Pla de l'Arc (jaciment)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaPla de l'Arc
Mosaico Trabajos Hércules (M.A.N. Madrid) 02.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaLlíria (Camp de Túria) Modifica el valor a Wikidata
 39° 37′ 45″ N, 0° 35′ 42″ O / 39.6292°N,0.595°O / 39.6292; -0.595
TipusJaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata

Pla de l'Arc és el nom que rep el conjunt arqueològic de l'antiga ciutat romana d'Edeta o Lauro, localitzat actualment en la part nord-est del casc urbà de Llíria. Aquesta ciutat va aparèixer arran de la destrucció de l'antiga Edeta (Tossal de Sant Miquel) a les mans de les tropes de Sertori, per la qual cosa els pobladors es van traslladar al pla i van formar una nova ciutat d'estil plenament romà que va tenir la seua esplendor als segles I i II i va ser, segons Plini el Vell, un municipium de dret llatí.[1][2] La ciutat romana, de la qual es conserven, entre altres restes, dos mausoleus i el complex del Santuari i Termes de Mura, va quedar pràcticament abandonada a la fi del segle iii a causa de les invasions bàrbares.[3][4][5] Durant l'època romana d'Orient i visigoda, amb la ciutat pràcticament despoblada, el santuari i les termes es reconverteixen en un monestir cristià que s'abandona definitivament cap a finals del segle vii.

Troballes[modifica]

El Pla de l'Arc rep el seu nom d'un arc romà les ruïnes del qual s'aixecaven fins a almenys el segle XVI en les rodalies de la carretera de Llíria a Olocau i que va deure estar emplaçat en el punt en què la via pública penetrava en el pomerium (terra sagrada extramurs de la ciutat). Als voltants de l'arc va haver-hi diverses viles, destacant la de la Bombeta, on es va trobar en 1917 un mosaic que representa els dotze treballs d'Hèrcules. Aquest va ser venut en 1941 al Museu Arqueològic Nacional de Madrid, on es troba exposat.

A més, s'han trobat en Edeta més de 200 inscripcions en llatí i grec, tant monumentals com en grafitti, i que suposen més d'un 10% del total de les inscripcions d'època romana del País Valencià. Destaquen les dedicades a Marc Corneli Nigrino i a Luci Corneli Potito.[6] D'època romana d'Orient s'ha recuperat un llum amb representació d'una creu copta de clara influència oriental.[7]

Jaciments[modifica]

Reconstrucció de les termes de Mura.
  • Mausoleus romans: consisteixen en dos edificis situats originalment en l'entrada septentrional de la ciutat romana. El primer edifici, de planta rectangular i forma d'arc, tenia la façana decorada amb pilastres acanalades i davant ell es conserva una inscripció en tabula ansata. El segon pertany als sepulcres turriformes i en el seu interior es conserva una llosa amb orifici central per les libacions sota la qual es trobaven les restes carbonitzades del difunt. El conjunt constitueix una de les millors mostres de l'arquitectura funerària d'Hispània i ha estat declarat BIC.
  • Santuari i Termes de Mura: és un jaciment de 3600 m² es va construir al segle I, probablement promogut per Marc Corneli Nigrino, i constitueix un dels complexos religiosos i curatius més monumentals d'Hispània.[4] El temple, d'estil grec, està envoltat per un recinte tancat de planta lleugerament trapezoïdal i inclou una aedicula. El conjunt termal s'enquadra dins de l'estil pompeià i consisteix en dos grans edificis, el major masculí i el menor femení, separats entre si i articulats entorn d'una palestra, encara que l'accés es feia mitjançant una basílica thermarum, ja que a la palestra només tenien accés els homes. Les dues termes es componen de apodyterium (vestuari), frigidarium (sala freda), tepidarium (sala tèbia) i caldarium (sala calenta) i compten amb el seu propi praefurnium (forn). La part masculina comptava amb una piscina freda en una cantonada de la palestra i la femenina amb una piscina coberta. El conjunt, que conserva en molt bon estat gran part del paviment original i de les conduccions d'aire calent, és un dels principals jaciments romans del País Valencià.
  • El Molló del Pla de l'Arc era un dels monuments més representatius de la ciutat romana d'Edeta. Es conserva un pilar amb fàbrica de carreus amb grans pedres calcàries llaurades a esquadra, travats a os, en sec, encara que en alguns punts sembla que es van regularitzar les filades amb un aglutinant d'argamassa. Existeix un paral·lelisme clar entre l'Arc de Cabanes i el Pilar de Llíria o Molló del Pla de l’Arc, considerat generalment com un pilar o suport d'un Arc romà. Aquest element va ser construït, sens dubte, en època romana, probablement a la fi del s. I d.C.[8]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pla de l'Arc
  1. «Sant Miquel, cerro de». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  2. Escrivà, Vicent; Xavier Vidal. Història de la ciutat. Liria: M.I. Ajuntament de Llíria y Regidoria de Turisme i Patrimoni Històric, 2005. 
  3. Mausoleus romans. M.I. Ajuntament de Llíria, 2009. 
  4. 4,0 4,1 Santuari i termes romanes de Mura. M.I. Ajuntament de Llíria, 2009. 
  5. «Pla de l'Arc, El». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  6. Escrivà, Vicent; Xavier Vidal (2005). «Edeta romana: l'escriptura». MALL: Museu Arqueològic de Llíria: guia / guía / guide (en català, castellà i anglès) (Liria: M.I. Ajuntament de Llíria y Regidoria de Turisme i Patrimoni Històric). p. 10
  7. Escrivà, Vicent; Xavier Vidal (2005). «Edeta romana: l'escriptura». MALL: Museu Arqueològic de Llíria: guia / guía / guide (en català, castellà i anglès) (Liria: M.I. Ajuntament de Llíria y Regidoria de Turisme i Patrimoni Històric). p. 18
  8. «MALLAnuariosCulturales.org.