Ramon Corts i Blay
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 agost 1951 (72 anys) Mataró (Maresme) |
| 65è Rector del Seminari Conciliar de Barcelona | |
| 1997 – 1998 ← Joan-Enric Vives i Sicília | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, sacerdot |
Ramon Corts i Blay (Mataró, 6 d'agost de 1951) és un sacerdot, teòleg, filòsof i historiador català.[1] Ha treballat sobre la Il·lustració a Espanya, tema al qual va dedicar la seva tesi, a la la Setmana Tràgica, l'anticlericalisme, la qüestió catalana, la Dictadura de Primo de Rivera i el cardinal Francesc Vidal i Barraquer.
Biografia[modifica]
Cursà estudis als seminaris major i menor de Barcelona, i fou ordenat sacerdot el 24 de març de 1979. Es llicencià el 1975 en Filosofia i Lletres, especialitat en Història Moderna, per la Universitat de Barcelona, i en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya el 1982. Posteriorment, seguí els seus estudis a la Pontificia Università Gregoriana de Roma, on es doctorà en Història Eclesiàstica el 1991. Seguí igualment els estudis de l'Escola d'arxivística i Paleografia de l'Arxiu Apostòlic Vaticà, on es graduà el mateix 1991. A Roma fou colegial del Col·legio Teutònic de Santa María dell’Anima i del Centro Español de Estudios Eclesiásticos, annex a l'Església de Sant Jaume i Montserrat.
Corts ha centrat la seva tasca investigadora en la història contemporània de l'església a Catalunya, en particular sobre les relacions amb la Santa Seu.[2] Ha publicat diversos llibres, regestos i articles sobre documentació de l'Arxiu Apostòlic Vaticà, segons el fons de la Nunciatura Apostòlica de Madrid i la Secretària d'Estat (1877-1921) i altres de la Santa Seu. Ha treballat sobre la Il·lustració espanyola, la Setmana Tràgica, l'anticlericalisme, la qüestió catalana, la dictadura de Primo de Rivera i el cardenal Vidal i Barraquer.
És vicerector de l'Ateneu Universitari Sant Pacià, de Barcelona,[3] catedràtic d'Història Moderna de l'Església a la Facultat Antoni Gaudí d'Història, Arqueologia i Arts cristianes de l'Ateneu Universitari Sant Pacià;[4] professor de la Facultat de Teologia de Catalunya.[5] És director de l'Institut d'Història de l'Església a Catalunya des de la seva creació, de la Biblioteca Balmes de Barcelona i la seva revista Analecta Sacra Tarraconensia des del 1991,[6] i des del 2010 de la Fundació Cultura Religiosa (successora del Foment de Pietat Catalana) i l'Editorial Balmes de Barcelona. A partir d'un decret episcopal de 2023 sobre la reestructuració de les fundacions hostatjades en el Palau de la Balmesiana, les dues darreres entitats van quedar integrades en la Institució Balmesiana.[7]
El 18 d'octubre de 1998 fou nomenat rector de l'Església de la Concepció, i l'octubre de 2013 de la veïna església de Sant Francesc de Sales, ambdues pertanyents a l'Arxidiòcesi de Barcelona.
Obra[modifica]
- L'arquebisbe Fèlix Amat (1750-1824) i l'última Il·lustració espanyola, Barcelona 1992.
- Regests de la documentació del segle XX sobre Catalunya i la Santa Seu conservada a l’Arxiu Secret Vaticà. I. Fons de la Nunciatura de Madrid (1899-1921). Barcelona: Facultad de Teología de Catalunya, 1992.
- (coord.) Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya, Barcelona: Claret, 1998.
- Josep Puig i Cadafalch: un polític catalanista i catòlic. Els fets de Corpus de Barcelona de 1919, Mataró, 2002.
- Regests de la documentació del segle XX sobre Catalunya i la Santa Seu conservada a l’Arxiu Secret Vaticà. II. Fons Secretaria d’Estat (1899-1921). Barcelona: Facultad de Teología de Catalunya, 2003
- Regests de la documentació del segle XIX sobre Catalunya i la Santa Seu conservada a l’Arxiu Secret Vaticà. I. Fons de la Nunciatura de Madrid (1887-1899). Barcelona: Facultad de Teología de Catalunya, 2005.
- Regests de documentació del segle XIX sobre Catalunya i la Santa Seu conservada a l’Arxiu Secret Vaticà. II. Fons de la Nunciatura de Madrid (1877-1887). Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya, 2007.
- La Setmana Tràgica de 1909: l’Arxiu Secret Vaticà. . Barcelona: Publicaciones de la Abadía de Montserrat, 2009 (Scripta et Documenta, 82)
- Regests de la documentació del segle XIX sobre Catalunya i la Santa Seu conservada a l’Arxiu Secret Vaticà i a la Secretaria d’Estat. III: Fons de la Secretaria d’Estat (1877-1899). Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya; Facultat Antoni Gaudí d'Història de l'Església, Arqueologia i Arts cristianes, 2015.
- La Qüestió Catalana en l’Arxiu Secret Vaticà. De la Restauració a Primo de Rivera (1875-1923). (Studia Historica Tarraconensia; 4). Barcelona: Ateneu Universitari Sant Pacià, 2017, 780 p.
- El cardenal Vidal i Barraquer: entre la crisi de la Restauració i la dictadura de Primo de Rivera. Arxius vaticans (1921-1923). Barcelona: Ateneu Universitari Sant Pacià, Facultat Antoni Gaudí d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes; Facultat de Teologia de Catalunya, 2022.
Referències[modifica]
- ↑ «Maniobras internas en la Iglesia para colocar obispos auxiliares de Barcelona» (en castellà), 27-02-2017. [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ Blay, Ramon Corts i. La Setmana Tràgica de 1909: l'Arxiu Secret Vaticà. L'Abadia de Montserrat, 2009, p. 8-12. ISBN 978-84-9883-144-3.
- ↑ «Ateneu Universitari Sant Pacià».
- ↑ «Departaments | Facultat Antoni Gaudí».
- ↑ «Professors Facultat de Teologia».
- ↑ «Història de la Biblioteca Balmes | Biblioteca Balmes».
- ↑ Editorial Balmes, "Resposta a l'article sobre l'estat de la Fundació Balmesiana i l'Editorial Balmes" (consulta 05/11/2023)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramon Corts i Blay |