Jeroni Granell i Mundet
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1834 ![]() Barcelona ![]() |
Mort | 31 desembre 1889 ![]() Barcelona ![]() |
Activitat | |
Ocupació | arquitecte ![]() |
Família | |
Fills | Jeroni Ferran Granell i Manresa ![]() |

Jeroni Granell i Mundet (Barcelona, 1834 - 31 de desembre de 1889[1]) fou un mestre d'obres barceloní titulat el 1854, artesà i decorador. A més de ser mestre d'obres, tenia el títol d'agrimensor, corresponent a l'actual tècnic en topografia, i el de director de camins veïnals des de l'any 1855, equivalent al d'enginyer de camins, canals i ports actual.[2]
Fou president del Centre de Mestres d'Obres entre 1879 i 1882. La seva obra passa per diferents estils el medievalisme, l'eclecticisme o el modernisme; però és dins de l'eclecticisme on realitza la major part de la seva obra.
Fill de Jeroni Granell i Barrera (+1877)[3] i de Teresa Mundet (+1877). Era el pare de l'arquitecte modernista Jeroni Ferran Granell i Manresa.[4] i tiet de Ferran Cels i Granell.
Obres destacades[modifica]
- Va col·laborar amb Elies Rogent com a mestre d'obres a la construcció del paranimf de la Universitat de Barcelona.[5]
- Edifici d'exposicions d'art de la Gran Via, Barcelona, 1869. No conservat.
- Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú, 1882 - 1884.[6]
- Jefatura Superior de Policia de Catalunya, (1878)
- Col·legi Samà, Vilanova i la Geltrú, 1879
- L'Hospital d'Oliver, Alcoi, 1868 - 1877.
- Església de la Concepció, Barcelona, 1871
- Casa Francisco Ferrer, Barcelona, 1887
- Església de Sant Jaume, Moja, 1884
Referències[modifica]
- ↑ «Defuncions.1889.Registre núm.8932». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 31-12-2019. [Consulta: 21 desembre 2019].
- ↑ Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Ed. Associació d'Amics de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.2009.p15 «Enllaç».
- ↑ «esquela de Jerónimo Granell i Barrera». La Imprenta : diario de avisos, noticias y decretos: Año 1877, No. 128 Ed. Mañana, 08-05-1877, pàg. 3224.
- ↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 108. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013].
- ↑ Mireia Freixa. Elies Rogent i la construcció del Paranimf de la Universitat de Barcelona.
- ↑ Duran, Fina «L'Art de col·leccionar: Col·leccionisme Institucional». Revista Bonart, 163, Febrer Març 2014, pàg. 20-21 [Consulta: 12 febrer 2014].