Benissa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaBenissa
Bandera de Benissa-2.svg Escut de Benissa de fet.svg
Benissa.jpg

Localització
Localització de Benissa respecte del País Valencià.png
 38° 42′ 55″ N, 0° 03′ 00″ E / 38.715277777778°N,0.05°E / 38.715277777778; 0.05
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaAlacant
ComarcaMarina Alta

Capital Benissa
Població
Total 10.768 (2018)
• Densitat 154,47 hab/km²
Gentilici Benisser, Benissera
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 69,71 km²
Banyat per Mar Mediterrània
Altitud 254 m
Limita amb
Partit judicial Dénia
Història i celebracions
Dia de mercat Dissabte
Festa major Festes a la Puríssima Xiqueta
4t diumenge d'abril
Identificador descriptiu
Codi postal 03720
Fus horari
Codi de municipi INE 03041
Codi ARGOS de municipis 03041
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Benissa és municipi valencià situat a la comarca de la Marina Alta, i és part de la mancomunitat de la Vall de Pop.

Geografia[modifica]

El terme municipal de Benissa té una extensió ampla que presenta una orografia heterogènia. Té uns 4 km de costa, formada majoritàriament per xicotetes cales i penya-segats. Entre les platges trobem la de les Bassetes, la Fustera, els Pinets, la Llobella, l’Advocat i el Baladrar. N’hi ha d’arena i de cudols, amb fons de roca aptes per a la pràctica del submarinisme.

La zona muntanyosa està formada per les serres d’Oltà, la Solana, la Malla Verda i la destacable serra de Bèrnia, amb quasi 1.200 metres d’altitud. En totes elles és habitual la pràctica de l’escalada i el senderisme, en què destaca la ruta de les Ermites (de Santa Anna, de Pinos, de Benimarco, de Pedramala, de Lleus, de Benimarraig).

El nucli urbà està situat a uns 200 metres sobre el nivell del mar.

Localitats limítrofes[modifica]

El terme municipal de Benissa limita amb els de Xaló, Llíber, Senija, Gata de Gorgos, Teulada i Calp tots ells de la Marina Alta i amb Altea i Altea la Vella a la Marina Baixa.

Climatologia[modifica]

El clima de Benissa s'inclou dins del tipus climàtic mediterrani subtropical.

La temperatura mitjana anual és de 16,5 °C. La temperatura mensual més alta és la del mes d'agost, amb 24,4 °C, seguida de la del mes de juliol amb 24,1 °C. La temperatura mitjana mensual més baixa correspon al mes de gener amb 10,6 °C.

A causa de la proximitat a la mar de gran part del territori de Benissa, les temperatures es veuen afectades per la brisa marina, que manté uns pocs graus més baixa la temperatura de les zones costaneres que a l'interior.

La precipitació mitjana anual és de 551,8 mm. L'estació seca correspon a l'estiu, amb tan sols 44,3 mm; i és l'estació hivernal la que recull una major quantitat de pluges, amb una mitjana de 204 mm. No obstant això és el mes d'octubre en el qual les precipitacions són més abundants, amb una mitjana de 86,7 mm.

La majoria de les precipitacions solen donar-se de manera torrencial, especialment en les pluges provocades per les tempestes de llevant. A voltes es presenten acompanyades de pedra, principalment a les estacions de primavera o d'estiu. En època hivernal pot nevar a les cotes més altes de la serra de Bèrnia.

El règim d'humitat en què s'enquadra el terme de Benissa és del tipus mediterrani sec.

Observatori del Convent Franciscà
1978-1999 gen feb març abr maig juny jul agost set oct nov des TOTAL
Temp. màxima (°C) 13,8 14,3 17,3 17,4 20,1 24,1 27,7 28 25,4 21,6 17,4 14,8 20,1
Temp. mitjana (°C) 10,6 10,8 12,7 13,6 17,4 20,7 24 24 21,7 17,7 13,7 11,5 16,5
Temp. mínima (°C) 7,4 7,4 9 10 12,9 17,4 19,2 20,2 18,0 13,9 10,1 8,2 12,8
Precipitacions (mm) 52,9 39,6 49,9 53,1 43,6 18,5 8,6 20,3 69,7 86,7 75,4 69,5 551,8

Història[modifica]

