El Pinós

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Pinós (desambiguació)».
El Pinós
Escut del Pinós
(escut)
Localització

Localització del Pinós respecte del País Valencià Localització del Pinós respecte del Vinalopó Mitjà


Municipi del Vinalopó Mitjà
Torre del Rellotge
Torre del Rellotge
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Vinalopó Mitjà
Gentilici Pinoser, pinosera
Predom. ling. Valencià
Pressupost 15.475.834,24
Superfície 126,48 km²
Altitud 450 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
7.874 hab.
62,25 hab/km²
Coordenades 38° 25′ N, 1° 3′ O / 38.417°N,1.050°O / 38.417; -1.050Coord.: 38° 25′ N, 1° 3′ O / 38.417°N,1.050°O / 38.417; -1.050
Distàncies 56 km d'Alacant
156 km de València
21 km de Villena
28 km d'Elda
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

11
5 PSPV, 3 PP, 2 UCL, 2 PSD, 1 BLOC
Lázaro Azorín Salar (PSPV-PSOE)
Codi postal 03650
Codi territorial 03105
Web

El Pinós és un municipi valencià situat a l'est de la comarca del Vinalopó Mitjà.

Compta amb 7.908 habitants, segons el padró de l'INE de 2012.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El Pinós té una extensió de 126,9 km² i el seu clima és mediterrani amb influència continental. Equidista uns 55 km tant de la capital de la província, Alacant, com de la ciutat de Múrcia. Limita amb els municipis de Monòver i L'Alguenya dins de la mateixa comarca i amb Favanella, Jumella i Iecla de la Regió de Múrcia.

Localitats Limítrofes[modifica | modifica el codi]

  Nord: Iecla, Villena  
Oest: Jumella El Pinòs Est: Monòver
  Sud: Favanella, L'Alguenya  

Pedanies[modifica | modifica el codi]

El seu ample terme municipal acull a 10 pedanies:

  • Culebró (91 hab.), uns 4 km a l'est del Pinós.
  • Ubeda (73 hab.), 7 km al nord-est.
  • Lel (40 hab.), uns 5 km al nord.
  • La Cavallussa (16 hab.), al sud-oest, limitant amb la regió murciana.

Per la seua banda, el nucli urbà del Pinós compta amb 6.705 habitants.

Natura[modifica | modifica el codi]

En la mateixa serra del Coto, en lloc protegit per l'impacte ambiental de les pedreres, envoltada d'una massa arbòria (pins, alzines, etc.) es troba l'Aula de la Naturalesa, oasi de calma i tranquil·litat en contacte amb el medi ambient, on es pot passar unes hores delectant-se d'un clima sec, d'un aire sa producte de la vall en el qual se situa envoltat de muntanyes (Cabeço, Carxe, Serra de la Pila, Serra de Salines).

Història[modifica | modifica el codi]

L'origen de la localitat és incert; en qualsevol cas, en l'època musulmana El Pinós era un grup de caserius dispersos.

Com estipulava el Tractat d'Almizra (1244), esta zona de la província d'Alacant passà a formar part de la Corona de Castella a mitjans del segle XIII. El 1296, Jaume II d'Aragó annexionà la comarca a la qual pertanyia El Pinós al Regne de València. En aquella època rebia el nom de "Cases de Costa", fins al 1773, en el qual va adquirir el seu nom actual del Pinós.

L'església parroquial, dedicada a Sant Pere Apòstol, se va construir el 1743. El Pinós va rebre el títol de Vila Reial i la independència de Monòver el 1826.

El 1887 va començar el projecte de construcció de la Torre del Rellotge (de corda manual), monument característic del Pinós.

Economia[modifica | modifica el codi]

Església parroquial de Sant Pere.

Les principals activitats econòmiques del Pinós són l'agricultura de secà de vinya, olivera i ametler, d'una indústria sabatera, mobiliària i agroalimentària en desenvolupament i d'una frenètica activitat minera basada en calcaris i sal gema.

El municipi compta amb unes pedreres de marbre crema-ívori en la serra del Coto, punteres en producció d'esta varietat marmòria en tota la Unió Europea.

En el camp industrial nombroses fàbriques, especialment de calçat, jalonen el casc urbà i el nou Polígon Industrial. Però són Bodega Cooperativa de Pinoso i Frutos Secos Mañán els dos màxims exponents en la transformació de productes agraris. Ambdues han arribat a ser punteres en el seu sector.

