Col·legi Casp-Sagrat Cor de Jesús

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióCol·legi Casp-Sagrat Cor de Jesús

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuscentre educatiu privat de Catalunya
col·legi jesuïta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1881
Activitat
Nombre d'estudiants1.641 (2021) Modifica el valor a Wikidata
Altres
08005199Directori de centres docents de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webcasp.fje.edu Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

Col·legi Casp-Sagrat Cor de Jesús, coneguda també com els Jesuïtes de Casp, és una escola que va ser creada com a continuació de dues escoles històriques de la Companyia de Jesús a Barcelona: el Col·legi de Betlem, fundat el 1546, i el de Cordelles, cedit als jesuïtes el 1659, tots dos situats a la Rambla dels Estudis i que van existir fins a l'expulsió dels jesuïtes per Carles III d'Espanya, el 1767.[1][2] El 2021 l'escola comptava amb 1.641 alumnes.[3]

Història[modifica]

Façana del Col·legi, cantonada Casp amb Pau Claris
Façana lateral del Col·legi, situada en el Carrer de Casp
Façana de l'església del Col·legi, situada en el Carrer de Casp

Va obrir les seves portes l'1 d'octubre de 1881, amb un grup inicial de 108 alumnes.[1][2] Els esdeveniments de la vida política del país també van afectar la marxa del nou col·legi, ja que el 1932 va esdevenir escola municipal arran de la dissolució de la Companyia de Jesús, a la qual va ser retornat el març de 1939.[1][2] A partir d'aleshores, el seu nombre d'alumnes va créixer progressivament, i el col·legi es va ampliar amb la construcció de noves plantes i la incorporació d'espais dels edificis adjacents.

El 1971 el col·legi va inaugurar l'ensenyament mixt amb la incorporació de les primeres alumnes.[1] El 1972 començà l'ensenyament del català i el 1978, l'ensenyament en català.[1] El curs 1983-84 tota l'escola ja era mixta.[1] Actualment el col·legi té més de 1.700 alumnes d'ambdós sexes, distribuïts entre els cicles d'educació infantil (concertada), primària (concertada), secundària obligatòria (concertada) i batxillerat (privat). Des de la seva fundació, els jesuïtes de Casp han format prop de 25.000 alumnes, molts dels quals han destacat en àmbits diversos de la societat catalana. El 2007 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.[4]

Església del Sagrat Cor de Jesús[modifica]

Obra representativa del moment premodernista, realitzada pels arquitectes Joan Martorell i Montells i Camil Oliveras i Gensana, entre els anys 1883 i 1889 i situada dins el complex escolar dels Jesuïtes de Casp.[5] Té planta de creu grega, amb una gran cúpula central i un absis amb deambulatori, separat del presbiteri amb un seguit d'arquets de mig punt amb dobles columnes. L'entrada principal està situada enmig d'una de les naus laterals, que dona al carrer Casp. L'interior té una rica ornamentació força acolorida que, com tot el conjunt, recorda en gran manera les esglésies romàniques i neobizantines, tot i que hi ha altres referències historicistes. En síntesi, és una bona mostra de l'arquitectura monumental finisecular, tenyida d'un historicisme eclèctic que va ser el precedent del posterior esclat modernista.[6]Hi trobem l'orgue romàntic més antic que es conserva a Catalunya, fet per Aquilino Amezua.

Altar de Sant Ignasi de Loiola, interior de l'església del Sagrat Cor de Jesús.

A l'interior de l'església hi podem trobar l'espasa de Sant Ignasi de Loiola, que va deixar el 1522 com a exvot a Montserrat. L'espasa va arribar a l'església del Sagrat Cor de Jesús el 1907. El capellà-rector de l'església de Betlem, Ramon Garriga i Molins, amb l'acord previ de la Junta d'Obra de la Parròquia i amb l'aprovació del bisbe, el cardenal Casañas, va lliurar l'espasa a la Companyia de Jesús, sabedor de la gran estimació que havien manifestat els pares Joaquim Carles, antic professor seu, i Joan Capell, rector del col·legi de Casp.

La solemne cerimònia de lliurament davant notari va tenir lloc el 25 de març de 1907 amb la presència de nombroses autoritats eclesiàstiques i civils i gran concurrència de personalitats, entre elles Claudi López i Bru, segon marquès de Comillas. Es va col·locar a l'altar de Sant Ignasi de l'església en una urna de bronze daurat realitzada a l'efecte. La junta constituïda per aprovar el disseny de l'urna va estar presidida per Antoni Gaudí i Cornet i el disseny aprovat va ser el de Bernardí Martorell i Puig, nebot de l'arquitecte constructor de l'església.[7]

Ideari del centre[modifica]

L'ideari educatiu de l'escola es basa en els valors cristians, el rigor intel·lectual, la formació integral de la persona i el compromís amb la millora de la societat, i persegueix una constant renovació pedagògica. El col·legi ofereix les seves aules tant a les famílies que volen un ensenyament cristià per als seus fills com a aquelles partidàries d'altres opcions dins del respecte cap al fet cristià.[8]

Antics alumnes de l'escola[modifica]

Fons[modifica]

Part del seu fons es conserva a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. El fons està compost per fotografies, majoritàriament negatius de vidre, que reflecteixen la tasca educativa de l'orde religiós i ajuden a conèixer aspectes generals del funcionament de les seves escoles. Predomina el material que mostra el professorat i l'alumnat en les activitats del dia a dia de l'escola, retrats de grup dels cos de mestres i dels alumnes i fotografies de les instal·lacions.[23]

Himne de l'escola[modifica]

L'himne de l'escola diu així:[24]

Al bell mig de Barcelona
hi ha una escola que és molt gran,
una escola coneguda, on molt bé t’hi trobaràs,
Situada al Eixample 25 del carrer Casp,
25 del carrer Casp.

