Església de la Concepció (Barcelona)
 | |||
|---|---|---|---|
 | |||
| Dades bàsiques | |||
| Tipus | església i basílica menor | ||
| Arquitecte | Jeroni Granell i Mundet; Antoni Serrallach (capella del Santíssim) | ||
| Construït | Final segle XIII; actual Capella del Santíssim: 1869 | ||
| Característiques | |||
| Estil | Gòtic, historicisme | ||
| Ubicació | |||
| Municipi | Barcelona | ||
| Localització | C. Aragó, 299 - ptge. Rector Oliveras, 1-5 - c. Roger de Llúria, 70 | ||
| |||
| |||
| Identificador | IPAC: 40294 | ||
| Diòcesi | arquebisbat de Barcelona | ||
 | |||
L'Església de la Concepció o Basílica de la Puríssima Concepció i Assumpció de Nostra Senyora és una basílica menor i església parroquial en una de les illes de cases a la cruïlla dels carrers d'Aragó i de Roger de Llúria, al barri de la Dreta de l'Eixample de Barcelona. Arquitectònicament l'església és fruit del trasllat i reconstrucció de l'església i del claustre de l'antic monestir de Jonqueres i el campanar procedeix de l'església de Sant Miquel. El 20 de febrer de 2009 el Papa Benet XVI va concedir el títol de basílica menor al temple de la Puríssima Concepció,[1] que es convertia en la vuitena de les nou basíliques que hi ha a la ciutat de Barcelona. Des de 1999 el rector de la Basílica és Mn. Ramon Corts i Blay.[2] És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Descripció[modifica]
Ubicat al districte de l'Eixample, el conjunt parroquial de la Puríssima Concepció es troba en l'extrem sud de l'illa de cases delimitada pels carrers Aragó, Roger de Llúria, València i Bruc. La parcel·la presenta forma d'ela, ja que abraça el quadrant delimitat pel Passatge del Rector Oliveres a excepció del xamfrà, pertanyent a una altra finca. Per tant, l'edifici mostra dues façanes: la de l'església i rectoria, afrontada al Carrer Aragó; i la del claustre i la Capella del Santíssim, afrontada al Carrer Roger de Llúria.[3]
La parròquia ve configurada per un conjunt d'edificis de dissemblant entitat arquitectònica i cronologia, fruit d'un llarg i curiós procés històric de construcció i ocupació de l'espai.[3]
L'església és l'edifici més significatiu del recinte, ja que es realitzà seguint un projecte únic i emprant bona part dels materials de l'església gòtica de l'antic Monestir de Jonqueres, traslladada parcialment del seu lloc d'origen (on avui es troba la Plaça Urquinaona) fins a l'actual. La façana principal, orientada al Carrer Aragó presenta un portal coronat amb arquivoltes ogivals flanquejat per dues finestres apuntades amb traceria. Sota el coronament, a doble vessant i decorat amb traceries, s'obre una rosassa decorada a base de cercles tangents. Es tracta d'un edifici de la primera meitat del segle XV de nau única amb capelles laterals entre els contraforts i capçalera poligonal. La nau presenta sis trams de volta de creueria amb les nervadures sostingudes sobre mènsules, donant lloc a uns murs de tancamant llisos, només interromputs per les obertures de les capelles laterals. A la banda més occidental de l'església s'hi desenvolupa el campanar i la rectoria.[3][4]
El campanar, com en el cas de l'església, és resultat del trasllat i recreació del campanar de l'antiga Església de Sant Miquel, desapareguda vers el 1870 amb les obres d'ampliació de la Casa de la Ciutat. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular amb una escala de cargol interior que culmina a un segon cos de mesures inferiors i coronat per un pinacle.[3]
La rectoria s'alça l'esquerra del campanar i és una construcció historicista de planta rectangular i tres nivells d'alçat, bastit a finals del segle XIX. Les obertures, alineades en eixos verticals, presenten emmarcaments petris amb guardapols gotitzants. La manca d'alineació entre l'església i campanar i la rectoria es deu al canvi de planificació urbanística del carrer Aragó, que de 50 m d'amplada passà a 30 m durant la construcció del conjunt.[3]
La resta d'edificis, afrontats a Roger de Llúria, mantenen la mateixa alineació i mostren una clara manca d'unitat en el seu disseny de façana, donat que és resultat de diferents campanyes constructives i canvis de projecte.[3]
El claustre gòtic es localitza a la banda més meridional d'aquest grup de façanes i també fou traslladat parcialment de l'antic Convent de Jonqueres, però sense respectar-ne la seva fesomia original. Es tracta d'un claustre de planta rectangular i dos nivells d'alçat, amb llurs galeries d'arcs en punta d'ametlla impostant sobre columnelles. A la planta baixa, dites columnelles son lobulades i llurs àbacs presenten escultura amb motius florals i heràldics, mentre la galeria alta presenta columnelles de secció vuitavada.[3] El claustre és senzill i va ser construït en el segle XIV. Té una longitud de 30 metres i un ample de 17 metres. Consta de dos pisos dividits en galeries. Cadascun dels pisos disposa d'un total de 72 arcs. Al claustre s'hi conserven tres urnes sepulcrals dels segles XIV i XV.
