Església de la Concepció (Barcelona)
 |
|||
|---|---|---|---|
Façana del carrer d'Aragó
|
|||
| Dades bàsiques | |||
| Tipus | església i Basílica menor | ||
| Arquitectes | Josep Buixareu i Gallart i Jeroni Granell i Mundet (trasllat) Emili Sala i Cortés i Antoni Serrallach (reforma de 1874-79) |
||
| Començament | 29 de juny de 1869 (acte de col·locació de la primera pedra) [1] | ||
| Consagració | 14 de juny de 1871 [1] | ||
| Característiques | |||
| Estil | neogòtic | ||
| Planta | (1871) | ||
| Claustre | Reformat després del trasllat de Granell (1888) | ||
| Campanar | Procedent de l'església de Sant Miquel (1879) | ||
| Portalada | (1883) | ||
| Ubicació | |||
| Estat | Catalunya | ||
| Comarca | Barcelonès | ||
| Municipi | Barcelona | ||
| Localització | Carrer d'Aragó, 299 | ||
|
|||
|
|||
| Declaració | 26 maig 2000 | ||
| Identificador | 40294 | ||
| Intervencions | |||
| 1874-92 | Construcció de la rectoria, reconstrucció del campanar de l'església de Sant Miquel, reforma del claustre i bastiment de la capella del Santíssim sota projecte d'Emili Sala i Cortés [2] | ||
| ~1906 | Remunta del coronament de la façana del carrer Aragó | ||
| 1940 | Reconstrucció de la capella del Santíssim | ||
| 1946 | Reconstrucció de la coberta del claustre | ||
| 1953 | Reconstrucció de la capella de Montserrat | ||
| 1954 | Reconstrucció dels forjats del claustre | ||
| 1956 | Canvi del paviment de l'església | ||
| Activitat | |||
| Categoria | Església parroquial i basílica menor | ||
| Diòcesi | Bisbat de Barcelona | ||
 |
|||
L'Església de la Concepció (formalment Basílica de la Puríssima Concepció i Assumpció de Nostra Senyora) és una basílica menor i església parroquial en una de les illes de cases a la cruïlla dels carrers d'Aragó i de Roger de Llúria al barri barceloní de la Dreta de l'Eixample. Arquitectònicament l'església és fruit del trasllat i reconstrucció de l'església i del claustre de l'antic monestir de Jonqueres i el campanar procedeix de l'església de Sant Miquel. El 20 de febrer de 2009 el Papa Benet XVI va concedir el títol de basílica menor al temple de la Puríssima Concepció,[3] que es convertia en la vuitena de les nou basíliques que hi ha a la ciutat de Barcelona. Des de 1999 el rector de la Basílica és Mn. Ramon Corts i Blay.[4]
Contingut
Arquitectura[modifica | modifica el codi]
L'església és d'una única nau de planta ampla dividida en sis trams, amb voltes de creueria. Té un absis pentagonal, coberta amb una volta d'ogives que recorda a una vela de vaixell inflada pel vent. En els laterals de la nau hi ha capelles entre els contraforts. Encara que no es tenen dades concretes, se suposa que l'església va ser consagrada el 1448; l'obra deu datar del primer terç del segle XV. La porta de la façana estava originalment a un lateral.[5]
El claustre és senzill i va ser construït en el segle XIV. Té una longitud de 30 metres i un ample de 17 metres. Consta de dos pisos dividits en galeries. Cadascun dels pisos disposa d'un total de 72 arcs.
Al claustre s'hi conserven tres urnes sepulcrals dels segles XIV i XV.
Actuacions arquitectòniques[modifica | modifica el codi]
Arran de les reformes urbanístiques a la Barcelona de les darreries del segle XIX es començava a plantejar l'obertura d'una gran avinguda que travessaria la Ciutat Vella de Barcelona que acabaria essent la Via Laietana afectant el seu traçat de ple a les dependències de l'antic monestir de Jonqueres. Al mateix temps la ciutat començava a urbanitzar l'Eixample de Barcelona amb la quadrícula del pla Cerdà i el bisbe Pantaleó Montserrat i Navarro barrinà la creació de noves parròquies en aquest nou espai urbà una d'aquestes parròquies fou dedicada a la Immaculada Concepció. En aquest sentit el bisbat adquirí el solar el 1870.[6] Tanmateix existeix un projecte l'any anterior a aquesta compra per part de l'arquitecte Josep Buixareu i Gallart que plantejava el trasllat de les restes del monestir, finalment executat per Jeroni Granell entre el 69 i el 71, sobre el projecte de Buixareu. La dècada següent es completa la construcció amb la dotació de l'edifici de la rectoria i el campanar procedent de l'Església de Sant Miquel sota la direcció tècnica d'Emili Sala, projecte que acabà Antoni Serrallach. És força probable que la reforma que elevà el coronament de l'edifici i que convertí la coberta plana a una de dues aigües es realitzés en una data imprecisa a pels volts de l'any 1906. L'any 1936 amb els avalots anticlericals generalitzats l'Església de la Concepció rebé els embats d'aquesta violència amb robatoris i un incendi que afectà greument l'estructura de l'edifici especialment en la zona del cor. Entre el mateix 39 i el 41 es comencen a arreglar els desperfectes d'aquest incendi en diverses fases que culminen el 57 any en què es documenta la darrera intervenció destacable.[7]
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Estany Oliveira, David; Estany Oliveira, Jordi. «Aixecament arquitectònic de l'església de la Puríssima Concepció i el seu claustre», 2008. [Consulta: 26 octubre 2014]. «treball de final de carrera de la Universitat Politècnica de Catalunya amb accés a tres arxius un relatiu a la memòria, i els altres dos recopilatoris de plànols i fotografies»
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 Estany Oliveira, 2008, pàg. 26.
- ↑ Estany Oliveira, 2008, pàg. 28.
- ↑ EXPLICACIÓ DEL TÍTOL DE BASÍLICA (IV), FRA VALENTÍ SERRA, caputxí
- ↑ «Sacerdots de la Basílica de la Puríssima Concepció».
- ↑ Església de la Concepció (claustre del convent de Jonqueres i campanar de l'Església de Sant Miquel) - 08019/1360
- ↑ Estany Oliveira, 2008, pàg. 22.
- ↑ Estany Oliveira, 2008, pàg. 39.
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església de la Concepció (Barcelona) |
- Basílica de la Puríssima Concepció i Assumpció de Nostra Senyora - lloc web de la parròquia
- Imatges de l'església
- Església de la Concepció (Barcelona - La Concepció - Barcelonès), poblesdecatalunya.cat
