Llíria

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Trinquet del Pla de l'Arc)
Salta a la navegació Salta a la cerca
«Edeta» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Edeta (motocicleta)».
Infotaula de geografia políticaLlíria
Escut de Llíria
Escut de Llíria
VGeneral Liria.JPG

Localització
Localització de Llíria respecte del País Valencià.png
 39° 37′ 33″ N, 0° 35′ 46″ O / 39.6258293°N,0.5961102°O / 39.6258293; -0.5961102
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaCamp de Túria
Capital de
Població
Total 22.972 (2018)
• Densitat 100,75 hab/km²
Gentilici Llirià, lliriana
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 228 km²
Altitud 164 m
Limita amb
Partit judicial Llíria
Història i celebracions
Creació 2000 aC
Patrocini Sant Miquel Arcàngel
Festa major Segona quinzena de setembre
Organització política
• Alcalde Manuel Izquierdo Igual
Identificador descriptiu
Codi postal 46160
Fus horari
Codi de municipi INE 46147
Codi ARGOS de municipis 46147
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Llíria és una ciutat i municipi valencià, capital de la comarca del Camp de Túria.

Geografia[modifica]

L'accés més habitual a Llíria, des de València, es fa a través de la CV-35, que rodeja la ciutat pel NE; si bé des de les veïnes Pedralba i Vilamarxant s'hi arriba per les carreteres CV-375 i CV-50, respectivament. Limita amb els municipis de Casinos, Benaguasil, Benissanó, La Pobla de Vallbona, Olocau, Marines, les Alcubles, Andilla, el Villar, Bugarra i Pedralba, tots ells de la província de València, i Altura, que pertany a la província de Castelló.

Situada a les faldes de les muntanyes de les Alcubles i Marines fins al marge esquerre del riu Túria, Llíria es considera el límit occidental de la gran plana central valenciana. El seu és un dels termes valencians més grans en extensió i presenta un interessant paisatge de contrast entre una zona muntanyosa que pertany als primers contraforts de la Serra Calderona, amb un cim de notable altura (887 metres a l'Alt de l'Ombria i 668 m del cerro Agudo),[1] i la zona d'horta del marge esquerre del Túria.

En el paisatge topogràfic llirià es distingixen tres zones ben diferenciades. La zona més septentrional està ocupada per muntanyes juràssiques i cretàciques, pertanyents al sistema ibèric. Una segona zona està constituïda per una plana en forma de glacis. La tercera zona, sobre la qual es troba la població i l'horta actual, correspon a un pla de sediments quaternaris.

La plana miocènica està travessada per les rambles de Llíria o Primera i Castellarda, amb una amplària superior a la del llit del riu Túria, però que romanen seques quasi tot l'any. La vegetació és més rica en les muntanyes del nord, on encara hi ha algunes pinedes de rodenos i marítims, mentre que en els turons del centre i sud predominen el romaní i l'espart.

Urbanisme[modifica]

L'actual nucli urbà de Llíria té el seu origen en el turó de la Sang, sobre el qual s'alça l'església de Santa Maria de la Sang, en el que es coneix com la Vila Vella. Al costat de l'església s'observen les restes del primitiu castell, al seu voltant es disposa una sèrie de carrerons adaptats a la irregularitat del terreny. Durant els segles XV i XVI el creixement de la població va estar contingut dins del límit físic de les muralles. Va ser a finals del segle XVI i principis del XVII quan la ciutat va créixer extramurs i es va assentar preferentment en la conca dibuixada pels tres tossals que la delimiten actualment.[1]