Adossada al claustre per la seva banda nord, i perpendicular al carrer Llúria s'hi bastí la Capella del Santíssim, un edifici neogòtic de capçalera plana amb tres naus a base d'arcs torals i diafragmàtics apuntats i coberta de vessants.[3]
Clou el conjunt la Capella de Montserrat, una construcció d'una sola planta amb una façana escultòrica certament treballada a principis del segle XX.[3]
Història[modifica]
El convent de Jonqueres fou fundat el 1269, en temps de Jaume I, pel bisbe Berenguer de Palou per tal d'acollir-hi les monges comendadores de Santiago que fins llavors habitaven el seu zenobi sabadellenc. L'església del convent fou consagrada el 1448. El segle XVII el convent entrà en decadència i, després de la desamortitzacions del segle XIX, esdevingué hospital militar, correccional i caserna successivament, representant significatives modificacions de les seves estructures construides. L'any 1868 la Junta Revolucionaria Provincial de Barcelona es proposà enderrocar l'edifici per fer millores urbanístiques a la zona. L'any 1869 el bisbe Pantaleó Montserrat i Navarro plantejà la construcció d'una nova parròquia dedicada a la Immaculada Concepció en el nounat Eixample de la ciutat. En aquest sentit el bisbat adquirí el solar el 1870.[5] En aquest marc, l'arquitecte Josep Buxareu i Gallart projectà el trasllat de l'església i claustre de Jonqueres, tasca finalment materialitzada i dirigida per Jeroni Granell i Mundet. La nova església de l'Eixample, junt amb la planta baixa del claustre, seria inaugurada solemnement el 14 de juny de 1871.[3]
Tan sols tres anys més tard, l'arquitecte Emili Sala i Cortés fou contractat per canviar la planta del claustre i afegir-hi el segon pis, traslladar i reconstruir el campanar de Sant Miquel i dissenyar la nova rectoria i la Capella del Santíssim. Les dificultats econòmiques de la parròquia, junt amb l'ampli abast de les obres, provocaren que aquestes no finalitzessin definitivament fins a l'any 1892. Vers l'any 1906 l'arquitecte Antoni Serrallach procedí a la variació formal de les obertures i al recreixement de contraforts i façanes de l'església, donant-li un nou coronament. En un moment no documentat entre 1906 i 1930 el conjunt es conclouria amb la construcció de la capella de Montserrat i d'un nou frontis regularitzat afrontat al passatge del Rector Oliveres. Durant la Guerra Civil el conjunt fou assaltat i incendiat i les obres de reparació es prolongaren fins a l'any 1957. Calgué refer forjats i teulades del claustre i de les Capelles del Santíssim i de Montserrat, així com reconstruir el cor i netejar els murs cremats de l'església i substituir els paviments de tot el conjunt.[3][6]
Referències[modifica]
- ↑ EXPLICACIÓ DEL TÍTOL DE BASÍLICA (IV), FRA VALENTÍ SERRA, caputxí
- ↑ «Sacerdots de la Basílica de la Puríssima Concepció».
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 «Església de la Concepció». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].
- ↑ Església de la Concepció (claustre del convent de Jonqueres i campanar de l'Església de Sant Miquel) - 08019/1360
- ↑ Estany Oliveira, 2008, pàg. 22.
- ↑ Estany Oliveira, 2008, pàg. 39.
Bibliografia[modifica]
- Estany Oliveira, David; Estany Oliveira, Jordi. «Aixecament arquitectònic de l'església de la Puríssima Concepció i el seu claustre», 2008. [Consulta: 26 octubre 2014]. «treball de final de carrera de la Universitat Politècnica de Catalunya amb accés a tres arxius un relatiu a la memòria, i els altres dos recopilatoris de plànols i fotografies»
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església de la Concepció (Barcelona) |
- «Església de la Concepció». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
- Basílica de la Puríssima Concepció i Assumpció de Nostra Senyora - lloc web de la parròquia
- Església de la Concepció (Barcelona - La Concepció - Barcelonès), poblesdecatalunya.cat