En el seu ample terme municipal, 69,71 km², hi ha vestigis de població de l'Edat del Bronze, així com pintures rupestres pertanyents a l'art llevantí a la zona del Morro de la Francesa. La troballa de monedes i àmfores dona fe del pas dels romans. El topònim àrab, Banu-Isa, i molts més Ben Isa, Benimallunt, Ràpita, Alfama, Mezquita entre d'altres indiquen clarament la procedència àrab del poble. Quan, en 1248, Jaume I conquistà i cedí el lloc a Jaume de Gruny, la població continuà sent majoritàriament musulmana encara que molt repartida per masos i poblets. Tanmateix, la població cristiana va crear el nucli urbà per a assentar-se. El 1381 hi havia 56 cases de cristians, que es van convertir en 71 el 1409; a més, els musulmans s'assentaren en Benimallunt (11 cases), Albinyent (11) i Benimarraig (4). Va formar part, juntament amb Altea, Calp i Teulada, d'un senyoriu, un dels senyors del qual fou Roger de Llúria. Al llarg dels segles XV i XVI va sofrir nombrosos atacs dels pirates barbarescos. La repoblació posterior a l'expulsió de 1609 va fer-se amb gents procedents dels Pirineus, Catalunya i Aragó els quals emmurallaren el poble.

Demografia i economia[modifica]

La revisió del padró municipal de 2016 dóna una xifra d'11.000 habitants, de gentilici benissers/benisseres (col·loquialment benisseros). Hi ha dos nuclis de població: Benissa i Fanadix.

L'agricultura, que tradicionalment ha estat la principal font de riquesa, ha estat desplaçada pel turisme que a hores d'ara és el motor de l'economia local.

Vista panoràmica de Benissa

Urbanisme[modifica]

Carrer de santa Anna

Evolució urbanística[modifica]

El primitiu recinte històric de Benissa era un recinte emmurallat que s'alçà després de la conquesta cristiana. Estava format per una porta principal que se situava a l'actual plaça del Portal, on s'alçava la desapareguda Església de Sant Pere, que havia sigut dissenyada com a peça aïllada de defensa en cas de necessitat.

Les muralles que rodejaven el recinte primitiu eixien de la plaça i seguien l'alineació del carrer de Santa Bàrbara baixant pel carrer del Bot, on s'alçava l'altra porta que comunicava amb la moreria o raval. Ací es conserva el traçat vell del carrer del Forn, per a unir-se al carrer del Pare Andreu amb el carrer de les Parretes, tancant-se novament a la plaça del Portal.

En el segle XVI es va millorar la fortificació de l'Església de Sant Pere posant merlets als murs i afegint matacans. La vila romangué tancada a les muralles. En el segle XVII es va construir el Convent dels Pares Franciscans fora de les muralles.

En el segle XVIII es va registrar un augment considerable de la població, que va passar de 212 habitants l'any 1712 a 800 en 1794. Això suposà un creixement del nucli de població considerable. Les edificacions començaren a enllaçar el Convent Franciscà amb el recinte antic. Així s'originaren els carrers de Sant Doménec i Sant Josep. A les acaballes del XVIII, Benissa tenia una estructura en forma de dos llargs carrers paral·lels als extrems dels quals se situaven les dues esglésies, la parroquial i la dels Pares franciscans.

En la primera meitat del segle XIX comptava, a més dels del barri antic, amb els carrers de Santa Bàrbara, Parretes, Sant Francesc, Sant Doménec, carreró del Cabot, Sant Josep, Escoto, Trinitat, Alacant, Perill i Pare Andreu.

En la segona meitat del segle XIX Benissa superava els 5.000 habitants. L'evolució urbana va modificar l'estructura antiga i de 1860 a 1910 es va desenvolupar l'Eixample, amb la construcció dels carrers del Reverend Pare Melcior, Sant Nicolau, El Salvador, Sant Joan, Sant Sebastià, i alguns habitatges aïllats. Així es va posar en contacte la trama urbana amb l'eix de comunicacions constituït pel camí de València a Alacant.

El creixement urbà cap al sud d'este eix haurà d'esperar fins al 1950 per les dificultats imposades per la topografia.

Tipologia urbanística[modifica]

Article principal: Arquitectura de la Marina

La casa rural[modifica]

Correspon al que generalment s'anomena «caseta de camp», que evoluciona a partir d'una unitat elemental per addició de diversos cossos amb distintes funcions agrícoles complementàries. L'habitatge pròpiament dit és de planta rectangular i d'una, dues o tres crugies amb coberta d'un o dos vessants. La distribució funcional és variada.

La «casa compacta» és l'opció bàsica a l'hora de concebre la casa. Segons la seua estructura típica, està destinada a habitació permanent, sol presentar dues o tres crugies paral·leles a la façana i una o dues plantes.

Un segon cos té una funció exclusivament agrícola i es troba adossat al cos central o bé separat pel corral. Complix les funcions de quadra en la part baixa, i de pallissa, al pis de dalt. Una obertura situada sobre l'estable permetia fornir de farratge els animals.