Donat l'important increment de les demandes de sal en el mercat interior en la dècada de 1960 i amb la finalitat de seguir subministrant la sal que se venia destinant al mercat exterior, se fa necessari un augment de la producció en les Salines de Torrevella que poguera atendre ambdós mercats de manera satisfactòria.

El Ministeri d'Hisenda en col·laboració amb la companyia arrendatària va emprendre un projecte mitjançant el qual s'incorpora el jaciment de sal gema del Mont Cabeço del Pinós, augmentant la capacitat de producció de Torrevella.

El projecte se va aprovar en el Consell de Ministres de 26 de juny de 1970, aportant l'Estat 131 milions de pessetes i la companyia els 239 restants.

Les obres van començar en desembre de 1970 i van finalitzar el 1972, posant-se en marxa les instal·lacions el 6 d'abril de 1973.

L'essència del projecte es fonamenta en alimentar la llacuna de Torrevella amb salmorra saturada procedent del Pinós, amb una concentració en CINa d'al voltant de 300 g/l (l'aigua de la mar conté sol 30 g/L), aconseguint així elevar notablement la producció i reduir la dependència de la collita als riscos meteorològics.

El jaciment del Pinós va ser triat mitjançant un estudi regional dafloraments diapírics, entre els quals es trobaven els ubicats en Iecla, Castalla i Jumella.

S'estima que el Mont Cabeço compta amb unes reserves de sal de 500 milions de t, podent-se explotar per les tècniques actuals de respecte a la natura 120 milions.

El sistema d'explotació emprat és el de dissolució del mineral mitjançant injecció d'aigua en el mateix jaciment, en pous independents d'unes dimensions concretes, i transport de la salmorra resultant fins a Torrevella a través d'una canonada de 53,8 km.

Demografia[modifica | modifica el codi]

A pesar de la seua situació geogràfica llunyana de la costa, El Pinós compta amb una certa colònia de residents britànics, que constitueixen el 4.24% de la població (INE 2006); no deixa de sorprendre al visitant veure els cartells de les immobiliàries estar escrits abans en anglès que en valencià i castellà. La proporció total d'estrangers en el municipi és del 10,96%.

La demografia del Pinós ha estat des de sempre lligada a l'evolució de la vinya; així, el seu màxim demogràfic es va produir a principis del segle XX (moment cúspide de les exportacions de vi a França), però l'epidèmia de fil·loxera va iniciar una lenta sagnia que es va incrementar a mitjan segle, amb l'èxode rural cap a les zones costaneres de constant creixement turístic.

No obstant això, en els últims vint anys, i en particular en l'últim decenni, la població ha invertit aquestes taxes de creixement negatives que havien caracteritzat a la demografia del municipi des dels anys 1920.

Evolució demogràfica del Pinós[2]
1860 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2006 2007
Població 4.718 6.724 7.946 8.142 8.245 7.740 5.114 6.015 5.194 5.101 5.223 5.612 6.273 7.315 7.442

Administració i política[modifica | modifica el codi]

Ajuntament del Pinós.
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític
1979 - 1983 Silvano Pérez Mira UCD
1983 - 1987 Pedro Domenech Vidal IND
1987 - 1991 Perfecto Rico Mira PSPV-PSOE
1991 - 1995 Perfecto Rico Mira PSPV-PSOE
1995 - 1999 Emilio Martínez Sáez PP
1999 - 2003 Emilio Martínez Sáez
Ramón Cerdá Juarez
PP
IND
2003 - 2007 Vicente Rico Ramírez
José M. Amorós Carbonell
PSOE
PP
2007 - 2011 José M. Amorós Carbonell PP
2011 - 2015 Lázaro Azorín Salar PSPV-PSOE
Des del 2015 n/d n/d

Festes[modifica | modifica el codi]

Torre del Rellotge
  • Dia del Villasgue. Aquestes festes commemoren que aquesta població va obtenir el títol de Vila Reial aconseguint la independència de la localitat veïna de Monòver. És una festa cultural i gastronòmica que cada vegada rep més visitants que descobreixen l'artesania, els balls tradicionals i la cultura popular d'aquesta població. Se celebra el diumenge més pròxim al 12 de febrer.
  • Festes Patronals. Se celebren en honor a la Verge del Remei. El Pinós rep en aquestes dates un gran nombre de visitants que poden gaudir de diferents activitats, com són la fira, la solta de vaquilles o les actuacions musicals. Un dels actes més populars és la Gran Cavalcada, que se celebra el dia 6 d'agost. Tenen lloc de l'1 al 9 d'agost.

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços relacionats[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Pinós Modifica l'enllaç a Wikidata