Finestrat

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaFinestrat
Escut de Finestrat
Vista de Finestrat des del Puig Campana.jpg

Localització
Localització de Finestrat respecte del País Valencià.png
38° 34′ 01″ N, 0° 12′ 45″ O / 38.566944444444°N,0.2125°O / 38.566944444444; -0.2125
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
ComarcaMarina Baixa
Capital Finestrat
Municipis 1
Població
Total 6.292 (2017)
• Densitat 148,92 hab/km²
Gentilici Finestratí, Finestratina
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 42,25 km²
Banyat per mar Mediterrània
Altitud 238 m
Limita amb
Partit judicial Benidorm
Organització i govern
• Alcalde Honorato Algado Martínez
Indicatius
Codi postal 03500 i 03509
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 03069
Codi ARGOS 03069
Altres dades
Agermanament Saint-Vaury (França)

Web www.finestrat.es
Modifica dades a Wikidata

Finestrat és una població de la comarca de la Marina Baixa que fita amb Benidorm, la Vila Joiosa, Orxeta, Sella, Benimantell i la Nucia.

Història[modifica]

Recents excavacions han deixat al descobert deixalles d'un nucli industrial romà; l'origen de l'actual població és una alqueria musulmana conquerida per Jaume I i donada, amb les seues terres i els seus immobles, a Ponç Ferrer en 1249; en 1280 Pere III atorga carta pobla en la persona d'Ibànyez d'Oriola; com tantes altres poblacions de la comarca es va veure involucrada en les sublevacions del cabdill Al-Azraq; va veure's afectada per les incursions dels pirates barbarescs, la qual cosa obligà a aixecar diverses torres de guaita i defensa; després d'haver pertangut a Bernat de Sarrià, el 1322 fou entregada a l'infant Pere; la vila i el seu terme tingueren diversos senyors, entre ells el comte d'Anna, titular el 1609, quan la vila es va veure gairebé totalment despoblada després de l'expulsió dels moriscos.

Demografia i economia[modifica]

El predomini de l'economia camperola ha estat tradicional fins a mitjan segle XX en què el turisme ha vingut a revitalitzar la comarca. Després de sofrir una important sagnia demogràfica a començaments del segle XX la seua població es trobava estabilitzada. El 1994 hi havia 1.424 finestratins i en tan sols 9 anys (2003), la població s'ha duplicat (2.858 habitants). El complex d'oci Terra Mítica ocupa part dels 42,5 km2 del municipi.

Geografia[modifica]

La Cala de Finestrat

En Finestrat passem dels 0 metres sobre el nivell del mar de la platja de La Cala als 1.410 del mític Puig Campana, emblema de la vila i un dels cims més estimats pels muntanyers del País i que, juntament amb la serra de la Cortina i la d'Orxeta, fa de límit del terme municipal. Aquesta orografia dóna lloc a una xarxa de rutes que inclouen des de la pujada al Puig Campana, per a gent experimentada, fins a la passejada al voltant del seu perímetre, també els muntanyers i els ciclistes hi trobaran bons paratges per practicar els seus esports.

Edificis d'interès[modifica]

La fesomia del casc urbà, amb carrers estrets i costeruts, cases blanques i façanes tradicionals es veu rematada per Les Penyes, conjunt de cases penjades i el Mirador del Castell, en el subsòl del qual podrien romandre les restes del primitiu castell moro, amb magnífiques vistes sobre la costa. Del patrimoni arquitectònic, cal destacar:

  • L'església de Sant Bertomeu. Barroca amb elements neoclàssics, data en 1751.
  • Ermita del Crist del Remei. Aixecada en 1925, amb elements modernistes, sobre una d'anterior, possiblement dels temps de la conquesta.
  • La Torre. Recinte fortificat almohade, del segle XII.
  • La Font del Molí. La més important de les diverses fonts del terme, compta amb dos aqüeductes, un d'ells subterrani, que recollia les aigües del brollador i l'altre, l'Aqüeducte del Molí, de què es conserven dos trams, que s'encarregava de distribuir l'aigua pels diversos molins del terme, alguns dels quals conserven elements integrats en edificacions més recents.
  • El Castellet. Restes d'una torre guaita, gairebé desapareguda.
  • La Casa de la Font de Carré. On està aprovada la instal·lació d'un museu etnològic.

Gastronomia[modifica]

La dieta finestratina, purament mediterrània, inclou els elements propis de la terra, peix, verdures i hortalisses amb què elabora plats com ara l'arròs amb fesols i naps, la coca girada, la coca boba, la pebrera tallada i les tarongetes.

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 2015 el Partit Popular (PP) obtingué 8 regidors, el Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE) 4 i Sí Es Pot Finestrat (SEP) 1.

Escut de Finestrat.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Finestrat

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Juan Francisco Pérez Llorca 1.326 54,59% 8 (Red Arrow Down.svg-1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg José Alfonso Llorca Llorca 704 28,98% 4 (Straight Line Steady.svg0)
Si Es Pot - Finestrat SSP-Finestrat.jpg Nieves María Calvo Escamilla 182 7,49% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Altres candidatures[1] Transparent.gif 197 8,12% 0
Vots en blanc Transparent.gif 20 0,82%
Total vots vàlids i regidors 2.429 100 % 13
Vots nuls 33 1,34%**
Participació (vots vàlids més nuls) 2.462 60,49%**
Abstenció 1.608* 39,51%**
Total cens electoral 4.070* 100 %**
Alcalde: Juan Francisco Pérez Llorca (PP) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (8 vots de PP.[2])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[3] Junta Electoral de la Zona de la Vila Joiosa.[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2015 l'alcalde de Finestrat és Juan Francisco Pérez Llorca del Partit Popular.[6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Manuel Climent Llinares PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 José Miguel Llorca Llinares PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 José Miguel Llorca Llinares PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 José Miguel Llorca Llinares PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 José Miguel Llorca Llinares PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 José Miguel Llorca Llinares PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 José Miguel Llorca Llinares PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Honorato Algado Martínez PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Honorato Algado Martínez PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Juan Francisco Pérez Llorca PP 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

Referències[modifica]

  1. També hi participaren Compromís per Finestrat (125 vots, 5.15%), Unió, Progrés i Democràcia (41 vots, 1.69%) i Centro Moderado (31 vots, 1.28%).
  2. Grupo Megahertzios «Juan Francisco Pérez es proclamado alcalde de Finestrat». radiosirena.es, 15-06-2015.
  3. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 22 novembre 2017].
  4. Junta Electoral de la Zona de la Vila Joiosa «Candidaturas proclamadas elecciones 24 de mayo de 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [la Vila Joiosa], 80, 28-04-2015, pàg. 18-19. de la inserció 7.725/2015 [Consulta: 22 novembre 2017].
  5. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Finestrat», 24-05-2015. [Consulta: 22 novembre 2017].
  6. 6,0 6,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Finestrat. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 20 novembre 2017].

Enllaços externs[modifica]