Pedreguer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pedreguer
Bandera de Pedreguer Escut de Pedreguer
(bandera) (escut)
Localització

Localització de Pedreguer respecte del País Valencià Localització de Pedreguer respecte de la Marina Alta


Municipi de la Marina Alta
Els pòrxens de Pedreguer
Els pòrxens de Pedreguer
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Marina Alta
Manc. de S.S. la Marina Alta
Circuit Cultural Comarcal de la Marina Alta
Dénia
Gentilici Pedreguer, -a
Predom. ling. Valencià
Superfície 29,58 km²
Altitud 83 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
7.438 hab.
251,45 hab/km²
Coordenades 38° 47′ 36″ N, 0° 02′ 03″ E / 38.79333°N,0.03417°E / 38.79333; 0.03417Coord.: 38° 47′ 36″ N, 0° 02′ 03″ E / 38.79333°N,0.03417°E / 38.79333; 0.03417
Distàncies 100 km d'Alacant
106 km de València
Organització
Ajuntament
• Alcalde:

6 Compromís, 3 PP, 2 PSPV i 2 CUP
Sergi Ferrús Peris (Compromís)
Codi postal 03750
Codi territorial 03101
Festes majors Sant Bonaventura
Dates variables al voltant del 15 de juliol.
Fira tradicional Porrat de Sant Blai (3 de febrer)
Fira de l'Inmaculada (8 de desembre)
Agermanament Sàhara Occidental Daira d'Amgala, Al-Aaiun (RASD)[2]

Illes Balears Petra, Mallorca (Illes Balears)[3]

Web

Pedreguer és una població de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià. Pedreguer limita al nord amb Dénia, la Xara i Ondara, al sud amb Llíber, Xaló, Alcalalí i la Llosa de Camatxo, a l'est amb Gata de Gorgos, i a l'oest amb Beniarbeig.

Història[modifica | modifica el codi]

Època medieval[modifica | modifica el codi]

Població d'origen musulmà. Hi havia diferents nuclis de població situats en les actuals partides de : Matoses, Albardanera, Benimarmut, "Perer" (l'actual Pedreguer), i d'altres; totes elles depenien del castell de l'Ocaive. Després de la seua conquesta per part de Jaume I el 1244 va entrar a formar part del Regne de València i va passar a ser propietat de Ximén Carroç qui, l'any 1249, va donar-la a Albert Flix. Després passà als Roiç de Corella, als comtes d'Anna i, finalment, als de Cervelló. Tanmateix, aquestes terres foren predominantment poblades per moriscos fins a la seua expulsió en 1609. La seua església fou ajuda de la parròquia de Dénia fins a l'any 1544 en què es va independitzar.

Època moderna[modifica | modifica el codi]

El 1609 romangué quasi sense habitants degut a l'expulsió dels moriscos, i fou repoblada amb catalans i mallorquins. Les pretensions desfeulitzadores dels síndics de Pedreguer i altres pobles de La Marina, constituïren un dels detonants que obriren pas a la Segona Germania de València, l'any 1693; moviment dirigit pel procurador d'El Ràfol d'Almúnia, Francesc Garcia. Sota el regnat de Felip V (1700-1724) va atorgar-se-li el títol de vila.

Època contemporània[modifica | modifica el codi]

La tradicional utilització de la peita de palma, derivada modernament a altres materials, ha donat lloc a la indústria de la marroquineria, polaritzant la producció de barreteria, bosses de mà i accessoris, juntament amb Gata de Gorgos i Ondara, encara que ara ha decaigut molt aquesta indústria per la competència amb les importacions xineses, amb una mà d'obra molt més barata. Altres indústries, que incideixen en la seua economia són les fàbriques de mobles, embalatges i materials de construcció. La població, que als inicis del segle tenia 5.287 habitants (pedregueros), ha evolucionat de manera regressiva fins a la dècada dels seixanta, creixent després lentament fins als 6.489 de 2004. El desenvolupament industrial dels últims temps i la influència secundària del turisme, ha potenciat la recuperació demogràfica. Recentment el poble ha començat a expandir-se per la construcció de nombrosos edificis en les proximitats del poble. Compta amb una superfície de 30,3 km².

Festes i tradicions populars[modifica | modifica el codi]

  • Festes de Sant Bonaventura (9-18 Juliol): Duren 10 dies, la festa central és en els dies 15 i el 16 de juliol. És la Festa Major, dedicada al Patró de la Vila. Al voltant de la Plaça Major es fan activitats variades: Bous, cavalcades, danses, balls, festes infantils, focs artificials, curses, ral·li humorístic, etc.
  • Porrat de Sant Blai (3 de Febrer): Se celebra a la Capelleta de Sant Blai on es fa el Porrat.
  • Setmana Santa (20 d'Abril): La gent jove van d'acampada a casetes i a la muntanya, el dimecres es fa el viacruci, el dijous i divendres hi ha processó, i el diumenge comença la Pasqua i se sol anar a berenar la mona.
  • Carnestoltes (8 de Febrer): Els xiquets i xiquetes es disfressen per la vesprada, s'ajunten a la Glorieta i d'allí van desfilant fins a arribar a la Plaça on hi ha un berenar per a tots i on també hi ha atraccions. Per la nit es disfressen les persones majors i també alguns menuts i desfilen pels carrers, en acabar fan ball.
  • Sant Antoni (17 de Gener): Festa dels animals. Es fa la benedicció dels animals a la capelleta de Sant Blai i després tothom va "de paella" a les diferents casetes de camp del poble.
  • Immaculada (8 de Desembre): En aquesta setmana se celebra la fira d'atraccions i diverses activitats culturals com concerts o exposicions. El mateix dia de la Immaculada hi ha una missa solemne que compta amb la participació del Cor de Pedreguer.

