XXXIII Individual d'Escala i Corda

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionXXXIII Individual d'Escala i Corda
Imatge
Presentació de la final a la seu de Bankia
TipusIndividual d'Escala i Corda Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFederació de Pilota Valenciana Modifica el valor a Wikidata
PatrocinadorBankia Modifica el valor a Wikidata
Participants
Soro III, Pere Roc II, Ismael Vidal Soneira, Santiago Ortuño Orquín, Pere Ribes García, José Cabanes Corcera, Álvaro Gimeno, Nacho, Álvaro José Francés, Salvador Vicente Mormeneo, Marc Giner i Víctor Bueno Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
PeríodeTemporada del 2018 de pilota valenciana Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps5 octubre 2018 – 4 novembre 2018 Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocPuchol II Modifica el valor a Wikidata
Feninde Modifica el valor a Wikidata

El XXXIII Trofeu Individual d'Escala i Corda-Trofeu President de la Generalitat 2018 s'anuncià després que es fera públic el nou sistema de competició per al XXXII Individual de Raspall, segons el qual els escalaters participants competirien en dos grups separats, imparell i parell, segons la classificació en l'edició anterior: d'eixa manera, Soro III i Pere Roc II competiran cada un en un grup, mentre els altres dos semifinalistes, Marc de Montserrat —lesionat— i Miguel de Petrer —retirat enguany—, cediran la posició a Puchol II i Fageca; Pablo de Borriol també fou baixa per lesió.[1]

La configuració final del campionat es feu pública el 28 d'agost: com en el de raspall, els escalaters estan separats en dos grups, el parell amb Pere Roc, Fageca, Bueno i Giner com a caps de sèrie a més de Pablo de Sella, Nacho, Salva i De la Vega; l'imparell, encapçalat per Soro, Pucholet, Genovés II i Santi de Finestrat, a més de Monrabal i els debutants que isquen de les preliminars.[2] La competició oficial començarà divendres 5 d'octubre a Vila-real i la final serà diumenge 4 de novembre a Pelayo, però abans s'enfrontaran José Salvador contra Pere a Borriana (24 de setembre) i, dissabte 29, Ferrer contra Álvaro Gimeno i Francés contra Guillermo.[3]

Cronologia[modifica]

Escalaters participants
P Figura Llinatges Lloc d'origen E Palmarés
4/4 Puchol II Xavi Puchol Catalunya Vinalesa 27 1 Or · 1 Plata
3/4 Pere Roc II Rodrigo Sebastià Alonso Benidorm 25 1 Plata
2/3 Bueno Víctor Bueno Gimeno Meliana 27 1 Sub-18 sub-18[4]
3/4 Pere Pere Ribes García Pedreguer 33
1/2 De la Vega Lluís de la Vega Herrero Almussafes 21
1/2 Genovés II José Cabanes Corcera el Genovés 36 5 Plata
0/1 Ferrer Santi Ferrer Reus Llíber 24
0/1 Giner Marc Giner Giner Murla 20 1 Sub-18 sub-18[5]
1/2 Nacho Ignacio Chacón Dalmau Beniparrell 29
2/3 Francés Álvaro José Francés Moreno Petrer 22
0/1 Monrabal Roberto Monrabal Vilamarxant 27
0/1 Pablo de Sella Pablo Vidal Climent Sella 26
0/1 Salva Salvador Vicente Mormeneo Massamagrell 39
0/1 Soro III Francesc Soro Juan Massamagrell 34 5 Or · 3 Plata
0/1 Santi Santiago Ortuño Orquín Finestrat 33 1 Plata
0/1 Fageca Ismael Vidal Soneira València 31 1 Plata
0/1 José Salvador José Salvador Fernández Quart de les Valls 20 1 Sub-23 sub-23
0/1 Álvaro Álvaro Gimeno Burgos Massalfassar 20
0/1 Guillermo Guillermo Alandes Vidal el Puig 23

Pere de Pedreguer es classificà per a octaus de final en guanyar a José Salvador de Quart per la mínima (60-55), encara que l'un, mitger, jugà de blau i l'altre, campió individual sub-23, dominà la primera mitat de la partida, disputada dilluns 24 a Borriana.[6] Quatre dies més tard (divendres 28), el trinquet de Vilamarxant oferí les altres dos partides classificatòries: la primera, entre Ferrer de Llíber i Álvaro de Massalfassar, anà igualada fins a 30, però el lliberer jugà més solt que el massalfasser i el guanyà 60 per 35; la segona, entre Francés de Petrer i Guillermo del Puig, el primer fon superior i guanyà 60 per 25 amb solvència.[7]