A la fi del segle xvii Llíria va iniciar un desenvolupament de forma radial limitat per una sèrie d'impediments físics: la muntanya de la Torreta, el barranc entre esta i la Pedrera, l'horta baixa i el vial de distribució perimetral, que constituïa el camí que ocupa actualment el carrer Major. En els segles XVIII i XIX la ciutat va tenir com a eix lineal del desenvolupament l'esmentat carrer Major, mitjançant una xarxa ortogonal de carrers adaptats al medi físic (en pendent i seguint les corbes de nivell). La morfologia dels carrers va adquirir llavors una empremta moderna, amb alineacions regulars, amplades majors i uniformes, i traçats més rectilinis. A principis del segle XX, quan es va modificar el traçat de la carretera comarcal València-Ademús, es va crear un nou eix funcional que va canalitzar la posterior expansió urbana. Al mateix temps la carretera d'Olocau s'ha anat configurant com un eix de segon ordre, hui fonamental, després de la ubicació de la major part de l'activitat industrial (polígon Pla de Rascanya), la localització de centres educatius i sanitaris, la favorable topografia i la proximitat d'urbanitzacions (Sant Vicent, Oasis i altres).[1]

Història[modifica]

L'actual ciutat de Llíria té les seues arrels en l'edat del bronze, en l'establiment que cap a la meitat del segon mil·lenni aC va existir al tossal de Sant Miquel i del qual va ser continuador el poblat ibèric. Segons Joan Fuster, el nom de Llíria prové de Leiria, l'antic topònim iber d'Edeta, que va ser rescatat durant l'edat mitjana.

Detall del Mosaic dels treballs d'Hèrcules trobat, on es representa Hèrcules robant les pomes del jardí de les Hespèrides

La importància d'Edeta va ser primordial durant els dos primers segles de la nostra Era. Coneguda pels romans com a Laurona, el descens es va iniciar en el segle III, i accentuat en els posteriors, va poder ser conseqüència paral·lela al creixement de Valentia. La seua categoria política i econòmica, així com la seua estratègica posició, li va fer jugar un paper important en les guerres civils romanes. Durant la Guerra de Sertori es va declarar a favor de Pompeu, però de sobte es va presentar Sertori i el va fer recular. Laurona va caure en mans de Sertori i fou incendiada.[2]

Després d'una nova dominació visigoda, es donaria pas al llarg període islàmic. Va ser durant eixa etapa quan tingué lloc l'assetjament del Cid a la ciutat, causat per la negativa d'Al-Mustain a pagar el tribut de 2.000 dinars corresponents a les paries de l'any 1090. Durant el setge, el Cid va rebre una carta de la reina Constança de Borgonya, esposa d'Alfons VI, que li assegurava el perdó del seu marit si s'incorporava a l'expedició del rei castellà preparada contra els almoràvits a Andalusia. En conseqüència, el Campeador va abandonar el lloc de Llíria quan ja estava a punt de prendre-la.

Durant el període musulmà van ser perfeccionats les séquies i el sistema de regs de l'horta de Llíria. En l'aspecte polític va ser seu residencial del Cadí, espècie de jutge o magistrat de la llei musulmana, designat directament pel califa.

Cap als anys 1248 i 1249 va tenir lloc un repartiment de terres i la subsegüent repoblació amb cristians vells. A l'abril de 1252 el rei Jaume I atorgava a Llíria la carta de poblament més una sèrie de privilegis.

Encara que Llíria va ser vila reial sempre, va tenir diversos senyorius com els de María Fernández en 1293, el de l'infant Juan des de 1337 i el de l'infant Raimundo Berenguer des de 1339. L'últim senyor seria l'infant Martín.

Durant les guerres de la Unió, Llíria va prendre partit del rei. El 1363 fou presa per Pere el Cruel durant la guerra dels Dos Peres.[3] Al juny de 1364, Pere el Cerimoniós es va dirigir cap a Llíria amb ànim de recuperar-la.

L'expulsió dels moriscs en 1609 no la va afectar molt, ja que la seua població estava integrada gairebé exclusivament per cristians vells.

Ca la Vila

Acabada la Guerra de Successió, el rei Felip V d'Espanya, per a premiar els serveis de James Fitz-James Stuart, duc de Berwick, vencedor en la batalla d'Almansa atorgant-li el nou ducat de Llíria. James Fitz-James Stuart era fill de Jaume II d'Anglaterra i l'havia nomenat duc de Berwick i virrei d'Irlanda, i va ser mariscal de França i capità general d'Espanya durant la guerra de Successió. El tercer duc de Llíria, anomenat com el seu avi, es va casar amb María Teresa de Silva y Palafox Alvárez de Toledo, duquessa d'Alba, amb la qual cosa el títol de Duc de Llíria va passar a les mans de la Casa d'Alba. Hui dia està en possessió de Cayetana Fitz-James Stuart, qui és a més Alcaldessa Honorífica de Llíria.

