Pedreguer

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaPedreguer
Bandera de Pedreguer.svg Escut de Pedreguer
Escut de Pedreguer
Porxens.jpg

Localització
Localització de Pedreguer respecte del País Valencià.png
 38° 47′ 36″ N, 0° 02′ 03″ E / 38.793333333333°N,0.034166666666667°E / 38.793333333333; 0.034166666666667
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaAlacant
ComarcaMarina Alta
Població
Total 7.490 (2018)
• Densitat 253,3 hab/km²
Gentilici Pedreguer, pedreguera
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 29,57 km²
Altitud 83 m
Limita amb
Partit judicial Dénia
Festa major Sant Bonaventura
Dates variables al voltant del 15 de juliol.
Organització política
• Alcalde Sergi Ferrús Peris
Identificador descriptiu
Codi postal 03750
Codi de municipi INE 03101
Codi ARGOS de municipis 03101
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Pedreguer és una població de la comarca de la Marina Alta al País Valencià.

Geografia[modifica]

Pedreguer es troba a la comarca de la Marina Alta, en la vora del sistema prebètic extern valencià. El terme municipal s'obri a la vall del riu Girona i apareix accidentat en la seua meitat meridional per promontoris retallats com la lloma de les Foies, la Muntanya Gran, la Penya del Gos Flac, el Castell de la Solana o Castell d'Aixa. Els barrancs de l'Alberca i els seus afluents, el de Marx i Les Fonts, drenen les seues terres.

Pedreguer limita al nord amb Dénia, la Xara i Ondara, al sud amb Llíber, Xaló, Alcalalí i la Llosa de Camatxo, a l'est amb Gata de Gorgos, i a l'oest amb Beniarbeig. El terme municipal de Pedreguer està creuat pel Meridià de Greenwich, a la carretera de Benidoleig a l'altura del camí del Clot de l'Alberca.

Història[modifica]

Època medieval[modifica]

Pedreguer és una població d'origen musulmà, que en aquella època consistia en diferents nuclis de població situats en les actuals partides de Matoses, Albardanera, Benimarmut, "Perer" (l'actual Pedreguer), i d'altres; totes elles depenien del castell de l'Ocaive. Després de la seua conquesta per part de Jaume I el 1244 va entrar a formar part del Regne de València i va passar a ser propietat de Ximén Carroç qui, l'any 1249, va donar-la a Albert Flix. Després passà als Roiç de Corella, als comtes d'Anna i, finalment, als de Cervelló. Tanmateix, la zona va ser predominantment poblada per moriscos fins a la seua expulsió en 1609. La seua església fou ajuda de la parròquia de Dénia fins a l'any 1544 en què es va independitzar.

Època moderna[modifica]

El 1609 romangué quasi sense habitants degut a l'expulsió dels moriscos, i fou repoblada amb catalans i mallorquins. Les pretensions desfeulitzadores dels síndics de Pedreguer i altres pobles de La Marina, constituïren un dels detonants que obriren pas a la Segona Germania de València, l'any 1693; moviment dirigit pel procurador d'El Ràfol d'Almúnia, Francesc Garcia. Sota el regnat de Felip V (1700-1724) va atorgar-se-li el títol de vila.

Època contemporània[modifica]

Tant a Pedreguer com en altres poblacions pròximes, com ara Gata de Gorgos i Ondara, la tradicional utilització de la llata de palma (derivada modernament en altres materials) ha donat lloc a la indústria de la marroquineria, amb producció de barreteria, bosses de mà i accessoris. No obstant això, indústria ha decaigut molt per la competència amb les importacions xineses, amb una mà d'obra molt més barata. Altres indústries que incidixen en l'economia de Pedreguer són les fàbriques de mobles, embalatges i materials de construcció. La població, que als inicis del segle tenia 5.287 habitants (pedreguerins), ha evolucionat de manera regressiva fins a la dècada dels seixanta, creixent després lentament fins als 6.489 de 2004. El desenvolupament industrial dels últims temps i la influència secundària del turisme, ha potenciat la recuperació demogràfica. Recentment el poble ha començat a expandir-se per la construcció de nombrosos edificis en les proximitats del poble. Té una superfície de 30,3 km².

