Casa Gralla

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Casa Gralla
Casa gralla.jpg
La Casa Gralla el 1855, en una de les poques fotografies existents
Dades bàsiques
Tipus edifici desaparegut
Ubicació
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona

41° 23′ 02″ N, 2° 10′ 25″ E / 41.383803°N,2.173606°E / 41.383803; 2.173606
Modifica dades a Wikidata

La Casa Gralla fou un palau d'estil renaixentista situat al carrer Portaferrissa de Barcelona.[1] Iniciat en el segle XIV com a residència barcelonina dels Desplà, senyors d'Alella, que en el segle XVI van entroncar amb els Gralla i successivament amb els marquesos d'Aitona i els ducs de Medinaceli, es convertí en un dels edificis senyorials més notables de la ciutat. Tot i el reconeixement i els elogis que va rebre de part d’escriptors antics, de viatgers il·lustrats i de cronistes locals, fou enderrocat el 1856.[2] Les úniques restes que se'n conserven constitueixen el pati de la casa Gralla ubicat actualment a l'Hospitalet de Llobregat.[1]

Història[modifica]

La casa Gralla no fou bastida de nova planta i en una sola etapa d'obres. La documentació coneguda, molt escassa i fragmentària, ha fet deduir als historiadors que l'edifici, a partir d'un primer nucli antic del segle XIV, acumulà un nombre indeterminat d'ampliacions i de remodelacions, fins que les construccions successives, potser des de final del segle XV i en tot cas en el segle XVI, van acabar transformant-lo en la residència sumptuosa i d'aspecte unitari que es transmeté a la posteritat.[2]

Sembla que l'origen del palau prové de l'adquisició de Pere Desplà, feta el 1306, d'una propietat situada al cèntric carrer de Portaferrissa de Barcelona. Els Desplà, tot i mantenir el senyoriu familiar d'Alella, van construir en aquest lloc un dels casals privats de més anomenada de la ciutat, que el 1461 ja devia ser important si pogué acollir un hoste de tant compromís com el príncep de Viana. Més tard, també residí a la casa el rei Ferran II de Catalunya-Aragó.[2]

El primer episodi constructiu ben documentat data del 25 de novembre de 1504: els mestres Mateu Capdevila i Antoni Carbonell “menor” van capitular obres amb Miquel Joan de Gralla, el gendre i procurador del cap de família Guerau Desplà i d'Oms. Versemblantment, la residència familiar ja havia estat objecte d'alguna campanya d'obres anterior, sobretot en l'últim decenni del quatre-cents, en ocasió del matrimoni de la filla i hereva de Guerau, Anna Desplà i de Corbera, amb el cavaller lleidatà Miquel Joan de Gralla, alt funcionari reial i mestre racional de Catalunya.[2]

El següent període d'activitat arquitectònica registrada al casal és posterior a la mort de Guerau Desplà i va promoure'l Miquel Joan de Gralla entorn de 1517-18. Potser arrenca d'aquest moment la fesomia definitiva del palau, que quedà associat al llinatge del nou cap de la família.[3] La campanya d'obres coincideix amb el reconeixement el 30 de gener de 1517 de Miquel Joan de Gralla com a cavaller, concedit per la reina Joana i el seu fill Carles, poc abans de l'elecció imperial del jove rei.[2]

La qüestió de l'autoria de la casa Gralla, tant dels espais i elements arquitectònics com de la decoració escultòrica, és tan difusa com la seva cronologia. Per ara, els mestres documentats la intervenció dels quals sembla indiscutible, bé que imprecisa, es limiten a molt pocs noms: als mestres de cases Mateu Capdevila, Antoni Carbonell “menor” i Gabriel Pellicer, d'una banda, i a l'escultor Pedro Fernàndez, de l'altra. Una hipòtesi no confirmada atribueix la decoració de la façana a Damià Forment, que també hauria realitzat la decoració de la casa Dusai, un altre gran palau barceloní del segle XVI, enderrocat el 1844.[2]

La demolició de la casa Gralla[modifica]

Dibuix de la Casa Gralla, per Joan Fatjó 1889-1890. MUHBA Museu d'Història de Barcelona

La que havia estat esplèndida mansió dels Gralla, unànimement elogiada per tothom, a mitjan segle XIX era propietat del duc de Medinaceli, que la tenia en explotació –per lloguer, en gran part al col·legi de les “Senyores de Loreto”–, però en estricta deixadesa i abandó. No obstant els advertiments de la premsa local i les protestes de persones i grups sensibilitzats sobre el risc d'una destrucció imminent, la casa fou enderrocada el 1856. El pretext fou connectar directament el carrer de la Canuda amb el de Portaferrissa, malgrat que això impliqués passar pel mig de la casa Gralla i per tant haver-la d'eliminar. El solar de la desapareguda casa Gralla fou ocupat per l'actual carrer del Duc i per edificacions particulars com la casa Jover, bastida el 1857 per l'arquitecte Josep Oriol Mestres amb un disseny dels ornaments evocadors del monument històric que substituïa.[2] Algunes restes de la casa Gralla van poder ser recuperades. El seu pati va sofrir diverses vicissituds i des de 1994 es troba, reconstruït, a l'Hospitalet de Llobregat. Vegeuː Pati de la casa Gralla

L'arquitecte Josep Puig i Cadafalch es va inspirar en l'ornamentació de la Casa Gralla per resoldre la composició de la façana d'una obra seva, la Casa Serra (1903-1908)

L'any 2016 una exposició organitzada pel Museu d'Història de Barcelona reconstruïa el periple d'aquest monument.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Pati de la casa Gralla». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 abril 2012].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Garriga, Joaquim «La peripècia de la casa Gralla i un quadern d'Elies Rogent de 1856.». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Vol.18, 2004, p. 211-231 [Consulta: 7 abril 2014].
  3. «Miquel Joan de Gralla». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Exposició sobre la casa Gralla al Museu d'Història de Batrcelona (2016)». [Consulta: 10 maig 2016].

Enllaços externs[modifica]

Bibliografia[modifica]

La Casa Gralla. El periple d'un monument. Barcelonaː Ajuntament-MUHBA, 2016.