Vés al contingut

XXV Lliga Professional de Raspall

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
XXV Lliga Professional de Raspall
Trofeu Diputació de València
Detalls
Campions
subcampions		Campions Ian, Canari i Ricardet (Senyera)
Subcampions Moltó, Tonet IV i Lorja (Barxeta)
Duradadel 30 de gener al 25 de març de 2018
Partidesdíhuit (18)
Equipssis trios
Fase regular
30 generBarxeta 25 × 10 el Genovés
2 febrerCastelló 20 × 25 Almiserà
3 febrerSenyera 25 × 5 la Llosa
5 febrerBarxeta 20 × 25 Castelló
7 febrerSenyera 25 × 15 Almiserà
10 febrerEl Genovés 25 × 15 la Llosa
14 febrerSenyera 25 × 15 Castelló
16 febrerBarxeta 25 × 20 la Llosa
17 febrerEl Genovés 10 × 25 Almiserà
20 febrerCastelló 5 × 25 la Llosa
23 febrerSenyera 5 × 25 el Genovés
24 febrerBarxeta 25 × 15 Almiserà
26 febrerLa Llosa 25 × 15 Almiserà
28 febrerSenyera 25 × 10 Barxeta
4 de marçCastelló 5 × 25 el Genovés
Semifinals
11 marçBarxeta 25 × 15 el Genovés
17 de marçSenyera 25 × 15 la Llosa
Final
25 de marçSenyera 25 × 5 Barxeta
Lliga Professional de Raspall
2013 · 2014 · 2015 · 2016 · 2017 · 2018 · 2019
Temporada del 2018 de pilota valenciana

La XXV Lliga Professional de Raspall començà el 30 de gener de 2018, una setmana després de la XXVII Lliga Professional d'Escala i Corda, amb el campió vigent, Moltó de Barxeta, en un estat d'ànim baix i la possibilitat que deixara la pilota si no es recuperava.[1] A més, respecte a l'edició anterior, es reduí el nombre d'equips participants de set a sis —tot trios— i es canvià la disputa de la final a partida única.[2] El trio de Senyera, amb el campió individual vigent (Ian) al rest, es destacà com a favorit des del començament del torneig.[3]

Fase regular

[modifica]

La primera partida es disputà a Oliva (Safor) entre els equips de Moltó, Tonet IV i Lorja i Sergio, Coeter II i Néstor, guanyat per aquells 25 a 10.[4] La segona, divendres 2 de febrer a Piles, enfrontà al trio de Castelló, de roig, contra el d'Almiserà: els blaus, amb Montaner al rest, guanyaren els dos primers jocs; la reacció dels rojos aplegà al tercer gràcies al traure de Marrahí i, en acabant, igualant a 10 del rest, però els blaus feren un altre joc net i, ja igualats a 20 en l'últim joc, Marrahí tingué dos errades i el mitger blau, Sanchis, sentencià la partida 20 per 25 enviant la pilota a la llotgeta.[5] La tercera es disputà l'endemà, dissabte 3, a la Llosa de Ranes, amb un campió en cada equip: els rojos, amb Ian (campió individual) acompanyat per Canari i Ricardet; els blaus, amb Brisca (mitger campió de l'edició anterior), Miravalles i Guadi; els blaus només pogueren fer un joc i la partida acabà 25 per 5 a favor del trio de Senyera, per la qual cosa se situà primer en la classificació.[6]

La segona setmana de competició començà dilluns 5 a Xeraco: la partida, dauera, enfrontà al trio de Barxeta (de roig) contra el de Castelló (blau), el qual anotà el primer joc i aguantà l'envit del trio roig, que amb 15 per 15 tingué tres vals a favor però no pogué desmarcar-se; al remat, el resultat de 25 per 20 a favor de Marrahí, Seve i Raül supongué un repartiment de punts.[7] Divendres 7 al trinquet de Genovés, el trio senyerí tornà a guanyar, però amb més dificultat que en llur primera partida: la reballada afavorí els blaus, l'equip d'Almiserà, que aprofitaren el traure de Montaner per a encetar el marcador; als rojos els costà entrar en el joc, però aconseguiren igualar-los a 5 i a 10; llavors els blaus tingueren set vals a favor, però al remat el punter roig, Ricardet, materialitzà el 15 per 10 que capgirà la partida, fins al resultat de 25 per 15 per a Ian, Ricardet i Canari, que seguien com a caps de taula.[8] Dissabte 10, el trinquet de Bellreguard acollí l'enfrontament entre dos equips que no havien puntuat: el trio genovesí, de roig, encapçalat per Sergio; i el trio de la Llosa, amb Guadi al rest. Els blaus guanyaren el primer joc després d'una apagada de les llums del trinquet no exempta de polèmica, i guanyà el següent, molt disputat en quinzes; malgrat l'avantatge blau de 10 per res, els rojos feren llur primer joc del dau estant i, en passar al traure, remuntaren un val i 15 en contra abans d'igualar la partida a 10. Gràcies a l'encert del punter roig, Néstor, el seu trio se situà 20 per 10 i, encara que Guadi aprofità el seu traure per a reduir la distància, la partida acabà 25 per 15 a favor de Sergio, Coeter i Néstor.[9]

