Myrurgia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Myrurgia
PuigAntoni-Myrurgia-1471.jpg
Dades
Tipus empresa
Arquitecte Antoni Puig i Gairalt
Data de creació o fundació 1916
Característica
Estil arquitectònic Racionalisme
Ubicació geogràfica
Barcelona
Localització C. Mallorca, 351-365 - c. Nàpols, 238-246
41° 24′ 04″ N, 2° 10′ 20″ E / 41.401168°N,2.172110°E / 41.401168; 2.172110Coord.: 41° 24′ 04″ N, 2° 10′ 20″ E / 41.401168°N,2.172110°E / 41.401168; 2.172110
BCIL
Identificador IPAC: 40427
Activitat
Fundador Esteve Monegal i Prat
Modifica les dades a Wikidata

Myrurgia és una empresa de perfumeria, fundada a Barcelona el 1916, sobre la base d'una empresa familiar, per Esteve Monegal i Prat. Des de l'any 2000 és propietat de Puig, empresa catalana de moda i perfumeria. L'edifici on està situada és una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Edifici[modifica]

L'edifici conegut com antiga Fàbrica Myrurgia va ser projectat per l'arquitecte Antoni Puig i Gairalt en 1927, per encàrrec d'Esteve Monegal Prat i enllestida l'any 1929.[1]

L'edifici es localitza en una illa de cases de la dreta de l'Eixample de Barcelona, emmarcada pels carrers de Provença, Sicília, Mallorca i Nàpols. Construït en una parcel·la poligonal, presenta tres façanes obertes als carrers Nàpols (número 238) i Mallorca (número 351), tot estant l'angle creat per aquestes vies, el frontis més rellevant que -projectat en xamfrà- acull l'accés principal a l'edifici.[1]

Aquesta nau industrial amb oficines és un dels millor exemples de la producció arquitectònica catalana dels anys 20 i 30 del segle XX, no vinculada a l'ortodòxia del GATCPAC. Es caracteritza per la seva estètica funcionalista de formes simètriques i marcada horitzontalitat, especialment representativa en el cas de les finestres.[1]

L'edifici està concebut a partir d'una estructura de pilars i jàsseres metàl·liques que permeten crear una planta lliure on predomina l'espai i la diafanitat i a la que contribueixen els celoberts i els lluernaris de les cobertes.[1]

Consta de dos nivells d'alçat, on destaca molt especialment la marcada horitzontalitat de les façanes, accentuada pel cos de finestres corregudes desenvolupades als dos pisos de l'edifici. Les finestres responen a un model d'obertures metàl·liques fabricades en sèrie que s'uneixen entre si a través de perfils en forma de "T" i a l'estructura de l'edifici amb altres en forma de "L". Aquest sistema dóna origen a les grans panys murals que donen unitat al conjunt i permeten disposar d'una il·luminació uniforme a l'interior. Aquestes finestres es configuren com un element corregut que giren en el xamfrà, tot quedant interrompudes en aquest frontis, on es localitza la gran portalada d'entrada a l'edifici.[1]

El xamfrà es configura com un element de rellevància estructural dins del conjunt, no solament pel tractament diferenciat de les obertures sinó per la major alçada que presenta. Així la planta baixa es reserva per l'entrada, amb una triple porta que dóna accés a un vestíbul a doble alçada, el qual rep també llum de les finestres disposades al primer pis d'aquest frontis en xamfrà. A sobre d'aquest cos de finestres es desenvolupa l'últim pis, on s'obre un finestral allargat que va de banda a banda del mur.[1]

Actualment l'edifici es troba força modificat. Cap a la banda del carrer Nàpols, s'hi ha construït recentment (2010) un hotel - "Illa Myrurgia"- que ocupa part de la parcel·la original de l'antiga fàbrica. També la banda del xamfrà ha estat objecte de reformes, i avui dia acull les oficines de l'empresa Puig, propietària de la finca des de l'any 2000. La planta baixa d'aquesta zona es presenta avui dia com un espai molt diàfan al que s'accedeix a través d'un espai de recepció localitzat al darrere del vestíbul principal. Aquest àmbit, a mena de caixa de vidre, disposa de dos nivells on es distribueixen les taules de treball del personal de Puig i que es comuniquen per una escala de nova fàbrica.[1]

Tal com ja s'avançava, un dels espais més rellevants del conjunt -i aparentment l'únic conservat del projecte original- és el vestíbul. L'accés a dit espai es realitza a través d'una porta de tres obertures que es remata amb tres plafons de bronze amb relleus on es representen escenes de temàtica clàssica i a sota dels quals es conserva el rètol "Fábrica Myrurgia". Hem de destacar també la tanca de ferro de la porta que amb línies geomètriques molt puristes contribueixen a crear una senzilla decoració, inexistent a la resta de la façana. Un cop traspassada la porta s'accedeix al vestíbul que es configura com un espai autònom, de doble alçada, d'acurat disseny art déco i voluntat monumental. Aquesta monumentalitat es fa visible a través de l'escala de doble tram, de marbre que condueix a les oficines del primer pis. Actualment dues catenàries tanquen l'accés a l'escala.[1]

Destaca l'ús de materials nobles i de gran qualitat com el marbre que es combina amb les baranes de llautó i la fusta dels arrambadors localitzats a sengles costats de l'escala. Aquests elements disposats en angle, presenten una porta i un banc -també de fusta- adossat a l'estructura els quals es rematen a la part superior amb una finestreta i un plafó on es por llegir en lletres estil Déco "Myrurgia Perfumes".[1]

Història[modifica]

L'empresa Myrurgia va ser fundada l'any 1916 per l'escultor català Esteve Monegal Prat, destinada a la producció de perfums i productes cosmètics.[1]

La fàbrica es va construir entre 1928-1930 amb un projecte d'Antoni Puig i Gairalt que anticipa el llenguatge modern i racionalista a través de l'organització dels espais, el tractament de la llum, la retolació i el mobiliari.[1]

Destaca especialment l'escultura d'estil art déco realitzada per Monegal, president i fundador de la firma Myrurgia i reconegut escultor català, que originalment presidia el vestíbul.[1]

L'any 1929 l'edifici va rebre el Premi d'Arquitectura del Concurs d'Edificis Industrials i Comercials per estar equipat amb unes de les instal·lacions més modernes.[1]

L'any 2000 l'empresa fou adquirida pel Grup Puig, que des de llavors té instal·lades en l'edifici les seves oficines.[1]

L'any 1996, els veïns i les entitats del barri es van mobilitzar en contra del projecte de construir una benzinera i un poliesportiu privat d'elit als terrenys de l'antiga fàbrica de Myrurgia. L'any 2010 l'illa on es localitza la finca es va veure immersa en una polèmica per la construcció de l'edifici que ocupa una part de la parcel·la original de la fàbrica. En aquestes dades, a la cantonada del carrer Nàpols i Provença, es construí un edifici que en origen estava destinat a residència d'esportistes i que finalment es va convertir en un hotel de quatre estels "Illa Myrurgia" i un gimnàs.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 «Myrurgia». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Myrurgia Modifica l'enllaç a Wikidata
  • «Myrurgia». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.