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme de Montfort té una extensió de 79,5 km². La localitat es troba a 230 metres d'altura i a 22 km d'Alacant, amb fàcil accés des de l'A-31.

Entre les seues serres més importants destaquen la Serra del Sit, frontera amb les poblacions d'Elda i Petrer; la Serra de les Àguiles, prop dels límits amb la ciutat d'Alacant o el Portitxol, de 330m d'altura sobre el nivell del mar. El municipi compta, a més del nucli urbà principal, amb la pedania d'Orito, important centre de peregrinacions entorn de la figura de Sant Pasqual Baylon, i amb la urbanització d'Alenda Golf, situada als voltants del Portitxol. Al nord-oest del terme es troba el llogaret de Poublanc, a la partida del mateix nom, és l'únic nucli de poblament valencianoparlant del municipi.

Història[modifica | modifica el codi]

Document de 1459 per el que el rei Joan II d'Aragó aprova els capítols de poblament per als musulmans que s'hi han instal·lat a la nova moreria de Monfort. Arxiu del Regne de València.

En el seu terme s'han trobat toros ibèrics, en un paratge proper al riu Vinalopó, una làpida romana i més restes que demostren l'existència d'una antiga ciutat romana a les proximitats del riu; les restes es troben exposades al Museu Arqueològic i Històric Municipal. En qualsevol cas, la població ja existia a l'època musulmana. Va ser inclosa per Alfons X de Castella al terme d'Alacant, després de la seva conquesta a mitjan segle XIII. Jaume el Just la va conquistar per al Regne de València i la va mantenir jurisdiccionalment en la municipalitat alacantina. Fins a l'expulsió dels moriscs (1609), va mantenir una població mixta de cristians i musulmans. Durant la guerra de Successió, Montfort es va mantenir fidel al bàndol borbònic; en agraïment, Felip V li va concedir el Toisó d'Or i el títol de vila amb jurisdicció pròpia l'any 1706. Els límits definitius entre Montfort i Alacant es fixarien el 1775. La vila va experimentar un extraordinari creixement demogràfic durant el segle XVIII; segons el geògraf Cavanilles, va arribar a 820 cases el 1794.[3]

Patrimoni[modifica | modifica el codi]

  • Església de la Mare de Déu de les Neus.
  • Casc Antic (s. XII-XIII).
  • Convent de la Mare de Déu d'Orito o de Sant Pasqual Bailón.
  • Ermita de San Pascual en Monforte (s. XVII).
  • Ermita de Sant Roc del s. XVIII.[4]
  • Castell (integrat a l'església).
  • Escut de la casa al carrer Carlos de la Cruz Pujalte.
  • Xemeneia de la Noria.
  • Cova de Sant Pasqual, ermita i entorn amb búnquer de la guerra civil.
  • Ermita La Aparecida.
  • Torre mestra, molí i balsa.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Montfort té 7.807 habitants (INE 2013).

Un 9,94% de la seva població és de nacionalitat estrangera;[5] les principals nacionalitats presents són la boliviana i l'equatoriana. (INE, 2007)

Evolució demogràfica de Montfort[6]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2006 2007 2012 2013
Població 3.898 3.234 3.798 3.720 3.429 3.205 3.217 3.437 3.133 4.020 4.605 4.962 5.389 6.157 6.497 7.803 7.807

Economia[modifica | modifica el codi]

Montfort, junt a Novelda i Asp componen una de les zones de producció de "Raïm de Taula" més importants d'Europa

Actualment l'economia de Montfort gira entorn del raïm de taula; cultiu d'excel·lent qualitat pel microclima en el qual es desenvolupa, que fa possible que aquest cultiu siga únic en el seu gènere, amb un producte d'excel·lents propietats alimentoses.[7]

Al llarg de l'any es desenvolupen tots els processos de la cura d'aquest fruit, on destaca la col·locació de la bossa de paper, que protegeix el penjoll, retarda la maduració i manté els elements naturals del cultiu. Aquesta característica va fer possible el reconeixement de la Denominació d'Origen "Raïm de Taula Embutxacada del Vinalopó" en 1988.

Les varietats de raïm de taula més importants són l'Aledo i l'Ideal

Les varietats que es conreen principalment són l'Ideal, amb un lleuger sabor de moscatell i Aledo, amb sabor dolç neutre i to més pàl·lid. Aquests cultius són exportats per a Europa, principalment.

L'economia local també es recolza en una creixent indústria, que compta amb el temptador oferiment d'un modern polígon industrial, molt ben comunicat. El marbre és la principal indústria de Montfort, produint al costat de la resta de municipis de la comarca el 60% de la producció total de marbre d'Espanya. Aquesta indústria ofereix productes d'alta qualitat, disseny i bellesa que compta amb un gran prestigi nacional i internacional. També destaquen igualment altres sectors com el comerç, en auge després de la creació de l'Associació de Comerciants.

Montfort compta a més amb una indústria tradicional i artesanal: l'elaboració d'Anisats i Licors; sent la beguda més famosa la "paloma monfortina", l'elaboració de la qual s'ha mantingut en el municipi des del segle XIX. Es destil·len diverses varietats de licors, entre ells: l'anís coloma, tomaní, canyella, mandarina, xarops i el famós "Cafè Licor" Monfortí.

Política[modifica | modifica el codi]

En Monfort conviuen diferents forces polítiques, de les quals són majoritàries el PP, el PSPV i l'EUPV.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Francisco Limiñana Limiñana UCD 19/04/1979
1983 - 1987 Casildo Berenguer Simón PSPV-PSOE 28/05/1983
1987 - 1991 Casildo Berenguer Simón PSPV-PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 Casildo Berenguer Simón PSPV-PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 Casildo Berenguer Simón PSPV-PSOE 17/06/1995
1999 - 2003 Casildo Berenguer Simón PSPV-PSOE 03/07/1999
2003 - 2007 Antonia Cervera Carrasco PP 14/06/2003
2007 - 2011 Antonia Cervera Carrasco PP 16/06/2007
2011 - 2015 Antonia Cervera Carrasco PP 11/06/2011
Des del 2015 Maria Dolores Berenguer Bello EUPV 13/06/2015

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montfort (Vinalopó Mitjà) Modifica l'enllaç a Wikidata