Octaus de final[modifica]

La competició oficial començà divendres 5 d'octubre al trinquet Salvador Sagols: Pere, de blau, s'enfrontà a un altre mitger, Santi de Finestrat, que fon subcampió del Trofeu Individual Bancaixa de 2012; el duel estigué igualat fins al joc 30, quan Pere aconseguí fer quatre jocs seguits i avançar-se a 30 per 50; Santi, que fins llavors havia jugat com volia Pere, es refeu a 45 per 50 i l'últim tram de la partida tornà a estar igualat encara que, al remat, Pere aconseguí guanyar 50 per 60.[8]

Dilluns 8 al trinquet Batiste Viñes, es classificà un altre mitger: Nacho de Beniparrell, de blau, hagué de treballar-se la victòria front a Ismael Fageca —subcampió del Trofeu Individual Bancaixa de 2014— que, malgrat no estar al nivell d'abans, encara sabé amagar la pilota al Nacho; la partida estigué disputada amb jocs alterns fins a 40 iguals, encara que el millor joc a l'aire de Nacho li donà la victòria 60 per 40.[9]

Dimecres 10 es produí un resultat inesperat al Nou Trinquet de Guadassuar: el campió vigent, Soro III, va perdre 45 per 60 front a Francés de Petrer, després d'un començament igualat fins a 25 per 30 en què Francés li trencà el dau i sabé defendre el seu fins a guanyar la partida, el passe a quarts de final i, de retruc, eliminar un altre dels favorits per al títol.[10]

Divendres 12, el trinquet de Vilamarxant albergà un duel entre els mitgers Salva de Massamagrell i Bueno de Meliana: est últim destacà en l'edició anterior per guanyar totes les partides disputades fins a perdre davant el Soro; en esta partida es mantingué sempre per davant de Salva fins a guanyar-lo 60 per 40.[11]

Dissabte 13 de vesprada, Pere Roc eliminà Pablo de Sella sense oposició, 60 per 20, al trinquet de Pedreguer.[12] I diumenge 14 es jugaren els tres últims octaus:[13] de matí, el trinquet El Rovellet n'oferí dos seguits, en els quals Genovés II guanyà 60 per 35 a Ferrer, i Puchol II a Monrabal en partida sabatera (60-15);[14] per la vesprada, De la Vega eliminà amb autoritat (20 per 60) a Giner de Murla, que només pogué fer un joc, encara que en algun moment estigué a punt de plantar cara.[15]

Quarts de final[modifica]

Dimarts 16, Francés i Pere es disputaren el primer lloc per a les semifinals al Tio Pena: encara que el primer eixí com a favorit després d'eliminar el Soro, Pere dugué la iniciativa i obligà a Francés a igualar-lo contínuament a 30 i a 40 fins a avançar-se 45 per 40, però llavors el mitger pedreguer encadenà un joc darrere de l'altre fins a guanyar-lo 60 per 45.[16]

Les dos partides següents, previstes per a divendres 19, s'hagueren d'ajornar al diumenge 21 per l'avís de temporal ocasionat per l'huracà Leslie (2018):[17] a Vila-real, els jocs s'alternaren des del començament fins que Puchol II trencà el dau a Genovés II (35-30), moment a partir del qual es destacà quasi sense oposició —Genovés encara li tombà un val i feu un últim joc, 55 a 35— fins a guanyar la partida;[18] a Sueca, el duel de mitgers entre Pere i Bueno es resolgué a favor del segon, molt superior sobretot a partir del 30 per 35 que esdevingué l'últim joc guanyat pel pedreguer.[19]

L'últim quart, dimarts 23 a Massamagrell, tingué bona assistència de públic i postura favorable —donaven de deu— a Pere Roc II, que jugà de roig, però De la Vega dugué la iniciativa al començament de la partida i aprofità el nerviosisme del contrincant per a situar el marcador a 15 per 25; Pere Roc recuperà la calma i, encara que igualà a 25, els jocs se succeïren del dau estant amb el blau un joc sempre per davant i les ovacions del públic davant el bon joc de l'almussafeny, mentre el benidormer li costava més fer el quinze; però amb 45 per 50 blau, De la Vega tingué dos errors al rest que Pere Roc aprofità per a créixer i, després d'igualar a 50 i a 55, guanyà la partida restant.[20]