L'accés a l'habitatge sol trobar-se a la cara sud i està protegit de la forta insolació estiuenca amb un cobert d'un vessant. Quan el cobert té una funció estrictament agrícola, com ara preservar la pansa de la humitat, s'anomena riurau. La majoria de cases rurals del terme municipal són riuraus, i n'hi ha notables variacions d'uns a altres: cases amb naia, cases porticades, etc. El riurau pot edificar-se exempt o formant un cos independent, d'una o dues crugies. Donada la seua funció agrícola, sol edificar-se amb arcs de menor elegància i menys riquesa de materials que les naies.

Tota la instal·lació es completa amb els elements següents:

Es tracta d'una esplanada amb la terra compactada i neta de pedres, on la pansa, estesa sobre canyissos, era posada a assecar al sol.

L'era de batre és una esplanada xicoteta, de forma circular, de terra compactada i neta de pedres construïda a zones ventoses per a batre i ventar els cereals amb l'ajuda de tracció animal.

Recull l'aigua pluvial de la teulada o directament del terreny si disposa d'un sistema d'arreplegadors. Pot trobar-se exempt, cobert amb una volta o col·locat al riurau.

Es col·loca en un angle del riurau, en riurau aïllat o com a element exempt.

Es tracta d'un dipòsit d'obra amb pla inclinat de pedra que s'utilitzava per a rentar la roba i per a la preparació de la dissolució insecticida de sulfat de coure. Es col·loca al riurau, en un cobert o com a element exempt.

Consta d'una cambra, que s'ha fet buidant el terreny o aprofitant un desnivell natural, recoberta interiorment amb pedra de tap o rajola. Està dotat d'una boca lateral per a l'alimentació del foc i una boca dalt de la volta. Arran de terra es col·locava el calder de ferro amb el raïm de moscatell i el lleixiu.

La casa de tros[modifica]

Són les edificacions establides en les grans explotacions agràries, amb les instal·lacions vinculades a l'activitat agrícola. Destinades com a habitatge dels treballadors, també poden tindre un altre habitatge en planta alta destinat als propietaris. Normalment es resolen amb un cos de doble altura que allotja els habitatges i els patis. Al voltant d'eixe cos es distribuïxen els cossos que allotgen els espais econòmics. També tenen els annexos esmentats en les cases rurals.

La casa de poble[modifica]

És una casa agrícola familiar situada en el nucli urbà, construïda sobre l'anomenada parcel·la gòtica. Les seues dimensions aproximades són entre els 4 i 8 metres de llargària de façana, i una fondària d'entre 12 i 20 metres, inclòs el corral. La seua altura original és de dues plantes (baixa i pis), encara que amb excepcions en tindrà tres. La planta baixa es destina a habitatge i l'alta s'utilitza com a magatzem assecador de productes agrícoles.

La casa té dues crugies. A la primera se situen l'entrada i els dormitoris (un o dos), segons l'amplària de la parcel·la; i a la segona la zona comunitària que inclou les funcions d'estar-menjador i cuina. Les dependències auxiliars d'ús agrícola i les noves instal·lacions que s'incorporen a l'esquema bàsic a partir del segle XIX, la cuina i el lavabo, ocuparan l'espai sostret al pati o corral. Amb posterioritat, a la primera planta i del costat de la façana apareixeran espais dedicats com a dormitori.

La façana es troba dominada per un buit d'accés, generalment de prou amplària per a donar accés al carro i la cavallerissa, que consistix en un arc de mig punt i després un arc de llinda. L'espai queda remarcat mitjançant carreus de pedra calcària o de tosca. La resta de buits són de xicotetes dimensions. Eixa tipologia ha patit diverses transformacions al llarg del temps. Es va afegir una planta, de manera que la cambra va passar a ocupar la planta superior. Es va situar el balcó volat en posició central a la primera planta, va augmentar la mida dels buits i se'ls va dotar de forats de reixes, etc.

D'exemples actuals que mostren eixa evolució al llarg dels segles se'n poden trobar a la major part de carrers del centre històric.

