Església de la Concepció (Barcelona)

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Església de la Concepció
Imatge de l'interior
interior de l'església
Imatge
Dades
TipusEsglésia, basílica menor i edifici històric Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJosep Buixareu i Gallart i Jeroni Granell i Mundet (trasllat)
Emili Sala i Cortés i Antoni Serrallach (reforma de 1874-79)
Construcció29 de juny de 1869 (acte de col·locació de la primera pedra) [1] - 
Consagració14 de juny de 1871 [1]
Planta (1871)
ClaustreReformat després del trasllat de Granell  (1888)
CampanarProcedent de l'església de Sant Miquel  (1879)
Portal (1883)
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaDreta de l'Eixample (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAragó, 299 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 41″ N, 2° 10′ 03″ E / 41.394831°N,2.167385°E / 41.394831; 2.167385
Bé cultural d'interès local
Data26 maig 2000
Id. IPAC40294 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona1360 Modifica el valor a Wikidata
Conservació i restauració
1874-92 Construcció de la rectoria, reconstrucció del campanar de l'església de Sant Miquel, reforma del claustre i bastiment de la capella del Santíssim sota projecte d'Emili Sala i Cortés [2]
~1906 Remunta del coronament de la façana del carrer Aragó
1940 Reconstrucció de la capella del Santíssim
1946 Reconstrucció de la coberta del claustre
1953 Reconstrucció de la capella de Montserrat
1954 Reconstrucció dels forjats del claustre
1956 Canvi del paviment de l'església
Activitat
CategoriaEsglésia parroquial i basílica menor
Diòcesiarquebisbat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Lloc webparroquiaconcepciobcn.org… Modifica el valor a Wikidata

L'Església de la Concepció (oficialment Basílica de la Puríssima Concepció i Assumpció de Nostra Senyora) és una església parroquial als carrers d'Aragó i de Roger de Llúria de la Dreta de l'Eixample de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès local.[3]

Des del 1999 el rector és Mossèn Ramon Corts i Blay,[4] i el 20 de febrer del 2009 el Papa Benet XVI li va concedir el títol de basílica menor, convertint-se en en la vuitena de les nou que hi ha a la ciutat.[5]

Arquitectura[modifica]

Porta principal
Claustre

La parròquia està formada configurada per un conjunt d'edificis de diversa entitat arquitectònica i cronologia, fruit del trasllat i reconstrucció de l'església i del claustre de l'antic monestir de Jonqueres i el campanar de l'església de Sant Miquel.[6]

La façana principal de l'església, que dona al carrer d'Aragó, presenta un portal coronat amb arquivoltes ogivals flanquejat per dues finestres apuntades amb traceria. Sota el coronament, a doble vessant i decorat amb traceries, s'obre una rosassa decorada a base de cercles tangents. Es tracta d'un edifici de la primera meitat del segle xv de nau única amb capelles laterals entre els contraforts i capçalera poligonal. La nau presenta sis trams de volta de creueria amb les nervadures sostingudes sobre mènsules, donant lloc a uns murs de tancamant llisos, només interromputs per les obertures de les capelles laterals. A la banda més occidental es troben el campanar i la rectoria.[6][3]

El campanar és el resultat del trasllat i recreació del campanar de l'antiga església de Sant Miquel, desapareguda vers el 1870 amb les obres d'ampliació de la Casa de la Ciutat. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular amb una escala de cargol interior que culmina a un segon cos de mesures inferiors i coronat per un pinacle.[6] La rectoria s'alça l'esquerra del campanar i és una construcció historicista de planta rectangular i tres nivells d'alçat, bastit a finals del segle xix. Les obertures, alineades en eixos verticals, presenten emmarcaments petris amb guardapols gotitzants. La manca d'alineació entre l'església i campanar i la rectoria es deu al canvi de planificació urbanística del carrer d'Aragó, que de 50 m d'amplada passà a 30 m durant la construcció del conjunt.[6]

La resta d'edificis, afrontats al carrer de Roger de Llúria, mantenen la mateixa alineació i mostren una clara manca d'unitat en el seu disseny de façana, donat que és resultat de diferents campanyes constructives i canvis de projecte.[6]