Dimecres 14, el trio de Senyera tornà a guanyar a Guadassuar contra el de Castelló i obtingué el passe matemàtic a semifinals: encara que els rojos eixiren favorits, els blaus feren els dos primers jocs seguits del traure i del dau (10 per res), però Ian, Canari i Ricardet reaccionaren amb tres jocs seguits (15 per 10); Marra, Seve i Raül encara aconseguiren igualar a 15 abans que els seus oponents guanyaren la partida.[10] Dos dies més tard, el trinquet de Piles fon l'escenari de la partida entre Barxeta i la Llosa, resolta per la mínima (25 per 20) a favor dels rojos, amb la qual cosa hi hagué repartiment de punts.[11] L'endemà, el trio d'Almiserà guanyà el genovesí 25 a 10, amb la qual cosa ambdós equips empataven a punts i complicaven la classificació a la resta d'equips quan faltaven dos setmanes de lligueta.[12]

La quarta setmana començà dimarts 20 a Oliva amb un gir inesperat: el trio de blau, que encara no havia guanyat cap de partida, fon molt superior als rojos, que varen perdre 5 per 25, amb la qual cosa el passe a semifinals dependria dels resultats de l'última setmana.[13] La partida següent, divendres 23 al Genovés, també tingué un resultat impensat: el trio local, de blau, començà al traure i feu el primer joc net —Sergio envià una pilotada directa al tamborí—; Pablo de Barxeta (subcampió vigent) jugà en substitució d'Ian, de baixa per una molèstia, i empatà a 5 del dau, però malgrat l'oposició dels seus companys, Canari i Ricardet, no pogueren evitar que Sergio, Coeter i Néstor trencaren el dau i sentenciaren la partida 25 a 5, amb la qual cosa el trio genovesí s'afegia a la pugna per la classificació.[14] L'endemà, Barxeta (rojos) i Almiserà (blaus) s'enfrontaren a Bellreguard en una partida dauera que transcorregué igualada fins a 20 per 15, quan Moltó, Tonet i Lorja trencaren el dau i feren l'últim joc net: el 25 per 15 final els valgué el passe matemàtica semifinals a falta de jugar contra l'equip líder, Senyera, per a conéixer el lloc definitiu.[15]

Dilluns 26 de matí, la Fundació anuncià que les semifinals tindrien lloc el diumenge 11 de març a Xeraco (entre el segon i tercer classificat) i dissabte 17 a la Llosa (primers contra quarts), i la final el diumenge 25 a Bellreguard.[16] El mateix dia de vesprada, l'equip de la Llosa eliminà al d'Almiserà: els primers, de roig, feren el primer joc i els blaus contestaren amb tres jocs seguits, 5 per 15; però, en una demostració de poders, Guadi, Brisca i Miravalles remuntaren i guanyaren la partida i la classificació amb quatre seguits.[17] El dimecres 28 a Guadassuar, els dos millors equips, Senyera i Barxeta, s'enfrontaren per fi en una partida que, al remat, seria una final anticipada: amb Ian recuperat, els rojos feien joc del dau i del rest, 10 per res, però al tercer perderen dos vals i Moltó i Lorja anotaren el 10 a 5 per als blaus; després de dos jocs d'alternança, 15 a 10, el joc més llarg de la partida tingué dos primers quinzes rojos molt disputats, igualats a dos pels blaus, però finalment transformats en 20 a 10 gràcies a Ricardet; l'últim joc tingué val roig, blau i finalment joc i partida per a Senyera, 25-10, la qual cosa confirmà el primer lloc de la classificació.[18] L'última partida d'esta fase es jugà el diumenge 4 de març de matí a Dénia: Castelló, de roig, feu el primer joc, però es va vore superat per l'equip del Genovés, que només necessitava un punt per a classificar-se, però guanyà 5 per 25 i quedà tercer en la classificació definitiva.[19]

Semifinals

[modifica]