Col·legi Casp, quin goig que fas!
Col·legi Casp, una escola de veritat!
Col·legi Casp, sempre endavant!
Col·legi Casp, llarg camí que t’ha fet gran.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Resum de la història del col·legi». [Consulta: 18 juny 2012].[Enllaç no actiu]
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 García Gargallo, Manuel. «Comunitats masculines». A: L'Ensenyament de l'Església a la ciutat de Barcelona. Directori Estadístic (html) (tesi). Barcelona: UB, 2002. DP B. 26249-2006. ISBN 846-89835-43. 
  3. ↑ «Memòria Anual de la Fundació Jesuïtes Educació, curs 2020-2021» (en català). Fundació Jesuïtes Educació. [Consulta: 20 gener 2023].
  4. ↑ Medalles d'honor de 2007[Enllaç no actiu]
  5. ↑ Església del Sagrat Cor de Jesús (Barcelona - Casp - Ausiàs March - Barcelonès) a poblesdecatalunya.cat
  6. ↑ Església del Sagrat Cor dels Jesuïtes de Barcelona
  7. ↑ Església del Sagrat Cor de Jesús - Col·legi Casp (Jesuïtes) de Barcelona a imatgesmaria.blogspot.com.es
  8. ↑ «Ideari del centre». Arxivat de l'original el 23 d'abril 2012. [Consulta: 18 juny 2012].
  9. ↑ Casals, David «"Es un error identificar el cristianismo con una ideología política en concreto"» (en castellà). elpais.com, 13-11-2006 [Consulta: 18 juny 2012].
  10. ↑ Coll i Alentorn, Miquel. Llegendari. Abadia de Montserrat, 1993, p. 144. ISBN 978-84-7256-358-2. 
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Mahamud, Núria «Els jesuïtes de Casp i l'Escola del Treball de Lleida, premis Catalunya Educació». lamalla.cat, 05-11-2007 [Consulta: 18 juny 2012].[Enllaç no actiu]
  12. ↑ «Biografia de Miquel Batllori i Munné», escriptors.cat. [Consulta: 18 setembre 2012].
  13. ↑ «Jaume Bofill i Bofill, l'home». Arxivat de l'original el 9 de setembre 2013. [Consulta: 30 desembre 2012].
  14. ↑ Lliurament de la medalla d'honor a Francesc Vendrell[Enllaç no actiu]
  15. ↑ Llasat, Maria del Carmen «Taules rodones al batxillerat, un espai de trobada entre alumnes i exalumnes». Casp&tics, 18, Maig 2012, p. 37-38 [Consulta: 18 juny 2012].
  16. ↑ Barbeta, Jordi «"Sóc senzill i bastant humil"». La Vanguardia, 17-05-2011 [Consulta: 18 juny 2012].
  17. ↑ Carol, Màrius «La infanta de Barcelona». La Vanguardia, 04-05-1997 [Consulta: 18 juny 2012].
  18. ↑ Tramullas, Gemma ««Cuanto mayor es un problema, más fácil es la solución»». El Periódico de Catalunya, 16-07-2011 [Consulta: 30 desembre 2012].
  19. ↑ «Entrevista a Daniel Alegret, promoció 2000». Casp&tics, 18, Maig 2012, p. 34 [Consulta: 18 juny 2012].
  20. ↑ Cullell, Pere; Farràs, Andreu. L'oasi català. Barcelona: Planeta, 2001, p. 225. 
  21. ↑ «Un jesuïta a Bombai». Jesuïtes.net, 15-11-2017. [Consulta: 8 desembre 2019].
  22. ↑ «La guerra de Paulino | Cuadernos de Fútbol» (en castellà). [Consulta: 14 febrer 2021].
  23. ↑ Arxiu Històric de la Ciutat (Barcelona). Sílvia Domènech (dir.); Rafel Torrella; Montserrat Ruiz. Barcelona fotografiada: 160 anys de registre i representació. Guia del fons i les col·lecions de l'arxiu fotogràfic de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (CC-BY-SA-3.0). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Arxiu Municipal de Barcelona/Institut de Cultura de Barcelona, 2007, p. 327. ISBN 978-84-9850-029-5 [Consulta: 10 gener 2014]. 
  24. ↑ «Benvinguts a Casp!». Revista Casp 25. Col·legi Casp, 392, sept-oct 2013, pàg. 2 [Consulta: 3 agost 2021]. Arxivat 2021-08-03 a Wayback Machine.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Col·legi Casp-Sagrat Cor de Jesús
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Col·legi_Casp-Sagrat_Cor_de_Jesús&oldid=31217629»