Saetabis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Saetabi Augustanorum, més coneguda com Saetabis, va ser una ciutat romana de la Tarraconense, després del regnat de l'emperador Constantí a la Cartaginense, situada al convent de Cartago Nova, predecessora de la moderna Xàtiva. Va ser coneguda per la seva producció de lli i fabricació de teles d'aquest teixit, així com per ser seu de l'antiga diòcesi de Saetabis.

Diu Enrique Flórez sobre el nom de la ciutat que es Saetabi i no un altre, si bé no hi ha un consens, es basa en una inscripció trobada per Diago a la ciutat on s'hi llegeix clarament SAETABI AUGUSTANORUM i per unes monedes i medalles fabricades a la ciutat.[1] Graci Falisc i Sili Itàlic l'esmenten amb essa al final: Saetabis, segons l'eclesiàstic per llicència poètica o bé es pronunciava d'ambdues formes.[2] En tot cas, les referències geogràfiques i etimològiques -inclosa la transformació del nom romà en àrab i, després, a llengües romàniques- fan identificar Saetabi amb Xàtiva.[3]

Pel que fa a la seva antiguitat, entre els autors antics que la citen hi ha Gai Valeri Catul (47 aC) en el poema XII ad Asinium, on explica que va rebre de Fabul i Verani uns mocadors o llenços de Saetabi.[1] La segona més antiga és del poeta Sili, que parla de la regió de Saetabi, que conté el riu Sucro o l'actual Xúquer, que d'acord amb Plini i Ptolemeu formava part de la Contestània, que acabava justament en aquest riu i estava al costat de l'Edetània.[4][5] Administrativament. en època republicana era a la Hispània Citerior, i des de l'època d'August fins a Constantí va formar part de la Tarraconense i després va passar a formar part de la Cartaginense.[6] Alguns autors havien volgut atribuir el rang de colònia a Saetabi, el cert es que, segons les inscripcions epigràfiques conservades, Saetabi va ser un municipi romà,[7] que va formar part del convent de Cartago Nova, que després va rebre el sobrenom d'Augustanorum i, de fet els mateixos saetabitans s'anomenaven a si mateix augustans,[8] que segons Flórez denota que els seus veïns van rebre aquest sobrenom per haver estat en gràcia i haver servit bé l'emperador Octavi August.[8] Flórez destaca alguns fets puntuals: diu que d'aquesta ciutat va ser flamínica o sacerdotessa Postumia Aprul·la, filla de Gai Postumi Succès, i que van fabricar moneda o medalles, de bronze mig, amb un bust a l'anvers i amb la llegenda SAETABI, i al revers un genet.[9]

Segons Plini va ser famosa per la producció de lli i de fet el millor de tota Europa gràcies a l'acció de les aigües del seu riu i això hauria fet que es gestés a la ciutat una producció de llenceria fina, com Estrabó que elogia l'abundància i la delicadesa de teles hispanes fabricades a la ciutat.[10][11] Gràcies a la seva importància econòmica i a la seva localització a la via Augusta entre Tarraco i la Bètica, probablement va ser una de les primeres en obrir-se a la religió cristiana, segons apunta Flórez, i es va convertir en seu diocesana, i si bé no es tenen notícies del seu primer bisbe, la seva antiguitat data almenys del III Concili de Toledo (589).[12]


Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Flórez, 1860, p. 35.
  2. Flórez, 1860, p. 34.
  3. Flórez, 1860, p. 40.
  4. Flórez, 1860, p. 36.
  5. Flórez, 1860, p. 37.
  6. Flórez, 1860, p. 39.
  7. Flórez, 1860, p. 41.
  8. 8,0 8,1 Flórez, 1860, p. 42.
  9. Flórez, 1860, p. 43.
  10. Flórez, 1860, p. 44.
  11. Flórez, 1860, p. 45.
  12. Flórez, 1860, p. 46.
  13. 13,00 13,01 13,02 13,03 13,04 13,05 13,06 13,07 13,08 13,09 13,10 13,11 13,12 13,13 13,14 13,15 13,16 13,17 13,18 13,19 13,20 13,21 13,22 13,23 13,24 13,25 13,26 13,27 Hurtado, Víctor; Mestre, Jesús; Miserachs, Toni. Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, octubre 1998 (3a edició), p. 38-39. ISBN 84-297-4061-9. 
  14. 14,00 14,01 14,02 14,03 14,04 14,05 14,06 14,07 14,08 14,09 14,10 14,11 14,12 14,13 14,14 14,15 14,16 14,17 14,18 14,19 14,20 14,21 14,22 14,23 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 77, entrada: "Augusta, via". ISBN 84-297-3521-6. 
  15. 15,00 15,01 15,02 15,03 15,04 15,05 15,06 15,07 15,08 15,09 15,10 15,11 15,12 Borja de Riquer i Permanyer, Borja (director). Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Volum 1. Els temps prehistòrics i antics fins al segle V. Enciclopèdia Catalana, 1996, p. 446 pàgines, p. 303. ISBN 84-7739-979-4. 

Bibliografia[modifica]

  • Flórez, Enrique. España sagrada (en castellà). Tom VIII. Madrid: Reial Acadèmia de la Història, 1860.