Llata d'espart
La Llata és un element utilitzat en l'elaboració d'objectes a partir de fibra d'espart.[1]
Una Llata és una espècie de trena d'espart formada per més de tres malles,[1] que pot anar de cinc a vint-i-una malles, totes elles amb un número imparell.[1] Les trenes més habituals estan formades per cinc, tretze o quinze malles.[1] La trena de malles s'anomena sola o aixereta[1] (en castellà, soga, com al Carrer de Soguers de València). Les llates d'espart picat s'utilitzen per a sarrons, fer sola d'espardenya o reforçar vores de senalles.[1] Les llates d'espart cru sols aprofiten per a lligar feixos, i les llates de més de cinc malles sempre es fan amb espart cru.[1] La dificultat de l'elaboració i el temps invertit augmenta depenent de la quantitat de malles utilitzades en l'elaboració de la llata.[1]
Elaboració[modifica]
.jpg)
Les llates s'elaboren a partir de malles d'espart lligades.[1] Quan l'espart es consumeix en el trenament se n'afegeix més, però s'afegeix de manera paral·lela a la malla que fa d'element actiu.[1] Depenent de la tradició de cada localitat, l'espart s'afegeix pels dos costats de la llata o només per un.[1] Les puntes poden incloure's o excloure's de la llata depenent de la finalitat o tipus de faena a realitzar.[1]
A les localitats amb tradició espartera, l'elaboració de la llata era reservada a les dones,[2] mentre que a les localitats sense tradició era realitzada pel sarier.[2] A Crevillent, les dones compraven la fibra d'espart per a fer llates, que alhora venien als mateixos esparters que els havien venut la fibra.[2] A L'Horta, els sariers compraven espart a Hellín, que després comercialitzaven a localitats del Camp de Túria. En esta comarca, com a la Vall d'Albaida, les dones feien la llata i els hòmens la cosien allà mateix.[2] Posteriorment, els esparters compraven les senalles inacabades, i finalitzaven la realització als tallers.[2]
Mesura[modifica]
La mesura tradicional de la llata era en braces o mitges vares.[2] Un altre sistema era vore quantes voltes pegava la llata dins de l'enroll.[2] Cada localitat tenia un sistema per a mesurar un cap de llata.[2]
| Mida del cap | Lloc |
|---|---|
| 40 vares | La Cuba |
| 42-36-11 vares | La Vall d'Albaida |
| 30 vares | Camp de Túria i l'Horta |
| 13 voltes | Crevillent |
| 5-10 voltes | Mutxamel |
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Barber i Vallès, Antoni; Cabrera i González, María Rosario; Guardiola i Mora, Isamel. Sobre la cultura de l'espart al territori valencià. València: Fundació Bancaixa, 1997, p. 252. ISBN 84-88715-91-9.