Joieria J. Roca

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Joieria Roca)
Infotaula d'edifici
Joieria Roca
Imatge
Dades
TipusBotiga Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJosep Lluís Sert; reforma i ampliació: Marcelo Leonori
Construcció1933; reforma 1964
Característiques
Estil arquitectònicRacionalisme
Ubicació
Entitat territorial administrativaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPg. Gràcia, 18 - Gran Via Corts Catalanes, 611
 41° 23′ 24″ N, 2° 10′ 06″ E / 41.389905°N,2.168263°E / 41.389905; 2.168263Coord.: 41° 23′ 24″ N, 2° 10′ 06″ E / 41.389905°N,2.168263°E / 41.389905; 2.168263
IPA
IdentificadorIPAC: 43400

Joieria J. Roca és un local comercial de Barcelona inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

Establiment situat a l'edifici afrontat al passeig de Gràcia, 18 amb cantonada a la Gran Via, 611. Al llarg de tota la longitud i alçada de la façana del local hi ha una estructura que estintola el mur de l'edifici, de perfils laminats d'acer i un nou tancament adossat per l'exterior amb els següents elements: una petita marquesina, un marc perimetral aplacat de granet, una franja superior de pavès negre, una franja inferior aplacada de granit rosa amb finestres-aparador i una porta lateral de l'esquerra. En total hi ha quatre obertures: dues al passeig, una a l'aresta del xamfrà i una al xamfrà amb la Gran Via. L'objectiu de l'ús d'aquest element compositiu com és el pavès belga de vidre va ser aconseguir un espai interior molt lluminós. La façana és obra de Josep Lluís Sert i és l'únic establiment comercial construït segons paràmetres racionalistes.[1]

Pel que fa a l'interior, encara conserva la configuració de l'espai i del projecte de decoració del 1933. El paviment de linòleum, les catifes, l'aplacat de fusta de la paret del xamfrà, les vitrines dels aparadors de façana i de les parets laterals, el mostrador de la cossia interior de fusta tenyida i de vidre fumat o les cadires de fusta lacada i tapisseria són alguns dels elements que es conserven.[1]

Història[modifica]

Antecedents i inicis[modifica]

Els inicis del negoci de la Joieria J. Roca els hem de situar amb la figura de Rogeli Roca i Fuster, precursor d'una llarga dinastia de joiers. Un jove que, en edat adolescent, decidí marxar a treballar a les últimes colònies que aconseguia conservar Espanya: primer a Filipines, on després de que li fossin robats els estalvis que havia aconseguit reunir del seu esforç, decidí provar sort de nou a Cuba. Passat un temps a l'illa caribenya, el 1888, amb 25 anys d’edat, i havent reunit altre cop certa quantitat de diners, decidí tornar a de Barcelona, tot aprofitant l’empenta que estava impulsant la ciutat amb la celebració del primer dels grans esdeveniments internacionals que s’organitzarien en els anys futurs: l’Exposició Universal de 1888.

Els recursos econòmics que havia reunit els va invertir en comprar una col·lecció de rellotges de butxaca que vengué, ràpidament, de forma ambulant i per pagar en terminis en el port de la ciutat als mariners provinents del gran flux de naus i embarcacions que hi atracaven contínuament, en tant que un dels més transitats del mediterrani i d’Europa.

Carrer Ample, 50 Barcelona[modifica]

Fruit d'aquest èxit inicial, al cap de poc temps, Rogeli Roca i Fuster, s’establí de forma fixa, obrint un establiment, al carrer Ample, 50 de Barcelona, la zona comercial més concorreguda de la ciutat a finals del segle XIX, que era pels vols de les Rambles. En aquell primer moment, batejà el comerç amb el nom de La Marina, en honor i fent referència als que havien estat els seus primers clients: els mariners i tripulants del port de la ciutat, que per la poca distància on es trobava situada la botiga continuaven freqüentant i sent part significativa del negoci. Començà centrant-se en la venta i reparació de rellotges de butxaca de diferent valor, com també els seus accessoris, destacant-ne les cadenes. S’ha de tenir en compte que els rellotges de polsera trigarien a generalitzar-se entre el conjunt de la societat, primer arribaria a les dones per, després, ampliar-se al gènere masculí. Com que les joies quedaven reservades a les dones, un dels pocs signes de distinció per als homes eren els rellotges de butxaca. A més a més, el reduït nombre de rellotges públics existents, presents en edificis religiosos, i no tots, o en destacats edificis públics, feien necessari la seva tinença, ja no només per distinció, sinó per funcionalitat i utilitat.[2]  

Rambla del Centre 36-38 Barcelona[modifica]

L'any 1909, la bona marxa i creixement del negoci es traduí en un trasllat a un millor emplaçament: les dues plantes inferiors dels números 36-38 de la pròpia Rambla del Centre, just davant del Gran Teatre del Liceu, punt de trobada obligat de la burgesia i les classes adinerades del moment. Tot i que la construcció de l’Eixample avançava a bon ritme, la zona comercial per excel·lència de la ciutat continuava situant-se a la zona de les Rambles i, especialment, als voltants del Liceu.[2]

Pocs anys després, el 1915 es produí un salt qualitatiu en el negoci, ja no només es comercialitzaven i reparaven rellotges, sinó que s’incorporà la línia d’alta joieria, amb creacions pròpies, sent, a partir d'aleshores, l'activitat principal. Era un pas necessari, donat que un bon rellotge de butxaca requeria d'una cadena d'or. I és que s'havia incorporat la segona generació: Rogelio Roca Plans, el fill gran del fundador. L'excel·lent acceptació de les creacions va produí que, arribat l'any 1920, l'orientació cap a la joieria es veies completada gràcies a la introducció de l'argenteria o plata i de noves tipologies de peces com ara: polseres, collars o fermalls.[2]

Rambla del Centre - Passatge Bacardí[modifica]

El 1921, altre cop hi hagué canvi d'ubicació, que mogué el negoci a la cantonada de la Rambla del Centre amb el Passatge Bacardí, el cartell ja incloïa la identificació de joieria. A partir d'aquell moment la marca comercial es canviaria pel de J. Roca ( la "J" en referència al nom de pila dels propietaris del negoci, Jacint, i nos pas, Joieria, com, a vegades, es creu, erròniament). Juntament amb aquests nova denominació s'inclouria les referències: " joieria, plateria i rellotgeria" i la imatge d'una dona com a símbol del gust per l'elegància i la bellesa [2]   

Passeig de Gràcia 18[modifica]

L'establiment es va inaugurar el 1933. El 1964 Marcelo Leonori en va reformar la decoració interior.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Joieria Roca». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Orígens de les Joieries J.Roca Barcelona. Vídeo des de 1888 - J.Roca». [Consulta: 24 juny 2022].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joieria J. Roca