Finestrat

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaFinestrat
Escut de Finestrat
Vista de Finestrat des del Puig Campana.jpg

Localització
Localització de Finestrat respecte del País Valencià.png
38° 34′ 01″ N, 0° 12′ 45″ O / 38.566944444444°N,0.2125°O / 38.566944444444; -0.2125
Estat Espanya
Autonomia Comunitat Valenciana
Província província d'Alacant
Comarca Marina Baixa
Capital Finestrat
Municipis 1
Població
Total 6.090 (2016)
• Densitat 144,14 hab/km²
Gentilici Finestratí, Finestratina
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 42,25 km²
Banyat per mar Mediterrània
Altitud 238 m
Limita amb
Partit judicial Benidorm
Organització i govern
• Alcalde Honorato Algado Martínez
Indicatius
Codi postal 03500 i 03509
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 03069
Codi ARGOS 03069
Altres dades
Agermanament Saint-Vaury (França)

Web www.finestrat.es
Modifica dades a Wikidata

Finestrat és una població de la comarca de la Marina Baixa que fita amb Benidorm, la Vila Joiosa, Orxeta, Sella, Benimantell i la Nucia.

Història[modifica | modifica el codi]

Recents excavacions han deixat al descobert deixalles d'un nucli industrial romà; l'origen de l'actual població és una alqueria musulmana conquerida per Jaume I i donada, amb les seues terres i els seus immobles, a Ponç Ferrer en 1249; en 1280 Pere III atorga carta pobla en la persona d'Ibànyez d'Oriola; com tantes altres poblacions de la comarca es va veure involucrada en les sublevacions del cabdill Al-Azraq; va veure's afectada per les incursions dels pirates barbarescs, la qual cosa obligà a aixecar diverses torres de guaita i defensa; després d'haver pertangut a Bernat de Sarrià, el 1322 fou entregada a l'infant Pere; la vila i el seu terme tingueren diversos senyors, entre ells el comte d'Anna, titular el 1609, quan la vila es va veure gairebé totalment despoblada darrere l'expulsió dels moriscos.

Demografia i economia[modifica | modifica el codi]

El predomini de l'economia camperola ha estat tradicional fins a mitjan segle XX en què el turisme ha vingut a revitalitzar la comarca. Després de sofrir una important sagnia demogràfica a començaments del segle XX la seua població es trobava estabilitzada. El 1994 hi havia 1.424 finestratins i en tan sols 9 anys (2003), la població s'ha duplicat (2.858 habitants). El complex d'oci Terra Mítica ocupa part dels 42,5 km2 del municipi.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La Cala de Finestrat

En Finestrat passem dels 0 metres sobre el nivell del mar de la platja de La Cala als 1.410 del mític Puig Campana, emblema de la vila i un dels cims més estimats pels muntanyers del País i que, juntament amb la serra de la Cortina i la d'Orxeta, fa de límit del terme municipal. Aquesta orografia dóna lloc a una xarxa de rutes que inclouen des de la pujada al Puig Campana, per a gent experimentada, fins a la passejada al voltant del seu perímetre, també els muntanyers i els ciclistes hi trobaran bons paratges per practicar els seus esports.

Edificis d'interès[modifica | modifica el codi]

La fesomia del casc urbà, amb carrers estrets i costeruts, cases blanques i façanes tradicionals es veu rematada per Les Penyes, conjunt de cases penjades i el Mirador del Castell, en el subsòl del qual podrien romandre les restes del primitiu castell moro, amb magnífiques vistes sobre la costa. Del patrimoni arquitectònic, cal destacar:

  • L'església de Sant Bertomeu. Barroca amb elements neoclàssics, data en 1751.
  • Ermita del Crist del Remei. Aixecada en 1925, amb elements modernistes, sobre una d'anterior, possiblement dels temps de la conquesta.
  • La Torre. Recinte fortificat almohade, del segle XII.
  • La Font del Molí. La més important de les diverses fonts del terme, compta amb dos aqüeductes, un d'ells subterrani, que recollia les aigües del brollador i l'altre, l'Aqüeducte del Molí, de què es conserven dos trams, que s'encarregava de distribuir l'aigua pels diversos molins del terme, alguns dels quals conserven elements integrats en edificacions més recents.
  • El Castellet. Restes d'una torre guaita, gairebé desapareguda.
  • La Casa de la Font de Carré. On està aprovada la instal·lació d'un museu etnològic.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

La dieta finestratina, purament mediterrània, inclou els elements propis de la terra, peix, verdures i hortalisses amb què elabora plats com ara l'arròs amb fesols i naps, la coca girada, la coca boba, la pebrera tallada i les tarongetes.

Política[modifica | modifica el codi]

L'ajuntament, després de les eleccions municipals de 2015, està governat pel PPCV que compta amb 8 regidors; el PSPV en té 4; i SSPF, 1.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Manuel Climent Llinares PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 José Miguel Llorca Llinares PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 José Miguel Llorca Llinares PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 José Miguel Llorca Llinares PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 José Miguel Llorca Llinares PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 José Miguel Llorca Llinares PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 José Miguel Llorca Llinares PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Honorato Algado Martínez PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Honorato Algado Martínez PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Juan Francisco Pérez Llorca PP 13/06/2015 --

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]