Edificis històrics i d'interès[modifica]

Els molinets
  • La Font d'Aixa
  • El Castellet de l'Ocaive: Restes d'una fortalesa d'origen musulmà situada a la Muntanya Gran
  • L'Església de la Santa Creu: Del segle XVIII, sobre una de 1574
  • Els Porxes (o Pòrxens): Construcció de finals del segle XIX per ubicar el mercat tradicional a l'aire lliure. Actualment, el mercat s'ha estés també per l'espai adjacent de la Plaça Major
  • La Capelleta de Sant Blai: Ermita del segle XVIII reconstruïda recentment, després d'un incendi. S'hi celebra el "Porrat" en les festes de Sant Blai, format per paradetes on es poden comprar dàtils i canya de sucre, entre altres productes.
  • Les Escoles Velles: Edifici de finals del segle XIX on, de principi, s'ubicà un dels primers centres d'ensenyament secundari de les comarques del sud (prov. d'Alacant) i després fou col·legi d'ensenyament primari. Degudament restaurat, en l'actualitat és el contenidor de la Casa de Cultura
  • Els Molinets: Es tracta de dos molins de vent del segle XIX que abans eren utilitzats per la gent de la zona per moldre el gra i obtindre'n farina. Es poden visitar i per la nit es troben il·luminats
  • Mirador "Mirabarques": Del 1998, s'hi pot gaudir d'una vista immillorable de gran part de la Marina

Demografia[modifica]

Pedreguer compta amb 7.431 habitants (INE 2016). Un 20,96% de la seua població l'any 2005 era de nacionalitat estrangera, principalment procedent d'altres països europeus.[1]

Evolució demogràfica de Pedreguer[2]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2011 2012 2013
Població 4.175 5.039 5.287 4.991 4.638 4.710 4.658 4.549 4.607 5.101 5.643 5.572 6.085 7.659 7.751 7.757

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 2015 Compromís per Pedreguer (Compromís) obtingué 6 regidors, el Partit Popular (PP) 3, el Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE) 2 i la Candidatura d'Unitat Popular-Poble Actiu (CUP) 2.

Escut de Pedreguer.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Pedreguer

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Compromís per Pedreguer Compromís (isotip).svg Sergi Ferrús Peris 1.463 40,81% 6 (Green Arrow Up.svg+4)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Andrés José Ferrer Ribes 935 26,08% 3 (Red Arrow Down.svg-3)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Dora Martí Morell 603 16,82% 2 (Red Arrow Down.svg-2)
Candidatura d'Unitat Popular-Poble Actiu Logotip CUP marge.svg David Prats Fornés 535 14,92% 2 (Green Arrow Up.svg+2)
Col.lectiu Aixa (No es presentà)[3] Transparent.gif (Red Arrow Down.svg-1)
Vots en blanc Transparent.gif 49 1,37%
Total vots vàlids i regidors 3.585 100 % 13
Vots nuls 86 2,34%**
Participació (vots vàlids més nuls) 3.671 72,11%**
Abstenció 1.420* 27,89%**
Total cens electoral 5.091* 100 %**
Alcalde: Sergi Ferrús Peris (Compromís) (13/06/2015)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (6 vots de Compromís.[4])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[5] Junta Electoral de la Zona de Dénia.[6] Periòdic Ara.[7]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2015 l'alcalde de Pedreguer és Sergi Ferrús Peris de Compromís, qui ja va ser alcalde entre 2011 i 2013.[8]

Vista de la façana de l'edifici de l'Ajuntament de Pedreguer
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Vicente Pérez Pérez UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Josep Castelló i Vives PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Josep Castelló i Vives PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Juliana González Maillo PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Juliana González Maillo PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 Teresa Ballester Artigues BLOC-EV 03/07/1999 --
2003 - 2007 Vicent Costa Cabrera PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Andrés Ferrer Ribes PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Sergi Ferrús Peris
Dora Martí Morell[9]
Compromís
PSPV-PSOE
11/06/2011
08/06/2013
Pacte de govern
--
2015 - 2019 Sergi Ferrús Peris Compromís 13/06/2015 --
Des de 2019 n/d n/d 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

Festes i tradicions populars[modifica]

Pedreguer en festes l'any 2009
  • Festes de Sant Bonaventura (9-18 juliol): Duren 10 dies, la festa central és en els dies 15 i el 16 de juliol. És la Festa Major, dedicada al Patró de la Vila. Al voltant de la plaça Major es fan diverses activitats, com ara bous, cavalcades, danses, balls, festes infantils, focs artificials, curses i ral·li humorístic, entre altres.
  • Porrat de Sant Blai (3 de febrer): Se celebra a la Capelleta de Sant Blai, on es fa el porrat.
  • Setmana Santa (20 d'abril): La gent jove va d'acampada a casetes i a la muntanya. El dimecres es fa el viacrucis, el dijous i divendres hi ha processó i el diumenge comença la Pasqua i se sol anar a berenar la mona.
  • Carnestoltes (8 de febrer): Els xiquets i xiquetes es disfressen per la vesprada, s'ajunten a la Glorieta i d'allí van desfilant fins a arribar a la Plaça on hi ha un berenar per a tots i on també hi ha atraccions. Per la nit es disfressen les persones majors i també alguns menuts i desfilen pels carrers. En acabant fan ball.
  • Sant Antoni (17 de gener): Festa dels animals. Es fa la benedicció dels animals a la capelleta de Sant Blai i després tothom va "de paella" a les diferents casetes de camp del poble.
  • Immaculada (8 de desembre): Durant eixa setmana se celebra la fira d'atraccions i diverses activitats culturals com concerts o exposicions. El mateix dia de la Immaculada hi ha una missa solemne que compta amb la participació del Cor de Pedreguer.