Edificis històrics i d'interès[modifica | modifica el codi]

Els molinets
  • La Font d'Aixa
  • El Castellet de l'Ocaive: Restes d'una fortalesa d'origen musulmà situada a la Muntanya Gran
  • L'Església de la Santa Creu: Del segle XVIII, sobre una de 1574
  • Els Porxes (o Pòrxens): Construcció de finals del segle XIX per ubicar el mercat tradicional a l'aire lliure. Actualment, el mercat s'ha estés també per l'espai adjacent de la Plaça Major
  • La Capelleta de Sant Blai: Del segle XVIII però reconstruïda recentment per culpa d'un incendi, en aquesta ermita se celebra el "Porrat" en les festes de Sant Blai on es troben moltes paradetes on es poden comprar dàtils, canya de sucre i molts més productes
  • Les Escoles Velles: Edifici de finals del segle XIX on, de principi, s'ubicà un dels primers centres d'ensenyament secundari de les comarques del sud (prov. d'Alacant) i després fou col·legi d'ensenyament primari. Degudament restaurat, en l'actualitat és el contenidor de la Casa de Cultura
  • Els Molinets: Es tracta de dos molins de vent del segle XIX que abans eren utilitzats per la gent de la zona per moldre el gra i obtindre'n farina. Es poden visitar i per la nit es troben il·luminats
  • Mirador "Mirabarques": Del 1998, en aquest mirador es pot gaudir d'una vista immillorable de gran part de la Marina

Administració i política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Vicente Pérez Pérez UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Josep Castelló i Vives PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Josep Castelló i Vives PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Juliana González Maillo PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Juliana González Maillo PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 Teresa Ballester Artigues BLOC-EV 03/07/1999 --
2003 - 2007 Vicent Costa Cabrera PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Andrés Ferrer Ribes PP 16/06/2007 --
2011 - 2015

Sergi Ferrús Peris
Dora Martí Morell[4]

11/06/2011 --
Des de 2015 Sergi Ferrús Peris COMPROMÍS 13/06/2015 --

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

  • Putxero: És un plat preparat amb carn de diversos tipus, pilota envoltada en col, verdures, cigrons, penques, etc; tot al bull. Es serveix calent, i el seu brou s'empra per elaborar arròs o fideus com a primer plat.
  • Paella: Es fa en una paella. Es fa amb arròs i qualsevol cosa que vinga bé. És molt típic menjar-ne quan es va en grup (quadrilla).
  • Arròs al Forn: És un plat d'arròs aixut, verdures i carn. Es cuina al forn i es serveix calent.
  • Esgarradet: Principalment preparat amb pebrera i albergina a la flama; esgarrades amb les mans, all crú i oli d'oliva. És un plat gelat ideal per mullar amb pa.
  • Arròs amb Fesols i Naps: Arròs caldós amb fesols, nap i penques, també pot portar xirivia i/o napicol. Es serveix calent.
  • Coques: Base de pasta a base de farina, generalment coberta de tomaca, ceba, pèsols, etc. cuita al forn i si hi ha sort; un tros d'embotit de la terra (botifarra, blanquet, xoriç) o peix amb salaó (espineta, melva, etc).
  • Encisam: Amanida estiuenca amb tomaca, ceba (tradicionalment fregada amb sal i rentada després amb aigua, amb el qual es suavitza el seu sabor) i oli d'oliva.
  • Coca Maria: Coca dolça i esponjosa que sol menjar-se per berenar.
  • Bunyols amb Carabassa: Bunyols fets amb pasta de carabassa, reposada i a continuació fregits en oli d'oliva.

Esports[modifica | modifica el codi]

El trinquet de Pedreguer s'anomena Xato de Pedreguer en homenatge al pilotari Jaume Buigues.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22 desembre 2014. [Consulta: 25 setembre 2015].
  2. «(21/11) Campanya per arreplegar 6.000 mantes per al poble saharui». VilaWeb, 20-11-2002. [Consulta: 9 maig 2013].
  3. «Pedreguer aprofita les Trobades per agermanar-se amb el municipi mallorquí de Petra». La Veu del País Valencià, 25-04-2013. [Consulta: 25 abril 2013].
  4. En compliment del pacte de govern signat a principi de legislatura entre PSPV-PSOE, BLOC-COMPROMÍS i AIXA, el 8 de juny del 2013 va fer-se efectiu el canvi d'alcaldia i Sergi Ferrús, del BLOC-COMPROMÍS, va deixar el seu lloc a Dora Martí, del PSPV-PSOE. «Bloc-Compromís deixa l’alcaldia de Pedreguer en mans del PSPV amb els "comptes sanejats"». La Veu del País Valencià, 09-06-2013. [Consulta: 3 juliol 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]