Durant el segle XVIII la política fisiocràtica dels Borbó va donar lloc a un avanç espectacular de l'agricultura lliriana.

En èpoques posteriors, durant la Guerra del Francès, la població va abandonar el nucli urbà i es va refugiar en les forests. Les tropes franceses van ocupar la vila des de 1810 a 1813 i es van fer fortes en el santuari de Sant Miquel.

Llíria va ser saquejada durant la Primera Guerra Carlina per les tropes carlistes de Ramon Cabrera i Grinyó en nombroses ocasions.

En 1887, per reial decret, es va concedir a Llíria el títol de ciutat.

Demografia[modifica]

El municipi tenia uns 21.000 residents l'any 2006, dels quals uns 16.400 vivien al centre de la ciutat, uns 3.300 vivien en urbanitzacions residencials als afores, i uns 1.300 vivien de manera disseminada. Llíria i el Camp de Túria tenen una de les mitjanes de creixement de població més altes del País Valencià. Fora del centre de la ciutat hi ha pocs sistemes de clavegueram, carrers asfaltats i il·luminació. La major població immigrada prové del Marroc (424), Romania (421) i el Regne Unit (409). [cal citació]

Evolució demogràfica (des de 1877)
Censos de població[4]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[5]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Població 16.856 17.216 17.941 18.431 19.172 20.224 21.078 n.d. 22.441 22.706 22.997 23.397 23.542 23.576

Política i govern[modifica]

Composició de la corporació municipal[modifica]

El Ple de l'ajuntament està format per 21 regidors: 8 del Partit Socialista del País Valencià, 6 del Partit Popular, 5 de Compromís per Llíria-Moviment Veïnal del Camp de Túria, 1 de Ciutadans i 1 de Llíria Puede.

Escut de Llíria.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Llíria

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Mª del Remedio Mazzolari Tortajada 3.862 37,37% 9 (Green Arrow Up.svg+3)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Manuel Civera Salvador 2.765 26,76% 6 (Red Arrow Down.svg-2)
Compromís per Llíria-Moviment Veïnal Camp de Túria (Compromís-MoVe) Compromís-MoVe.png Joan Manuel Miguel León 2.233 21,61% 5 (Straight Line Steady.svg+0)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos-icono.svg José Antonio Fombuena Salado 794 7,68% 1 (Straight Line Steady.svg+0)
Podem Llíria Puede.png María José Rodríguez 311 3,01% 0 (Red Arrow Down.svg-1)
Altres candidatures[6] Transparent.gif 369 3,57% 0 (Straight Line Steady.svg 0)
Vots en blanc Transparent.gif 65 0,6%
Total vots vàlids i regidors 10.399 100 % 21
Vots nuls 140 **
Participació (vots vàlids més nuls) 10.479 60,0%**
Abstenció 6.998* 40,0%**
Total cens electoral 17.477* 100 %**
Alcalde: Manuel Civera Salvador (PSPV) (16/06/2019)
Fonts: argos.gva.es
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2015 l'alcalde de Llíria és Manolo Civera Salvador (PSPV).[7][8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Josep Maria Jordan Galduf PCE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Vicente Soldevilla Gómez PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Vicente Castellano Benci AP 30/06/1987 --
1991 - 1995 Ricard Torres Balaguer PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Miguel Pérez Gil PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 María José Pérez Lapiedra PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 Manuel Izquierdo Igual PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Manuel Izquierdo Igual PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Manuel Izquierdo Igual PP 11/06/2011 --
2015 - 2019 Manuel Civera Salvador PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Manuel Civera Salvador PSPV-PSOE 15/06/2019 --

Patrimoni[modifica]

Patrimoni arqueològic[modifica]