La casa urbana del s. XVIII[modifica]

Construïda sobre una i mitja, dues o més parcel·les gòtiques. Hi ha la possibilitat que dues cases compartisquen la mateixa parcel·la precedent. S'afig una altra altura i un portal arquitravat de grans dimensions substituïx el portal buit amb arc de segles anteriors, de manera que permeta el pas de carruatges. La finestra de la planta baixa és més gran i està protegida amb reixa. A la planta primera apareix el balcó que queda, generalment, en la vertical del buit d'accés. La segona planta es dedica a cambra i magatzem de gra i ferramentes del camp, i s'il·lumina mitjançant buits xicotets. A l'interior les crugies es comuniquen a través d'un arc ample rebaixat situat a l'eix del portal. Les dependències del darrere es dediquen a estable i pallissa. A un costat de la segona crugia queda l'espai central de la casa: el saló menjador amb la ximenera encastada a la paret mitgera, els armaris i un banc de pedra. A la mitgera oposada arranca l'escala d'accés al pis superior i al seu buc se situa el rebost. La coberta és de dos vessants i arreplega aigua per a l'aljub.

Els edificis més significatius d'esta tipologia se situen al Carrer Puríssima.

La casa vuitcentista[modifica]

Es tracta d'edificis construïts sobre parcel·les de dimensions més grans que els casos anteriors. Són cases espaioses, de tres plantes, dotades de grans obertures interiors de llinda i amb amplis buits a totes les plantes. La planta baixa té un corredor central per a l'entrada del carruatge. La primera crugia té una saleta o rebedor. A la segona crugia es troba el menjador amb la ximenera i els armaris per a la vaixella. Al costat del menjador es troba la cuina, que comptava amb diversos focs a carbó, un banc amb una o dues piques i el rebost. La primera planta es troba destinada a dormitoris. La segona planta té una funció d'emmagatzemament agrícola. La cuina comunicava directament amb el pati on estava la boca de l'aljub, l'excusat i el corral. Sol ser corrent l'existència de cellers, soterranis per a guardar el vi i l'oli, etc. És característic dels habitatges d'eixe període el marc dels buits, així com la utilització d'elements decoratius per a emmarcar els elements de la façana. La pedra emmarca els sòcols, les impostes fan ressaltar la línia dels forjats, franges verticals destaquen la línia de les façanes i els cantons. Les cornises es resolen mitjançant motllures que en alguns casos són de pedra. Les reixes abandonen la senzillesa de les barres verticals simples i es convertixen en un simple element d'ornamentació. Es treballa el ferro colat per a la formació de diverses formes i figures.

Edificis d'interés[modifica]

A Benissa encara es conserven restes de les muralles cristianes, que hui dia formen part d'alguns carrers, com ara el de Les Parretes i el del Màrtir Pere de Benissa. A més, compta amb el patrimoni següent:

  • Ajuntament. Instal·lat en l'antic Hospital Municipal, de 1790. Va ser alberg de malalts contagiosos i necessitats.
  • La Llotja. Del segle XVI, és el monument més antic de Benissa i actualment fa la funció de sala d'exposicions.
  • Palau dels Torres-Orduña. Actual Casa de Cultura.
  • Convent dels Pares Franciscans. Encara que els franciscans s'hi havien instal·lat el 1611, fins a 1645 no fou bastit el convent que encara conserva el seu aspecte d'edifici fortificat. Són d'especial interés el claustre i l'església.
  • Església de la Puríssima Xiqueta. De 1929, és coneguda com la catedral de la Marina, per la seua grandiositat.
  • El riberer. Figura molt simbòlica que homenatja els llauradors benissers que dues vegades a l'any anaven a la comarca valenciana de la Ribera per a treballar en la plantació i recol·lecció de l'arròs.
  • Seminari Franciscà. Alberga el CREAMA i l'AFIC.
  • Casal dels Joves. Instal·lat en un antic edifici comercial on se celebrava el mercat setmanal.
  • Casa de Joan Vives.
  • Casa-museu d'Abargues.
  • Seu de la Universitat. Palaus i cases del segle XVIII que actualment pertanyen a la Universitat d'Alacant.
  • Plaça de l'Església Vella. Al segle XVI s'hi aixecà l'església-fortalesa de Sant Pere, que va ser derruïda a la dècada del 1940. A hores d'ara es dedica a actes culturals i protocol·laris. S'hi ha reconstruït el portal de l'antiga església.
  • Torre defensiva de la Casa del Tros de les Calcides.
  • Torreta de Canor.

Festes[modifica]

Benissa celebra unes festes de Moros i Cristians de molta anomenada el cap de setmana més pròxim al 29 de juny, dia de sant Pere, a qui estan dedicades. Les festes patronals són el quart diumenge d'abril en honor a la Puríssima Xiqueta. A més, durant l'estiu se celebren les festes de les partides (com ara Santa Anna, Sant Jaume, Pinos, entre moltes altres) i les festes en honor de Sant Antoni, en què es fa la fira i porrat durant 3 caps de setmana. Durant el darrer cap de setmana Benissa rep molts visitants, a causa de la Fira Medieval que s'organitza en el barri històric del poble.

