Casa Sayrach

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Casa Sayrach
Cases Sayrach.jpg
Vista general amb la Casa Montserrat al seu costat
Dades bàsiques
Tipus edifici
Arquitecte Manuel Sayrach i Carreras
Construït 1915-18
Característiques
Estil Eclèctic
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona
Localització Av. Diagonal 423-425 de Barcelona

41° 23′ 41″ N, 2° 09′ 11″ E / 41.394677°N,2.153049°E / 41.394677; 2.153049
Bé cultural d'interès local
Identificador BCIL: 1475
Modifica dades a Wikidata

La Casa Sayrach és un edifici situat a l'avinguda Diagonal 423 formant xamfrà amb el carrer Enric Granados, al barri Esquerra de l'Eixample de Barcelona. Edificada l'any 1915, és considerada com una obra d'estil eclèctic. Va ser projectada per l'arquitecte Manuel Sayrach i Carreras per al seu pare i la seva família. Uns anys després, quan es va casar va construir al seu costat la casa Montserrat com a regal a la seva dona Montserrat Xiprer.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Vestíbul complet
Escala d'accés al principal

Es tracta d'un edifici d'habitatges, en cantonada, de planta baixa (resolta en semi-soterrani i entresòl) i cinc plantes pis. Està rematat amb uns elements ondulants que contenen obertures en forma de mansarda. Construït seguint els esquemes modernistes, alguns dels seus elements, especialment les finestres i el coronament de la façana-coberta, demostren unes claríssimes influències gaudinianes. La cantonada es resol amb una tribuna de planta semicircular coronada per un esvelt templet. Aquest templet no apareix a les tribunes, també de planta arrodonida, en què es resol l'entrega a les mitgeres.

A la façana de la Diagonal destaca la porta d'entrada, a doble alçada, coronada per una tribuna que correspon a la planta principal, tancada per una successió d'esveltes columnes. Aquesta successió d'obertures i columnes es reprodueix a banda i banda d'aquesta tribuna constituint una espècie de galeria. També s'ha d'esmentar la interessant solució formal que constitueix el sòcol de pedra que ressegueix les obertures del semi-soterrani i l'entresòl al llarg de tot l'edifici.

El vestíbul comunica l'exterior amb el pati d'illa i està dividit en diferents trams coberts amb voltes sostingudes per columnes i capitells en forma d'os. Al final del passadís una gran arcada revestida amb formes que recorden un esquelet dóna pas a una escala protegida per una barana de gelosia quasi transparent, simulant una xarxa de pesca, en què s'incrusten elements de ceràmica i esmalt molt vius.

Hi ha també altres elements que juguen un important paper en la decoració del conjunt com són l'ascensor, les làmpades, el moble de porteria, els sòcol formant un extraordinari conjunt escultòric fantasiós.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Sayrach Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Casa Sayrach». Ajuntament de Barcelona.