Vista d'una secció del jaciment d'Edeta.
  • Tossal de Sant Miquel: es tracta d'un extens jaciment que es correspon amb Edeta, l'antiga capital de l'Edetània i que va ser una de les majors ciutats iberes. El jaciment, estratègicament situat sobre el turó de Sant Miquel, ha proporcionat, entre d'altres, interessants ceràmiques pintades. La seua cronologia va des del segle V aC al 76 aC, quan la ciutat va ser destruïda per Quint Sertori.[9][1]
Vista general dels mausoleus.
Vista de la palestra i la secció masculina de les termes de Mura.
  • Pla de l'Arc: jaciment que es correspon amb la ciutat romana d'Edeta-Lauro i que es troba integrat en el nucli urbà de la població.[10] Hi destaquen:
    • Mausoleus romans: es tracta de dos mausoleus d'època romana, situats originalment a l'entrada septentrional de la ciutat romana i construïts al voltant del segle I.[11] El primer edifici, de planta rectangular i forma d'arc, tenia la façana decorada amb pilastres acanalades i davant seu es conserva una inscripció en tabula ansata. El segon pertany als sepulcres turriformes i en el seu interior es conserva una llosa amb orifici central per a les libacions sota la qual es trobaven les restes carbonitzades del difunt. El conjunt constituïx una de les millors mostres de l'arquitectura funerària d'Hispània i ha estat declarat BIC.[12]
    • Santuari i termes romanes de Mura: és un jaciment de 3600 m² que es va començar a excavar en la dècada de 1970 i hui dia encara es troba en fase de recuperació arqueològica. Es va construir al segle I, probablement promogut per Marc Corneli Nigrí, i és un dels complexos religiosos i d'aigües termals més monumentals d'Hispània[13] El temple, d'estil grec, està envoltat per un recinte tancat de planta lleugerament trapezoïdal i inclou una aedicula. El conjunt termal s'enquadra dins de l'estil pompeià i consta de dos grans edificis, el major masculí i el menor femení, separats entre si i articulats al voltant d'una palestra, encara que l'accés es feia mitjançant una basilica thermarum, ja que a la palestra només tenien accés els homes. Les dues termes es componen de apodyterium (vestuari), frigidarium (sala freda), tepidarium (sala tèbia) i caldarium (sala calenta) i compten amb el seu propi praefurnium (forn). La part masculina comptava amb una piscina freda en una cantonada de la palestra i la femenina amb una piscina coberta. Durant l'època bizantina i visigoda el santuari i les termes es transformen en un monestir cristià, que és abandonat definitivament cap a finals del segle vii.[14] D'època bizantina s'ha recuperat un llum amb representació d'una creu copta de clara influència oriental, mentre que d'època visigoda proliferen els enterraments tant dins com fora de l'edifici, en un dels quals es va descobrir el passador de cinturó que va proporcionar la datació més tardana de l'ocupació de l'antic municipi.[15] El conjunt, que conserva en molt bon estat gran part del paviment original i de les conduccions d'aire calent, és un dels principals jaciments romans del País Valencià.[13]
  • Castellet de Bernabé:amb una superfície d'uns 1000 m², es tracta d'un poblat de carrer central prototípic.[16] Va estar habitat entre el segle V aC i el segle III aC i va constituir un caseriu integrat en l'ordre geopolític d'Edeta.[17] Excavat en la seua totalitat, és un dels principals assentaments ibèrics visitables.[18]
  • Mont-ravana situat a uns 10 km al nord-oest de Llíria, es tracta d'un poblat ibèric d'entre 6000 i 8000 m², que conserva tot el recinte emmurallat. Adossades a la muralla es van trobar cinc llargues dependències, probablement un complex industrial destinat a la transformació d'aliments.[19] Els habitatges estan adossats entre si i oberts a carrers que recorren l'assentament longitudinalment. S'han recuperat materials des de la seua aparició en el segle V aC fins a la seua destrucció i abandonament a mitjan segle II aC,[19] destacant la figura d'un bou, que és l'única mostra d'escultura ibèrica que s'ha trobat en el Camp de Túria.[20] La Mont-ravana correspon al tipus de pobles que configuren la segona categoria de poblaments edetans, amb base econòmica agropecuària i funcionant com a fonts d'aprovisionament de la capital.[19]
  • Poble murat Cova Foradà