Semifinals[modifica]

Puchol II i Pere disputaren la primera semifinal divendres 26 a Vilamarxant, el trinquet on Puchol fon eliminat en l'edició anterior: la partida començà dauera fins al 30 per 20 favorable a Puchol, que feu el primer joc del rest i s'avançà 45 per 25; Pere, que fins llavors havia jugat molt durant el campionat, contestà amb quatre jocs seguits per a igualar a 45; els dos jocs següents els feren del dau estant, igualant a 50, però Puchol guanyà el passe a la final amb dos últims jocs consecutius i un llarg aplaudiment del públic per als dos figures.[21]

L'altra es jugà diumenge 28 de vesprada a Bellreguard, després que de matí Moltó s'hi proclamara campió individual front a Marrahí: Pere Roc II era el favorit en les travesses, però Bueno, que l'any passat ja feu molt bon campionat, prengué la iniciativa i se situà en 30 per 50 a favor, abans que Pere Roc remuntara fins a igualar a 50; Bueno fon el primer en fer el joc 55, del rest estant, però Roc repetí la gesta i, en acabant, sentencià la partida del dau, encara que una pilotada de Bueno a la galeria que caigué podria haver girat el desenllaç de la partida.[22]

Vuitens de final Quarts de final Semifinals Final
                           
Vila-real, divendres 5 d'octubre            
 Santi  50
Massamagrell, dimarts 16 d'octubre
 Pere  60  
 Francés  45
Guadassuar, dimecres 10 d'octubre
   Pere  60  
 Soro III  45
Vilamarxant, divendres 26 d'octubre
 Francés  60  
 Puchol II  60
Dénia, diumenge 14 d'octubre
   Pere  50  
 Genovés II  60
Vila-real, diumenge 21 d'octubre
 Ferrer  35  
 Puchol II  60
Dénia, diumenge 14 d'octubre
   Genovés  35  
 Puchol II  60
Pelayo, diumenge 4 de novembre
 Monrabal  15  
 Puchol II  60
Borriana, dilluns 8 d'octubre
   Pere Roc II  55
 Fageca  40
Sueca, diumenge 21 d'octubre
 Nacho  60  
 Nacho  30
Vilamarxant, divendres 12 d'octubre
   Bueno  60  
 Bueno  60
Bellreguard, diumenge 28 d'octubre
 Salva  40  
 Pere Roc II  60
Pedreguer, dissabte 13 d'octubre
   Bueno  55  
 Pere Roc II de Benidorm  60
Massamagrell, dimarts 23 d'octubre
 Pablo  20  
 Pere Roc II  60
Bellreguard, diumenge 14 d'octubre
   De la Vega  55
 De la Vega  60
 Giner  20  

Final[modifica]

Presentació de la final a Bankia

En la presentació de la final a la seu de Bankia, cada pilotari destacà les virtuts de l'altre: Puchol II assenyalà la fortalesa mental de Pere Roc II, el qual lloà la tècnica al rebot del seu adversari; en guanyar la reballada, Pere Roc trià Ximo Oltra com a feridor, la qual cosa afavorí Puchol, que començaria al dau amb Miguelín; la partida es retransmeté en directe per À Punt.[23]

El dia de la partida, amb el trinquet de Pelayo ple d'aficionats benidormers i vinalesins, la càtedra donava de quinze a favor del roig, Puchol II, que anotà primer (20 per 15):[24] al remat això seria definidor per al resultat, ja que els jocs se succeïren del dau estant amb una durada mitja de dos minuts, alguns amb més vals que altres, però sense que cap dels dos jugadors se sentira còmode, fins al 55 per 55 decisiu en el qual Puchol, amb val i 15 a favor, guanyà l'últim quinze amb una pilotada a la galeria.[25]

Passada la final, Puchol reconegué la satisfacció d'haver tornat a guanyar l'Individual, la qual cosa confirmava per a ell que l'altra edició que guanyà no fon per atzar; per a Pere Roc, el resultat era prou bo després d'haver patit una lesió que li impedí preparar el campionat com voldria, en una temporada en què disputà tres finals, l'última amb un adversari com Puchol II, molt efectiu al dau de Pelayo.[26]

Referències[modifica]