El claustre gòtic es troba a la banda meridional i també fou traslladat parcialment desde l'antic monestir de Jonqueres, però sense respectar-ne la seva fesomia original. Es tracta d'un claustre de planta rectangular i dos nivells d'alçat, amb llurs galeries d'arcs en punta d'ametlla impostant sobre columnelles. A la planta baixa, dites columnelles son lobulades i llurs àbacs presenten escultura amb motius florals i heràldics, mentre la galeria alta presenta columnelles de secció vuitavada.[6] El claustre és senzill i va ser construït en el segle xiv. Té una longitud de 30 metres i un ample de 17 metres. Consta de dos pisos dividits en galeries. Cadascun dels pisos disposa d'un total de 72 arcs. Al claustre s'hi conserven tres urnes sepulcrals dels segles xiv i xv.[cal citació]

Adossada al claustre per la seva banda nord, i perpendicular al carrer de Roger de Llúria s'hi bastí la Capella del Santíssim, un edifici neogòtic de capçalera plana amb tres naus a base d'arcs torals i diafragmàtics apuntats i coberta de vessants.[6] Clou el conjunt la Capella de Montserrat, una construcció d'una sola planta amb una façana escultòrica certament treballada a principis del segle xx.[6]

Història[modifica]

El convent de Jonqueres fou fundat el 1269, en temps de Jaume I, pel bisbe Berenguer de Palou per tal d'acollir-hi les monges comendadores de Santiago que fins llavors habitaven el seu zenobi sabadellenc. L'església del convent fou consagrada el 1448. El segle xvii el convent entrà en decadència i, després de la desamortitzacions del segle xix, esdevingué hospital militar, correccional i caserna successivament, representant significatives modificacions de les seves estructures construïdes. L'any 1868, la Junta Revolucionaria Provincial de Barcelona es proposà enderrocar l'edifici per fer millores urbanístiques a la zona. L'any 1869, el bisbe Pantaleó Montserrat i Navarro plantejà la construcció d'una nova parròquia dedicada a la Immaculada Concepció en el nounat Eixample de la ciutat. En aquest sentit el bisbat adquirí el solar el 1870.[7] En aquest marc, l'arquitecte Josep Buxareu i Gallart projectà el trasllat de l'església i claustre de Jonqueres, tasca finalment materialitzada i dirigida per Jeroni Granell i Mundet. La nova església de l'Eixample, junt amb la planta baixa del claustre, seria inaugurada solemnement el 14 de juny de 1871.[6]

Tan sols tres anys més tard, l'arquitecte Emili Sala i Cortés fou contractat per canviar la planta del claustre i afegir-hi el segon pis, traslladar i reconstruir el campanar de Sant Miquel i dissenyar la nova rectoria i la Capella del Santíssim. Les dificultats econòmiques de la parròquia, junt amb l'ampli abast de les obres, provocaren que aquestes no finalitzessin definitivament fins a l'any 1892. Vers l'any 1906 l'arquitecte Antoni Serrallach procedí a la variació formal de les obertures i al recreixement de contraforts i façanes de l'església, donant-li un nou coronament. En un moment no documentat entre 1906 i 1930 el conjunt es conclouria amb la construcció de la capella de Montserrat i d'un nou frontis regularitzat afrontat al passatge del Rector Oliveres. Durant la Guerra Civil el conjunt fou assaltat i incendiat i les obres de reparació es prolongaren fins a l'any 1957. Calgué refer forjats i teulades del claustre i de les Capelles del Santíssim i de Montserrat, així com reconstruir el cor i netejar els murs cremats de l'església i substituir els paviments de tot el conjunt.[6][8]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Estany Oliveira, 2008, p. 26.
  2. Estany Oliveira, 2008, pàg. 28.
  3. 3,0 3,1 «Església de la Concepció (claustre del convent de Jonqueres i campanar de l'Església de Sant Miquel». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  4. «Sacerdots de la Basílica de la Puríssima Concepció». Arxivat de l'original el 2016-02-03. [Consulta: 20 gener 2016].
  5. «EXPLICACIÓ DEL TÍTOL DE BASÍLICA (IV)». FRA VALENTÍ SERRA, caputxí. Arxivat de l'original el 11-01-2012.
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 «Església de la Concepció». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  7. Estany Oliveira, 2008, p. 22.
  8. Estany Oliveira, 2008, p. 39.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església de la Concepció