Monuments religiosos[modifica]

Església de la Sang
Església de l'Assumpció
  • Reial Monestir de Sant Miquel. Situat en la lloma que domina la ciutat permet contemplar una bona panoràmica de Llíria i el seu entorn. Va ser fundat pel rei Jaume el Just en l'any 1319, i es va reformar en 1406, encara que el temple actual data del 1774 i el cambril es va construir entre 1794 i 1807 sota la direcció de Vicent Marzo.[21] La seua església, d'estil neoclàssic, és d'una sola nau decorada amb pintures que representen la llegenda de Sant Miquel.[1]
  • Església de la Sang: construïda al segle XIII sobre l'antiga mesquita, combina elements romànics amb els del gòtic de conquesta. Va ser la principal parròquia de la població fins a 1642, en què va ser substituïda per l'Església de La Mare de Déu de l'Assumpció.[1] Consta d'una sola nau de quatre trams, amb coberta d'armadura de fusta de doble vessant, sostinguda sobre l'extradós dels quatre arcs diafragma, sent una de les poques esglésies que conserven una teulada d'eixes característiques. El teginat mostra una decoració policromada de tradició mudèjar, en la qual es veuen representades escenes cavalleresques, animals mitològics, motius vegetals i heràldics. Entre els contraforts s'obren petites capelles voltades, algunes amb restes de pintures murals, algunes del segle XIV.[22] La porta principal, situada a la part sud-oest del temple, es va construir uns seixanta anys després de la primitiva porta lateral, en un estil més elaborat i complex, estructurat per fines arquivoltes de mig punt que descansen sobre columnes d'estil gòtic, tot això decorat amb motius vegetals, animals i humans[23] Va ser declarada monument històric-artístic nacional en 1919 i en l'actualitat té la consideració de BIC.
  • Ermita de Sant Vicent Ferrer. És un santuari molt popular i en les seues proximitats va estar abans altra ermita dedicada a la Mare de Déu de la Font. Data de 1571, es tracta d'un edifici senzill amb elements barrocs i neoclàssics, aixecat sobre un anterior dedicat a la Mare de Déu de la Font [1] que estava situat al lloc on en època romana va existir un temple dedicat a la salut i la fecunditat.[25] L'edifici actual es va aixecar per commemorar un miracle de Sant Vicent Ferrer que, segons la tradició, havia fet brollar aigua d'un pou durant una forta sequera ocorreguda el 1410.[26] En el paratge on es troba, anomenat Font de Sant Vicent, hi ha diverses fonts i vegetació de pins, eucaliptus i acàcies,[25] així com una important fauna aquàtica (tenques i ànecs), arborícola (esquirols) i coloms.[27]
  • Ermita de Santa Bàrbara: es va construir el 1620 i va estar a càrrec dels franciscans. Es troba en ruïnes, ja que va ser destruïda durant la Guerra Civil. És interessant el seu calvari, del segle XIX.[28]

Monuments civils[modifica]

Cultura[modifica]

Seu de la Unió Musical

La música és possiblement una de les manifestacions que més caracteritza a Llíria. La gran diversitat de cultures, tradicions i pensaments que s'han anat produint al llarg de la seua història formen el sustent que ha fet possible l'aparició de la rica activitat músico-cultural que fa que avui dia tots identifiquem a Llíria com a la Ciutat de la Música. Les seues dues Bandes de Música, La Unió Musical i la Banda Primitiva són conegudes a nivell internacional i a través d'elles Llíria proveïx de músics moltes orquestres, bandes, agrupacions musicals professionals i conservatoris de tota Espanya.

