Església de la Concepció (Barcelona)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Església de la Concepció
Jonqueres-Concepció2.JPG
Façana del carrer d'Aragó
Dades bàsiques
Tipus església i Basílica menor
Arquitectes Josep Buixareu i Gallart i Jeroni Granell i Mundet (trasllat)
Emili Sala i Cortés i Antoni Serrallach (reforma de 1874-79)
Començament 29 de juny de 1869 (acte de col·locació de la primera pedra) [1]
Consagració 14 de juny de 1871 [1]
Característiques
Estil neogòtic
Planta  (1871)
Claustre Reformat després del trasllat de Granell  (1888)
Campanar Procedent de l'església de Sant Miquel  (1879)
Portalada  (1883)
Ubicació
Estat Catalunya
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona
Localització Carrer d'Aragó, 299 41° 23′ 41″ N, 2° 10′ 03″ E / 41.3947°N,2.1675°E / 41.3947; 2.1675Coord.: 41° 23′ 41″ N, 2° 10′ 03″ E / 41.3947°N,2.1675°E / 41.3947; 2.1675
Bé cultural d'interès local
Declaració 26 maig 2000
Identificador 40294
Intervencions
1874-92  Construcció de la rectoria, reconstrucció del campanar de l'església de Sant Miquel, reforma del claustre i bastiment de la capella del Santíssim sota projecte d'Emili Sala i Cortés [2]
~1906  Remunta del coronament de la façana del carrer Aragó
1940  Reconstrucció de la capella del Santíssim
1946  Reconstrucció de la coberta del claustre
1953  Reconstrucció de la capella de Montserrat
1954  Reconstrucció dels forjats del claustre
1956  Canvi del paviment de l'església
Activitat
Categoria Església parroquial i basílica menor
Diòcesi Bisbat de Barcelona
Modifica dades a Wikidata

L'Església de la Concepció (formalment Basílica de la Puríssima Concepció i Assumpció de Nostra Senyora) és una basílica menor i església parroquial en una de les illes de cases a la cruïlla dels carrers d'Aragó i de Roger de Llúria al barri barceloní de la Dreta de l'Eixample. Arquitectònicament l'església és fruit del trasllat i reconstrucció de l'església i del claustre de l'antic monestir de Jonqueres i el campanar procedeix de l'església de Sant Miquel. El 20 de febrer de 2009 el Papa Benet XVI va concedir el títol de basílica menor al temple de la Puríssima Concepció,[3] que es convertia en la vuitena de les nou basíliques que hi ha a la ciutat de Barcelona. Des de 1999 el rector de la Basílica és Mn. Ramon Corts i Blay.[4]

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Interior de l'església
Claustre

L'església és d'una única nau de planta ampla dividida en sis trams, amb voltes de creueria. Té un absis pentagonal, coberta amb una volta d'ogives que recorda a una vela de vaixell inflada pel vent. En els laterals de la nau hi ha capelles entre els contraforts. Encara que no es tenen dades concretes, se suposa que l'església va ser consagrada el 1448; l'obra deu datar del primer terç del segle XV. La porta de la façana estava originalment a un lateral.[5]

El claustre és senzill i va ser construït en el segle XIV. Té una longitud de 30 metres i un ample de 17 metres. Consta de dos pisos dividits en galeries. Cadascun dels pisos disposa d'un total de 72 arcs.

Al claustre s'hi conserven tres urnes sepulcrals dels segles XIV i XV.

Actuacions arquitectòniques[modifica | modifica el codi]

Arran de les reformes urbanístiques a la Barcelona de les darreries del segle XIX es començava a plantejar l'obertura d'una gran avinguda que travessaria la Ciutat Vella de Barcelona que acabaria essent la Via Laietana afectant el seu traçat de ple a les dependències de l'antic monestir de Jonqueres. Al mateix temps la ciutat començava a urbanitzar l'Eixample de Barcelona amb la quadrícula del pla Cerdà i el bisbe Pantaleó Montserrat i Navarro barrinà la creació de noves parròquies en aquest nou espai urbà una d'aquestes parròquies fou dedicada a la Immaculada Concepció. En aquest sentit el bisbat adquirí el solar el 1870.[6] Tanmateix existeix un projecte l'any anterior a aquesta compra per part de l'arquitecte Josep Buixareu i Gallart que plantejava el trasllat de les restes del monestir, finalment executat per Jeroni Granell entre el 69 i el 71, sobre el projecte de Buixareu. La dècada següent es completa la construcció amb la dotació de l'edifici de la rectoria i el campanar procedent de l'Església de Sant Miquel sota la direcció tècnica d'Emili Sala, projecte que acabà Antoni Serrallach. És força probable que la reforma que elevà el coronament de l'edifici i que convertí la coberta plana a una de dues aigües es realitzés en una data imprecisa a pels volts de l'any 1906. L'any 1936 amb els avalots anticlericals generalitzats l'Església de la Concepció rebé els embats d'aquesta violència amb robatoris i un incendi que afectà greument l'estructura de l'edifici especialment en la zona del cor. Entre el mateix 39 i el 41 es comencen a arreglar els desperfectes d'aquest incendi en diverses fases que culminen el 57 any en què es documenta la darrera intervenció destacable.[7]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església de la Concepció (Barcelona) Modifica l'enllaç a Wikidata