Gastronomia[modifica]

Article principal: Cuina de la Marina Alta

Són típics de Benissa plats com ara la borreta de melva, el bull amb ceba, el mullador de pelleta, el putxero de polp, el mullador de sagatxo o les coques al calfó i amb mullador, sense oblidar els arrossos de tota mena. També destaquen els embotits. Pel que fa al vi, a Benissa es produïx moscatell i mistela, records de la cultura del riurau tan vinculada a la Marina.

Personatges il·lustres[modifica]

Alguns dels cognoms de benissers il·lustres que han destacat en els camps de les lletres i el dret valencià són: Esquerdo, Pineda, Torres Eiximeno, Martínez Colomer, germans Cabrera, Bernat Capó. En el camp de la música cal destacar Javier Santacreu i Cabrera, de qui l'escola de música local porta el nom.

Esports[modifica]

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 2015 el Partit Popular (PP) n'obtingué 8 regidors, Reiniciem Benissa (RB) 3, el Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE) 3, Compromís per Benissa (Compromís) 2 i Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's) 1. El PSD por los Ciudadanos (PSDxC) no es presentà i perdé el regidor obtingut en 2011.

Escut de Benissa de fet.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Benissa

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Juan Bautista Roselló Tent 1.950 43,86% 8 (Straight Line Steady.svg0)
Reiniciem Benissa Reiniciem Benissa.png Abel Cardona Castell 863 19,41% 3 (Green Arrow Up.svg+3)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Manuel Juan Giner 672 15,11% 3 (Red Arrow Down.svg-2)
Compromís per Benissa Compromís (isotip).svg Francesc Xavier Tro Molines 503 11,31% 2 (Green Arrow Up.svg+1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania[1] Ciudadanos-mosca-2015.svg Isidor Mollà Carrió 417 9,36% 1 (Red Arrow Down.svg-1)
PSD por los Ciudadanos (no es presentà) PSD por los Ciudadanos.png (Red Arrow Down.svg-1)
Vots en blanc Transparent.gif 41 0,92%
Total vots vàlids i regidors 4.446 100 % 17
Vots nuls 56 1,24%**
Participació (vots vàlids més nuls) 4.502 54,54%**
Abstenció 3.752* 45,46%**
Total cens electoral 8.254* 100 %**
Alcalde: Juan Bautista Roselló Tent (PP) (13/06/2015)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (8 vots de PP[2])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[3] Junta Electoral de la Zona de Dénia.[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2017 l'alcalde de Benissa és Abel Cardona Castell de Reiniciem Benissa, elegit després de la dimissió de Juan Bautista Roselló del Partit Popular.[6][7][8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Josep Tent Berenguer PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Josep Tent Berenguer
Jaume Castells Ferrer
PSPV-PSOE
PSPV-PSOE
28/05/1983
1986
??
--
1987 - 1991 Isidoro Mollá Carrió CDS 30/06/1987 --
1991 - 1995 Isidoro Mollá Carrió CDS 15/06/1991 --
1995 - 1999 Isidoro Mollá Carrió Independent 17/06/1995 --
1999 - 2003 Juan Bautista Roselló Tent PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Juan Bautista Roselló Tent PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Juan Bautista Roselló Tent PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Juan Bautista Roselló Tent PP 11/06/2011 --
2015 - 2019 Juan Bautista Roselló Tent
Abel Cardona Castell
PP
RB
13/06/2015
10/01/2017
Dimissió
--
Des de 2019 n/d n/d 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

Referències[modifica]

  1. En 2011 es presentaren com «Grup Independents».
  2. Redacció «Juan Bautista Roselló afronta su quinto gobierno consecutivo en Benissa abierto al diálogo». www.noticiasmarinaalta.es, 13-06-2015 [Consulta: 21 juliol 2017].
  3. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
  4. Junta Electoral de la Zona de Dénia «Candidaturas proclamadas elecciones 24 de mayo de 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Dénia], 80, 28-04-2015, pàg. 8-9. de la inserció 7.756/2015 [Consulta: 5 juliol 2016].
  5. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Benissa», 24-05-2015. [Consulta: 1r setembre 2015].
  6. Redacció «Juan Bautista Roselló dimiteix com alcalde». www.infobenissa.cat [Consulta: 21 juliol 2017].
  7. Redacció «Abel Cardona (Reiniciem), elegit alcalde de Benissa». lamarinaplaza.com [Consulta: 21 juliol 2017].
  8. 8,0 8,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Benissa. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 19 juliol 2017].

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Benissa
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benissa