  1. ↑ J. Cano «L'altre individual espera novetats». Superdeporte, 24-08-2018 [Consulta: 9 setembre 2018]. Arxivat 9 de setembre 2018 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-09-09. [Consulta: 9 setembre 2018].
  2. ↑ «El XXXIII Individual Bankia d'Escala i Corda començarà el 5 d'octubre». FunPiVal, 28-08-2018 [Consulta: 10 setembre 2018].
  3. ↑ «L'Individual d'Escala i Corda ja te data d'inici». PilotaViu, 29-08-2018 [Consulta: 10 setembre 2018].
  4. ↑ J. Cano «"Va millor del que esperava"». Superdeporte, 28-09-2017 [Consulta: 8 octubre 2017]. Arxivat 8 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-10-08. [Consulta: 13 setembre 2018].
  5. ↑ «Giner de Murla: “Encara tinc 19 anys i em queda molt per aprendre, però tinc esperança de poder viure bé de la pilota”». La Marina Plaça, 08-07-2017. [Consulta: 8 octubre 2017].
  6. ↑ «Pere guanya la prèvia de Borriana». Superdeporte, 25-09-2018 [Consulta: 28 setembre 2018].
  7. ↑ Paco Durà «Ferrer i Francés guanyen i accedeixen a l'Individual». PilotaViu, 28-09-2018 [Consulta: 29 setembre 2018].
  8. ↑ J. Cano «Pere trenca els pronòstics». Superdeporte, 06-10-2018 [Consulta: 7 octubre 2018].
  9. ↑ J. Cano «Nacho elimina a Fageca a Borriana». Superdeporte, 09-10-2018 [Consulta: 16 octubre 2018].
  10. ↑ «Francés dona la campanada i elimina al campió». PilotaViu, 10-10-2018 [Consulta: 10 octubre 2018].
  11. ↑ «Bueno guanya a Salva i se cita amb un altre mitger». PilotaViu, 12-10-2018 [Consulta: 12 octubre 2018].
  12. ↑ «Pere Roc II avança amb pas ferm en l'Individual». PilotaViu, 13-10-2018 [Consulta: 18 octubre 2018].
  13. ↑ J. Cano «Genovés, Puchol i De la Vega completen el quadre». Superdeporte, 15-10-2018 [Consulta: 20 octubre 2018].
  14. ↑ «Genovés II i Puchol II continuen avançant en l'individual». PilotaViu, 14-10-2018 [Consulta: 22 octubre 2018].
  15. ↑ «Colp d'autoritat de De la Vega». PilotaViu, 14-10-2018 [Consulta: 25 octubre 2018].
  16. ↑ «Pere elimina al botxí del campió». PilotaViu, 16-10-2018 [Consulta: 1r novembre 2018].
  17. ↑ «L'eliminatòria entre Nacho i Bueno s'ajorna fins diumenge». PilotaViu, 19-10-2018 [Consulta: 6 novembre 2018].
  18. ↑ «Puchol II guanya a Vila-real i accedeix a les semifinals». PilotaViu, 21-10-2018 [Consulta: 10 novembre 2018].
  19. ↑ «Bueno guanya i espera rival en semifinals». PilotaViu, 21-10-2018 [Consulta: 14 novembre 2018].
  20. ↑ Paco Durà «Pere Roc II elimina a De la Vega, que frega la sorpresa». PilotaViu, 23-10-2018 [Consulta: 18 novembre 2018].
  21. ↑ «Puchol II trenca el malefici de Vilamarxant davant un gran Pere». PilotaViu, 26-10-2018 [Consulta: 22 novembre 2018].
  22. ↑ «Pere Roc II passa a la final de l'individual en una partida d'infart». PilotaViu, 28-10-2018 [Consulta: 2 desembre 2018].
  23. ↑ J. C. Rodríguez «Puchol II i Pere Roc II se citen a 'la catedral' per a decidir el campió individual». À Punt, 30-10-2018 [Consulta: 6 desembre 2018].
  24. ↑ Pedro Valero «La reconquesta de Puchol II: el rest de Vinalesa guanya l'individual d'Escala i Corda». Diari La Veu, 04-11-2018 [Consulta: 14 desembre 2018].
  25. ↑ «Puchol II guanya en una final marcada pel dau i les errades». PilotaViu, 04-11-2018 [Consulta: 19 gener 2019].
  26. ↑ J. Cano/ M. C. Montes «Puchol II recupera la corona». Superdeporte, 04-11-2018 [Consulta: 1r febrer 2019].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=XXXIII_Individual_d%27Escala_i_Corda&oldid=32699847»