Casa Antoni Roger

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Casa Antoni Roger
Sagnier-casaAntoniRoger-5938.jpg
Façana principal de la Casa Antoni Roger
Dades
Tipus Bloc d'habitatges
Arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia
Cronologia 1888-1890
Característica
Estil arquitectònic Eclèctic amb influència modernista
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
Localització C/ Ausiàs Marc, 33-35 - C/ Girona, 20 de Barcelona
41° 23′ 30″ N, 2° 10′ 32″ E / 41.3917°N,2.17556°E / 41.3917; 2.17556Coord.: 41° 23′ 30″ N, 2° 10′ 32″ E / 41.3917°N,2.17556°E / 41.3917; 2.17556
Bé cultural d'interès local
Identificador 40302
Modifica les dades a Wikidata

La Casa Antoni Roger o Casa Antoni Roger Vidal és un edifici a la cantonada entre els carrers d'Ausiàs Marc i Girona al barri de la Dreta de l'Eixample de Barcelona. Va ser un encàrrec d'Antoni Roger i Vidal a Enric Sagnier, el 1888, essent una de les seves primeres obres.[1] Actualment és la seu de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya i de l'Institut Europeu de la Mediterrània. La Casa Antoni Roger és un edifici de grans dimensions, amb moltes representacions, que forma part del conjunt de cases que l'alta burgesia barcelonina es féu construir a la zona baixa de la dreta de l'Eixample. Va ser una de les primeres obres de Sagnier, mostrant per això encara un ús incoherent d'elements de distinta procedència estilística, especialment d'origen clàssic i medieval, que es fa patent en les desproporcionades columnes de tipus jònic i en el brutalisme de la greca del coronament emmerletat. També és destacable l'èmfasi que la façana pren en el xamfrà, on s'obre la porta principal que mena a una escala en la mateixa tònica d'un monumentalisme brillant.[2][3] És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Descripció[modifica]

L'edifici es localitza a l'illa de cases delimitada pels carrers Casp, Bailèn, Girona i Ausias Marc, tot obrint la seva façana a la cantonada creada per les dues darreres vies. Emplaçat en una parcel·la poligonal, fruit de la seva disposició en xamfrà, presenta una planta regular amb dependències organitzades al voltant de diversos patis interiors o celoberts. Consta de cinc nivells d'alçada: planta baixa, entresòl, principal i dos pisos més, tot cobert per un terrat pla transitable.[4]

Aquest edifici de grans dimensions, s'emmarca dins d'un tipus constructiu molt habitual a final del segle XIX, les cases de l'alta burgesia a la banda dreta de l'Eixample. Construïda dins de l'Eclecticisme però de clara inspiració classicista, és una de les primeres obres de l'arquitecte barceloní Enric Sagnier.[4]

La planta baixa es disposa casi a mena de basament, on es localitza la portalada principal d'accés a l'interior de l'edifici, altres portes d'antics espais comercials, avui dia tancades per a oficines i diverses finestres a dos nivells. La porta principal s'obre al xamfrà i queda perfectament delimitada per unes pilastres de grans carreus que l'emmarquen i que constitueixen junt a les mènsules que la coronen i sostenen el balcó del principal, l'única decoració remarcable d'aquest nivell. Aquestes mènsules es troben decorades amb motius vegetals de línies molt sòbries i presenten a sengles costats dos elements que a mena d'escut presenten a la part central dos lletres "A" i "R" corresponents a les inicials del promotor de la finca: Antoni Rogent. Tanmateix a sobre d'aquests es presenten dues bandes o franges disposades en diagonal on es recull la data de construcció de l'edifici "1888".[4]

Aquesta planta baixa, com ja s'avançava, presenta tres nivells d'alçat, corresponents amb la planta baixa pròpiament dita, un soterrani i un d'entresòl que s'obre al carrer amb petites finestres amb llinda d'arc deprimit convex que es recolza a sobre de muntants que imiten mitges columnes de fust estriat.[4]

La resta de nivells superiors queda clarament diferenciada d'aquest cos inferior a través d'una cornisa creada pels voladissos dels balcons del pis principal que es disposen de banda a banda de la façana. Aquest pis principal combina diversos tipus de balcons, en voladís i barana de pedra (en el xamfrà), ampitats amb barana de pedra (a sengles costats del balcó central del xamfrà) i ampitats amb barana de ferro (al frontis obert a Ausiàs Marc).[4]

Donada l'existència de tres frontis corresponents amb l'adaptació de la finca al xamfrà, existeixen dos tipus de finestres; les que es disposen a la cantonada, amb llindes ricament esculpides amb motius vegetals, emmarcades per pilastres i coronades per un entaulament amb un escut central llis i les de les façanes que donen al carrer Girona i Ausiàs Marc. Aquestes darreres són més senzilles amb un entaulament llis que es recolza sobre unes columnes que conformen el muntant de la finestra. Aquest model varia lleugerament als costats de la façana del xamfrà, que queda delimitada per dos elements de planta semicircular i estructura torrejada que donen plasticitat a la intersecció dels tres frontis. Aquests cossos verticals es rematen amb un coronament de merlets que -juntament amb el dos nivells superiors- tanquen la sobrietat decorativa del conjunt.[4]

