Edifici Hispano Olivetti

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Edifici Hispano Olivetti
Hispano Olivetti.jpg
Façana de l'edifici
Dades bàsiques
Tipus edifici
Arquitectes L. Belgioioso, E. Peressutti, E. N. Rogers
Cronologia 1960-1964
Característiques
Estil Darreres tendències
Ubicació
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona
Localització Ronda de la Universitat, 18 de Barcelona

41° 23′ 12″ N, 2° 10′ 03″ E / 41.3867°N,2.1675°E / 41.3867; 2.1675
Bé cultural d'interès local
Modifica dades a Wikidata

La Hispano Olivetti és un edifici estil modern, catalogat com a bé cultural d'interès local, al número 18 de la ronda Universitat, al districte de l'Eixample de Barcelona. Va ser dissenyada pels arquitectes L. Belgioioso, E. Peressutti i E.N. Rogers (BBPR) l'any 1960, acabant la seva construcció el 1964.

Originàriament, era la seu a Barcelona de la Direcció General de Comercial Mecanográfica S.A.,[1] representant de l'empresa Hispano Olivetti, companyia italiana fundada el 1908. Olivetti se'n va desprendre el 1998 però va continuar com a edifici d'oficines. El 2015-16 va ser completament remodelat i alterada la seva configuració original per a transformar-lo en hotel.[2]

Història[modifica]

L'empresa Olivetti, que va ser famosa arreu del món per la seva producció de màquines d'escriure, va obrir la seva primera fàbrica a Barcelona el 1929. Després de la Guerra Civil, l'empresa italiana va construir una fàbrica enorme prop de la Plaça de les Glòries, convertint la filial de la ciutat comtal en un dels centres productors de màquines d'escriure més important del món.[3]

Amb aquest context, Olivetti va decidir aixecar l'edifici d'oficines de la ronda Universitat; l'emplaçament, al mateix centre de la ciutat, és un indicador de la salut econòmica de l'empresa italiana. Hispano Olivetti necessitava un lloc on col·locar les seves oficines, sales de venda i expositors per als seus productes, i que a més no estigués massa lluny dels seus potencials clients, com ara entitats bancàries, oficials i administratives. Per edificar-lo, es va contractar un grup d'arquitectes prestigiosos encapçalats per Ludovico Belgiojoso.[3]

Olivetti es va desfer de l'edifici el 1998, incapaç d'adaptar-se als nous temps, guanyant pes els ordinadors per damunt dels seus productes; d'aquesta manera, l'edifici va passar a acollir diverses oficines, incloent una de les seus del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.[4][5]

El 2015-16 va ser completament remodelat i alterada la seva configuració original per a transformar-lo en hotel

Arquitectura[modifica]

Aquesta obra és considerada com un dels primers edificis projectats tenint en compte les preexistències ambientals de l'Eixample i reconeixent el seu valor històric. De les diferents opcions possibles davant de la intervenció, el Grup BPR escollí la que es basa en la reinterpretació dels trets més característics del paisatge urbà. En aquest cas, a partir d'una interpretació molt lliure de les tribunes modernistes i rebutjant la possibilitat d'un edifici "singular".

L'edificació, amb una alçada de planta baixa i altell o entresòl, set plantes pis i àtic, es compon d'un nucli de comunicacions verticals (escales i ascensors) col·locades en una de les mitgeres i d'un gran espai lliure, sense distribuir, destinat tot ell a oficines de la mateixa empresa. Un dels elements més característics de l'edifici són les façanes: grans paraments envidrats que formen un dels primers murs cortina construïts a la ciutat. La façana principal està resolta amb voladís formant tribuna sobre l'alineació del carrer, separant-se de les mitgeres de les cases veïnes.[6]

Amb aquest edifici l'equip BBPR, especialment Ernesto N. Rogers com a teòric, planteja una revisió dels postulats de l'arquitectura moderna trencant amb determinats formalismes rígids, obrint l'arquitectura cap a la màxima adaptació dels tecnicismes constructius, tant en estructura com en la disposició lliure de les plantes i construint un dels primers murs cortina a Barcelona. Val a dir que en aquells anys, el president d'Olivetti havia començat una campanya de canvi d'imatge de l'empresa, modernitzant-la al màxim i promovent en totes les intervencions obres d'autèntica avantguarda.[6]

Gairebé tot s'ha perdut arran de la remodelació dels anys 2015-16

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edifici Hispano Olivetti Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Edificio Hispano Olivetti en Barcelona». Arquitectura e Industria.(castellà)
  2. «Una pèrdua més» (en ca). EL PAÍS, 17-02-2016.
  3. 3,0 3,1 «Los vestigios del Edificio Comercial Olivetti (1964)». Vestigios de Barcelona, 12-12-2013.(castellà)
  4. «Los vestigios del Edificio Comercial Olivetti (1964)» (en castellà). Vestigios de Barcelona, 12-12-2013.
  5. «Los vestigios del Edificio Comercial Olivetti (1964)», 12-12-2013. [Consulta: 22 maig 2017].
  6. 6,0 6,1 «EDIFICI D'OFICINES (ABANS HISPANO OLIVETTI) - 1600». Ajuntament de Barcelona.