Muralla medieval de Llíria

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Muralla medieval de Llíria
Dades
Tipus edifici
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarcaCamp de Túria
MunicipiLlíria
39° 37′ 30″ N, 0° 35′ 34″ O / 39.6251°N,0.592867°O / 39.6251; -0.592867Coord.: 39° 37′ 30″ N, 0° 35′ 34″ O / 39.6251°N,0.592867°O / 39.6251; -0.592867
Bé d'interès cultural
IGPCV 46.11.147-023[1]
Modifica les dades a Wikidata

La Muralla Medieval de Llíria, està catalogada com Bé d'interès cultural, amb codi d'identificació : 46.11.147-023, ja que no té anotació ministerial.[2]

Descripció historicoartística[modifica]

De l'anomenada " vila vella " de Llíria es té constància documentada de la seva existència com a nucli de població, des del segle XI, moment en el qual apareix esmentada per primera vegada en les Cròniques del Cid l'any 1090, amb motiu del setge de Rodrigo Díaz de Vivar per l'impagament de les paries, corresponents a l'esmentat any. Més tard, al segle XII la ciutat és novament esmentada per Ibn al-Abbar amb el nom de Lyria. No es torna a tenir cap tipus referència sobre la ciutat fins al Llibre del Repartiment, única font disponible per conèixer la configuració urbana de Llíria en els moments immediats a la conquesta cristiana del rei Jaume I a 1239.[3]

Després de la Reconquesta, els cristians segueixen utilitzant les muralles àrabs, que després s'ampliaran i reformaran, com a conseqüència del creixement demogràfic i l'arribada de nous pobladors. Així, el mateix Consell de la Ciutat durant la primera meitat del segle XIV promulga diversos decrets amb la finalitat de recaptar fons per reparar i redificar la muralla. L'ampliació es va fer almenys pel costat sud-est, destacant l'anomenat "Portal de la Traïció ", per ser considerat el millor exponent de l'arquitectura mudèjar d'aquest moment. A més de la muralla islàmica se li afegeixen merlets. A partir del segle XVII, pel seu progressiu abandonament, es procedeix a la demolició de part de la muralla, mentre que altres llenços de la mateixa acaben formant part dels habitatges que es construïen al seu voltant.[3]

Només coneixem la muralla islàmica per algunes descripcions formals del recinte, amb grans torres, possiblement relacionades amb portes o angles de la fortificació, i entre elles torrasses de dimensions més petites, ja que amb prou feines es conserven restes constructives. L'única porta coneguda de la muralla és l'anomenada "Porta Ferrissa".[3]

Llíria conserva importants restes de la muralla medieval, especialment destacables són els dels carrers de Viriat i de Sant Joan de Mata. És una obra realitzada fonamentalment amb tàpia de terra amb torres reforçades amb carreus d'època romana reutilitzats en els seus angles. Tancant el recinte fortificat estava situada l'alcassaba, residència del Cadí o governador.[3]

Referències[modifica]