La primera semifinal es disputà diumenge 11 a Xeraco: encara que els rojos —Moltó, Tonet i Lorja— eixien com a favorits, els blaus —Segio, Coeter II i Néstor— els trencaren el dau gràcies a la veterania de Coeter i el bon rendiment de Sergio en eixe trinquet, la qual cosa els situà en 10 per res; l'equip de Barxeta reaccionà a temps i evità que el del Genovés aprofitara un val i feu dos jocs seguits (iguals a 10) i un tercer, net, que pegà la volta al marcador (15 per 10); Sergio intentà recuperar l'avantatge amb bones pilotades, però al remat els blaus només aconseguiren igualar a 15 abans que Néstor i Lorja guanyaren els dos últims jocs i el passe a la final.[20] La segona, resolta dissabte 17 a la Llosa, confirmà el domini d'Ian, Canari i Ricardet en esta lliga, amb una victòria 25 per 15 contra el trio local de Guadi, Brisca i Miravalles: no obstant això, els blaus feren una bona partida i s'avançaren 5 per 10 gràcies al traure de Gaudi, que buscava l'esquerra d'Ian; però els rojos igualaren, i feren un altre joc net; Miravalles aconseguí tornar a igualar a 15, i aplegaren a tindre un val durant un joc molt aplaudit que, finalment guanyaren els rojos; a 20 per 15, l'equip de Senyera feu l'últim joc sense dificultats i demostrà que era el favorit per a la final.[21]

Equips participants[22]
Equips · P. Tanteig Rest Mitger Punter
Ajuntament Senyera de Senyera 12   4/5   105–70 Ian/Pablo Canari Ricardet
Ajuntament Barxeta de Barxeta 09   3/5   105–95 Moltó Tonet IV Lorja
Ajuntament el Genovés del Genovés 09  3/5   95–75   Sergio Coeter II Néstor
Ajuntament La Llosa de Ranes de la Llosa 07 2/5 90–95 Guadi Brisca Miravalles
Ajuntament Almiserà d'Almiserà 05 2/5 95–105 Montaner   Sanchis Gabi
Ajuntament Castelló de la Ribera de Castelló 03 1/5   70–120 Marrahí Seve Raül
  Semifinals Final
             
Xeraco, diumenge 11 de març
 Moltó, Tonet i Lorja 25  
 Sergio, Coeter i Néstor 15  
 
Bellreguard, diumenge 25 de març
     Ian, Canari i Ricardet 25
   Moltó, Tonet i Lorja 5
La Llosa, dissabte 17 de març
 Ian, Canari i Ricardet 25
 Guadi, Brisca i Miravalles 15  

Final

[modifica]

La final es presentà dimecres 21 en conferència de premsa a la Diputació de València, amb la presència de tots els pilotaris: Moltó assegurà que es trobava millor d'una molèstia inguinal que el feu abandonar una partida del dia el cap de setmana anterior; Lorja confessà que estava nerviós davant la seua primera final com a professional; Ian, en canvi, admeté que es trobava millor que quan perdé la final de la XXIII Lliga Professional de Raspall dos anys en arrere.[23] L'endemà, dijous 22, Moltó s'entrenà al trinquet de la final, Bellreguard, amb resultat satisfactori, amb la qual cosa es confirmà la disputa de la final el dia previst, diumenge 25.[24]