Museus[modifica]

  • Museu Silvestre d'Edeta: situat a l'edifici de Ca la Vila Vella, està dedicat a Manuel Silvestre, fill predilecte de Llíria i un dels escultors valencians del segle XX de major reconeixement internacional. El museu compta amb una exposició de bona part de les obres de l'artista, un taller didàctic i una sala audiovisual.[34]

Festes i celebracions[modifica]

  • Falles: Llíria és u dels vora noranta municipis valencians que participen en el culte mediterrani al foc.[35]
  • Setmana Santa: Se celebra des de l'època medieval (segle XV) durant el mes d'abril. Els actes religiosos estan organitzats per les cofraries de la Sang i de La nostra Senyora dels Dolors.
  • Les Festes de Sant Vicent Ferrer: Se celebren els dies al voltant del primer dilluns després de Pasqua. Pràcticament totes les civilitzacions que han habitat Llíria han gaudit del Parc de Sant Vicent com punt de trobada dels seus ciutadans. Possiblement els ibers ja es trobaven en l'Ull Redó per a gaudir acompanyats de les seues divinitats. I en època romana els edetans anaven al temple i a la font per a distraure's i a venerar les nimfes i deesses de l'aigua. Avui els llirians continuen trobant-se en el parc i celebren, amb els amics i la família, un esmorzar popular extraordinàriament concorregut el dia de sant Vicent Ferrer. Al matí un romiatge duu la imatge del sant des de l'església de l'Assumpció fins a l'ermita com recordatori de la visita que va fer el dominicà a la fi d'agost de 1410. Acabada la missa en l'ermita, es fa la benedicció de l'olivera que el mateix pare Vicent Ferrer va fer i que encara avui es conserva en el costat de les fonts. La volta al nucli urbà es realitza en romiatge, a peu, amb carro o en altres vehicles en un ambient lúdic i festiu.
  • Festa de la Puríssima i el Remei: Durant els darrers dies d'agost i els primers de setembre, Llíria es vist d'etiqueta amb la pólvora dels focs artificials, els bous al carrer, les filades de moros i cristians, els actes religiosos i la música de les bandes.
  • La Fira i Festes de Sant Miquel: És la festa major de la ciutat, la més arrelada en la tradició de Llíria i la més coneguda fora de la ciutat. El seu origen es remunta a l'any 1326 quan Jaume el Just va fundar el monestir, i va adquirir caràcter oficial l'any 1446 quan la Fira de Sant Miquel va ser instituïda pel rei Joan II per a impulsar econòmicament la ciutat. Llavors el seu caràcter era agrícola i ramader i acudien mercaders de les comarques veïnes. En el segle XIX van ser reconegudes com a festes religioses patronals. Durant la segona quinzena de setembre i fins al dia 29, dia de Sant Miquel, l'Ajuntament programa diversos actes i espectacles culturals i lúdics perquè els llirians i els milers de visitants de les comarques veïnes puguen fruir de la festa. El camí de pujada al turó està poblat de tendetes de caneles i ciris que utilitzen els pelegrins per a beneir l'arcàngel. Avui la fira s'ha convertit en un gran parc d'atraccions on la nòria o la muntanya russa es barreja amb els tendetes més tradicionals de torrons, confits, etc.

Esports[modifica]

En motociclisme destaca la figura d'Hèctor Faubel. L'equip de renom és el Club Bàsquet Llíria. Llíria compta amb un trinquet de primera categoria per a la pràctica de l'Escala i corda, el Trinquet del Pla de l'Arc. De fet, és seu de partides de les competicions més importants, a més del Trofeu Ciutat de Llíria, coincidint amb les Fires i Festes de Sant Miquel (segona quinzena de setembre).

