Vés al contingut

Bar Torino

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Bar Torino
Imatge
(1907) Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusBar Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteRicard de Capmany i Roura Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicmodernisme català Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaDreta de l'Eixample (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocPg. Gràcia, 18 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ N, 2° 10′ E / 41.39°N,2.17°E / 41.39; 2.17
PremisPremi al millor establiment comercial al Concurs anual d'edificis i establiments artístics de Barcelona (1902)

El bar Torino va ser un establiment hosteler situat al passeig de Gràcia, 18 de Barcelona, creat el 1902 i desaparegut el 1911. Va destacar per la seva decoració d'estil modernista, dirigida per Ricard de Capmany i amb la col·laboració dels arquitectes Antoni Gaudí, Pere Falqués i Josep Puig i Cadafalch.

Història i descripció

[modifica]
Entrada al bar
El Petit Torino i la reixa del passatge dels Escudellers

A començaments del segle xx, el torinès Flaminio Mezzalama es va establir a Barcelona, amb l'objectiu d'introduir-hi el vermut Martini & Rossi, un aperitiu alcohòlic aleshores molt estès per Itàlia.[1] El Torino va ser inaugurat el 20 de setembre de 1902,[2] i el 1903 va guanyar el Concurs d'Establiments Artístics convocat per l'Ajuntament de Barcelona.[3] Uns mesos més tard, Mezzalama va obrir un altre local al carrer dels Escudellers, anomenat Petit Torino i també decorat per Ricard de Capmany.[1]

Considerat com el bar més luxós de la ciutat,[4] la seva decoració modernista va ser realitzada sota la direcció del pintor i decorador Ricard de Capmany, que va comptar amb la participació d'alguns dels millors arquitectes del moment: Antoni Gaudí, Pere Falqués i Josep Puig i Cadafalch, que se'n van encarregar del menjador, la marquesina i el sostre, respectivament.[4] També va intervenir-hi el pintor Ricard Urgell, autor de dos plafons amb escenes de caça, a més d'uns frescs realitzats per Emili Saumell Llavallol i Francesc Garcia Escarré, així com un llarg elenc d'artistes i professionals: les vidrieres emplomades eren d'Antoni Bordalba, els bronzes i metalls d'Octavi Domènech, la foneria de Fills de Gaspar Quintana, els mosaics de la Società Musiva Veneziana, els llums de Fratelli Tosso, la fusteria d'A. Calonja i Fills, el mobiliari de Michael Thonet i els tapissos de Modest Urgell.[5]

Gaudí va dissenyar l'ornamentació de l'anomenat Saló Àrab, confeccionada amb llosetes de cartró premsat i vernissat que imitaven rajoles i mosaics, fabricades per Hermenegild Miralles, un impressor i editor per al qual va construir el portal Miralles.[3]

El local del passeig de Gràcia va tenir una existència efímera, ja que va tancar el 1911, i al seu lloc s'ubicà la Joieria Roca,[6] que el 2009 va ser convertida en una botiga de la Joieria Tous.[7]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 «Grill Room». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ «Anunci del Bar Torino». La Publicidad (edición mañana), 20-09-1902, p. 1.
  3. 1 2 Giralt-Miracle, 2012, p. 91.
  4. 1 2 d. a.. Enciclopèdia de Barcelona 4. Pi / Zurich. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 2006, p. 172. ISBN 84-412-1398-4.
  5. ↑ Bassegoda i Nonell, 1989, p. 451.
  6. ↑ «Bar Torino (1902-1911)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 13-04-2011.
  7. ↑ Martel, Cristina F. «Tous abre la nueva flagshipstore del edificio Roca en Barcelona». Embelezzia: Luxury & Style, 19-02-2009. Arxivat de l'original el 20-05-2012.

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bar Torino
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bar_Torino&oldid=37703191»