Arqueria del Claustre de Santa Maria de Jerusalem
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Arquitecte | Bartomeu Mas i Bernat Nadal (atribuït) | |||
| Cronologia | segle xv | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | gòtic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | l'Antiga Esquerra de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | C. Rosselló, 175-179 - c. Muntaner, 158-162 de Barcelona | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 40461 | |||
| Id. Barcelona | 1579 | |||
L'Arqueria del Claustre de Santa Maria de Jerusalem és una obra arquitectònica d'estil gòtic tardà situada a l'actual pati del Col·legi Sant Miquel, al xamfrà dels carrers del Rosselló i de Muntaner del districte de l'Eixample, a Barcelona. L'arqueria formava part del claustre de l'antic convent de Santa Maria de Jerusalem, edificat el segle xv. Forma part del catàleg de Béns Culturals d'Interès Local. El 1885 va ser traslladat al seu emplaçament actual.
Es tracta d'un claustre amb planta en forma de U, que consta de dos nivells. La galeria baixa està formada per arcs apuntats, entre contraforts, amb capitells esculpits, mentre que la galeria alta està formada per un seguit d'arcs escarsers aguantats sobre unes esveltes columnes. El conjunt està cobert per una teulada de teula àrab, no original, que forma un ràfec aguantat per permòdols. A les cantonades interiors i als extrems de les ales laterals apareixen unes peces que representen animals a tall de gàrgoles.[1] Del conjunt només són originals les arqueries del claustre, ja que la resta d'elements, la coberta esmentada a dalt, però també els forjats plans, les parets interiors i les arcades que uneixen el claustre amb la coberta són de l'època de construcció del nou edifici.[1]
Història[modifica]
El claustre de l'antic convent de Santa Maria de Jerusalem va ser contractat el 1468. El 1453, després de tornar d'un pelegrinatge a Jerusalem, Rafaela Pagès va aconseguir una butlla del papa Nicolau V per fundar un monestir de religioses terciàries franciscanes. Després d'aconseguir la cessió de la casa d'en Porta, situada a l'actual Plaça Gardunya, per part del bisbe i dels canonges de Santa Anna, va encarregar la construcció del convent al mestre d'obres Bartomeu Mas, a qui després també demanaria l'edificació del claustre. L'arqueria i el mateix claustre acabarien de ser construïts a la fi del segle.[2]
L'any 1835 es va produir l'exclaustració, que va durar fins al 1845, i que va provocar que el convent es convertís en una caserna, mentre les monges es refugiaven en cases particulars. Més tard, el 1868, va ser assaltat i enderrocat, tot i que es va poder salvar bona part del claustre i d'altres elements arquitectònics dispersos. Des del seu refugi al Monestir de Pedralbes, les monges van aconseguir recuperar la propietat del solar del convent desaparegut, aconseguint-ho finalment el 1877, posant-lo posteriorment a la venda.[2]
A causa de les reformes urbanes realitzades al llarg del segle xix, diversos edificis van ser traslladats del seu emplaçament original i restaurats. Els edificis eren desmuntats i tornats a muntar intentant no variar gaire el disseny original. Aquests trasllats van realitzar-se gràcies als esforços de les diferents comissions provincials i de les institucions dedicades a la protecció i salvaguarda del patrimoni arquitectònic.[3]
Tot i que aquest procés feia perdre a les obres part de la seva originalitat, a Barcelona se'n van realitzar diversos al llarg d'aquest període, com ara la Casa Gralla, l'Església de Sant Miquel o els convents de Santa Maria de Jonqueres i de Montsió.[3] També és el cas de les restes de Santa Maria de Jerusalem, que el 1885 va ser traslladat a la seva localització actual.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arqueria del Claustre de Santa Maria de Jerusalem |
- ↑ 1,0 1,1 «Arqueria del claustre de Santa Maria de Jerusalem (pati del Col·legi Sant Miquel)». Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 «Monestir de Santa Maria de Jerusalem». Monestirs de Catalunya.
- ↑ 3,0 3,1 «La restauració arquitectònica a Catalunya el segle xix». Monografies 5 p. 36-90, ??.
Bibliografia[modifica]
- Paulí Meléndez, Antoni. El Reial Monestir de Santa Maria de Jerusalem de Barcelona. Barcelona: Emporium, 1970.
