Eixample de Barcelona

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Districte de l'Eixample)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaEixample de Barcelona
Eixample aire.jpg

Localització
Districte de l'Eixample.svg
41° 24′ 09″ N, 2° 09′ 48″ E / 41.402417°N,2.163444°E / 41.402417; 2.163444
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona

Conté la localitat
Població
Total 269.185 (2009)
• Densitat 36.001,74 hab/km²
Geografia
Superfície 7,477 km²
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona. Comprèn un territori de 7,48 km², on viuen 269.185 habitants (segons el cens del 2009), fet que el converteix en el districte més poblat de la ciutat. Inclou els barris de la Dreta de l'Eixample, l'Esquerra de l'Eixample (Antiga i Nova Esquerra de l'Eixample), Sant Antoni, la Sagrada Família i el Fort Pienc. Limita al nord amb els districtes de Sants-Montjuïc, les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia i Horta-Guinardó; al sud amb els de Ciutat Vella i Sant Martí; a l'est amb el de Sant Martí; i a l'oest amb el de Sants-Montjuïc.

Configuració[modifica]

L'Eixample es compon d'aquell territori que històricament constituïa l'extrem septentrional del terme de Barcelona, sector desert i fora muralla; i, també, de sectors presos a les Corts (al nord-oest), a Gràcia (al nord) i a Sant Martí de Provençals (a l'est). Malgrat aquesta heterogeneïtat d'origen, l'Eixample constitueix una unitat estructural des del punt de vista urbanístic.[1]

El corònim[modifica]

El nom «eixample» és un calc de l'espanyol ensanche que hauria de ser «eixamplada» o «eixamplament» en català, conformement a les regles de derivació d'aquesta llengua com ho sosté Gabriel Bibiloni[2]

Panoràmica històrica[modifica]

L'Eixample sorgí a partir de 1860, de forma planificada, després de l'enderrocament de les muralles (1854-1856) i l'expansió de la ciutat. Inicialment, l'Eixample es va construir seguint el Pla Cerdà. L'enginyer Ildefons Cerdà va dissenyar un barri amb un traçat de carrers quadriculat, amb illes octogonals de cantonades truncades i amb amplis espais per vianants i jardins interiors. En la pràctica, el projecte original de Cerdà es va modificar substancialment.

Víctor Balaguer i Cirera va encarregar-se l'any 1864 de fer el projecte de nomenclatura pels carrers de l'Eixample[3] amb noms dedicats als territoris de la Corona d'Aragó (Aragó, València, Mallorca, Rosselló, Còrsega, Sardenya, Sicília, Nàpols...), a les institucions Catalanes (les Corts Catalanes, la Diputació, el Consell de Cent) o a personatges clau (Pau Claris, Roger de Llúria, Roger de Flor...) que va ser adoptat en bona mesura, però amb modificacions i canvis de localització que en van trencar la lògica urbana. Per exemple, els carrers amb els noms dels territoris van acabar separats en dos blocs. Posteriorment, durant la dictadura franquista, alguns d'aquests noms van ser desfigurats, i no van ser recuperats fins a la democràcia. Alguns d'ells, però, van acabar perdent el seu sentit inicial, com el Carrer del Compromís de Casp, que es va quedar com a Carrer de Casp.[4]

Panoràmica urbanístico-arquitectònica[modifica]

L'Eixample presenta gran riquesa arquitectònica, incloent-hi obres mestres del Modernisme com la Pedrera, la Casa de les Punxes, l'Hospital de Sant Pau i la Sagrada Família, entre tantes d'altres. Hi destaca el Quadrat d'or, que és la zona de l'Eixample de Barcelona situada al voltant del Passeig de Gràcia i delimitada aproximadament pel carrer d'Aribau a l'esquerra i el Passeig de Sant Joan a la dreta, limitat per la Diagonal en la part superior[5] la qual té forma de quadrat i acull un ric patrimoni arquitectònic, sobretot de l'etapa modernista.

Inclou, també, les places de la Universitat, de Catalunya i d'Urquinaona; artèries urbanes centrals com el Passeig de Gràcia, la Rambla de Catalunya i les rondes de Sant Pere, Sant Antoni, Sant Pau i de la Universitat; carrers notables com els d'Urgell, d'Aragó i de Balmes, així com amplis sectors de la Diagonal i de la Granvia; equipaments com l'Escola Industrial, el Mercat de Sant Antoni i la Universitat de Barcelona; etc.

Divisió administrativa[modifica]

Administrativament, l'Eixample es divideix en els següents barris:

Barris del districte de l'Eixample
Codi Nom del barri Població (2009) Superfície (ha) Densitat (hab/ha)
05 Fort Pienc 33.202 92,9 357,4
06 Sagrada Família 52.890 105,1 503,2
07 Dreta de l'Eixample 43.609 212,3 205,4
08 L'Antiga Esquerra de l'Eixample 42.183 123,5 341,7
09 La Nova Esquerra de l'Eixample 58.559 133,8 437,8
10 Sant Antoni 38.742 80,1 483,7
II Eixample 269.185 747,7 360,0

Referències[modifica]

  1. Això no exclou que alguns graciencs reivindiquin el sector septentrional de la Dreta de l'Eixample, ni que alguns martinencs reivindiquin els barris de la Sagrada Família i del Fort Pienc.
  2. "eixample, el de les ciutats, que no pot ser mai un derivat d'eixamplar, sinó un apedaçament barroer d'un ensanxe inicial, que ja es veu d'on surt" en aquest article
  3. «Barcelona i els seus barris. L'Eixample». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 18 juny 2014].
  4. Llorens, Carles «Objectiu: Espanyolitzar Catalunya» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, Abril 2013, p.44-49. ISSN: 1695-2014.
  5. (castellà) Manuel Huerga, el quadrat d'or

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]