Convent jurídic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Convent jurídic (en llatí Conventus iuridici) fou una subdivisió administrativa romana.[1] El convent (conventus) romà era pròpiament el lloc on es feia una assemblea d'homes per un propòsit determinat; quan els romans van començar a dominar països, la paraula es va aplicar a les reunions dels provincials en determinats llocs establerts pel pretor o propretor o pel procònsol amb la finalitat d'administrar justícia. Així cada província era dividida en diversos convents jurídics també anomenats fòrums o jurisdictiones; els ciutadans romans que vivien a província estaven sota jurisdicció del governador romà; les ciutats amb dret italià tenien els seus propis magistrats; la resta de la població rebia justícia a la ciutat seu del convent. Els jutges eren designats pel governador generalment entre ciutadans romans. Generalment el governador presidia les sessions del convent i promulgava les sentències segons les indicacions dels jutges que en aquest cas feien d'assessors (consilium o consiliarii). El procònsol feia tot el procediment en llatí, però sovint hi havia la presència d'un intèrpret. Rarament es feia un convent si abans no s'havien fixat els afers militars de la província, i per tant quan els soldats es retiraven als seus quarters d'hivern. Durant l'Imperi Romà algunes ciutats foren instituïdes com a seus de jutjats i per tant van substituir als convents. Llavors convent es va aplicar a unes reunions de romans que formaven una corporació i que representaven al poble romà en el seu districte o ciutat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. María Dolores Dopico Cainzos, Los conventus iuridici. Origen, cronología, Gerión, tom 4, Madrid, Editorial de la Universidad Complutense de Madrid, Gerión, 1986, pàgina 265 (castellà)