És una modalitat de joc directe com la de Galotxetes de la veïna Monòver,[1] amb lleugeres diferències en la normativa i un estil de joc més ràpid per la diferència de mida entre les Galotxetes i el recinte del Pinós, d'on la modalitat rep el nom.
Com les Galotxetes, el joc consisteix a passar la pilota per dalt de la corda central al primer bot, sempre intentant col·locar-la a l'interior dels caixons. Cada quinze comença amb la ferida, realitzada des d'una banqueta adossada a la paret, a la vora de la corda, i la pilota ha de col·locar-se a dins del dau.[1]
Les pilotes estan fetes amb draps arrodonits i premsats, que després són recoberts per llana i vetes cosides o esparadrap.[1] La mida és lleugerament més gran que la pilota de vaqueta.[1] Des de finals del segle xx, al Pinós s'utilitzen pilotes elaborades a Monòver.
Pel que fa la canxa, s'ha jugat a recintes tancats d'una vintena de metres de llarg i 3 d'ample. Hi ha rebots i un tamborí i també una corda central d'uns 90 cm d'alçària, sense escala.[1] Actualment, hi han dos llonges al poliesportiu del Pinós, en actiu des de la dècada de 1970. A mitjans dels anys 90, es van cobrir les pistes.
Pilotes utilitzades. Una nova i una gastada, cobertes d'esparadrap, i una dels anys 70 coberta de fil.
Llonja buida.