Fills il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 «Llíria». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  2. From the Gracchi to Nero, H. H. Scullard, p. 91
  3. Masià i de Ros, Àngels. Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso (en castellà). CSIC, 1994, p. v.1, p.297. ISBN 8400074459. 
  4. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE.
  5. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
  6. També hi participaren Los Verdes-Ecopacifistas de Llíria (160 vots, 1,55%), Contigo Somos Democracia (120 vots, 1,16%) i Esquerra Unida: Seguim Endavant (89 vots, 0,86%).
  7. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  8. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Llíria. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  9. «Sant Miquel, cerro de». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  10. «Pla de l'Arc, El». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  11. Mausoleus Romans. Turisme Llíria.
  12. Mausoleus romans (en català, castellà, i anglès). M.I. Ajuntament de Llíria, 2009. 
  13. 13,0 13,1 Santuari i termes romanes de Mura (en català, castellà i anglès). M.I. Ajuntament de Llíria, 2009. 
  14. Escrivà, Vicent; Xavier Vidal. Història de la ciutat (en català, castellà i anglès). Liria: M.I. Ajuntament de Llíria y Regidoria de Turisme i Patrimoni Històric, 2005, p. 4. 
  15. Escrivà, Vicent; Xavier Vidal. Bizantins i visigots (en català, castellà i anglès). Liria: M.I. Ajuntament de Llíria y Regidoria de Turisme i Patrimoni Històric, 2005, p. 18. 
  16. Bonet, Helena; Guerin, Pierre; Mata, Consuelo «Urbanisme i Habitatge Ibèrics al País Valencià». Cota Zero - Hábitat y habitació en la Protohistoria de la mediterrànea nord-occidental, 10, 1994. ISSN 0213-4640, pgs. 115-130.
  17. GUÉRIN, Pierre (dir.). El poblado del Castellet de Bernabé y el Horizonte Ibérico Pleno Edetano; Serie de Trabajos Varios del S.I.P., 101 . Diputación Provincial de Valencia, 2003. ISBN 84-7795-349-X. 
  18. «Itinerarios turísticos». A: Llíria (en castellà). M.I. Ayuntamiento de Llíria, 2009. 
  19. 19,0 19,1 19,2 «Monravana, La». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  20. Escrivà, Vicent; Xavier Vidal. Edeta a l'època ibèrica (en català, castellà i anglès). Liria: M.I. Ajuntament de Llíria y Regidoria de Turisme i Patrimoni Històric, 2005, p. 8. 
  21. «Vicent Marzo». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  22. «Sang, iglesia de la (Llíria)». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  23. La Porta de l'església de Santa María o de la Sang. Turisme Llíria, 2005.
  24. 24,0 24,1 «Asunción, iglesia de la (Llíria)». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  25. 25,0 25,1 «Sant Vicent, fuente de». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  26. «Sant Vicent, ermita de (Llíria)». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  27. «Naturaleza y paisaje». A: Llíria (en castellà). M.I. Ayuntamiento de Llíria, 2009. 
  28. «Santa Bárbara, ermita de (Llíria)». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  29. «Duques de Llíria, palacio de los». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  30. «Patrimonio histórico». A: Llíria (en castellà). M.I. Ayuntamiento de Llíria, 2009. 
  31. Felipe Mª Garín y Ortiz de Taranco (dir.). «Llíria: Llíria: Forn de la Vila». A: Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia, 1986, p. 319. ISBN 84-505-4653-2. 
  32. 32,0 32,1 32,2 Escrivà, Vicent; Xavier Vidal. El Museu Arqueológic de Llíria. MALL (en català, castellà i anglès). Liria: M.I. Ajuntament de Llíria y Regidoria de Turisme i Patrimoni Històric, 2005, p. 6. 
  33. 33,0 33,1 «Museu Arqueològic de Llíria». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  34. «Museo Silvestre de Edeta». A: Llíria (en castellà). M.I. Ayuntamiento de Llíria, 2009. 
  35. «On se celebren les Falles. Turisme de la Comunitat Valenciana»
  36. John D. Grainger, Roman Succession Crisis of AD 96-99 and the Reign of Nerva, Routledge, 2003, p.43
  37. Vicente Coscollá. «La Valencia musulmana» p. 45. Valencia: Carena, 2003.
  38. CASARES RODICIO, Emilio (director de l'obra): Diccionario de la Música Valenciana. Edita Iberautor Promociones Culturales S.R.L., 2006. Col·labora L'Institut Valencià de la Música. Pàgina 452. Volum I, ISBN 84-8048-706-2

Enllaços externs[modifica]