Els blaus guanyaren la reballada i se situaren al traure, un avantatge que aprofitaren per a llevar el val als rojos i guanyar-los el primer joc;[25] al segon joc, els rojos tombaren un val advers i empataren a 5, moment a partir del qual la partida es decantà al seu favor, gràcies en part a les errades dels blaus: l'últim joc, 25 a 5, el feren net.[26] À Punt retransmeté la partida en directe pel seu portal web.[27] L'arribada a la final suposà la confirmació d'Ian i Moltó com a rivals a batre i la consolidació de Canari, Ricardet, Tonet i Lorja com a figures de segona partida.[28]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «La XXV Lliga de Raspall s'estrena a Oliva». PilotaViu, 29-01-2018 [Consulta: 5 febrer 2018].[Enllaç no actiu]
  2. ↑ «La Lliga Professional de Raspall també comptarà amb sis equips». Fedpival, 15-01-2019 [Consulta: 9 febrer 2018].
  3. ↑ J. Cano «Ian ja fa por en la Lliga de raspall». Superdeporte, 06-02-2018 [Consulta: 27 març 2018].
  4. ↑ «Arranca la XXV Lliga de Raspall amb quinze partides a la fase regular». Diari Serpis, 30-01-2018 [Consulta: 8 febrer 2018].
  5. ↑ «L'equip de Montaner suma la primera victòria a Piles». PilotaViu, 02-02-2018 [Consulta: 11 febrer 2018].
  6. ↑ «El trio d'Ian es posa líder després del seu debut». PilotaViu, 03-02-2018 [Consulta: 15 febrer 2018]. Arxivat 16 de febrer 2018 a Wayback Machine.
  7. ↑ «L'equip de Marrahí guanya a Xeraco en una partida dauera i discutida». PilotaViu [Consulta: 23 febrer 2018]. Arxivat 24 de febrer 2018 a Wayback Machine.
  8. ↑ Ulisses Ortiz «Ian, Canari i Ricardet s'afermen com a líders amb una gran partida». PilotaViu, 09-02-2018 [Consulta: 25 febrer 2018].[Enllaç no actiu]
  9. ↑ Ulisses Ortiz, Pau Molins «El trio de Sergio agafa aire a costa de l'equip de Guadi». PilotaViu, 10-02-2018 [Consulta: 26 febrer 2018].[Enllaç no actiu]
  10. ↑ Ulisses Ortiz «Ian, Canari i Ricardet s'asseguren les semifinals». PilotaViu, 14-02-2018 [Consulta: 3 març 2018]. Arxivat 3 de març 2018 a Wayback Machine.
  11. ↑ «L'equip de Moltó posa peu i mig en semifinals». PilotaViu, 17-02-2018 [Consulta: 4 març 2018]. Arxivat 4 de març 2018 a Wayback Machine.
  12. ↑ «Montaner, Sanchis i Gabi sumen els tres punts davant l'equip de Sergio». PilotaViu, 17-02-2018 [Consulta: 4 març 2018]. Arxivat 5 de març 2018 a Wayback Machine.
  13. ↑ «Guadi, Brisca i Miravalles guanyen la primera i es pugen al tren a Oliva». PilotaViu, 20-02-2018 [Consulta: 10 març 2018]. Arxivat 10 de març 2018 a Wayback Machine.
  14. ↑ Ulisses Ortiz «Sergio, Coeter II i Néstor sumen tres punts d'or a costa del líder». PilotaViu, 23-02-2018 [Consulta: 10 març 2018]. Arxivat 11 de març 2018 a Wayback Machine.
  15. ↑ Ulisses Ortiz «Moltó, Tonet IV i Lorja es converteixen en els segons semifinalistes». PilotaViu, 24-02-2017 [Consulta: 11 març 2018].[Enllaç no actiu]
  16. ↑ «Bellreguard serà l'escenari de la final de la Lliga Bankia de Raspall». PilotaViu, 26-02-2018 [Consulta: 17 març 2018]. Arxivat 17 de març 2018 a Wayback Machine.
  17. ↑ «Guadi, Brisca i Miravalles es classifiquen i deixen fora l'equip de Montaner». PilotaViu, 26-02-2018 [Consulta: 17 març 2018].[Enllaç no actiu]
  18. ↑ Ulisses Ortiz, Pau Molins «L'equip de Senyera confirma el lideratge amb la tornada de Ian». PilotaViu, 28-02-2018 [Consulta: 17 març 2018]. Arxivat 18 de març 2018 a Wayback Machine.
  19. ↑ Ulisses Ortiz, Pau Molins «Sergio, Coeter II i Néstor són els quarts semifinalistes de la Lliga Bankia». PilotaViu, 04-03-2018 [Consulta: 18 març 2018]. Arxivat 19 de març 2018 a Wayback Machine.
  20. ↑ Ulisses Ortiz «Moltó, Tonet IV i Lorja remunten per a ser els primers finalistes». PilotaViu, 11-03-2018 [Consulta: 19 març 2018]. Arxivat 19 de març 2018 a Wayback Machine.
  21. ↑ Ulisses Ortiz, Pau Molins «Ian, Canari i Ricardet lluitaran pel títol després d'una emocionant semifinal». PilotaViu, 17-03-2018 [Consulta: 21 març 2018]. Arxivat 22 de març 2018 a Wayback Machine.
  22. ↑ «La Lliga de raspall comença a Oliva». Levante-EMV, 30-01-2018 [Consulta: 8 febrer 2018].
  23. ↑ Pau Molins «Els sis protagonistes parlen a pocs dies de la final de la Lliga Bankia de Raspall». PilotaViu, 21-03-2018 [Consulta: 22 març 2018]. Arxivat 23 de març 2018 a Wayback Machine.
  24. ↑ «La final es jugarà el diumenge». FunPiVal, 22-03-2018 [Consulta: 27 març 2018].
  25. ↑ «El coet de Senyera s'emporta la Lliga Bankia de Raspall». FunPiVal, 25-03-2018 [Consulta: 27 març 2018].
  26. ↑ Pau Molins «Ian, Canari i Ricardet dominen la final i aconsegueixen la seua primera Lliga Bankia». PilotaViu, 25-03-2018 [Consulta: 2 febrer 2019]. Arxivat 2 de febrer 2019 a Wayback Machine.
  27. ↑ Carles Figuerola «Ian, Canari i Ricardet, campions de la Lliga de Raspall». À punt [Consulta: 26 març 2018]. Arxivat 2018-03-27 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-03-27. [Consulta: 26 març 2018].
  28. ↑ J. Cano «Un triomf que val més que un títol». Superdeporte, 27-03-2018 [Consulta: 9 abril 2018].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=XXV_Lliga_Professional_de_Raspall&oldid=33976879»