Gastronomia[modifica]

  • Putxero: És un plat de calent, preparat amb carn de diversos tipus, pilota envoltada en col, verdures, cigrons, penques, etc; tot al bull. El seu brou s'empra per a elaborar arròs o fideus com a primer plat.
  • Paella: Es fa en una paella. Es fa amb arròs i qualsevol cosa que vinga bé. És molt típic menjar-ne quan es va en grup (colla).
  • Arròs al forn: És un plat d'arròs eixut, verdures i carn, cuinat al forn.
  • Esgarradet: Principalment preparat amb pebrera i albergina a la flama; esgarrades amb les mans, all cru i oli d'oliva. És un plat gelat ideal per mullar amb pa.
  • Arròs amb fesols i naps: Arròs caldós amb fesols, nap i penques, també pot portar xirivia o napicol o tots dos alhora.
  • Coques: Base de pasta a base de farina, generalment coberta de tomaca, ceba, pèsols, etc. cuita al forn i si hi ha sort; un tros d'embotit de la terra (botifarra, blanquet, xoriço) o peix amb salaó (espineta, melva, etc).
  • Polp amb penques: Guisat de polp trossejat amb penques, ceba, entre altres ingredients.
  • Encisam: Amanida estiuenca amb tomaca, ceba (tradicionalment fregada amb sal i rentada després amb aigua, amb el qual se'n suavitza el gust).
  • Coca Maria: Coca dolça i esponjosa que sol menjar-se per berenar.
  • Bunyols amb carabassa: Bunyols fets amb pasta de carabassa, reposada, i finalment fregits en oli d'oliva.

Personatges il·lustres[modifica]

Alguns dels pilotaris més destacats de Pedreguer són Jaume Buigues Fornés, «el Xato de Pedreguer», que dóna nom al trinquet de Pedreguer; José Carrió Pizarro, raspaller; Alberto Fornés Pérez, germà de Lluís Fornés;[10] Ramon Ginestar Morell, Ramonet; Pere Ribes García, escalater; i Jeffry Cervera Morell, raspaller.[11][12]

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. Font: Explotació estadística del cens segons l'INE. Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).
  2. Font: Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.
  3. El Col.lectiu Aixa no es presentà a les eleccions de 2015 i perdé el regidor de 2011.
  4. «Sergi Ferrús, nou alcalde de Pedreguer», 16-06-2015. [Consulta: 6 novembre 2017].
  5. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
  6. Junta Electoral de la Zona de Dénia «Candidaturas proclamadas elecciones 24 de mayo de 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Dénia], 80, 28-04-2015, pàg. 42-43. de la inserció 7.756/2015 [Consulta: 19 juliol 2017].
  7. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Pedreguer», 24-05-2015. [Consulta: 1r setembre 2015].
  8. 8,0 8,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Pedreguer. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 22 juliol 2017].
  9. En compliment del pacte de govern signat a principi de legislatura entre PSPV-PSOE, BLOC-COMPROMÍS i AIXA, el 8 de juny del 2013 va fer-se efectiu el canvi d'alcaldia i Sergi Ferrús, del BLOC-COMPROMÍS, va deixar el seu lloc a Dora Martí, del PSPV-PSOE. «Bloc-Compromís deixa l’alcaldia de Pedreguer en mans del PSPV amb els "comptes sanejats"». La Veu del País Valencià, 09-06-2013. [Consulta: 3 juliol 2013].
  10. «Sabies que l'exjugador Alberto de Pedreguer, és germà del cantant Lluís el Sifoner?» (en valencià). PilotaVeu.com, 22-11-2014. [Consulta: 20 octubre 2016].
  11. «Pedreguer ret homenatge als seus jugadors professionals de Pilota Valenciana» (en valencià). PilotaVeu.com, 27-04-2016. [Consulta: 20 octubre 2016].
  12. «Pedreguer homenatja els jugadors professionals de pilota valenciana del municipi de tots els temps» (en valencià). Pedreguer.es, 03-05-2016. [Consulta: 20 octubre 2016].

Enllaços externs[modifica]