Pel que fa al segon pis, les finestres recuperen el model medieval de finestres coronelles amb mainell però amb unes línies decoratives adaptades a la corrent arquitectònica de final del segle XIX. La llinda queda emmarcada per una mena de pilastres que es perllonguen cap al pis superior, on es desenvolupa una galeria correguda de finestres entre pilastres de fust estriat. A sobre d'aquest pis es disposa un espai que es correspon amb la zona "d'envanets de sostre mort" que permeten el desenvolupament del terrat a la catalana (terrat pla) superior. Aquest cos, permet crear a la façana una mena de franja decorativa que al xamfrà està decorat amb florons i obertures i les façanes laterals amb una sanefa de línies classicistes.[4]

Pel que fa a l'interior del conjunt, l'entrada es realitza a través d'un vestíbul poligonal de grans dimensions i alçada. L'accés es realitza a un primer vestíbul amb sostre cassetonat que es separa del gran vestíbul central a través d'unes pilastres de gran alçada amb capitell (a mena d'imposta) vegetal. El gran espai central està cobert per una claraboia circular i destaca molt especialment per la galeria en voladís amb barana de ferro que circumda l'espai i a la que s'accedeix a través de l'escala monumental disposada en un costat del vestíbul. Al segon pis, antiga planta noble de la finca, encara es conserva la galeria amb columnes, bona part dels paviments hidràulics, la fusteria original i alguns sostres de guix.[4]

Actualment l'edifici és seu de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya (Generalitat de Catalunya) i cada nivell ha estat adaptat a les necessitats del centre. Així, a la planta baixa es localitza el registre, la biblioteca i la sala d'actes. A la planta noble diverses aules i dos espais coneguts com la "Sala Blava" i la "Sala del Consell". A la resta de nivells es disposen més aules i la cafeteria.[4]

L'anomenada Sala Blava es localitza actualment al segon pis de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, en origen, principal de la casa. Aquest espai de planta rectangular, encara conserva bona part de la decoració del projecte arquitectònic original com el sostre de fusta amb angles arrodonits que presenta panells pintats amb decoració paisatgística d'influència orientalista. La sala presenta quatre portes de fusta de doble full -dos a cadascun dels costats més llargs- i es troba presidida per una xemeneia de marbre rosa de línies clarament classicistes. Una d'aquestes portes comunica amb un petit passadís que condueix a un espai de reduïdes dimensions que funciona com distribuïdor d'un seguit d'espais al seu voltant. Destaca especialment aquest espai pel magnífic sostre de guix amb motllures i elements vegetals que s'inscriuen sobre un fons de tonalitat beige.[4]

La Sala del Consell és un altre dels espais de l'antic pis principal de la casa conservats, on hi destaca el sostre de fusta motllurat i daurat, amb dues representacions figuratives inscrites en un fons semicircular als trams curts del forjat. Les parets pintades en una tonalitat clara presenten un seguit de plafons llisos i emmarcats per unes motllures de fusta parcialment daurades que segueixen el tipus de decoració emprada al sostre. El paviment hidràulic presenta una composició força complexa que descriu -dins de l'obligada geometria de les rajoles- elements vegetals.[4]

Història[modifica]

La família Roger era propietària d'un gran solar que s'estenia en una parcel·la configurada pels carrers Ausiàs Marc i Girona. El 1888, dos dels germans van iniciar la construcció de tres edificis d'habitatges, encarregats a l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia.[4]

Antoni Roger, va promoure la construcció de dos dels edificis, un al número 22 del carrer Girona i un altre -el d'aquesta fitxa- localitzat al número 33-35 del carrer Ausiàs Marc [4]

Un dels elements més rellevants d'aquest edifici és precisament la solució de la façana en xamfrà així com l'original vestíbul de la casa, on l'alçada i la diafanitat són els aspectes més característics. Aquest edifici va ser un dels primers projectes de l'arquitecte Enric Sagnier, motiu pel qual, encara presenta elements constructius i decoratius que s'emmarquen dins de la corrent eclecticista, tot i que amb una certa tendència classicista.[4]

A principi del segle XX, aquesta casa fou seu de la reconeguda Acadèmia Granados (posteriorment Acadèmia Marshall) del compositor i pianista Enric Granados, que hi habità. A la façana del xamfrà, es conserva des del 1918-a l'alçada del nivell d'entresol- una placa de bronze esculpida, obra de l'escultor Borrell i Nicolau i sufragada pel Reial Cercle Artístic, amb una llegenda d'Apel·les Mestres que diu. "AQUESTA CASA ES LA / DARRERA / Q / HABITÁ / EL MESTRE / ENRIC / GRANADOS/ GLORIA DE LA / MÚSICA ESPANYOLA / NESCUT A LLEIDA / A XXVII DE JULIOL / DE MCCMLXVII / ELL I SA ESPOSA / MORIREN AL CANAL / DE LA MANXA / VÍCTIMES DEL / TORPILLEIX / DEL SUSSEX / XXIV MARC DE MCMXVI / EL "CÍRCULO ARTÍSTICO" / LI DEDICA AQUESTA MEMORIA"[4]

A l'edifici va viure també el metge, científic i polític August Pi i Sunyer, tal com recorda una placa col·locada a la façana l'any 2007.

Actualment i des de l'any 2000 és seu de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, un organisme autònom de caràcter administratiu, fundat el 1912, adscrit al Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya.[4]

Referències[modifica]

  1. «Casa Antoni Roger». Pobles de Catalunya.
  2. «CASA ANTONI ROGER - 1371». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
  3. BCIL: [1], Ajuntament de Barcelona
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 «Casa Antoni Roger». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Antoni Roger Modifica l'enllaç a Wikidata