Monument al Doctor Robert

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Monument al Doctor Robert (Sitges)».
Infotaula d'obra artísticaMonument al Doctor Robert
Monument Doctor Robert1.JPG
Tipus escultura
Artista Lluís Domènech i Montaner, Josep Llimona
Data creació 1910
Estil Modernisme
Material Bronze, pedra calcària, gres
Dimensions 1260 (Alçada) × 926 (Amplada) × 1125  (Llargada) cm
Ubicació (Barcelona)
Modifica dades a Wikidata

El Monument al Doctor Robert és un conjunt escultòric avui dia a l'interior de la Plaça de Tetuan de Barcelona, al districte de l'Eixample. Està dedicat a Bartomeu Robert, metge i polític catalanista, alcalde de Barcelona entre març i octubre de 1899. El monument és considerat com a bé cultural d'interès local (BCIL) a l'Inventari del Patrimoni Cultural català amb el codi 08019/1598.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Grup frontal.

El doctor Robert va ser alcalde durant un breu període, entre març i octubre de 1899, però es va fer popular per la seva oposició a les taxes al comerç i la indústria propugnades pel Gabinet de Francisco Silvela i el seu ministre d'Hisenda, Raimundo Fernández Villaverde, que van originar una sèrie de protestes conegudes com el Tancament de Caixes. A causa d'això va haver de dimitir, però va seguir a la política, i el 1901 va ser anomenat president de la Lliga Regionalista. Tot i així, a l'any següent va morir de forma sobtada, i immediatament va sorgir la idea d'efectuar un monument en el seu honor, el qual va ser encarregat a l'escultor Josep Llimona. Al seu disseny va intervenir l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, tot i que un any més tard va abandonar el projecte. L'emplaçament escollit va ser la Plaça de la Universitat, on es va posar la primera pedra el 31 de gener de 1904. Els treballs van durar sis anys, i finalment el monument fou inaugurat el 13 de novembre de 1910.[2]

El 1940, després de la Guerra Civil Espanyola, les noves autoritats franquistes van decidir retirar el monument, el qual va ser desmuntat i guardat al magatzem municipal del Carrer Wellington. Allí va romandre durant tot el període de la dictadura, tot i que malauradament dues figures de bronze (un home a qui el segador dóna la mà i una bandera) es van fondre als anys 1940 per a elaborar la imatge de la Mercè situada a la basílica homònima.[3]

El 1977, amb l'arribada de la democràcia, es va començar a plantejar la restitució del monument al seu emplaçament original, però uns informes tècnics van desaconsellar aquesta ubicació a causa de la presència de la subterrània estació de metro d'Universitat. Finalment es va escollir la seva col·locació a la Plaça de Tetuan, a la cruïlla entre la Gran Via de les Corts Catalanes i el Passeig de Sant Joan, un lloc cèntric de la capital catalana. Allí es va instal·lar enmig d'uns jardins que van ser batejats igualment com Jardins del Doctor Robert, i juntament amb la popular Font de la Sardana, obra de Frederic Marès del 1921. Per a la seva reconstrucció van intervenir l'arquitecte Josep Miquel Casanovas i els escultors Josep Peraire i Enric Devenat. El restaurat monument fou inaugurat el 15 de maig de 1985 pels reis d'Espanya, Joan Carles I i Sofia, i l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall.[4]

Composició[modifica | modifica el codi]

Grup posterior.

El monument té forma lleugerament piramidal, i s'emplaça sobre un basament de blocs de pedra de formes organicistes, semblants a l'arquitectura practicada aleshores per Antoni Gaudí, com a la Casa Milà. A la base, que funciona també com a font, figura el nom de l'homenatjat i les seves dates de naixement i defunció (1842-1902). El conjunt escultòric frontal està realitzat en bronze, i presenta una sèrie de figures de tots els estaments socials, com camperols i obrers, polítics, intel·lectuals i clerges —una de les figures portant la senyera catalana—, a més d'al·legories de la Música i la Poesia, així com referències a la medicina. Per damunt hi figura el bust del doctor Robert, realitzat en pedra, juntament amb una al·legoria de la Glòria que li fa un petó. A la part posterior hi figura altre grup realitzat en gres, que representa una visita mèdica, amb diverses figures al voltant d'una central de dona, amb aspecte maternal, que representa la Medicina. Les figures, especialment les de caràcter popular, podrien estar inspirades en l'obra d'escultors com Auguste Rodin o Constantin Meunier, tot i que també podrien reflectir la influència d'escultors modernistes com Manuel Fuxà o Miquel Blay.[5]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Monument al Doctor Robert». [Consulta: 11 febrer 2014].
  2. Fabre; Huertas; Bohigas, 1984, p. 88.
  3. Fabre; Huertas; Bohigas, 1984, p. 93.
  4. Fabre; Huertas; Bohigas, 1984, p. 97.
  5. Jaume Fabre, Josep M. Huertas i Santiago Alcolea Gil. «Monument al Doctor Robert». [Consulta: 11 febrer 2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep M.; Bohigas, Pere. Monuments de Barcelona. Barcelona: L'Avenç, 1984. ISBN 84-85905-21-0. 



A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monument al Doctor Robert Modifica l'enllaç a Wikidata