Casa Gralla
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| ||||
| Format per | Pati de la casa Gralla | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Pati de la casa Gralla | ||||
| Id. IPAC | 37751 | |||
| Plànol | ||||
 Dibuix de Joan Fatjó (1889-1890). MUHBA
| ||||
La Casa Gralla fou un palau d'estil renaixentista situat al carrer de la Portaferrissa de Barcelona, enderrocat el 1856.[1] L'arquitecte Josep Puig i Cadafalch es va inspirar en la seva ornamentació per a resoldre la composició de la façana de la Casa Serra (1903-1908).[2] El pati va ser recuperat, i després de sofrir diverses vicissituds, es troba des del 1994 a l'Hospitalet de Llobregat.[1]
Història[modifica]
Sembla que l'origen del palau prové de l'adquisició feta el 1306 per Pere Desplà a Marià Julià d'una propietat situada al carrer de la Portaferrissa.[3] Els Desplà, tot i mantenir el senyoriu familiar d'Alella, van construir en aquest lloc un dels casals privats de més anomenada de la ciutat, que el 1461 ja devia ser important si pogué acollir un hoste de tant compromís com el príncep de Viana. Més tard, també hi residí el rei Ferran el Catòlic.[4]
Versemblantment, la residència familiar va ser objecte d'alguna campanya d'obres en l'últim decenni del segle xv, en ocasió del matrimoni de la filla i hereva de Guerau Desplà i d'Oms, Anna Desplà i de Corbera, amb el cavaller lleidatà Miquel Joan de Gralla, alt funcionari reial i mestre racional de Catalunya.[4] El primer episodi constructiu ben documentat data del 25 de novembre del 1504, quan els mestres de cases Mateu Capdevila i Antoni Carbonell «menor» van capitular obres amb Miquel Joan de Gralla, gendre i procurador del cap de família.[4]
El següent període d'activitat constructiva registrada al casal (1517-1518) és posterior a la mort de Guerau Desplà i coincideix amb el reconeixement de Miquel Joan de Gralla com a cavaller, concedit el 30 de gener del 1517 per la reina Joana i el seu fill Carles, poc abans de l'elecció imperial del jove rei.[4] El 25 de novembre del 1518, els consellers li van concedir l'ús de l'aigua que abastia la font de la casa, atenent a que la gran obra que hi feia contribuïa a l'embelliment de la ciutat.[3] En aquest moment, el palau adquirí la seva fesomia definitia, associada al llinatge del nou cap de la família.[5] A part dels mestres de cases ja esmentats i Gabriel Pellicer, hi és documentada la intervenció de l'escultor Pedro Fernàndez.[4] Una hipòtesi no confirmada atribueix la decoració de la façana a Damià Forment, que també hauria realitzat la decoració de la casa Dusai,[3] un altre gran palau barceloní del segle xvi, enderrocat a la mateixa època que la casa Gralla.[4]
La casa Gralla va ser un dels palaus més destacats en la visita que realitzà Antoni Ponç a la ciutat al final del segle xviii: «Una casa perteneciente á los Señores Cardonas en la plazuela de la Cucurulla de estilo semigótico, tiene una gentil portada, con ornato de dos columnas corintias arrimadas, en cuyos pedestales se lee: Publicae Venustati, Privatae utilitati. En lo demas de la fachada se ven muchas labores diligentes, de escudos de armas, niños, festones, etc. Cada ventana tiene su cuerpecito de arquitectura con columnas, y otros adornos, etc. Se ignora quien fuese el Artífice; pero merece que se le considere, como restaurador del buen gusto.»[6]
La demolició[modifica]
A mitjan segle xix, el palau era propietat del duc de Medinaceli, que el tenia llogat en gran part al col·legi de les Senyores de Loreto.[4] No obstant els advertiments de la premsa local i les protestes de persones i grups sensibilitzats sobre el risc d'una destrucció imminent, la casa Gralla fou enderrocada el desembre del 1856 per a a obrir-hi l'actual carrer del Duc, aleshores anomenat de les Delícies,[7] promogut per Josep Martí i Fàbregas.[8] El solar fou ocupat en part per la casa Traveria-Jover, projectada el 1857 per l'arquitecte Josep Oriol Mestres amb un disseny dels ornaments evocadors del monument històric que substituïa.[4]
L'any 1882, el pati fou instal·lat a la Casa Brusi. Quan aquesta fou enderrocada el 1964, es va tornar a desmuntar i es va traslladar a un dipòsit de Cornellà. Després d'anys perdut, el va recuperar l'empresari argentí Herberto Gut Beltramo (1946-1997),[9] president executiu de Prosegur, que el va fer instal·lar a les seves oficines de l'Hospitalet l'any 1994.[1]
Pati[modifica]
És de planta quadrangular, de 5,50 per 6,33 m, i té tres plantes. A la planta baixa hi ha quatre arcades rebaixades sobre quatre columnes angulars de fust llis i capitell corinti. A la primera planta hi ha una galeria de tres arcades ogivals per costat que descarreguen sobre columnes estriades, molt llargues i primes, amb capitell corinti; la galeria es recolza sobre una barana de pedra decorada amb claustres calats, sota els arcs, i amb bandes de doble arquet cec, sota les columnes. Tant els arcs inferiors com aquests estan resseguits per una motllura amb bossells però els de la galeria superior l'última línia de bossells acaben en un petit cap esculpit. En l'últim nivell hi ha una galeria amb cinc finestres d'arc pla. Per sobre, una petita cornisa corona el pati.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Pati de la casa Gralla». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ MUHBA, 2016.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Pi i Arimon, Andreu Avel·lí. Barcelona antigua y moderna, ó descripcion é historia de esta ciudad desde su fundacion hasta nuestros dias, 1854, p. 418-420.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Garriga, 2004.
- ↑ «Miquel Joan de Gralla». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Viage de España, ó Cartas, en que se da noticia de las cosas mas apreciables, y dignas de saberse que hay en ella. Tomo XIV, Carta primera, §85» p. 42, 1787.
- ↑ Duran i Sanpere, 1972, p. 537.
- ↑ Urbano, 2018.
- ↑ «Herberto Gut Beltramo» (en castellà). Db-e. Real Academia de la Historia.
Bibliografia[modifica]
- Duran i Sanpere, Agustí «La Casa Gralla». Barcelona i la seva història. La formació de una gran ciutat. Curial. Documents de Cultura, 1972, pàg. 535-541.
- Garriga, Joaquim «La peripècia de la casa Gralla i un quadern d’Elies Rogent de 1856». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 18, 2004, pàg. 211-231.
- Peñarroja, Jordi. Edificis viatgers de Barcelona. Llibres de l'Índex, 2007. ISBN 9788496563261.
- Urbano, Judith «Noves aportacions sobre la façana i el pati de la Casa Gralla». Matèria. Revista d'art, 8, 2014, pàg. 157-168.
- Urbano, Judith «Los relieves "a la romana" de la desaparecida Casa Gralla en Barcelona». Vestir la Arquitectura. Grup de Recerca Història, Arquitectura i Disseny [Burgos], 19-22 juny 2018.
- «La casa Gralla. El periple d'un monument». Museu d'Història de Barcelona, 2016.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Gralla |
- «La Casa Gralla (àudio)». En guàrdia!. Catalunya Ràdio, 02-01-2022.